Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història | Revista 62

La Guerra Civil Espanyola en la mirada dels infants (5/5)

CINQUENA PART

1. DISCUSSIÓ


1.1. La guerra i els refugiats de guerra

Per a l’elaboració d’aquest apartat m’he ajudat de dos articles de l’Esther Gutierrez Escoda , de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i que ha estudiat amb detall els aspectes dels refugiats de guerra, sobretot a Espanya i Catalunya (Reus). En el seu estudi, penso que és rellevant destacar la incidència que fa en el fet de considerar una persona refugiada o no, i els diferents grups principals de refugiats que existeixen.

Segons Gutiérrez Escoda, la pràctica de concedir asil a persones que fugen de la persecució a terres estrangeres representa una dels primeres fites de la civilització.

Segons la Convenció de 1951 sobre l’Estatut de Refugiats, un refugiat és una persona que degut als temor de ser perseguida, per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, o opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o vulgui acollir-se a la protecció de tal país... Per tant, es tracta d’un desplaçament forçós o no, que acaba provocant un canvi de sentiment de nació en la persona. Com hem vist en el cas de la Rosa Alabart, el fet de ser una refugiada de guerra va acabar desembocant a una adolescència difícil i frustrant derivada de la separació familiar.

Existeixen, segons l’estudi de l’Esther Gutierrez Escoda, tres grups principals de persones desplaçades o que es desplacen:

- Els refugiats per motius de guerra, que fugen del conflicte bèl·lic i de la persecució.
A Vilaplana hi va haver casos de joves que estaven en edat militar i van fugir cap a França, i pares de famílies que fugien de les represàlies, per por a que els matessin o els tanquessin a la presó.

- Els desplaçats interns (mal denominats refugiats), aquests no han creuat una frontera internacional per buscar la seguretat, en canvi, els primers sí. Els desplaçats interns es mantenen dins als seus propis països.
Les causes poden ser per els mateixos motius que els anteriors: conflicte armat, violència generalitzada, violació dels drets humans ..., però en aquest cas, els desplaçats estan totalment sota protecció del seu propi govern. Aquí hi entraria el cas de la Rosa Alabart, o bé el cas de la andalusa refugiada que va fer cap a casa la Matilde Mestre.

- Immigrants pròpiament dits que, es desplacen en principi per motius econòmics (a vegades originats per una catàstrofe natural). En canvi, els refugiats ho fan per salvar la seva vida o per preservar la seva llibertat.
Aquests grups utilitzen amb freqüència les mateixes rutes i mitjans de transport.

En l’estudi que fa Esther Gutierrez Escoda sobre els refugiats de guerra a Espanya (1936-2009), destaco el concepte que té ella de refugiat en l’Espanya de la Guerra Civil i comparteixo aquesta visió.

S’entén per refugiat a tota persona que s’ha hagut de mudar de residència, per raons de guerra, que no és “desafecto” al règim republicà i que no té mitjans immediats de subsistència, ni és acollida per una altre de la seva família o amistat.

La situació desencadenada després de l’ aixecament militar franquista i les seves conseqüències tant socials com demogràfiques, no havien tingut precedents en la Península Ibèrica, i per tant, la no disposició dels mitjans econòmics, materials i humans necessaris per afrontar el problema de l’evacuació de guerra, va desbordar per complet tant al govern de la República, com al de la Generalitat de Catalunya.

En general, la mobilitat va estar molt concentrada entorn a les províncies més poblades: Madrid, Barcelona i València.

A Catalunya, en un principi van ser els sindicats els que es van encarregar de l’acollida ja que disposaven d’edificis incautats com hotels i convents. A l’arribar a Catalunya se’ls donava l’Estatut de Refugiats, sostre, menjar, assistència mèdica, i la quantitat de dos pessetes diàries per persona al dia.

A mesura que augmentava l’arribada massiva de persones refugiades, van ser distribuïdes per tots els ajuntaments de Catalunya a través dels delegats de cada vegueria. Una vegada saturats els hotels i convents, els refugiats es van instal·lar en edificis públics municipals, però després en cases particulars, sobretot els nens que arribaven sols. El menjar els arribava dels propis ajuntaments.

