Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Escola | Revista 36

La instrucció, a la Mussara, a la pre i postguerra


Ara, la societat que es pot enquadrar dintre d'un cert estrat, dels múltiples estrats possibles, és propensa a pensar que tothom sap llegir i escriure. Segurament que, si examinés quina és la situació en altres estrats del conjunt de la mateixa societat, s'adonaria que la situació hi és diferent. A vegades la premsa publica notícies d'aquesta mena, emanades d'institucions diverses. Són producte d'anàlisis gens selectives, que moltes vegades arriben al públic influïdes per certs interessos polítics que homogeneïtzen pel broc gros, sense pensar que no totes les zones es poden mesurar amb el mateix patró, ni totes les edats, ni totes les professions, ni totes les procedències, ni tots els barris d'una gran ciutat. Doncs, aquests resultats, que es fan públics de lluny a lluny, no són gens de fiar.

Avui ens proposem d'abordar un sector minúscul, segurament un sector tan petit que els resultats que se n'obtinguin no han de tenir gens d'influència, per tan petit com és, en el conjunt del país. Però serà un exemple d'allò que dèiem dels estrats possibles que, d'una manera o d'una altra, es podrien tenir en compte a l'hora de fer generalitzacions. Ens basarem en un document digne de tota confiança: el padró d'habitants de la Mussara del 30 d'abril de 1936. Aquell any, hi havia al terme 25 caps de casa que reunien 106 persones (4,24 individus per família, de mitjana), amb la particularitat que la meitat eren homes i l'altra meitat, dones. No deu passar gaire sovint que els gèneres estiguin tan perfectament equilibrats. Al poble en si, vull dir a les cases pròximes a la Bassa i per aquell rodal, hi havia 13 famílies amb 48 individus (3,69 individus per família, de mitjana). Escampats per onze masos, altres 12 famílies amb 58 persones (4,83 persones per família). De manera que vivia més gent pels masos (el 54,72 %) que al nucli central de la població (45,28 %).

De les 76 persones adultes que hi havia al terme, 34 (44,73 %) havien estat escolaritzades, cosa que vol dir que sabien poc o molt de llegir i escriure, sense excloure que algú en sabés bastant. Les altres 42 persones (55,27%) eren analfabetes, no sabien ni llegir ni escriure, cosa que no significa, és clar, que no n'hi hagués de molt intel·ligents. Hi havia 20 homes d'entre 25 i 78 anys, i 21 dones d'entre 21 i 74 anys, en situació d'analfabetisme. Un panorama desolador en el sector de la instrucció, amb un dèficit que es pot considerar escruixidor.

Entre aquests 106 habitants, hi havia 30 infants, 16 dels quals en edat escolar i els altres 14 de menys de 5 anys. D'aquells 16, 5 nens i 2 nenes, 7 en total, vivien al nucli central de població, és a dir, a la vora de l'escola. I els altres 9, 3 nens i 6 nenes, una majoria de les criatures del terme, vivien en masos. Hi havia un nen i una nena del mas de l'Onclet, a una hora lluny del centre, cosa que vol dir que havien de caminar dues hores cada dia per anar a l'escola i tornar a casa, a vegades amb boira, o amb pluja, o amb neu, o amb fred intens. Hi havia dos nens del mas de Vicent, que tenien una caminada una mica més curta, però no pas gaire. També tres nenes del mas de Pistol, que només calia que fessin mitja horeta de camí dues vegades cada dia. Per acabar, altres dues nenes del mas de Morenet, amb una distància semblant a les anteriors, però amb desnivells. No sabem si, els dies lectius, alguna d'aquelles criatures era acollida a casa d'alguna família del nucli central. Podria ser que la compassió induís a fer aquest servei; però, ho ignorem i continuem suposant que no.

