Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Homenatges | Revista 44

La llibreria Gaudí, un espai de llibertat

Per Sant Jordi em va semblar escaient fer memòria d’aquest establiment reusenc que, per la seva singularitat ha esdevingut una autèntica institució i un referent arreu dels Països Catalans. La llibreria, oberta l’any 1965, és singular perquè també ho han estat, de sempre, l’Isidre Fonts i la Maria Pallach, els seus propietaris, singulars certament, i compromesos i generosos.

Escrits com el que us presento, en un país normal ja no hi tindrien cabuda o, en tot cas, formarien part d’una recreació del passat. Però mentre Catalunya estigui sotmesa i en mans d’una classe, diguem-ne política, com la que mantenim, caldrà seguir comptant amb iniciatives semblants, que amb l’esforç en solitari i nedant, massa vegades a contracorrent, fan possible que, tots, puguem aspirar a viure en plenitud algun dia.

Sant Jordi i els llibres em venien de primera per a retre de forma pública el reconeixement i la gratitud vers aquesta llibreria, aparentment petita, però que ja de bon començament, en temps encara no fàcils, va fer possible que més de cinquanta pobles del nostre entorn –Vilaplana i Vila-seca entre ells- poguessin tenir parada de llibres posant al nostre abast, sense cap afany de lucre, aquelles primeres publicacions de literatura o música en català a llocs on, altrament, hauria estat impossible. Val a dir que aquesta col•laboració encara perdura avui.

Bé, ja veieu que per aquelles dates em va resultar impossible d’enllestir aquesta col•laboració i ho he fet coincidir amb l’Aplec de la Mussara. El tema escollit i el personatge ja veureu que dóna per a això i més.

Els més granats i, fins a arribar a la generació dels que vàrem menjar formatge dels americans, ens vindrà present un aplec sardanista que, en la seva etapa més reeixida (1959-1964) va aixecar molta polseguera: l’aplec de Paret Delgada. Fita indiscutible en el camí cap a les llibertats i que en l’edició de l’any 1960 ja va arribar a acollir tres mil persones vingudes de tots els racons de la Catalunya gran. Llegir la documentació que durant els anys s’ha generat, la relació de personalitats que hi col•laboraven, els continguts dels programes d’actes i, en fi, tot el que allí hi succeïa i se’n projectava, és d’una alçària tan gran que caldria un Pedrís sencer per a poder-nos-hi endinsar mínimament.

L’engrescador i capdavanter, era l’Isidre Fonts (la Selva, 1931) amb els joves del grup Germanor, i també Mn. Daniel Barenys, aleshores Vicari de la Selva del Camp i un referent inqüestionable en l’associacionisme i els moviments juvenils. Temps difícils, i dues personalitats remarcables, a l’alçada dels objectius a assolir. Mn.Barenys, a més, s’encarregava d’una missió no gens fàcil aleshores: negociar –torejar- tot el que fes falta per aconseguir els permisos pertinents. Sinó no hi havia aplec.

Centrant-nos en l’Isidre, recordo que el vaig conèixer a la Selva en una reunió de treball del Congrés de Cultura Catalana.

Després, les trobades van anar sovintejant a la Llibreria Gaudí. De vegades calia localitzar-hi un material concret, d’altres es tractava de trobar-hi algun disc nou de sardanes complertes que empràvem en els cursets. O sinó hi aterràvem perquè, senzillament, es feia difícil ser a Reus i no passar a donar-li el crit i improvisar-hi una reunió de treball sobre la marxa.

La llibreria havia esdevingut ja un referent obligat i punt de trobada per a tot aquell jovent que, en la mesura de les nostres possibilitats, conjuminàvem les obligacions quotidianes amb l’activisme sociocultural, aprofitant qualsevol petit marge de maniobra o alguna petita escletxa que deixava el tardofranquisme, per a esbotzar-lo i accelerar l’assoliment d’unes llibertats que ja s’albiraven. Les accions –no us penséssiu- eren sempre enriquidores i civilitzades i podien tenir forma de grups de joves, cursets de català o de sardanes, xerrades, teatre, concurs literari, vetlla de folk, hissada – a Vila-seca- de la senyera al balcó de l’ajuntament en presència del Ple, .... Es tractava de tornar a posar el País a l’hora i de fer forat amb els estris més escaients en cada cas. A ca l’Isidre hi cabíem tots, tothom hi era ben rebut i era extraordinària aquella relació de proximitat i complicitat. Tot el que fèiem o barrinàvem mereixia el seu interès, i ens ho enriquia amb els seus punts de vista i les seves propostes.

