La Confraria del Sant Crist

La Confraria del Sant Nom de Jesús i del Sant Crist, coneguda popularment en temps passats com la Confraria dels Fadrins, és la més antiga de totes les establertes a la Parròquia.

Fundada l'any 1596, va ser aprovada per l'Arquebisbe D. Joan de Montcada el 19 d'octubre de 1615. Tenia la finalitat de promoure el culte al sant Nom de Jesús i a Jesús mort a la Creu, el Sant Crist. En formaven part la majoria dels homes del poble que designaven cada any, per rigorós ordre cronològic, els dos majorals que havien de servir la confraria aquell any i que sempre eren dos joves que havien de fer aviat el servei militar. Per aquest motiu també es coneixia com la confraria dels "quintos".

Abans de la crema de l'any 1936, el seu altar era d'estil barroc, amb frontal i de fusta daurada. A la part posterior de la mesa de l'altar, i en un espai una mica més baix, hi havia, dins d'una vitrina, un sant Sepulcre amb un Crist jacent. Al centre del mur i per sobre del sepulcre,  una gran vidriera guardava la imatge d’un Sant Crist de dos metres d'alçada. Als costats de l'escultura les talles de les tres Maries. Una d'aquestes figures es va salvar i ara està posada al costat del Sant Crist actual.

La imatge del Crist que ara es venera a l'església va entrar a la parròquia el dia 25 de març de 1942. És obra de l'escultor Josep Llussà Trilles, conegut com el "Paquet" i fill de l'Aleixar. Va ser un obsequi de la família Cabré-Salvat (ca l'Assessor).

Aquesta confraria s'encarregava de participar en els Via-Crucis de Quaresma, de molts actes del Divendres Sant - Via-Crucis, Set Paraules i processó del sant Enterrament-, de la processó que es feia antigament el segon dia de la Pasqua de Pentecosta amb la Vera-Creu i el Sant Crist (era el dia de la Festa dels Fadrins), i dels actes religiosos del dia dels Sants Innocents, amb tanta solemnitat com els del dia de Nadal.

Era l’encarregada de proporcionar les “coques” que es ballaven a la Plaça els dies de les Festes Majors, de la Nativitat de la Verge Maria i de sant Sebastià.

El ball o balls de coques van ser molt populars en tot Catalunya. A Vilaplana es ballaven a la plaça, al matí sortint de Missa o a la tarda, a la llum de les torxes que es posaven per tota la plaça. La processó del dia de la festa s'adaptava a l'horari que s'havia de fer el ball.

Arreplegava diners de la rifa de neules i dels “girandos" (1), que passaven a captar per Cap d'Any i portaven a beneir el dia de sant Blai.

Al actes religiosos del Divendres Sant, la Confraria feia i fa sortir els "Armats", joves del poble vestits de soldats romans i dirigits pel centurió, "el capità Manaies" i al so dels timbals que els acompanyen. Els darrers anys els ha entrenat el Sr. Lluís López.

El nombre d’armats depenia dels anys i de les disponibilitats de la confraria dels fadrins. El vestit era propietat de famílies particulars.

El grup d'armats surt al Via-Crucis del Divendres Sant al matí, fa guàrdia al Sant Crist durant el sermó de les Set Paraules de Jesús a la Creu i, a la nit, a la processó del Sant Enterrament. En aquest acte va acompanyat d' un o dos timbalers. Cal dir que des de principis dels anys noranta del passat segle el grup d’armats s’ha renovat. Els vestits, molt vells, van ser substituïts per uns més decorosos, gràcies a la bona voluntat i dedicació de les mares d'alguns majorals. Ara els vestits són propietat de la Confraria del Sant Crist.

Des de la darrera dècada del segle XX i tots els últims anys, el grup d'armats de Vilaplana participa a la trobada d'armats de les comarques tarragonines, amb la gran desfilada i exhibició de totes les colles participants. Algun any ha participat, com a invitat, a la processó del Dimecres Sant de Reus.