Pel que fa a l’estudi de l’Esther sobre els refugiats de guerra en la IV Vegueria, considero important destacar el concepte d’evacuació i el que comporta aquest fet, sobretot en el cas dels nens. El gener de 1937 es va decidir l’evacuació obligatòria de la capital de l’Estat, i els motius van ser el perill del bombardeig i la necessitat d’evitar possibles malalties contagioses, degut a les grans concentracions humanes en espais reduïts.

Per organitzar l’evacuació es va fer una instal·lació de “la Oficina Ambulante de Evacuación”. Les expedicions que sortien de Madrid havien de creuar diferents punts de vigilància situats a la carretera i el transport es realitzava a partir de diferents modalitats:

- Companyia de Transport Automòbil d’Evacuació.
- Exèrcit.
- Ajuntaments.
- Camions que feien expedicions per abastir la ciutat de Madrid d’aliments i de tornada anaven buits de càrrega i acomodaven a la gent.

La necessitat de la guerra va fer que milers de espanyols fossin evacuats cap a zones on el perill era mínim.
 
Vilaplana n’és un exemple, ja que la guerra no va passar per a aquest poble, i l’ambient potser si que era de guerra com ha comentat la Matilde Mestre en l’entrevista, però el front estava a l’Ebre.

Una quantitat important de nens van arribar sols a Reus, no eren acompanyats per persones majors d’edat. Majoritàriament, les causes poden ser varies: es podien haver perdut durant el viatge, o bé els seus pares van ser morts o detinguts, o inclús perquè els van abandonar els seus propis progenitors.

A Reus, van ser evacuats 40 nens que pertanyien a grups de germans i 83 que eren menors i anaven sols, i dins d’aquests 83, els grups més nombrosos eren els d’edat compresa entre 6-15 anys. La procedència d’aquests grups de nens era diversa: Granada, Madrid, Toledo, Màlaga, Albacete, Guadalajara, Àvila, Càceres, León, Badajoz, ...

Un altre dels grans problemes als que la ciutat va haver de fer front va ser l’escolarització i educació dels menors residents i dels refugiats. Durant tot el període de la Guerra Civil, Reus es va preocupar de que als nens no els faltés l’Educació i que es trobessin en un medi hostil. A Vilaplana, en canvi, no va ser així. Cal fer incidència al cas de la Mercè Simó, que recorda que, durant el franquisme, la professora la castigava quan s’equivocava, pel simple fet de ser roja:

No sabia sumar 2+2, i la mestre em va castigar de cara a la paret.[...] A una mà m’hi posava llibres, i l’altre mà me la feia posar de tal manera que quan em piqués amb el regle em fes mal.[...] No vaig veure ni una lletra a l’escola.
 
Ella no va aprendre res de lletres a l’escola, i si avui dia sap llegir és perquè el seu pare li ensenyava des de França a través de cartes que s’enviaven.

Les colònies escolars, segons Rosalía Crego Navarro , van ser unes institucions que van sorgir durant la Guerra Civil i suposen un refugi per als nens evacuats i amb una funció educativa. Les colònies funcionaven principalment a Levante i a Catalunya degut a la bonança del clima i a la rebel·lió militar sufocada, i en menor mesura a Cuenca, Albacete, Madrid,... En definitiva, les colònies escolars van complir una important funció educativa i es van introduir nous mètodes d’ensenyança, fins al punt que es pot parlar d’una renovació pedagògica. Aquestes colònies van convertir-se en autèntiques comunitats educatives, però no hem d’oblidar mai que van estar motivades per la guerra civil. Tot i que cap dels testimonis entrevistats no han fet menció de les colònies escolars, he considerat important fer-ne una breu referència.

En l’article de José Maria Ruiz-Vargas , de la Universitat Autònoma de Madrid, ens parla del trauma i la memòria de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Estudi que en un principi s’ajustava a la meva hipòtesi de conèixer el trauma infantil, però després de fer les entrevistes he comprovat que en la majoria de nens no va ser així, excepte un cas: el de la mare de l’Anna Rosa. Segons José Maria Ruiz-Vargas, les guerres són un front de traumes psicològics tant pels combatents com per la població civil. La greu repressió imposada pels perdedors de la guerra civil, no només va impedir tota possibilitat de superació dels traumes de la guerra, sinó que va afegir una gran dosi de patiment. Es crea un escenari capaç de generar una veritable epidèmia d’estrès posttraumàtic. I es que la Guerra Civil és considerat l’ esdeveniment més traumàtic i dramàtic de la història espanyola del segle XX.

