Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Homenatges | Revista 44

La llibreria Gaudí, un espai de llibertat

Per Sant Jordi em va semblar escaient fer memòria d’aquest establiment reusenc que, per la seva singularitat ha esdevingut una autèntica institució i un referent arreu dels Països Catalans. La llibreria, oberta l’any 1965, és singular perquè també ho han estat, de sempre, l’Isidre Fonts i la Maria Pallach, els seus propietaris, singulars certament, i compromesos i generosos.

Escrits com el que us presento, en un país normal ja no hi tindrien cabuda o, en tot cas, formarien part d’una recreació del passat. Però mentre Catalunya estigui sotmesa i en mans d’una classe, diguem-ne política, com la que mantenim, caldrà seguir comptant amb iniciatives semblants, que amb l’esforç en solitari i nedant, massa vegades a contracorrent, fan possible que, tots, puguem aspirar a viure en plenitud algun dia.

Sant Jordi i els llibres em venien de primera per a retre de forma pública el reconeixement i la gratitud vers aquesta llibreria, aparentment petita, però que ja de bon començament, en temps encara no fàcils, va fer possible que més de cinquanta pobles del nostre entorn –Vilaplana i Vila-seca entre ells- poguessin tenir parada de llibres posant al nostre abast, sense cap afany de lucre, aquelles primeres publicacions de literatura o música en català a llocs on, altrament, hauria estat impossible. Val a dir que aquesta col•laboració encara perdura avui.

Bé, ja veieu que per aquelles dates em va resultar impossible d’enllestir aquesta col•laboració i ho he fet coincidir amb l’Aplec de la Mussara. El tema escollit i el personatge ja veureu que dóna per a això i més.

Els més granats i, fins a arribar a la generació dels que vàrem menjar formatge dels americans, ens vindrà present un aplec sardanista que, en la seva etapa més reeixida (1959-1964) va aixecar molta polseguera: l’aplec de Paret Delgada. Fita indiscutible en el camí cap a les llibertats i que en l’edició de l’any 1960 ja va arribar a acollir tres mil persones vingudes de tots els racons de la Catalunya gran. Llegir la documentació que durant els anys s’ha generat, la relació de personalitats que hi col•laboraven, els continguts dels programes d’actes i, en fi, tot el que allí hi succeïa i se’n projectava, és d’una alçària tan gran que caldria un Pedrís sencer per a poder-nos-hi endinsar mínimament.

L’engrescador i capdavanter, era l’Isidre Fonts (la Selva, 1931) amb els joves del grup Germanor, i també Mn. Daniel Barenys, aleshores Vicari de la Selva del Camp i un referent inqüestionable en l’associacionisme i els moviments juvenils. Temps difícils, i dues personalitats remarcables, a l’alçada dels objectius a assolir. Mn.Barenys, a més, s’encarregava d’una missió no gens fàcil aleshores: negociar –torejar- tot el que fes falta per aconseguir els permisos pertinents. Sinó no hi havia aplec.

Centrant-nos en l’Isidre, recordo que el vaig conèixer a la Selva en una reunió de treball del Congrés de Cultura Catalana.

Després, les trobades van anar sovintejant a la Llibreria Gaudí. De vegades calia localitzar-hi un material concret, d’altres es tractava de trobar-hi algun disc nou de sardanes complertes que empràvem en els cursets. O sinó hi aterràvem perquè, senzillament, es feia difícil ser a Reus i no passar a donar-li el crit i improvisar-hi una reunió de treball sobre la marxa.

La llibreria havia esdevingut ja un referent obligat i punt de trobada per a tot aquell jovent que, en la mesura de les nostres possibilitats, conjuminàvem les obligacions quotidianes amb l’activisme sociocultural, aprofitant qualsevol petit marge de maniobra o alguna petita escletxa que deixava el tardofranquisme, per a esbotzar-lo i accelerar l’assoliment d’unes llibertats que ja s’albiraven. Les accions –no us penséssiu- eren sempre enriquidores i civilitzades i podien tenir forma de grups de joves, cursets de català o de sardanes, xerrades, teatre, concurs literari, vetlla de folk, hissada – a Vila-seca- de la senyera al balcó de l’ajuntament en presència del Ple, .... Es tractava de tornar a posar el País a l’hora i de fer forat amb els estris més escaients en cada cas. A ca l’Isidre hi cabíem tots, tothom hi era ben rebut i era extraordinària aquella relació de proximitat i complicitat. Tot el que fèiem o barrinàvem mereixia el seu interès, i ens ho enriquia amb els seus punts de vista i les seves propostes.

