Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Geografia | Revista 4

La fil·loxera al Priorat i les seves conseqüències (I part)

El mot fil·loxera prové del grec i significa assecar fulles. Fou l’entomòleg francès Mr. Boyer de Fonscolombe qui utilitzà per primera vegada, l’any 1834, el mot fil·loxera; però ho féu per referir-se a un insecte que ataca i panseix les fulles del roure blanc. L’insecte, que causa la fil·loxera del cep europeu, el va descobrir l’entomòleg americà Mr. Flitch l’any 1854 en els ceps del seu país. L’any 1863 aquest calamitós insecte feu la primera aparició a Europa. Un il·lustre botànic de Montpelier, Mr. Planchon, li donà el nom científic definitiu, Phylloxera vastratix. Té dues formes. Una aèria i l’altra subterrània. Parasita en pels ceps, s’alimenta exclusivament del seu suc i provoca la mort de la planta parasitada quan és cep europeu, que Linneo Vitis va anomenar vinífera. Diverses foren les maneres de combatre la plaga a Europa abans que acabés amb totes les vinyes, però la solució definitiva de la qüestió fil·loxèrica vingué donada per la substitució dels ceps indígenes o europeus (Vitis vinífera) pels ceps americans (Vitis rupestris), que són immunes a la fil·loxera.

M’ha semblat interessant publicar aquest article ara que es viuen moments d’eufòria en el món de la vinya i el vi perquè, dissortadament, fa aproximadament cent anys, es vivien moments totalment oposats a la comarca del Priorat. Les vinyes eren mortes, la gent marxava i es veia venir la misèria. Tot apuntava al catastrofisme, i, de fet, així ha estat fins fa ben poc quant a l’economia productiva del vi.

Sortosament les coses han anat d’una altra manera, però també cal apuntar que les circumstàncies que es donaven en aquells moments no són les mateixes que les d’ara. A banda del vi hi ha hagut, hi ha i es preveu que hi hagi, altres activitats en les quals guanyar-se la vida. Esperem que no confiar únicament en els ceps com es va fer en aquells moments pugui donar altres sortides en cas d’un hipotètic daltabaix, que llavors va ser una plaga i que ara podria aparèixer d’una altra manera. Voldria que l'estudi que us presento us ajudés a entendre per què el Priorat va entrar en la crisi i per què no se’n va saber sortir.

En el cens de l’any 1887 s’assoleix la xifra màxima d’habitants que mai hi ha hagut al Priorat, 27.958 ànimes. Només 13 comarques de Catalunya el superaven en densitat de població, mentre que d’altres com el Bages, el Vallès Oriental, el Segrià o el Baix Ebre amb capitals de comarca com Manresa, Granollers, Lleida i Tortosa, que per si mateixes aporten xifres de població ben considerables, tenen densitats de població inferiors. Quasi cent anys després, en el cens del 1981, la comarca registra 10.432 habitants, xifra no gaire diferent de l’actual que no arriba a 10.000. El descens impressiona.

A Catalunya aleshores solament hi havia sis comarques que tinguessin una densitat de població inferior al Priorat i, cal advertir que, a part de la Terra Alta, les altres cinc han de ser classificades com a pirinenques, o sigui d’alta muntanya. En els 94 anys transcorreguts entre 1887 i 1981 el Priorat ha perdut 17.526 habitants, xifra que representa un 62.68% de la població: el percentatge més alt de totes les comarques que han perdut habitants.

Cal dir, però, que el 1842 el Priorat només tenia 14.968 h. i el 1857 ja en tenia 25.518 (si bé aquest darrer any es realitza el primer cens amb tècnica moderna). La comarca ha guanyat, en 15 anys, 10.550 h., quasi un 59% de població. Hem de relacionar l’augment de la població amb l’encariment del preu del vi i la reducció demogràfica del Priorat amb el flagell de la fil·loxera (però fixeu-vos que tant una cosa com l’altra gira sempre entorn del món de la vinya i el vi). La fil·loxera arribava a la comarca l’any 1893. En el cens de 1900 al Priorat hi ha 23.150 habitants, en 13 anys s’han perdut 4.808 habitants, quasi un 18%. Només entre 1960 i 1981 es perd un percentatge semblant a l’esmentat situat al voltant del 15%, però això obeeix a altres causes.