Ruiz-Vargas defineix que la vulnerabilitat més la capacitat de fer mal que hi ha en la naturalesa humana, converteix a les persones en víctimes potencials dels més terribles successos. La sensació de no poder fer res per canviar-ho i d’impotència, fa que la persona es desbordi psicològicament. Les situacions de violència i patiment deixen petjada al seu mon emocional, cognitiu i codi moral, i quan passa això, ens trobem cara a cara amb el trauma; una ferida emocional greu.

Després de fer les entrevistes he vist que la majoria dels nens no van patir cap trauma de guerra, és més; eren conscients de que passava alguna cosa, però s’entretenien i estaven pendents d’altres coses com jugar, ballar, anar a l’escola els que podien, o bé ajudar a casa els de famílies més pobres com la Mercè Simó, que ho va passar molt malament durant i després de la guerra perquè pertanyia a una família amb un nivell molt baix de riquesa. Però tot i lo malament que ho va passar, quan li vaig preguntar per la por, el trauma i la mort, va riure’s de la meva pregunta, ja que a ella no se li van passar mai pel cap aquests conceptes. Ella només pensava en ballar i ajudar a la mare.

El cas de la Rosa Alabart ha estat diferent al de la resta de persones entrevistades, ella si que recorda un trauma i comenta que va veure morts al terra i li va agafar un atac de nervis.

Sense mostrar-me desacord amb Ruiz-Vargas, puc inferir a través de les entrevistes que si estàs amb un contacte directe amb la guerra o pots veure i evidenciar fets dramàtics, sí que poden desembocar a períodes de crisi, d’estrès o de trauma. El cas més clar que tenim és el de la mare de l’Anna Rosa, aquesta ha patit un trauma de guerra i no ha tornat a estar la mateixa, es va trencar emocionalment. Es tracta d’una experiència de vida que no ha superat i s’ha quedat a dins. És desconfiada, te el cos constantment en alerta, i ella reconeix que té un trauma i encara té por. Cal recordar que la mare de l’Anna Rosa va marxar a Tortosa, i va veure caure bombes, per tant va viure la guerra i la seva situació era diferent a la dels altres testimonis de Vilaplana.
 
Per altra banda, el fet de no viure directament situacions al front, si que s’evidencia un patiment i una tristesa, però també es manifesta la capacitat de supervivència dels nens i d’evadir-se de la realitat, tot i que saben la situació en la que es troben.
 
Aquesta tristesa i patiment s’allarguen a la postguerra, així ho manifesten els meus entrevistats i alhora recolzo la idea que defensa Ruiz-Vargas que la vida ve marcada per les vivències que un ha tingut.

Les guerres, segons l’historiador Txevan Todorov, són una de les formes supremes d’experiència traumàtica. No és fins als anys 40 del segle XX, en el context de la Segona Guerra Mundial, quan es desperta un especial interès mèdic per la “neurologia traumàtica de guerra”, nom que s’usa per referir-se al síndrome produït per la experiència de combat.

Les guerres generen sempre una polarització social, i en el cas de la guerra civil es va reflectir en la psiquiatria. Van sorgir dos bàndols; per una banda els psiquiatres nacionals i per altra, els psiquiatres republicans, i entre uns i altres existia una forta discrepància.

Un altre comentari que sorgeix dels entrevistats és que la relació als pobles entre els convilatans no ha estat la mateixa després del conflicte. Les discrepàncies entre uns i altres i els recels entre les famílies es mantenen en l’imaginari.

L’impacte de la Guerra Civil i trauma de combat dels vençuts i les seves famílies durant la postguerra va ser dur, i la majoria van ser víctimes d’estrès traumàtic relacionat amb les guerres. Aquestes víctimes tenien una gran por a expressar els seus sentiments i records, i el silenci mai ajuda a la víctima.
 
