Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 8

Josepa Aixalà «Pepita Júlia o la memòria»

“A la Guerra se’n van perdre moltes, de coses, perquè la guerra no la guanya ningú, tothom hi perd”


De vegades, ... “és difícil traçar una línia divisòria entre el que es recorda i el que s’imagina”, entre el que és real o irreal, entre el que és història o mite... Tanmateix escoltant la portentosa i lúcida memòria de la «Pepita Júlia» (Josepa Aixalà, Vilaplana, 1927) t’adones que no és tan sols important poder recordar i arxivar uns costums passats per rescatar-ne de l’oblit, sinó que també és rellevant el fet de com cada individu els rememora i modela des del seu interior perquè siguin copsats i valorats per les futures generacions . I molt més més encar, si tenim en compte que la societat actual sembla viure capbussada en l’oblit sistemàtic del seu passat historiogràfic, cultural i patrimonial. Per això, pensem que avui és una gran sort poder comptar encara amb persones dipositàries de la nostra memòria col·- lectiva, que com la «Pepita Júlia» puguin guiar-nos a través de les arrels del folklore i la tradició de Vilaplana, i així entendre millor els trets que ens identifiquen com a poble.


De tots els costums de Vilaplana, que ara i aquí vulguis evocar, quin situaries cronològicament com a més antic en el teu record ?

Per començar voldria parlar d’una tradició popular i musical antigament arrelada al poble i que ja fa molt de temps que s’ha perdut. A Vilaplana hi havia el costum de llogar una persona perquè improvisés cançons quan es feia un bateig. Aquesta persona crec que era una dona anomenada Robustiana que, a més de cantar, tocava el pandero (pandereta). Per llogar-la, s’havia d’avisar la «Confraria del Roser», que era la propietària del pandero i l’hi cedien per l’ocasió. La Confraria també anava als batejos, portaven unes bacines en què hi havia la Mare de Déu del Roser i demanaven la voluntat .

De quins anys, més o menys, estaries parlant?

L’última vegada que recordo que va sortir el pandero va ser quan van batejar l’Anselmo, més o menys per allà l’any 1923. Aquest costum de tocar el pandero pels batejos tenia una llarga i antiga tradició, potser des del mateix moment de la fundació de la Confraria del Roser, que vés a saber quan era.

I avui, encara existeix la Confraria del Roser?

Sí, però ara no hi ha confrares. Ara se n´ocupen la Núria Bidó i la Montserrat Joaquim, que són les encarregades d’arreglar l’altar.

Quin tipus de cançons es cantaven pels batejos i a qui anaven dirigides?

Als batejos que hi anava molta gent, li deien: “- Canti una cançó per mi -”, sobretot la gent jove. Les lletres se les inventava ràpid, ja que tenia el costum de fer-ho i a més amb molta imaginació. No feien mal a ningú i més aviat alabaven la persona. Per exemple, al Jaume Bruno li van cantar:

“Sou hereu de casa bona
i teniu grossa hisenda
cada dia al sortir el sol
teniu un duro de renda”.

Al bateig de l’Anselmo va baixar una gent de Prades i la senyora anava tota vestida de negre i van demanar que li cantés una cançó, i aquesta fou:

“Qui és aquesta senyora
que tan endolada va
porta dol de pare o mare,
de germana o de germà”.

Havien de pagar alguna cosa perquè cantés?

Jo no sé si a ella la convidaven a refrescar o li donaven algun cèntim per cantar i tocar el pandero, però sí que es pagaven 5 o 10 cèntims que anaven a parar a les arques de la Confraria.

Pels enterraments també hi havia aquest costum de cantar i tocar amb el pandero?

No, no. Només als batejos i potser també a les bodes.

Quantes confraries hi ha avui en dia a Vilaplana?

La del «Roser», la de les «Ànimes», la dels «Dolors» (és la Mare de Déu que va a la processó del Divendres Sant amb el Sant Crist), la del «Carme», la del Sant Crist, la de la «Puríssima» (dita també la Confraria de les Filles de Maria).