Però anem per parts. Al Priorat durant, sobretot, la segona meitat del segle XIX, el conreu de la vinya era monocultiu pràcticament: s’exportava el vi i l’aiguardent que es fabricava a les alcoholeres, a través de Reus, cap a ultramar. Aquest comerç donava molts bons resultats econòmics (i això que pràcticament no hi havia carreteres). El principal problema el representava la plaga de l'oídium. Per avalar aquest darrer punt només cal observar que el preu mitjà de la càrrega del vi era de 10 a 20 ptes., si bé hi havia grans oscil·lacions en funció de l’anyada, és a dir que, per exemple, l’any 1850 va ser de molt bona collita i es va pagar la càrrega a 6 ptes. i en canvi l’any 1856, any de molta cendrosa, es va arribar a pagar a 80 ptes./càrrega. La demanda era molt important.

Precisament com a mesura per combatre la plaga d’oídium, s’inicia l’any 1863 la plaga de la fil·loxera a França. En efecte, en aquest país, i per aquelles dates, es comencen a importat ceps americans, que porten l’insecte de la fil·loxera a les arrels i als quals són immunes, per pensar que poden ser immunes o, si més no, provar-ho a l’oídium. Resultat fatal, no són immunes a l’oídium i, a més a més, com ja sabeu, l’insecte ataca les arrels del cep aisàticoeuropeu i mata la planta.

El preu de la càrrega del vi s’enfila a partir del 1867 a més de 20 ptes./càrrega. El 1876 ja val més de 35 ptes. i continua pujant. Al 1880 arriba a les 50 ptes., preu que es manté fins a l’any 1885, que comença a baixar però que encara manté el preu de 35 ptes. Fins a l’any 1887. Aquest darrer any és el que marca la inflexió perquè França torna a produir amb ceps empeltats. El millor decenni al Priorat va ser el de 1877, ja que el preu del vi era molt car i van ser anys de molt bones collites, fins i tot la població va augmentar un 10%. La carretera va arribar a Falset i a Cornudella i a finals de segle a la Vilella Baixa, així es varen potenciar les possibilitats d’intercanvi. Les cases de vins franceses es varen emplaçar a Falset, així com les entitats financeres de Reus; l’any 1890 s’inaugura el ferrocarril que de Tarragona cap a Saragossa potenciarà les possibilitats de comunicació al baix Priorat.

Malauradament els anys següents són dolentíssims, des de l’any 1887 fins al 1900 es perd el 20% de la població. Són anys de vaques molt magres. El preu de la càrrega de vi baixa fins a les 17 ptes. Mai res torna a ser com abans perquè França ja produeix vi de valent i el preu del vi ja no puja més. A més es diu que el vi que sortia dels ceps del país –grans i pampoluts- era millor que el del cep d’Amèrica, i s’aplicava, sobretot, als terrenys pedregosos i secs que, com sabeu, són els que predominen a la nostra DO Priorat.

L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (a partir d’ara IACSI) l’any 1867 ja es referia amb preocupació a aquesta malaltia de la vinya encara que fins més tard no se’n varen apreciar prou bé els efectes. El portaveu del IACSI a Madrid va proposar de fer una gran zona neta de vinya entre Espanya i França per tal d’aturar la plaga. Com sempre no li van fer cas. El 1879 apareix la fil·loxera a l’Empordà. Era difícil, en aquells temps de l’alça del preu del vi al Priorat, aconsellar als pagesos un canvi en les plantacions per afrontar la fil·loxera. Precisament llavors que s’hauria d’haver arrencat i replantat, era quan els francesos venien a comprar tot el vi que trobaven sense reparar en preus. És clar que ningú volia arrencar, ans al contrari, tothom plantava vinyes.

L’any 1880 es va realitzar un Congrés fil·loxèric a Saragossa. Es va resoldre posar uns impostos per a lluitar contra la plaga, així, a cada ajuntament hi havia una partida pressupostària anual per a aquest concepte, el qual s’obtenia, majoritàriament, dels propietaris. Curiosament en el pressupost municipal dels anys 1885 i 1886 del nostre poble hi hem vist reflectida aquesta partida.

L’any 1889 alguns propietaris de la nostra comarca havien visitat l’Empordà, per veure l’efecte de la fil·loxera en la vinya, però les mesures de defensa per a atenuar-ho no es varen generalitzar, encara que es replantaren, molt tímidament, algunes vinyes amb peu americà. De fet, quan es comença a replantar una mica al Priorat és cap al 1900.

Josep Sabaté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...