Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Música | Revista 29

La diva sense ombra

Una vegada un periodista preguntà a Maria Callas què pensava de Renata Tebaldi, la seva més acèrrima rival artística. Ella respongué el següent : “Mirin, no parlem més de tonteries. La senyora Tebaldi és coca-cola, jo sóc xampany francès”. Podem, doncs, pensar que la Callas era el prototip de soprano pretensiosa, protagonista tant de l’òpera com del seu entorn social i defensora, com una lleona, d’aquest cercle elitista si se sentia atacada. O, realment, podem parlar d’una de les millors sopranos del segle XX.

Aquest diumenge 16 de setembre ha fet trenta anys que la diva grega va morir sola al seu pis de París, amb tan sols 54 anys. Si més no una mort romàntica: abandonada i traïda pel seu etern amor, Onassis, totalment retirada dels escenaris i amb una veu que no tenia res a veure amb la que havia tingut la gran Callas. Aquesta diva que va donar tant a l’òpera va morir consumida en un immens pis de la ciutat de l’amour (tal i com diu a l’ària del primer acte Violetta Valery a La Traviata “In questo popoloso deserto che appellano Parigi, che spro or più? Che far degg’io?”). Tot i així, tingué un final que ens pot recordar a les heroïnes de les grans tragèdies dels dramaturgs de la Grècia clàssica, de la qual Maria Callas descendia. Tragèdies versionades de mil formes diferents a l’òpera: Medea, Norma etc, entre tantes altres inspirades en aquests personatges que crearen Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

De fet, no només la mort d’aquesta diva la relaciona amb les heroïnes de la literatura. La seva vida gira al seu voltant , ja que si es parla de la Callas es parla al mateix temps de Tosca, de Violetta, de Lucia, de Norma i de tantes altres. Callas refusava la teoria de Descartes que deia “Penso, per tant, existeixo”; ella en canvià una paraula “Treballo, per tant, existeixo”. I és que Maria Callas va dedicar en cos i ànima (mai tan ben aplicada aquesta expressió) la seva vida a l’òpera. Moltes persones que la van conèixer i que n’eren amics deien que la Maria era un enigma amagat darrera aquell rostre misteriós, que era el rostre de les heroïnes que encarnava gairebé cada nit als escenaris. La gent del seu entorn coneixien a la Callas, que de tant cantar i interpretar els sofriments dels seus personatges, s’acabà convertint en un d’ells. Maria Callas és un mite, la diva sense ombra. Única.

Quan algú sobresurt tant com va ho feu Maria Callas al món de l’òpera, solem atribuir aquest fet a un do especial . La Callas tenia un do. Però un do treballat. No podia confiar únicament amb aquest talent innat per fer ús de la seva veu. Maria Kalegeropoulos va haver de treballar molt per arribar a ser Maria Callas, i ja sent la que més tard es coneixeria com la divina treballava insaciablement per continuar sent una heroïna (de fet, tots els cantants que van cantar amb ella coincideixen en dir que sempre era Maria Callas la primera en arribar als assajos).

Durant els anys que va viure amb Onassis va abandonar gradualment els escenaris, fins que va perdre la veu. És evident doncs, que l’armador multimilionari i compatriota de la diva va ser transcendent en el seu món.

Hi ha una famosa fotografia on Onassis fa un petó a la mà de la Callas, que llavors encara estava casada amb el seu primer marit, Meneghini. En aquell moment començà la tragèdia d’aquesta heroïna de l’òpera.