Hi ha alguna tradició o anècdota que volguessis destacar sobre aquestes confraries o sobre alguns dels seus símbols religiosos?

Sí, per exemple exposar el perquè del nom de la creu tan grossa que presideix la processó del Divendres Sant i que coneixem amb el nom de <>. Abans la gent que portava la Figuetera també era gent llogada i se li pagava una rova de figues seques. Que això, si era una família que tingués bastants fills, que eren moltes, representava les postres per una temporada. També hi havia gent voluntària que s’oferia per fer de Natzarè i portar <>. El Sant Crist el portava un majoral i un ajudant. Era tradició fer un refresc per als familiars i amics. Hi havia cases que no podien econòmicament fer el convit per raons d’economia i per tant no portaven el Sant Crist. Primer el convit es feia a casa i després ja es passà al cafè de Cal Ritu. Aquest costum ha arribat als nostres dies i avui és tradició que els qui per quinta portin la creu convidin tot el poble.

A més d’aquest costum en què música i folklore van lligats a la tradició espiritual o religiosa, pots anomenar altres activitats populars i festives que tinguessin cabuda al nostre poble?

Sí, recordo, per exemple, que venia una gent de fora vila que portaven un ós que el feien ballar per entretenir la gent. Era gent pobra que es guanyava la vida de forma molt precària. Anaven 3 o 4 persones. També hi venia un altre que li deien <> que el que feia era menjar-se ciment ràpid, després van dir que s’havia mort. Llavors passava molta gent pobra i també improvisaven cançons. Passada la Guerra Civil les cançons només parlaven de menjar:

“Si no plou com ho farem?
Si no plou com menjarem?”

Abans has anomenat Cal Ritu, un local que va esdevenir durant molt de temps un lloc d’entreteniment per a molts de nosaltres. Recordes si va ser allí on hi va haver el primer cine del poble?

No, a Ca la Narra ja hi havia abans un cine. I la primera pel·lícula sonora que es va fer em penso que es deia “El negro que tenia el alma blanca”, de la qual van fer molta propaganda.

A més del cines, quines altres activitats destacaries?

Sobretot la música, el cant i el ball. Abans tot es feia cantant. Si una noia havia renyit amb el nuvi, a la nit li passaven els cantaires.

La música era tipus jota?

Sí. Per exemple:
“En esta calle que entramos
parece que haya llovido
son lágrimas de una dama
que el galán la ha aborrecido”.

Això ho cantava gent d’aquí?

Sí, i imagineu-vos aquesta noia que havia tingut aquesta pena, que després a la nit hagués de sentir-se això! També hi havia una senyora que vivia a Cal Rabassa (fa 6 o 10 generacions) que es deia Marieta. Aquesta, a la nit sempre escoltava darrere la finestra els que anaven a rondar i un dia li cantaren:

“Retírate de la ventana
no seas tan ventanera
que la mujer que va de noche
no puede hacer cosa buena"

I llavors, ella, aprofitant que a un dels cantors li deien “lo Joan de la lleganya” perquè anava ple de lleganyes per la malaltia del glaucoma que patia, i que abans no es tractava ni res, va contestar:

“La madre que te parió
no tenia mucha maña
perquè et va deixar criar
lo Joan de la Llaganya”

Pel que dius, sembla que hi havia molta activitat i no feia falta tanta televisió ni ràdio perquè la gent es distragués. Recordes alguna altra història per explicar?

