Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 47

La crònica del PP

Diu que, ja fa anys, hi va haver una cimera de savis a escala planetària. Hom va organitzar unes jornades sobre els recursos alimentaris del planeta. Bàsicament hi havia dues tendències ben diferenciades, representades ambdues per sengles delegats. Una facció era considerada vitalista, esperançada i il•lusionada. Era una promesa de futur platxeriós, una alenada d'aire fresc en el desert del Gobi. L'altre era tot el contrari, anunciava mal temps. El seu portaveu, una espècie de moixonot de mal averany tristoi i atrabiliari, era vist com una mena de nihilista hipocondríac. En definitiva, la "vox populi" de seguida els va batejar. Els va situar en dos corrents i en dos pols oposats, tot classificant-los en dues categories: optimistes i pessimistes. El savi que representava els optimistes va ser requerit pels assistents (la gent no està per massa murgues...). Però heus ací que el discurs d'aquell home va sorprendre tothom: "D'ací a ben poc haurem de menjar KK". Val a dir que un servidor, sent com és un home dels d'abans, no ha reproduït aquella paraula tan actual i jovenívola, que es comença per ema. Em sona fatal i, a més, no cal, perquè la utilització de termes de tan ampla significació no fa més que empobrir el llenguatge. No es el moment, però, de criticar tota aquesta terminologia escatològica que, sense complexos, ha anat conquerint els nostres mitjans. Ara penso en el pobre savi que xiulat, vilipendiat i gairebé linxat per l'audiència, se'n va haver d'anar -cua entre cames- protegit per la guàrdia urbana, so pena de veure la seva integritat compromesa. --I ara... ! però què diu aquest poca solta, aquest paio és un beneit ! El personal, molt indignat i amb raó, va requerir la presència del pessimista; total, ja no els podien dir res pitjor... Però la intervenció del nou ponent va ser una bomba: --No us ho prengueu malament -digué- però és que no n'hi haurà per tots! (.....). El pobre savi blasfem va ser massacrat per les turbes: ni guàrdies urbanes, ni serveis d'ordre ni sa mare que els va parir, no el va salvar ni Déu...

Hi ha un corrent científic força estès que diu que a partir de dades geològiques i arqueològiques prou evidents, el món ha patit, si més no, cinc extincions massives. Totes elles, sense excepció, diu que van ser el resultat de canvis ambientals molt sobtats i la impossibilitat de les espècies a adaptar-se al nou entorn, massa hostil per a la seva naturalesa. I diuen, els molt poca-vergonyes, que això es pot repetir en un futur proper a causa dels canvis ambientals (molt ràpids) produïts per l'activitat humana. Per sort hi ha un altre corrent, no menys científic, que diu: Ep !, anem a pams, no hi ha lloc per l'alarmisme extrem. Ara hi ha (som) una espècie intel•ligent que ha sotmès la natura als seus interessos des de fa una colla d'anys i no hi ha cap motiu per pensar que això no hagi de ser així en el futur, en tant que aquesta espècie ha desenvolupat la virtut d'ocupar qualsevol nínxol ecològic del planeta. Hem passat de carronyaires sense pal•liatius (demostrat) a ser els reiets de la creació, és a dir, a ocupar el cim de la piràmide del ecosistema del planeta. Hem evolucionat de depredats a depredadors i de depredadors a depredadors de depredadors, tot fent la competència al mateix Déu. Es pot demanar més? En aquest punt, la ciència es comença a confondre amb el dogma: Hem assolit allò que ens deparava el destí. Per això s'han lliurat les guerres, per erradicar el mal i consolidar l'imperi de l'home, per assolir el bé i el lideratge universal, tal com va prometre -i manar- Jahvè als nostres primers pares. I a fe de Déu que n'hem fet cas, sobretot en allò de "creixeu i multipliqueu-vos".

