Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 11

Josep Maria Martí, lo Pep Vador

"Una barba ben remullada està mig afaitada"

Una de les marques d’identitat d’un poble són, sens dubte, els seus locals públics o privats on la gent es congrega, de forma voluntària o circumstancial, per celebrar una homilia religiosa, per saber la notícia més fresca, per fer petar la xerrada, per fer el vermut amb els amics o, senzillament, pel mer plaer de deixar-se afaitar per les mans expertes d’un bon barber. D’experts barbers, a Vilaplana, n’hem tingut uns quants, però avui sols volem repassar la trajectòria professional d’un dels homes que més temps atresora en aquest antic i pulcre ofici. Ens referim, és clar, a Josep Maria Martí (1940), més conegut pel renom de “Vador”. Ell ha estat, tisores i navalla en mà, un testimoni de la memòria històrica de Vilaplana. Una memòria que volem refrescar, com la loció d’un fresc i aromàtic massatge, a partir de la seves vivències, experiències i anècdotes que conformaran el text de la present entrevista.


Quan i com va ser que et vas dedicar a fer de barber?
Llavors s'anava a col·legi fins als 14 anys. Després havies d'anar a la terra, ja que aquí a Vilaplana, com a molts pobles, només estudiaven els de casa bona, perquè podien pagar-se els estudis. Nosaltres de terra no en teníem gaire i un dia la mama em va dir que el Meliton buscava un noi per anar a remullar. Jo m’hi vaig presentar i em va agafar com a ajudant . Tenia 15 anys quan vaig començar a treballar a la seva barberia. El Meliton ja era gran, però es considerava el barber més ràpid de la província.

Era de Vilaplana aquest Meliton?
Sí, era d’aquí. Era el pare de la Montserrat Meliton.

De quin any parlem?
De l'any 1955.

Te'n recordes del teu primer sou?
Sí, quan feia dues o tres setmanes que hi anava, el Meliton em va donar 6 pessetes. Ell, per donar-me-les, n'havia d'afaitar tres. A mi em semblava prou bé.

Per què li deien el "barber més ràpid " al Meliton?
Ell sempre em deia: “Noi, una barba ben remullada està mig afaitada.”
Jo remullava uns quatre o cinc minuts, i ell amb cinc minuts més ja afaitava.
En aquell temps s'afaitava molt. Quan jo vaig tenir la barberia s'afaitava potser un 70 o 80% dels homes.

Amb quina freqüència s’afaitaven els vostres clients?
La majoria cada vuit dies. N'hi havia uns quants, pocs, que s'afaitaven entre setmana. I n'hi havia alguns que s'afaitaven cada 15 dies.

Teníeu la barberia oberta cada dia?
Sí, llavors sí. Els divendres al vespre, quan la gent arribava del tros, passava per la barberia. I el diumenge fins a les 3 del migdia, perquè al matí quan sortien de missa primera en venien uns quants, abans de migdia uns altres i a quarts de 3 venien els caçadors i la gent que arribava del tros.

On era aquesta barberia?
Era on hi ha la Quimeta Aymamí, però s'hi entrava pel carrer del corraló.

Quant de temps vas estar treballant amb el Meliton?
Fins que en vaig aprendre. Penso que aquell home va tenir molta paciència perquè em deixava agafar la navalla i afaitar a alguns homes de confiança. Per exemple, el Pepet Terrona, el Carlets, etc., que ja em deixaven que els afaités jo.

Després de l'aprenentatge ja vas passar a tenir la teva barberia?
Sí, llavors li vam demanar al Xacó que em llogués els baixos. Vaig comprar unes butaques rotatòries a Barcelona i va quedar endreçat.

Quants anys tenies quan et vas posar pel teu compte?
Els anys exactes no us ho puc dir. També vaig anar un any a Reus, el dimecres i el dissabte, al raval de Robuster, amb un barber que descendia de Vilaplana, i en vaig acabar d'aprendre.

Ha canviat molt aquest ofici des dels teus començaments fins ara, tant amb innovació d’estris, com amb la manera de tallar els cabells o la forma d’afaitar?
Sí. D'estris mateix, per exemple, va sortir la màquina de tallar cabells elèctrica. Va arribar un moment que no podíem tallar els cabells el dissabte perquè hi havia massa gent. Afaitant estaves com a molt un quart, i en canvi tallant els cabells estaves entre mitja hora i tres quarts. Per tant, la introducció de la màquina elèctrica va servir per fer molta més via. I, sí, els tallats són molt diferents d’abans. Tot depèn de la moda.