Es fa difícil estudiar els esdeveniments socials, culturals i polítics més principals de l’època sense trobar-hi la presència o l’empremta de l’Isidre. Fou impulsor de l’Aplec sardanista de Montserrat, participà en l’establiment de la Unió de Pagesos, i del Grup d’Estudis Comarcals,... i no acabaríem. A més, com a conseqüència de tot plegat, indirectament, també es notava el seu impuls en les activitats de molts pobles. El 1998 fou proposat per la Conselleria de Cultura de ser honorat amb la Creu de Sant Jordi, que ell, en un gest no pas assumible per tothom, però d’una conseqüència admirable, va refusar. Entenia que aquesta condecoració, per les conveniències de cada moment, s’ha atorgat a personatges de currículums dubtosos, que res tenen a veure amb l’esperit que, en el seu moment, podia haver motivat l’establiment d’aquest guardó.

Per a engrandir més, si cal, la figura de l’homenot Isidre Fonts ens calia recordar-lo com a escriptor. L’any 1967, a Marsella va ser premiat amb l’Englantina d’Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, on a més, se li concedí també el premi Salvador Seguí. L’Englantina d’or, en el seu moment es va atorgar a Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Àngel Guimerà,....

Com veieu, ens hi podríem allargar molt i cal anar enllestint. Ja tindrem ocasió de trobar-nos amb l’Isidre Fonts a Vilaplana. Entenc que, avui, ens cal conèixer i poder aprendre de persones capaces d’assumir compromisos, sobretot els joves, i veure i entendre que un País com el nostre es basteix, encara avui, des del compromís i l’esforç del dia a dia i poble a poble. Si no ens hi posem, no trigarem massa temps a perdre bous i esquelles. Ens han empès a ser un país cuer, tancat a casa i buit de valors i d’autoestima, certament digne de tele5, i ens volen així. Ja no es pot caure més baix. Diuen, però, que tenim el que ens mereixem.

Més que seguir parlant-ne jo, he triat alguns textos que ens aproparan a aquesta personalitat amb molta més precisió: Al programa de l’aplec de Paret Delgada de l’any 1962, ens deixà la següent dedicatòria:

“Per a tu, jove, és aquesta festa, perquè tot tu t’obris a l’esperança, perquè endevinis en el teu germà d’anella un que sent, vol i espera el que tu vols.
Perquè demà les coses tindran el color que tu els has donat avui, i serem forts com el nostre sentit de servei, positius com el nostre sentit de sacrifici, i triomfarem a la mida de la nostra capacitat de donació.
L’Aplec ha de ser testimoni personal i col•lectiu d’aquesta joventut que avança lentament, però obstinadament........”



Us afegim també dues poesies que formaven part del recull que li valgué el reconeixement en els Jocs Florals de Marsella.

F I L L

Fill
que encara no dius paraules,
que jugues amb fustes i papers,
i cada troballa teva
és una festa per a tots,
que ens alegres quan rius
i tenim por quan plores
perquè esperem molt de tu.
Trobaràs moltes coses començades,
i sabràs que hem pres actituds
no fàcils
pensant en tu,
perquè ets net,
i tens la mirada
plena de preguntes.


ENCARA NO PODEM MORIR

Encara no podem morir,
que hem de fabricar esperança i força.
És millor no morir o morir cada dia
i reviure,
per anar escombrant una mica de fang,
o morir al mig de la feina,
quan calgui.
Morir esgotat,
estimant,
assaonat,
sembrant la poc adobada terra.






Josep Pujals i Carraté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...