El cas és que Jahvè no se'n devia enrecordar, de posar aturador al seu manament i ara, set mil milions de micos i mones verticals són massa micos i mones per un planeta amb uns recursos que són els que són, en qualsevol cas, limitats. També li va passar per alt un altre detall, ep! imperdonable: El cinquè manament diu "no mataràs" Doncs bé, dieu-me ruc, però el que veu un servidor és que si no matéssim no viuríem ni una setmana, un altre misteri trinitari que, ull ! si pequem de supèrbia i el volem desentrellar, ens farà cremar eternament (en el foc de la raó). Malgrat tot, no hi ha motiu per alarmar-se (o sí?), perquè el planeta disposa d'uns mecanismes compensatoris, encara desconeguts, que sempre acaben per recuperar l'equilibri i posar les coses a lloc. Ara, no es preocupin, eh? Encara ens queden unes dècades, tres o quatre almenys... Mentrestant, l'única cosa recomanable i la més assenyada és mirar de no reproduir-nos massa. Va pels joves, ja sabem que la paternitat/maternitat és un impuls biològic irrefrenable, però com deia el senyor Optimista... En qualsevol cas els recomano que facin com els capellans. El Vaticà és l'estat del món amb l'índex de natalitat més baixa. De fet, diu que Jesucrist tampoc no va tenir fills. Per què? Que malcreients que són els fills...

Un dia, el senyor Optimista, se'n va anar al mercat. Es va adonar que hi havia un bon reguitzell de parades i paradetes, moltes d'elles peixateries (el peix era la seva menja predilecta), totes repletes de d'una bona colla d'exemplars més o menys frescos. Va pensar que feia força goig tot allò. És fantàstic -pensà- poder menjar peix sense haver-nos de mullar el cul i amb uns preus relativament assequibles... Aleshores el va assaltar un mal pensament. Va calcular (grosso modo) quantes ciutats com la seva hi havia al món (i cent vegades més grans també). En va comptar moltíssimes i el resultat el va multiplicar pel nombre de parades del seu mercat. Home, el mar és gran -reflexionà- i els recursos immensos, ara, la gana insadollable i la humanitat massa golafre. El pitjor de tot, tanmateix, és l'augment imparable de les boques famèliques... Total, que va fer una divisió i el resultat obtingut va ser que, al ritme d'explotació actual, en un futur proper tocaríem a sardineta per cap, cada setmana!!!. Què va passar? doncs que es va tornar mig lero. El rebost ja no li va semblar tant gran i va començar a dir bestieses com la que gairebé li va costar la pell en aquella cimera de savis que els he citat al començament d'aquesta crònica nefanda.

Dels pessimistes se'n sap ben poca cosa. Si surten pels mitjans ho fan sempre a deshores i mig d'amagat perquè si sortissin en hores d'audiència serien linxats, no en tinguin cap dubte. De fet, els més radicals ja ho han estat i els que queden se'ls permet continuar existint amb la condició que deixin una porta oberta a l'esperança. L'esperança, ara mateix, es diu “sortir de la crisi”. Els optimistes l'han qualificada de crisi profunda, perquè se n'hi ajunten tres, que en fan una, com la Trinitat, vaja... La crisi financera, és una crisi? Sí, pare. La crisi de valors, és una crisi? Sí, pare. La crisi ecològica, és una crisi? Sí, pare. Parlem, doncs, de tres crisis distintes? No ! n'és una de sola i vertadera. Conyes trinitàries apart, es pot ser més negatiu? Doncs jutgin, jutgin vostès mateixos... Els pessimistes que han pogut expressar la seva opinió ens han tranquil·litzat. No se sap si per pressions rebudes o per por d'una eventual lapidació, han negat l'esmentada crisi. Com s'entèn, el senyor Pessimista diu que no hi ha crisi ? Doncs, efectivament, l'ha negada rotundament, en canvi, ha creat un nou concepte, una nova teoria, anomenada la teoria del COL•LAPSE. Ai? I això què deu ser...?

Passin bona Pasqua i alerta, que després de les pasqües vénen les basques...








Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...