Es fa difícil estudiar els esdeveniments socials, culturals i polítics més principals de l’època sense trobar-hi la presència o l’empremta de l’Isidre. Fou impulsor de l’Aplec sardanista de Montserrat, participà en l’establiment de la Unió de Pagesos, i del Grup d’Estudis Comarcals,... i no acabaríem. A més, com a conseqüència de tot plegat, indirectament, també es notava el seu impuls en les activitats de molts pobles. El 1998 fou proposat per la Conselleria de Cultura de ser honorat amb la Creu de Sant Jordi, que ell, en un gest no pas assumible per tothom, però d’una conseqüència admirable, va refusar. Entenia que aquesta condecoració, per les conveniències de cada moment, s’ha atorgat a personatges de currículums dubtosos, que res tenen a veure amb l’esperit que, en el seu moment, podia haver motivat l’establiment d’aquest guardó.

Per a engrandir més, si cal, la figura de l’homenot Isidre Fonts ens calia recordar-lo com a escriptor. L’any 1967, a Marsella va ser premiat amb l’Englantina d’Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, on a més, se li concedí també el premi Salvador Seguí. L’Englantina d’or, en el seu moment es va atorgar a Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Àngel Guimerà,....

Com veieu, ens hi podríem allargar molt i cal anar enllestint. Ja tindrem ocasió de trobar-nos amb l’Isidre Fonts a Vilaplana. Entenc que, avui, ens cal conèixer i poder aprendre de persones capaces d’assumir compromisos, sobretot els joves, i veure i entendre que un País com el nostre es basteix, encara avui, des del compromís i l’esforç del dia a dia i poble a poble. Si no ens hi posem, no trigarem massa temps a perdre bous i esquelles. Ens han empès a ser un país cuer, tancat a casa i buit de valors i d’autoestima, certament digne de tele5, i ens volen així. Ja no es pot caure més baix. Diuen, però, que tenim el que ens mereixem.

Més que seguir parlant-ne jo, he triat alguns textos que ens aproparan a aquesta personalitat amb molta més precisió: Al programa de l’aplec de Paret Delgada de l’any 1962, ens deixà la següent dedicatòria:

“Per a tu, jove, és aquesta festa, perquè tot tu t’obris a l’esperança, perquè endevinis en el teu germà d’anella un que sent, vol i espera el que tu vols.
Perquè demà les coses tindran el color que tu els has donat avui, i serem forts com el nostre sentit de servei, positius com el nostre sentit de sacrifici, i triomfarem a la mida de la nostra capacitat de donació.
L’Aplec ha de ser testimoni personal i col•lectiu d’aquesta joventut que avança lentament, però obstinadament........”



Us afegim també dues poesies que formaven part del recull que li valgué el reconeixement en els Jocs Florals de Marsella.

F I L L

Fill
que encara no dius paraules,
que jugues amb fustes i papers,
i cada troballa teva
és una festa per a tots,
que ens alegres quan rius
i tenim por quan plores
perquè esperem molt de tu.
Trobaràs moltes coses començades,
i sabràs que hem pres actituds
no fàcils
pensant en tu,
perquè ets net,
i tens la mirada
plena de preguntes.


ENCARA NO PODEM MORIR

Encara no podem morir,
que hem de fabricar esperança i força.
És millor no morir o morir cada dia
i reviure,
per anar escombrant una mica de fang,
o morir al mig de la feina,
quan calgui.
Morir esgotat,
estimant,
assaonat,
sembrant la poc adobada terra.






Josep Pujals i Carraté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...