En el meu treball de camp, la tendència ha estat diferent. Els testimonis en la majoria dels casos han explicat de forma oberta i detallada la seva experiència de vida. M’ha donat la sensació de que tenien més ganes d’explicar-me les coses que no pas de guardar-se-les. Però, com tot, hi ha peculiaritats, la Matilde Mestre em va comentar que:
Temps després de la guerra ens van inculcar que no se’n parlés, i això està bé. Tant una banda com l’altra ho van fer.
I precisament, resulta ser un dels tres testimonis que en alguns aspectes no es va mostrar tant predisposada a explicar la seva història. Ara bé, una cosa es parlar en una entrevista dels fets de la guerra, que la predisposició és una.

I l’altra és que sorgeixi d’una manera espontània i en el dia a dia i en l’entorn familiar parlar de temes relacionats de la guerra i la postguerra. I aquí sí que s’evidencia que el silenci ha estat el comportament assumit per tots. La Matilde Mestre comenta:
Que mai més haguem de viure una guerra civil [silenci].
Veiem que encara es manifesta aquesta por i rebuig en aquest moment històric.

El instante congelado del exilio de los niños de la Guerra Civil Española, del qual l’autora n’és Alicia Alted Vigil , és un estudi de l’impacte de la guerra civil espanyola, però fen especial incidència en els nens. Comença amb una frase d’Albert Einstein : <
Matilde Mestre comenta que:Les conseqüències de la guerra van ser d’un nivell alt, però els nens tenien una gran capacitat per evadir-se de la realitat i pensar en el dia a dia. La Mercè Simó destaca que, tot i les penúries que va passar la seva família, ella només pensava en ballar. La
Les conseqüències de la guerra civil va provocar el patiment d’uns anys de gana, tristesa i repressió. En el nostre cas, veiem diverses experiències de vida; per una banda en Josep Prades que comenta que van estar vivint nou mesos al tros i van passar molta gana, o bé el cas de la Matilde Mestre que recorda molta tristesa a casa i aquesta es va accentuar més quan van tancar a la seva mare a la presó, però també tenim el cas de la Rosa Alabar que va veure com van tancar al seu pare a la presó de Flix, i a en Joan Juanpere que li van tancar la mare a la presó i la germana gran va haver de fer-se càrrec dels nens petits de la casa.
>.
>, i l’autora Alicia Alted segueix apuntant <
No pensava en que volia ser de gran, després m’hagués agradat fer moltes altres coses, però no vaig poder.

En Josep Prades només pensava en el dia a dia, i en que s’acabés la guerra. Situació similar a la de la mare de l’Anna Rosa. Considero important destacar els casos d’en Josep Prades i de la mare de l’Anna Rosa, ja que dels nou testimonis, ells dos són els que van patir més la guerra ja que la van presenciar, van anar cap a Tortosa, al front. I al entrevistar-los s’ha vist que tenen una altre concepció de la guerra diferent a la dels altres set testimonis, una concepció de tristesa, patiment, gana, morts, bombes i por.

Carmen González Martínez , de la Universitat de Múrcia, ens parla del retorn a Espanya dels nens de la Guerra Civil, i fa un anàlisi dels múltiples problemes derivats de l’adaptació i integració dels retornats a Espanya. Fa èmfasi als plans psicològics, emocionals i d’identitat, i el relatiu als problemes d’infraestructura com la vivenda, la sanitat, el treball, les pensions,...

Després de la guerra civil i de tot el que comporta aquest fet, hi ha una important existència de problemes d’adaptació i integració al país d’origen, com ara l’existència de múltiples identitats, o bé la dificultat per tornar al treball, o la dificultat per accedir a uns estudis, faltes de mostra de carinyo que posteriorment deriven a una gran frustració.

Pel que fa als testimonis entrevistats, només una va ser refugiada de guerra, la Rosa Alabart, i aquesta comenta amb tota tranquil·litat que el 16 de gener del 1939 el pare la va anar a buscar al mas i va tornar a casa. Per tant, si que veiem una angoixa per la separació familiar, però no un procés d’adaptació i reintegració a la seva llar. Pot ser si hagués estat una persona adulta, li hagués estat més difícil una reintegració, ja sigui per els problemes d’infraestructura com la vivenda, el treball, les pensions,... però al ser una nena de 8 anys, amb el que pensava només era amb tornar a veure el pare i la mare, i quan això va ser possible, sembla que van desaparèixer les angoixes de separació familiar.

