Articles | Revista 1312/09/2003

La generació invisible

En la societat actual ser jove està de moda, talment sembla com si s’hagués eternitzat l’ideal de la joventut. No obstant això, tothom coincideix que els joves no ho tenen fàcil. La generació actual és la primera des de la Il·lustració que li ha tocat viure en l’orfenesa ideològica, viu submergida en un món on sembla que només impera el present, sense memòria del passat i sense esperança de futur.

El model consumista és el que veritablement configura la identitat d’aquestes noves fornades de joves, una identitat "construïda" a partir dels productes que consumeixen (roba, discs, videojocs, telèfon mòbil, Internet...). La "diferència", que en altres temps era marcada per la ideologia o per la classe social, es cerca ara en els béns de consum. L’entronització del present i la necessitat de consumir són les pedres angulars del que hom pot anomenar "generació invisible", una generació que ha capgirat l’escala de valors i que no pensa en cap altra revolució que no sigui a aconseguir la seva pròpia comoditat. El 65% dels joves reconeix que practica amb els pares el xantatge per aconseguir el que volen, quasi sempre relacionat amb afers de consum.

La gent jove ha rebaixat l’entusiasme pels moviments socials; desitgen vincles més flexibles que no els lliguin ni els obliguin. Volen espais de maniobrabilitat i preservar sempre el propi benestar. Les noves solidaritats es basen en les emocions, però són emocions preenvasades, que es poden controlar a distància, per via mediàtica. Està de moda ser solidari, però sense moure’s del sofà ni lluitar contra les injustícies. Ja no són sentiments de culpa, sinó de vergonya. Amb la disminució de moviments i associacions, s’ha reduït l’espai públic, de manera que es cerca en la vida privada personal el que al jove se li nega en l’àmbit públic; ambdues esferes se superposen i es confonen, passant els mitjans de comunicació a actuar com a finestra oberta al públic, per on es mira la vida privada personal.

El relativisme moral provoca que més de dos terços dels joves pensin que no hi ha regles ni directrius definides i absolutes sobre el que està bé o malament, el que és bo o dolent depèn de les circumstàncies del moment. El valor de la tolerància ha crescut paral·lel al de la permisivitat, en uns casos expressió de tolerància, en altres manifestació del "tot val", conseqüència de la fluixesa moral.

La nit és l’àmbit de denúncia i rebel·lia juvenil davant les dificultats de la inserció social, és on s’hi troba la llibertat i l’autonomia, expressió de la moda on s’amaga la debilitat i la inseguretat del jove. La nit substitueix el dia. Els joves han trastocat el temps. La nit és el símbol del presentisme, és l’espai vital propi dels joves en què floreix la transgressió. A la nit les coses no es planifiquen, no es racionalitzen, simplement se senten, es gaudeixen... És un temps no controlat socialment, les normes les estableix el propi grup. És un temps de lliure disposició, on es procura fer tot el que durant la setmana ha estat impossible.

En l’era de la globalització, la socialització va formant joves relativament satisfets amb les seves vides, però mancats de capacitat de sacrifici, sentit del deure i de generositat. La pregunta és saber com aquesta generació "zapping" que defuig dels projectes a llarg termini, més preocupada per allò immediat que per les grans qüestions socials i polítiques, serà capaç de superar el que el Dalai Lama anomena l’era dels tranquil·litzats i els somnífers.

Josep M. Prats Batet

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

La generació invisible

Nou usuari

Usuari registrat