Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 89

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat Guerra Freda i cinema conclogui coincidint amb la recent mort de Mijaíl Gorbachov, el darrer líder de la Unió Soviètica i, en la meva opinió, un dels protagonistes del segle XX amb tots els clarobscurs que es poden debatre al voltant de la seva figura. Clarobscurs més lligats a la seva obra i llegat que no pas a la pròpia persona.

La Guerra Freda va acabar amb ell i això va significar la caiguda del bloc soviètic, un bloc que geopolíticament s'estenia a nivell global. No només això, la mateixa Unió Soviètica va quedar desmembrada en diverses repúbliques, sent Rússia la reconeguda oficialment com a hereva de l'herència soviètica.

D'aquells fets se'n deriven moltes preguntes que avui en dia encara són ben vigents pels fets que vivim. Era inevitable la caiguda del bloc soviètic? Se'n va aprofitar occident? Gorbachov era una persona benintencionada, pragmàtica o venuda a interessos estrangers? I en aquesta línia no pararíem i entraríem en els famosos What if? històrics, exercicis teòrics d'anàlisis i suposicions ben interessants per amants de la història en un bon sopar o amb un cafè al davant.

El fet és que quan Gorbachov va arribar al poder, cap al 1985, es trobava un país amb una economia totalment estancada. Vet aquí el problema de l'anàlisi. La Unió Soviètica no estava en recessió, però alguns estudis diuen que aquest era el seu fat. Havia perdut la carrera a la Lluna, però encara meravellava al món amb les seves gestes espacials, com les seves estacions orbitals. Militarment, competia directament amb els Estats Units i fins i tot els superava en camps claus, però a costa de destinar ingents recursos econòmics que l'endarrerien en altres camps també importants com ara l'industrial i empitjoraren la vida d’uns ciutadans cansats de privacions.

Heus aquí el perquè alguns han parlat de Gorbatxov de poc menys d'un traïdor a la pàtria similar a la traïció que deien havia patit Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial, encara amb capacitat de combatre i amb les fronteres intactes, però molt debilitada i després destrossada pels tractats de Pau que al final, amb factors econòmics, van portar al nazisme al poder i a l'apocalipsi de la Segona Guerra Mundial. Esperem que la història no es repeteixi.
Però centrem-nos en aquest final, segurament sobtat per la majoria dels que ho vàrem viure, encara que fóssim joves.
Els soviètics s'havien empantanegat en una guerra com abans havien fet els nord-americans. Afganistan fou batejat com el Vietnam soviètic. El passeig militar es va convertir en una guerra de desgast que els soviètics no podien suportar i malgrat que no tingueren el problema de la premsa, gràcies a la censura, la societat soviètica l'odiava. Comencem a posar exemples cinematogràfics.

Em disculpo per començar amb una pel·lícula com Rambo III (1988), però no puc evitar incloure-la per l'escenari, per la implicació nord-americana proporcionant armes als afganesos i, sobretot, per la ironia històrica de qualificar als combatents afganesos com a lluitadors de la llibertat quan algunes faccions eren la llavor dels futurs talibans i aleshores ja rebien ajuda d'uns senyors que acabarien estavellant avions contra edificis. La història té girs més sorprenents que la millor de les pel·lícules.

Sobre l'ajuda nord-americana a la guerra, val més la pena La Guerra d'en Charlie Wilson (2007), una divertida dissecció de la política nord-americana dels vuitanta i com es va produir la implicació en el conflicte asiàtic, gairebé més per iniciativa privada que per una planificació.

Si ens centrem en cinematografia feta al propi país afectat, cal mencionar La novena companyia (2005), cinta bèl·lica que narra les peripècies d’uns joves soldats en la darrera gran batalla de la guerra. Del mateix gènere és Última Misión en Afganistan (2021). Com en el cas nord-americà, un cop mig digerida la desfeta, el cinema nacional intenta recuperar batalles o actes heroics per tal d’enaltir els valors patris, minimitzant els crims contra la població civil i estereotipant els adversaris.

Així doncs, donem-li una oportunitat als afganesos d'explicar la seva història amb Parwareshghah (2019), una cinta molt interessant, expressada des dels ulls d'un nen que intenta sobreviure venent pel·lícules de Bollywood i que ens situa just a la retirada soviètica i la incipient pujada dels radicals.

Gorbachov va tenir en herència una guerra i, a sobre, va trobar un altre problema i ben gros. El 26 d’abril de 1986 es produïa l'accident nuclear de Txernobyl.
L'accident era conseqüència directa de tots els defectes del sistema soviètic i recordava les velles tendències que encara no s'havien acabat, ja que la notícia fou amagada diversos dies i això va disminuir la confiança amb el nou líder. La crisi va costar una fortuna a les castigades arques soviètiques, per no parlar de tota la crisi humanitària resultant.

Evidentment, la minisèrie Chernóbil (2019) en fa referència. Són només 5 capítols i és aclamada com a una de les millors de tots els temps, descrivint els fets –amb algunes llicències dramàtiques- amb tot detall.

Val la pena que la mireu, però si voleu veure el veritable realisme, cal que veieu el documental Kolokol Chernobylya (1987), que podeu trobar gratuïtament a Youtube. Per la data, ja veieu que fou filmada immediatament a l'accident, centrant-se en els treballadors i les conseqüències immediates. I, per cert, si veieu una menor qualitat d'imatge, rugosa i rudimentària, és a causa dels mateixos efectes de la radiació.

Malgrat tot, la Perestroika avançava tot i que no tothom hi estava d’acord, i la fi de la nostra història estava ja a prop. Gorbatxov no ho tenia tot lligat i no seria possible una via a la xinesa. Curiosament, l’any 1989 marcaria els dos règims comunistes.

La revolta de Tiananmén era esclafada sense miraments amb milers de morts i assentava les bases perquè la Xina fes una transició a economia de mercat, sense que el Partit Comunista perdés el poder. Uns mesos després i a uns milers de quilòmetres, el Mur de Berlín, aquella barrera que durant dècades havia estat impenetrable i el millor dels símbols de la Guerra Freda, queia sense violència.

Les imatges són poderoses i allò era un fet històric que no trigaria a traduir-se en històries del cinema. La simpàtica Good Bye Lenin (2003) representa bé aquells canvis. Una mare, comunista fervent, cau en coma i es desperta un cop el mur ja ha caigut. El seu fill li farà creure, no amb pocs esforços, que res ha canviat per tal que no pateixi un nou atac.

Una altra comèdia sobre el tema és Bornholmer Straße (2014), tot un èxit a Alemanya quan es va estrenar, però amb escassa repercussió internacional. En aquest cas, detalla els fets des del punt de vista dels guardes de frontera. Devia ser ben curiós per a ells veure que allò que havien defensat durant dècades ara queia com si res.

El camí ja estava fet i tota l'Europa oriental s'alliberava, amb més o menys violència, del domini soviètic. Una època acabava, l'època on el món havia viscut polaritzat sota l'amenaça de la destrucció mútua. Gorbatxov era engolit per les seves pròpies reformes i, finalment, la bandera soviètica baixava per darrer cop el dia de Nadal de 1991 i un nou món, ple d'incerteses, iniciava les seves passes. Però aquesta... aquesta és una altra història.


Joan M. Rovira Rojals




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...