Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història local | Revista 49

La Festa Major als vuitantes. El jovent fa el pas endavant


A mitjans de la dècada de 1980 vaig formar part, amb una colla d’amics de la meva colla i edat, de la comissió de festes que s’encarregava d’organitzar els actes de les festes majors. Ara, amb la perspectiva dels anys, m’adono del sorprenent que podia ser que una colla de joves que amb prou feines arribàvem als 20 anys i acabàvem de sortir de l’adolescència tinguéssim la responsabilitat de tirar endavant tot un programa de festes i que, de fet, ens en sortíssim prou bé.

El cas és que ens vam trobar immersos en aquesta responsabilitat degut a una mena de relleu generacional. Ja feia uns quants anys que un altre grup de joves (sobretot noies), uns quants anys més grans que nosaltres, s’encarregava d’aquesta tasca. I en un moment determinat, no recordo exactament quin any, ens va tocar a nosaltres, d’una forma bastant natural.

El fet és, però, que aquest model organitzatiu no tenia pas gaire anys, ni tan sols una dècada, potser mitja. El canvi en les festes majors va anar paral•lel al procés històric que estava vivint el país.

El període de la transició a la democràcia i els canvis socials que es van produir a la Catalunya dels darrers setantes i primers vuitantes van tenir una incidència més que notable en la manera d’organitzar les festes populars a pobles i ciutats. Vilaplana no va ser un cas aliè a aquest procés, però aquí es van afegir elements particulars a la dinàmica general.

Durant el període franquista les institucions públiques havien deixat la responsabilitat de l’organització de la major part dels actes de les festes majors en mans privades (les de la família Salvat). En època de postguerra la desaparició de l’associacionisme local no havia deixat altra opció. El cas és que des de Cal Ritu es va donar aquest servei al poble i amb un èxit prou significatiu. Les celebracions duraven diversos dies i tenien una participació popular més que notable. El cas és que el model s’esgota en un moment complex, el de la transició. El negoci privat al voltant del lleure al món rural entra completament en crisi. És, per exemple, l’època del tancament dels cinemes de poble, aquí i a tot arreu.

A Vilaplana bufen aires de canvi, ressorgeix amb força la voluntat d’associacionisme i el jovent té unes ganes enormes de participar i organitzar (és l’època per exemple del Col•lectiu Llibertari). I sorgeix un gran projecte: la construcció del Casal. No ens entretindrem aquí a parlar sobre aquest particular, ja ha estat a bastament tractat en altres números de Lo pedrís. El cas és que aquest fet tindrà una forta incidència en el model d’organització de les festes majors. En un primer moment el Casal s’instal•la a Cal Ritu mentre no s’acaba l’edifici nou. És en aquest moment, un cop la família Salvat s’ha desvinculat del negoci del lleure, que el jovent es fa càrrec d’aquesta tasca. És encara a la sala de ball de Cal Ritu que, ja amb la nova comissió de festes, té lloc un ball quasi mític amb La Salseta del Poble Sec, una orquestra moderna i trencadora que aleshores movia masses i que va deixar petites les instal•lacions del ball i el cafè. Aquest bon inici segurament va engrescar els ànims del jovent organitzador, que en els anys successius i ja amb el nou edifici del Casal acabat, va continuar portant orquestres ben de moda com ara l’Orquestrina Galana i atrevint-se a fer diverses sessions de ball, sardanes, concert,... així com muntar actes per a la mainada o fer les matinades per despertar el poble el dia de la festa.

Així doncs, quan li toca a la meva colla acceptar la responsabilitat, podem dir que el camí ja el teníem prou marcat. Durant els anys que vaig prendre part en aquesta tasca recordo que vam poder actuar amb total llibertat per muntar la festa com volguéssim. Teníem el recolzament de l’Ajuntament que subvencionava els actes amb una quantitat modesta, que en diverses ocasions no va fer ni falta perquè la festa major s’autofinançava amb la venda d’entrades de ball. El cas és que ens deixaven fer i nosaltres actuàvem en conseqüència.

D’aquell període recordo que vam intentar mantenir el llistó de les actuacions musicals en un punt ben alt, però era molt difícil portar grans orquestres d’àmbit català perquè s'iniciava un procés de professionalització que havia elevat molt el seu preu. Encara vam poder portar l’Orquestrina Galana però no podíem ni somiar amb “la salseta” o “la plateria”. Els grans ajuntaments amb la seva política de contractació i concerts gratuïts havien començat a rebentar el mercat. Per sort teníem altres opcions que sempre resultaven prou bé. Molt sovint vam treballar amb dues orquestres del Camp que ens asseguraven la sala plena i una bona taquilla: la Banda Sonora Villamaria de Reus i La Gramola de la Iaia de Tarragona. També vam contractar altres grups, entre els quals destacaré els inoblidables Ridels de Riudecols. Va ser en aquesta època que vam contactar amb en Sebastià Falguera, agent artístic de La Canonja, que ens proporcionava grups quan no podíem portar els que coneixíem personalment.

En alguna ocasió també vam provar d’introduir altres gèneres musicals en el programa de festes i per exemple en una ocasió vam aconseguir portar els Duble Buble, un grup de pop-rock osonec que va tenir un èxit efímer a mitjans dels 80.

He dit que les sala s’omplia, però ja només era a la nit. Els balls de tarda van començar a anar de baixa i es feia difícil fer altres actes com concerts i sardanes. De fet la majoria d’orquestres ja no oferien aquests serveis. La festa doncs anava perdent alguns aspectes tradicionals però en guanyava d’altres. Va ser en l’època que vaig estar a la comissió de festes que vam fer els primers correfocs amb diables pels carrers del poble. Habitualment portàvem els Diables de Les Borges del Camp que, a canvi de ben poc, omplien la vila de foc i de festa. També vam iniciar la tradició d’organitzar una jornada castellera per la festa major d’octubre. Feia pocs anys que existien els Xiquets de Reus i alguns vilaplanencs s'hi havien apuntat. Això va facilitar que comencessin a venir cada any a Vilaplana a fer castells, tot i que un any vam fer venir la Colla Jove de Tarragona gràcies a la vinculació del cap de colla d’aleshores, Jordi Oliván, amb el poble.

També vam continuar organitzant activitats per a la canalla, les matinades i algunes altres que entraven i sortien dels programes. Per exemple vam poder portar l'alpinista Òscar Cadiach a fer una xerrada al Casal poc després d'haver assolit el cim de l'Everest. Evidentment tampoc no faltaven activiatats esportives, en una època en què encara teníem l'equip de futbol en competició oficial. Entre les iniciatives més curioses que vam tirar endavant hi va haver la de la pujada nocturna a La Mussara que es feia després del ball de nit de sant Sebastià. Mai no va tenir una participació gaire nombrosa, per raons òbvies, però es va mantenir una bona colla d’anys en el programa.

I després de tot això, i amb la mateixa naturalitat amb què havíem assumit aquesta tasca, vam passar el relleu a una nova generació de joves. No ho van tenir tan fàcil, perquè allò que nosaltres començàvem a intuir es va acabar confirmant. Les dificultats d’autofinançament de la festa es van fer evidents i cada cop va ser més imprescindible el suport econòmic de l’Ajuntament. Però bé, segurament no és a mi a qui li toca explicar aquesta part de la història...

NOTA: com podeu veure no he citat cap membre de les comissions de festes de què he parlat. No ho he fet perquè no vull deixar-me ningú ni que cap persona se senti ofesa per no haver estat mencionada. Eren grups “líquids” en què la gent entrava i sortia amb total naturalitat i en què els graus d’implicació personal eren ben diversos, possiblement en això rau la gràcia d’aquest model, que, en el seu moment, crec que va ser d’èxit. A tots ells el meu reconeixement.



Jordi Serra Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...