M’agradaria concloure aquest apartat més teòric referit als refugiats de guerra, en especial incidència als nens, i com s’enfronten a la vida en els durs anys de postguerra, amb un seguit de testimonis que van ser entrevistats a Catalunya ràdio i que vaig poder veure posteriorment per internet. Aquests els anomenen com els fills de la postguerra, i en són quatre, dos homes i dues dones que en el moment en que va esclatar la guerra civil tenien una edat compresa entre 6-8 anys, i tant sols eren nens. En general, tots estan disposats a fer un salt enrere i despertar la memòria històrica que tots i cada un d’ells porta dins. Tots recorden l’escassetat d’aliments, un cop esclata la guerra “van començar les nits sense sopar” recorda un home. També la majoria parlen de la brutal repressió un cop acabada la guerra, o bé destaquen el fet de que mai van poder anar a l’escola ja que cada dos per tres havien de moure’s de lloc. Cada testimoni té la seva experiència de vida i cada peculiaritat, uns ho van viure d’una manera i els altres d’una altre. A Vilaplana, per exemple, la Mercè Simó comenta que els pocs mesos que va poder anar a l’escola, no va aprendre res de lletres pel simple fet de ser roja. O bé, que hi havia nits que no tenien sopar. Però en canvi, en Josep Prades comenta que quan va acabar la guerra van tornar, amb la família, de Tortosa, al poble a treballar per un sou just. Amb això vull dir que hi va haver moltes peculiaritats i que les individualitats són molt importants. Cadascú va patir a la seva manera.



NOTES A PEU DE PÀGINA

1 Gutierrez, Esther. El Estatuto de Refugiado de guerra en España: de la Guerra Civil a la convención de Ginebra (1936-1978). URV, Tarragona. 2012. Enllaç consultat el dia 25-07-2014: http://www.academia.edu/5517531/El_Estatuto_de_Refugiado_de_Guerra_en_Espana_de_la_guerra_civil_a_la_Convencion_de_Ginebra_1936-1978_2012_.

2 Gutierrez, Esther. El Estatuto de Refugiado de guerra en España: de la Guerra Civil a la convención de Ginebra (1936-1978). URV, Tarragona. 2012. Enllaç consultat el dia 25-07-2014: http://www.academia.edu/5517531/El_Estatuto_de_Refugiado_de_Guerra_en_Espa%C3%B1a_de_la_guerra_civil_a_la_Convenci%C3%B3n_de_Ginebra_1936-1978_2012_.

3 Gutierrez, Esther. Refugiats de guerra en la IV Vegueria (Reus, 1936-1939). URV, Tarragona. Enllaç consultat el dia 25-07-2014: http://www.academia.edu/5151192/Refugiados_de_Guerra_en_la_IV_Vegueria_Reus_1936-1939_2007_

4 Simó Gomis, Mercè (Vilaplana, 2014). Font Oral.

5 Crego, Navarro, Rosalía. Las colonias escolares durante la Guerra Civil, 1936-1939. Enllaç consultat el dia 20-01-2014: http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETFSerie5-BC9D5952-2102-FFF3-273C-6697EF8886AF/Documento.pdf

6 Ruiz-Vargas, José María. Trauma y memòria de la Guerra Civil y de la dictadura franquista. Universidad Autónoma de Madrid. Enllaç consultat el dia 29-01-2014: http://hispanianova.rediris.es/6/dossier/6d012.pdf

7 Mestre, Matilde (Vilaplana, 2014). Font Oral.

8 Ibidem.

9 Alted, Vigil, Alicia. “El instante congelado” del exilio de los niños de la guerra civil española. DEP (deportate, esuli, profughe). Enllaaç consultat el dia 9-07-2014: http://es.scribd.com/doc/93097056/El-instante-congelado-del-exilio-de-los-ninos-de-la-guerra-civil-espanola

10 Mestre, Matilde (Vilaplana, 2014). Font Oral.

11 González, Martínez, Carmen. El retorno a España de los “Niños de la guerra civil”. Universidad de Múrcia. Enllaç consultat el dia 18-07-2014: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=767890

12 Els fills de la postguerra. Testimonis de postguerra. Catalunya ràdio. Consultat al Youtube el dia 22-07-2014: https://www.facebook.com/catradio/posts/400439559973049.


Mireia Ferré Mateu




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...