La mestra que tenien el 1936 era Florentina Serres, de 38 anys, que havia nascut al Molar. Vivia a la Mussara amb dues germanes més grans, que l'acompanyaven. No devia ser estrany que a classe hi hagués bastants absències, alguns dies, atesa la dificultat que representava per als nou brivalls que hi havien d'acudir des de lluny, en una època que al poble no hi havia cap automòbil ni hem sentit parlar mai de cap bicicleta que, en tot cas, només haurien pogut fer servir els tres menuts dels masos de l'Onclet i de Vicent, els únics que disposaven d'un bocí de trajecte —un bocí, només— amb carretera, o una cosa que amb bona voluntat es podia dir que s'hi assemblava. L'accés a la instrucció, doncs, si més no per una part del personal a instruir, no podia ser més ple de dificultats i això incidia en gran manera en l'altíssim percentatge d'analfabetisme que hem exposat. A la terra plana de baix, al Camp, es deia llavors que no superava el 9 % en els homes i el 12 % en les dones.

Després de la guerra, a partir de 1939, no sabem quina era la situació, quant a la instrucció. No devia haver canviat gaire. Un mussarenc que encara és viu, amb la salut tanmateix espatllada, només recorda amb claredat que la mestra era castellana, però no en recorda res més. Potser no ho era, però devia ser obligada a parlar-hi i això devia impactar tant per aquelles altures encinglades, que és l'únic que recorda el nostre consultat. Sembla que els adults només eren 64, ja entrats els anys quaranta, la mestra inclosa, que es deia Pura, que és l'única cosa que en coneixem ja que ni el cognom ni la procedència no ens han arribat; potser era la mateixa que parlava en castellà o que el nou règim la hi feia parlar. I no hem trobat notícia de les criatures. Val a dir que les dades no són tretes de cap document de confiança, només d'un full relacionat amb el racionament dels aliments bàsics. Aquest full només comprèn el personal adult puix que els infants devien tenir un tractament diferent i no n'hem obtingut la informació.

L'any 1950 s'anava acusant el declivi de la vila. El padró d'habitants que n'hem examinat és molt eixarreït i se'n treu molt poca informació. Al poble en si hi havia 9 cases habitades, amb 34 individus, i quedaven 8 masos, amb 32 persones. De manera que el total de gent s'havia reduït a 66 habitants, que no sabem com es distribuïen, quant al gènere. Una disminució de 40 unitats, el 37,7 %, que no era poca cosa. Hi quedaven infants, sens dubte, no sabem quants, segurament que més pocs. I hi continuava havent mestra, Rosa Vallespinosa, que s'hi havia consumit. Habitava a la casa de l'abadia, que era la mateixa casa on hi havia instal·lada l'escola. Malgrat això, pagava a l'arquebisbat dues-centes pessetes (no sé cada quan, però suposo que a l'any) en concepte de lloguer. No hem trobat notícia dels tractes que hi devia haver entre el propietari de l'abadia i l'Ajuntament, o el departament de l'Estat responsable de l'ensenyança. El fet constatat és que la mestra pagava lloguer. L'Església practicava així aquella dita segons la qual la caritat ben entesa comença per un mateix. L'arquebisbat no va tenir cap consideració per aquella persona que havia de viure d'un sou miserable en unes condicions poc encoratjadores, sense ni tenir en compte que habitant en aquella cofurna contribuïa a conservar-la. No hi va haver per part de l'Església gens de generositat per aquella senyora que prou que n'era mereixedora en un exili com el que representava viure a la Mussara, tot i tenint present la bondat indubtable de la poca gent que la rodejava. Devia acabar perdent totes les il·lusions i es diu que va recórrer als ajuts que utilitza la impotència. Quan es va retirar, aviat, va fer cap a Tarragona, d'on potser era filla. I ves si és petit el món, que un antic amic meu d'aquella ciutat, ara coronat amb un prestigi intel·lectual, m'explicava l'altre dia que havia conegut la Rosa, quan l'estat de la mestra que havia exercit a la Mussara ja era deplorable. Vivien a la vora l'un de l'altra i ella, que encara conservava alguna cosa de l'antiga vocació, acudia a casa d'ell, que era un jovenet pròxim a la pubertat, i s'esforçava a ajudar-lo en els seus estudis. Ens va causar emoció a tots dos, vull dir al meu amic i a mi, que, al cap de tants anys, ell retrobés la Rosa Vallepinosa, el nom de la qual jo havia descobert remenant papers.

Devia haver de ser així. No hi devia haver remei ni per als infants de la Mussara, ni per a la mestra, ni per a la Mussara mateixa.







Ramon Amigó




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...