Història local | Revista 701/03/2002

La bona llavor

Amb data 31 de març de 1912, va ser aprovat per les autoritats provincials pertinents el Reglament que autoritzava la fundació a Vilaplana del Centre catòlic per a la instrucció de l’obrer, anomenat després popularment La Bona Llavor, i similar als centres que ja hi havia a molts pobles del Camp de Tarragona.

Havia nascut com a resultat de l’escissió que hi va haver al Sindicat, fundat anys abans per Mn Miquel Saludes, per part de vilatans no conformes amb l’orientació moral que anava prenent, i amb molts dels actes que allí s'hi feien.

La Bona Llavor, nom que provenia de l’editora de propaganda catòlica que la Societat repartia regularment, va tenir la seu social al carrer de Dalt, nº 18, pis segon (cal Guimerà).

Segons consta als seus Estatuts, el millorament moral i material de la gent obrera, de conformitat amb la moral cristiana, els bons costums i els principis de justícia i equitat, era el seu únic objectiu.

Per aconseguir-ho, s’acordava fundar una escola amb horari diürn (infants) i nocturn (adults); crear una biblioteca, organitzar conferències, vetllades artístiques i literàries, i altres actes similars.

El centre estava subscrit a periòdics de sortida diària com “La Cruz” de Tarragona i “El Correo Catalán”, l’únic de Barcelona que sortia amb llicència eclesiàstica. A revistes científiques com “la Ibèrica”, dirigida per l’Observatori de l’Ebre; de temàtica generals: “La Hormiga de Oro”, “Tarragona i el Camp”; política “Vademècum del Jaumista”, i a d’altres de temes agrícoles i ramaders.

La sala del cafè estava presidida per un quadre d’una Puríssima de Murillo i una litografia del Papa Benet XV amb la seva llegenda: “amb la benedicció del Pare s’edifica la casa dels fills”. Hi havia també un gran cartell emmarcat amb la frase “no es permet blasfemar”, que manifestava un dels motius fundacionals de “La Bona Llavor”: eradicar la blasfèmia, un vici molt estès entre la pagesia catalana de l’època.

Encara que no es van poder realitzar totes les activitats que la Societat pretenia, el Centre va arribar a tenir un bon fons bibliogràfic, amb molts llibres infantils i juvenils i de temes generals, i van ser nombroses les conferències que s'hi van organitzar.

Els canvis socials i polítics dels anys vint als trenta van portar, a poc a poc, a l’enfonsament de “La Bona Llavor”, que va acabar per dissoldre’s. Un dels socis fundadors, el Joan Ferrer, (Manan) es va fer càrrec dels bens de la Societat i de liquidar els deutes.

Però “La Bona Llavor” no va morir. La tenda i el cafè que l’Angeleta i el Joan van regir fins l’any trenta-sis, al primer pis de ca “la Sunta”, va continuar el seu esperit; i no només va quedar el record del bon cafè que feia l’Angeleta, sinó també l’especial habilitat de la padrina que, sense ferir a ningú, sabia fer un pes i una mesura especial, sempre a favor de les famílies més necessitades o de les més nombroses, com tants vilaplanecs encara ens recorden.

Mª Anna Vernet i Ferré

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

14/05/2023Passatemps

La bona llavor

Nou usuari

Usuari registrat