Geografia | Revista 520/06/2005

La fil.loxera al Priorat i les seves conseqüències (II part)

La fil.loxera al Priorat es descobreix per primera vegada a Porrera el 23 de juny del 1893.

El 1895, Jaume Comte (entre d'altres de Porrera) de la Vilella Baixa (jo crec que era de Torroja), va anar a estudiar els ceps americans a l'Alt Emporda. A Porrera, com ja hem dit abans, ja se n'havien plantat. Anaren a Llançà, al Port de la Selva i a Portbou, terrenys muntanyosos i pissarrosos. A la tornada encoratjaren els pessimistes. La Renaixença del 24 d'agost del 1895 deia que havien fet més ells que tota la Junta de Plagas del Campo (organisme creat per combatre la plaga). Suposem que al nostre poble va aparèixer durant els anys 1894-1895.

A partir de llavors la història del Priorat és un gran punt i a part. El 1860 els set pobles que constitueixen el Priorat històric, produïen en conjunt 110.050 hectolitres de vi i el 1910 van produir-ne 20.590 (aquí faig un incís perque hi ha una dada curiosa, tot i la major producció de vi d'aquests darrers anys a la DO Priorat, a causa de les noves plantades, encara no arribem a aquesta xifra d'hectolitres, tot i que hem d'afegir-hi dos pobles més). La superfície de vinya i la producció de vi de tot el Priorat es reduïren a dues terceres parts. Romà Perpinyà Grau en un article titulat La crisi del Priorat, afirmava, a més, que al Priorat, tothom, propietari o no, vivia més miserablement que el darrer dels jornalers abans de l'aparició de l'insecte.

El 29 de juny del 1899 La Veu de Catalunya inseria, procedent de Falset, aquesta nota: Cada dia és més crítica la situació d'aquesta comarca a causa de l'increment que ha pres la devastació fil.loxèrica. Hi ha pobles del Priorat que enguany no colliran gairebé res. El mateix diari, el 23 d'agost del 1901, deia referint-se a Gratallops: La invasió de les vinyes per la fil.loxera és completa, de tal manera que la collita del vi, gairebé única al Priorat, ha desaparegut per uns quants anys, és a dir, fins que produeixin els ceps americans, la replantació dels quals desgraciadament es fa amb bastant calma. El corresponsal diu, a més, que l'emigració ha minvat dues cinquenes parts de la població.

En les dates de la verema, d'aquest mateix any, el corresponsal de Falset al diari La Renaixença assenyalava: S'ha acabat en aquesta vila el tràfec de la verema. Anava a escriure que s'havia acabat per enguany, pero com que l'any vinent, si bé encara hi deurà haver alguna verema, és segur que no hi haura tràfec, perqué la fil.loxera s'hi rabeja de valent, bé puc dir que s'ha acabat. Aquestes ratlles reflecteixen el sentiment d'impotència, fracàs i decadència que s'apodera de l'àrea.

Al setembre era quan la gent se sentia més trista per veure tots els costers nus i sense gent a veremar. No hi havia verdor. No se'n podien fer cabal, tota la feinada de cada any per veremar i ara tot buit i trist. Això era tristor de gent gran i vells, perquè la gent jove havia marxat cap a Reus, al Baix Llobregat, al Maresme i a Barcelona a llogar-se en qualsevol feina. Les nòies a servir. A la Geografia General de Catalunya que va dirigir Carreras Candi, Emili Morera diu: Tot el Priorat era des del maig a setembre una terra plena de verdor sense quasi interrupció. Després tot es va tornar de color de cendra. Ara que aquell insecte ha mort per complet totes les vinyes y que... la replantació se fa en extrem dificultosa y cara... apareix en tota la comarca una capa de terres ermes,..., com de pahís incult abandonat per la mà de l'home, sols reviscolat per la forca y rudesa de sos habitants, que han augmentat la plantació d'ametllers y avellaners en les vorades dels barranchs y han començat en los terrenys més factibles y més propers a les localitats, la reproducció d'algunes vinyes per mitg dels ceps americans.

Quedaren afectats tots els oficis relacionats amb el vi: boters, constructors de carros, fàbriques d'aiguardent, marxants de bestiar de càrrega, forns rajolers i de la construcció en genera!. La crisi s'estengué a tots els rams comercials.

A profit de mercaders, curials enriquits i altra gent ciutadana, hom comprava al Priorat a preus baixíssims hisendes abans esplendoroses. Entre 1887 i 1910 es perdé almenys un 20% de la població com a mitjana i molts pobles van arribar al 40%. La Vilella Baixa passà de 928 habitants el 1887 a 725 el 1900, va perdre un 22% de població. Malgrat tot hi ha una certa conscienciaciò i intents de sortir de la crisi. En el segon decenni del segle XX es comencarà a construir les carreteres de Falset a la Vilella Baixa i les connexions de Porrera i Bellmunt amb la carretera d'Alcolea, i prosseguirà la de la Vilella Baixa a Flix. Aquestes obres haurien de ser una substitució important a I'ocupació agrícola d'aquells anys, i el mateix podríem dir de les mines de Bellmunt i el Molar. Se substitueix parcialment el conreu de la vinya pel de l'oliver i l'ametller. Disminueix el del cereal perquè amb l'existència de millors comunicacions no fa falta l'autoproveïment. S'abandona el conreu a les muntanyes amb els marges construïts els segles XVIII i XIX. Quant a la comercialització sorgeix el cooperativisme. Aixi i tot no n'hi ha prou amb tot això i el Priorat decau.

La manca de reacció davant la fil.loxera va venir motivada més per les pròpies limitacions, que no pas per la plaga mateixa, perquè altres zones que també la patiren se'n varen sortir, es varen transformar i els efectes no van ser tan tràgics com al Priorat. R. Perpinyà Grau assenyala que al Priorat geològic abans de la fil.loxera el valor mitjà de la producció anual del vi era de tres milions de pessetes i que després de la fil.loxera estava per sota del milió. Per què, doncs, no es varen replantar, ràpidament, després de la fil.loxera, quan en teoria hi havia capitals d'una acumulació anterior i també hi havia sobrepoblació? La resposta a aquestes qüestions potser es troba en el fet que el vi va deixar de tenir aquest paper de preponderància dins l'agricultura catalana i s'obria un periode en què les possibilitats d'inversió en activitats financeres i industrials eren molt superiors.

Recordem que, malauradament per al Priorat, va coincidir amb la puixança industrial del litoral i, sobretot, de Barcelona, on es demanaven molts braços i també capital. La conseqüència és la despoblació i la descapitalització, preu molt alt que s'ha de pagar pel monocultiu agrícola i per l'excessiva especialització econòmica.

BIBLIOGRAFIA

- La crisi agrària de 1879-1900: la fil.loxera a Catalunya. De Josep Iglésies. Col.leccio Llibres a I'abast. Edicions 62. Barcelona, 1968.
- La crisi del Priorat. De Romà Perpinyà i Grau. Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1982. La primera edició fou publicada el 1932.
- El Priorat. Anàlisi d'una crisi productiva. De Joaquim Margalef i Joan Tasias. Caixa d'Estalvis de Catalunya. Barcelona, 1985.
- La Fil.loxera. De Ramon Bosch de Noya i Casanovas. Publicacions de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. N. 8. abril 1987

Josep Sabaté Mestre