Ja fa molts anys, hi va haver un senyor de cal Savall que tenia un tros que anomenaven la Vinya del molí. N’hi havia que pensaven que tenia blat o diners amagats al tros (això abans molta gent ho feia). Un dia uns bandolers hi van anar i el van malferir. El va anar a socórrer un pastor que va sentir els crits. Un cop allà ,el ferit li va dir que anés a buscar gent perquè volia arribar al poble viu per dir als seus fills on tenia els diners amagats, i també volia posar-se en pau amb Déu, per tant calia que hi anés un sacerdot. Els qui el van anar a buscar digueren que va arribar al poble viu. Però a mi la mare em deia que van portar-li el Santíssim Viàtic (la comunió) per amunt, perquè no fos cas que arribés mort al poble. També es deia que tenia molta por de morir-se allà dalt per arreglar el tema dels diners, però, a més, perquè allò és terme de l’Aleixar i llavors estaves obligat a ésser enterrat al terme on et mories. Tota aquesta història, doncs, la mare me l’explicava perquè es va donar el cas que dos veïns es barallaven perquè un li deia a l’altre que en aquell tros no hi havia camí, però l’altre ho va recórrer dient que com que el Viàtic (és rebre l’eucaristia quan estàs molt malalt) havia passat per aquell lloc, el camí ja quedava veïnal per a tothom. Aquest tros és cap dalt a la cova dels Matxos. Aquest home va prometre que si arribava viu al poble faria fer un altar a Sant Sebastià. La Maria Josepa Mariné, filla del «Peret del Mas» i com a descendent de cal Savall, encara avui en dia té cura de l’altar dedicat al Sant i patró de la nostra vila.

Totes aquestes tradicions, costums, històries, llegendes... que has explicat són anteriors a la Guerra Civil del 36. Però, podries dir-nos si des de llavors han canviat les nostres tradicions i explicar-nos algun exemple en concret?

Evidentment que sí, tot canvia. Un exemple seria el costum de fer sonar «Els Carraus»per Setmana Santa per anar a matar jueus. Concretament es feien sonar el Dijous Sant a la tarda. Eren unes matraques manuals. Es considerava que els jueus havien mort Jesucrist i se’ls anava a matar. Això ho feien els nens. Dins l’Església a la fi de l’acte del Dijous es feien fasos: apagaven els llums i es feia soroll. Durant la Setmana Santa no es podien tocar les campanes, sí unes matraques. I les campanes no tornaven a tocar fins al Dissabte de Glòria a les 10 del matí.També hi havia el costum, mentre tocaven a Glòria, de plegar unes pedretes (5) i la fe deia que si en un dia de tempesta molt forta es tiraven, la tempesta parava.

Pel que vas dient fins ara, podem veure que a Vilaplana ha existit des de fa molt de temps un estret i fort lligam entre religió i tradició?

Sí, sí, els actes socials i culturals del poble sempre han estat en comunió amb l’església i els seus representants.

Parlant d’un altre tema ... sempre hem sentit a dir que ha existit una forta rivalitat amb el poble veí de l’Aleixar, fins al punt de fer batalles campals amb pedres, canyes o el que fos. Això és veritat o és un mite que corre de boca en boca?

Sí que és cert i no fa pas tants anys. La rivalitat sempre hi ha sigut. Ara bé, ja no ha passat més d’ençà que els de l’Aleixar van prendre les tres pubilles més bones de Vilaplana.

A més d’anar avall en direcció a l’Aleixar a barallar-se, ballar, anar a veure la núvia... També hi havia tradició de tirar amunt a la Mussara?

Sí, sobretot per la festa major de la Mussara. El patró era Sant Salvador, el 6 d’agost. I el que s’hi feia era missa i ball a una era que arreglaven una mica per poder-hi ballar, però només se’n sortien els més destres.

Per acabar l’entrevista, voldries dir alguna cosa més ?

Bé, encara em queden moltes coses al tinter de la memòria per evocar, però no vull estendre’m excessivament. Per acabar, m’agradaria fer una reflexió: amb la Guerra Civil i la postguerra que vam patir durant tant de temps se’n van perdre moltes, de coses, perquè la guerra, en definitiva, no la guanya ningú, tothom hi perd.


Dolors JoanPere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí