Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 58

La Faula del Tió

Al poble de la Plana s’explicava cada any per Nadal un conte.

Tots el sabien de memòria, però quan arribava el moment els més petits de la casa el demanaven.
-- Mare!! m’explicaràs la llegenda del Tió? li deia Otto estirant la faldilla de la seva mare que estava acabant de preparar el sopar.
-- Però si ja la saps. En tot cas tu me l’hauries d’explicar a mi. (Li diu la mare fent un somriure i provant el caldo).
-- Però a mi m’agrada més que l’expliquis tu. Replicava ell.
-- D’acord, després quan vagis a dormir.

Otto aquella nit va sopar sense dir ni piu i quan la seva mare el va portar al llit estava desitjant escoltar de nou la història.

Arraulidet i sense pestanyejar l' Otto estava a l’espera. La seva mare es féu una mica la despistada i abans de començar a explicar, endreçà la seva habitació mentre el seu fill s’impacientava.
-- Mare!, comença d’una vegada!.

Per fi la mare va seure a la capçalera del llit i començà la història.

Conta la llegenda que hi havia una nena que vivia en una caseta a dos quilòmetres del poble més proper i cada dia a l’anar a l’escola, passava per un bosc de frondosos arbres. N’hi havia un en particular que li cridava l’atenció. Al principi feia com si res, però al final es va decidir i es va fer la seva amiga. Cada dia ja fos d’anada o de tornada s’acostava a ell i el saludava. Al principi solament era una salutació, però cada cop li anava explicant més coses. Com li havia anat l’escola, els deures que havia de fer, com el mestre l’havia renyat o l’havia felicitat pel treball ben fet... en fi totes aquestes coses que s’expliquen els amics. Fins i tot si tenia una mica de temps més, s’asseia i reclinant-se sobre el seu tronc, feia els deures. Tenia la convicció que allí li sortien millor que a casa.

A l’estiu quan estava de vacances anava allí i sota la capçada de l’arbre jugava. Al costat del gran arbre n’hi havia un que a la nena també li feia gràcia, era petit com ella, però tenia un bon tronc, i pensà “Igual és el seu fill?”

Un bon dia quan estava asseguda i repenjada en el seu tronc, l’arbre li va parlar. Faltava poc per Nadal i feia molt de fred, ella s’havia posat una gorra de llana. Va tindre un gran ensurt i pensà que potser eren imaginacions seves, que era el soroll de l’aire que feia aquest efecte, i al portar les orelles tapades li devia semblar. Però no, no era l’aire.
-- No t’espantis, sóc el teu amic l’arbre, a qui véns cada dia a saludar i a parlar, i vull que tinguis quelcom de mi. Tu fins ara m’has donat companyia i amistat i jo solament la meva presència i a l’estiu la meva ombra. S’acosta Nadal i et faré un regal, un que faci que no t’oblidis de mi. Aviat me n’aniré i no tinc massa temps, així que te’l donaré ara.

Mira, veus aquest petit arbre que ha crescut al meu costat, doncs serà per a tu, emporta-te’l a casa i treu-li totes les fulles. Cuida’l i mima’l com has fet amb mi, en ell està el meu orgull i el meu cor... També dóna-li de menjar i beure i també tapa’l. És màgic i necessitarà tot això perquè la Nit de Nadal sota el seu mantell et portarà regals. Això sí, únicament aquest dia. Passat el Nadal ell també se n’anirà i tornarà puntualment l’any vinent, així em recordaràs i la nostra amistat serà eterna.

La nena s’abraçà al tronc, només a una part d’ell, ja que era molt gros i es va acomiadar del seu bon amic.

Quan es va aproximar al petit arbre, aquest va sortir de la terra i com pesava molt i no podia arrossegar-lo, s’aixecà i va començar a volar, la nena només el va haver d’agafar d'una de les seves fulles i portar-lo a casa.

A l’arribar, els pares van veure el que portava i ella els va explicar la història de l’arbre i el que li havia dit. Entraren l’arbre i li tragueren totes les fulles, i va quedar un formós tronc; el van tapar amb una manta perquè no passés fred i li donaren de menjar i beure. Cada dia la nena veia que s’ho havia menjat tot i ella n’hi portava més.

A l’arribar la Nit de Nadal tot era alegria i felicitat. La nena, que li agradava molt la música, havia composat una cançó per cantar-li també al tronc, al qual ella li deia TIÓ, com si es tractés d’un membre més de la família que havia vingut a celebrar les festes amb ells. Quina sorpresa va tindre quan, a l’aixecar-li la manta, va veure que hi havia regals per a ella! Tal i com el seu amic l’arbre li havia dit diverses vegades.

La nena estava contentíssima i al dia següent, a l’aixecar-se, va anar corrents a explicar-li al seu amic l’arbre, però va veure que ja no hi era. Se n’havia anat. En el seu lloc hi havia una enorme forat. No pogué evitar que les llàgrimes sortissin dels seus ulls i allí es va quedar una estona recordant-lo.

Al tornar a casa se’n va recordar que tenia el seu tronc del TIÓ i això la posà contenta i la va fer somriure; el seu amic havia estat molt generós regalant-l'hi, tant com ho havia estat ella entregant la seva amistat, sense demanar res a canvi.

Passat el Nadal, el TIÓ també se’n va anar, tornant cada any uns dies abans de la Nit de Nadal.

La mare va acabar la seva història i mirant el seu fill, aquest s’havia quedat adormit, ella va somriure i es va reflectir ella mateixa uns anys enrere, quan era una nena i la seva mare també li explicava la mateixa història.

Faltaven pocs dies perquè de nou es revisqués aquell moment, ara a través del seu fill, amb la seva innocència i tota la il•lusió que això implicava. Després d’ell vindrien els seus néts, perquè la màgia és aquesta, poder ajuntar els més petits i grans i tota la família al costat del tan estimat, anhelat i esperat TIÓ.



Rosa Moya




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...