De tots els actes de la Setmana Santa, la processó de la nit del Divendres Sant és la celebració que compta amb més afluència de vilaplanencs. Els últims anys, com els mitjans de transport ho permeten, vénen vilatans residents a fora vila par anar a la processó

Abans que fos cremat durant l’última guerra, tota la processó estava centrada en el sant Sepulcre i el Sant Crist. El primer era una urna o caixa de vidre amb la imatge del Crist jacent. Al damunt del vidre hi posaven de cap a peus una gran palma blanca molt treballada. Al darrera del sepulcre hi anava la Mare de Déu dels Dolors, vestida de dol.

Al davant de la processó hi anaven els armats. Després els escolans amb la creu, seguits per dotze nens amb palmes verdes i amb vestits d’apòstols. Desfilaven també la Samaritana amb un càntir (2), l’Àngel amb un calze, la Verònica amb una tela amb el rostre de Jesús, Maria Magdalena amb un Sant Crist a les mans, les tres Maries, totes vestides de dol, natzarens amb la cara tapada i descalços, el Cirineu amb la figatera ...(3) i pràcticament tots els infants del poble vestits amb vestes i portant a les mans algun dels improperis (4) de la passió. Hi ha famílies que conserven els collets i les vestes dels infants des de moltes generacions.

Davant del sant Crist i de la Verge dels Dolors caminen els nens que canten el record (5), entonat amb un to i una cantarella molt especial i característic.
D’aquest cant a principis del segle XX se’n cantaven dues versions, una en castellà i una altra en català, que és la que encara es canta.
La versió castellana començava així: “Por las calles anda Dios/ con los brazos extendidos/ para perdonar las culpas/ de los que estan arrepentidos.”
L’actual que és una traducció que va fer de jove Josep Cornudella diu així: Jesucrist per nostre amor/ va morir clavat en creu./ Considera, pecador,/ el turment del Fill de Déu. / Recordant tal deïcidi / als passos de la Passió/ et perdonarà les culpes/ Jesucrist, nostre Senyor"

A diferència d’ara, el Sant Crist el duia un sol portant, necessitant força i equilibri per parar la balançada i mantenir la creu ben dreta.(6)
Davant del pas de la Verge dels Dolors, un o dos infants canten el seu record: Record i memòria de la sagrada mort i passió/ Jesucrist, nostre Senyor. Recordeu, oh cristians,/ quin dolor tingué Maria/ quan veié en sos braços sants/ a Jesús, fill de Maria./ Resant un Parenostre i una Avemaria/ davant d’aquest sant Misteri/ es guanyen quaranta dies de perdó./ Jesucrist, nostre Senyor.

Al llarg de la processó el cor parroquial interpreta motets propis del dia i no hi falta mai el cant del Miserere tan tradicional al poble.

A la processó hi pot anar tothom; els homes porten, generalment, atxa, i les dones ciris.

És costum posar llums a les finestres i balcons dels carrers per on passa la processó.



NOTES
1. És una deformació de la paraula castellana "aguinaldos"". A Arbolí en deien "guilandos".
2 .Antigament dins del càntir hi portava figues seques que anava repartint. Després les figues es van canviar per caramels.
3. Rep aquest nom la creu de fusta massissa i del tamany d'un home que porta l'home que fa de Simó Cirineu. Antigament els majorals pagaven al portador de la creu amb una senalla de secallons; d'aquí el nom de figatera, fiques seques.
4. Estris que els jueus van fer servir per assotar i crucificar Jesús: els assots, els claus, el martell...
5. Aquesta tradició era viva a tot Catalunya. Se’n cantaven tants com misteris o passos anaven a la processó. Cada misteri tenia el seu propi record.
6. Diu Joan Amades que les imatges del Sant Crist només es porten dretes a Catalunya. Als altres indrets es porten ajagudes i entre quatre portants. Actualment ja no és així.