Una de les obres més famoses d’ Eurípides, un dels tres grans tràgics grecs, va ser Medea. Aquesta era una bruixa que, des del punt de vista grec, vivia als confins del món, la Còlquida (situada a la punta oposada del Mar Negre i per tant separada per la gran Grècia pels temuts estrets del Bòsfor i Dardanels). Ella i el seu poble eren protectors d’una joia provinent de Grècia, un velló d’or pur amb poders sobrenaturals, que temptà el grec Jasó a robar-lo per tal de poder recuperar el tron de la seva terra, a qui li havien arravatat quan tan sols era un nen. Jasó arribà a la Còlquida i enganyà el seu rei, pare de Medea, i s’allotjà al seu palau com un hoste més. No podia passar altra cosa que Medea i Jasó s’enamoressin desesperadament, fins al punt que la bruixa traís al seu poble de tal manera que a la nit que el seu amor decidí robà el velló ella escorxà al seu germà, hereu del regne, per entretenir el seu pare, el rei de la Còlquida. Així aconseguiren tornar a Grècia i arravatar el tron al tirà que li havia pres. Jasó i Medea tingueren dos fills. Però la felicitat de la bruixa es trencà quan Jasó s’enamora d’una altra noia. Medea, embogida, traïda, humiliada, però sobretot desesperada d’amor, matà els dos fills que havia tingut amb Jasó per venjar-se de la seva desgràcia.

Aquests són la Callas i l’Onassis. La diva sacrificà els seus debuts als escenaris per amor a l’armador grec, i progressivament anà perdent la veu per falta de pràctica. I com tothom sap la Callas va ser traïda per Onassis. Quin va ser el sacrifici? Una veu que expressava emocions.

Certament la veu d’aquesta diva era incomparable, ja que posseïa un timbre especial (fins i tot lleig) i que Luchino Visconti va definir com un timbre amb un rerefons dramàtic. Tenia el magnífic poder d’amollar-se en qualsevol rol operístic i transmetre al públic els sentiments precisos que podia sentir l’heroïna que cantava. Un bon exemple d’aquest poder es troba a les interpretacions que la Callas va fer de La Traviata de Giuseppe Verdi.

Dins els grups de les veus femenines hi ha les contral, que posseeixen un registre més greu, les mezzosopranos, amb un registre intermig, i les sopranos, que són les veus més agudes. Dins el grup de veus sopranos n’hi ha molts d’altres com la soprano lleugera, la soprano de coloratura o la soprano lirico spinto. La gran dificultat per una soprano a la famosa òpera de Verdi és que en cada acte ha de fer ús d’un d’aquests matisos dins del grup de sopranos. Al primer acte ha de ser una soprano lleugera, amb gran agilitat vocal i uns aguts molt rics; al segon acte requereix una soprano lírica, amb un timbre més fosc i dens; a l’últim acte la soprano s’ha d’enfonsar al registre de soprano dramàtic, una veu poderosa i expressiva amb uns greus molt rics, i tal com deia la mateixa Maria Callas, saber representar la “tonalitat malaltissa de la veu”. En aquesta òpera seria ideal ,doncs, que en cada acte sortís una cantant diferent que pogués exprimir amb major riquesa el registre que expressi millor els sentiments de Violetta Valery.

Amb Maria Callas no calia. El poder expressiu de la seva veu era tal que en cada acte era perfecte, i al final de l’òpera, en el famós fragment “E strano! Cessarono gli spasmi del dolore!” la Callas es convertia en la diva absoluta.

És per aquesta absoluta perfecció expressiva en qualsevol dels seus rols, que abastaven una multitud d’estils que poques sopranos han pogut aconseguir amb tanta amplitud, i que anaven des del bel-canto, amb papers com Norma o Lucia di Lammermoor, fins a papers Wagnerians com el d’Isolda, unida a una perfecció tècnica amb un gran domini de la coloratura (gran agilitat vocal) i uns dots interpretatius i una presència escènica impactants, que la lletjor i asprositat del seu timbre queden solapats sota capes i més capes de genialitat. Fins i tot aquesta veu tant característica de Maria Callas encara la fa més especial, més misteriosa.

Tot i així recordem el que va dir Visconti: la veu de Callas està tenyida per una pàtina de drama. Certament, les verdaderament grans interpretacions de la Callas es troben en els papers de Norma, on es convertia en una heroïna i sentia ràbia, o en el de Lucia di Lammermoor, que embogia fins al suïcidi, o en el de Violetta Valery, on sentia una impotència horrorosa, o en el de Floria Tosca, que matava per amor; tots quatre situats al cim del drama operístic (sense anar més lluny, totes elles moren).

Aquest article és un petit homenatge a una diva, o més ben dit a la diva que va revolucionar el món de la interpretació operística. Un homenatge a una veu única. Irrepetible.




Bruno Anguera Garcia




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....