Recordes quan a finals dels 60 o principis dels 70, als nens que veníem a la teva barberia era moda tallar-nos el serrell amb l’anomenada mitja ceba?
Sí, i tant! Me’n vaig fer un tip. També recordo, a més d’aquesta moda, que algun que altre personatge local feia tallar-se els cabells al zero. Tinc una anècdota que vull explicar. "El Ramon Càndido tenia el costum que a l'estiu s'afaitava dues o tres vegades el cap. Una vegada va entrar un client, que venia del Mas del Mallafrè, i s'assegué a esperar que li arribés el seu torn. Mentrestant, jo em poso a remullar el cap del Ramon i aquell home aguaitava i aguaitava, tot sorprès. I amb això, que el Pepet Còbit ,que també s'esperava, li diu a aquell senyor: - Què cony mireu tan fixat, mestre? I ell que contestà: - Oh! Què dimoni li fan al cap a aquest home? I el Pepet, que era molt de la broma, li respon: - En aquest poble, mestre, a tots els qui entren aquí dins els fan el mateix. I així que aquell home, tot espantat, s'aixecà i ja començava a baixar les escales per marxar, quan el Còbit li digué: - No marxeu home, no marxeu que ell us ho farà tal i com vós li direu". Però, per si o per no, aquell home va marxar esperitat.

A la teva barberia, tenies algun ajudant o algun altre barber?
Al començament no, però més endavant sí. Venia el Paco, el germà de la Dolores, el Paco Bernal. Vam començar a remullar tots dos a Cal Meliton.

O sigui, que abans de muntar la teva barberia, ja hi havia hagut dues barberies més a Vilaplana?
Sí, la del Meliton i la del Josep Maria Sibines.

Coincidia amb l'època dels picapedrers aquesta bonança de barberies?
Quan vam començar, sí. I sobretot venia molta gent de fora a cavar. Eren els anys 60.

En aquell temps la gent no s'afaitava a casa?
Quan van venir les màquines sí, però abans molta gent s'afaitava a la barberia. La gent gran o de mitjana edat acostumava a venir un dia a la setmana.

Quant valia afaitar-se?
Quan vaig començar a remullar feien pagar 6 rals. Tinc una altra anècdota: El Melitón ho va posar a 2 pessetes i un home que es deia Cisquet em va dir: - Josep Maria ja no vindré més a afaitar-me. Jo li vaig dir si s'havia enfadat, i ell em va dir: - Home, no, però a cal Josep Maria ho fan més barat. I, amb això, que al cap d'un mes o dos va tornar a baixar. I jo que li dic: - Coi, Cisquet ja torneu a baixar? I ell em contestà: - Oh! Ara, també ho ha apujat ell!

A la barberia, la gent, a més d’afaitar-se o tallar-se els cabells, també hi anava a fer petar la xerrada, llegir el diari, o escoltar les retransmissions de futbol?
A passar l’estona, per fer-la petar, es pot dir que no, que no hi venien. Però sí que hi havia tertúlies mentre esperaven el seu torn. També aprofitaven per mirar revistes o diaris. Primer, teníem una revista que es deia Garbo i després vam tenir, un cop a la setmana, el diari esportiu.

Així, no era com al cafè, o com a Cal Rosendo, el ferrer del poble, que s'hi anava a fer-la petar i saber la notícia més fresca?
No, no. Però de tertúlia sí que n'hi havia, i alguns s'engrescaven força. Recordo un diumenge que n'arriba un i diu: “Quina gentada! I tinc tard, eh! Si pogués passar?” I l'Adolfo molt amablement el va deixar passar. L'afaito, i quan havia acabat va arribar el Pep Domingo, que era caçador, i es van posar a parlar de cacera. Doncs resulta que vaig afaitar tota la gent que tenia i ells encara parlaven engrescats. I amb això que l'Adolfo salta i li diu: “Un altre dia, company, tingueu tard o no, a mi no m'ho demaneu que us deixi passar.”

Quants anys vas estar a la barberia?
Aproximadament, uns 35.

Trenta-cinc anys treballant de barber són molts anys. Tens alguna altra anècdota que vulguis evocar ?

En voldria esmentar una en particular, encara que diré el pecat però, per prudència, no diré el pecador.. Fa molts anys, un dia va venir un senyor, amb carrera, d'un altre poble, perquè li tallés els cabells. Em va demanar que li fes la coroneta. I quan vam acabar va marxar tot decidit dient: “Bona tarda!” I jo li contesto : “Bona tarda!”
Amb això, que al cap d'uns quants dies va tornar. Abans als 15 dies es feia el clatell i el cabells es tallaven cada mes. Així doncs, va tornar i em va dir: “Que em tallaria els cabells?” Vaig tallar-los-els, i quan es va aixecar me'l vaig mirar ben mirat i em digué: “Que passa alguna cosa. Que li dec res?” I jo li dic: “Sí, senyor. I tant que sí. D'avui em deu tant i a més em deu tant de l'altre dia”. I ell em contesta: “Sap què, que el barber del poble d'on vinc no em feia pagar res.” Amb tot això va passar una bona temporada. I un dia trobo al Llorens, amb qui sempre he mantingut una bona amistat, encara ara ens tallem els cabells. Llavors, el Llorens començava a remullar amb el Josep Maria Sibines. M’atura i em diu: “Josep Maria, noi, has perdut un client”. Aquella persona va anar a l'altra barberia que li resultava de franc.

Així, doncs, pel que es veu, hi ha hagut alguns personatges locals o forasters que tenien certes prerrogatives a l’hora de pagar els seus deutes. Recordem que no fa pas gaire, la Guàrdia Civil consumia al cafè o al casal del poble de franc.
Sí, i tant. A Cal Ritu mai pagaven. Venien a la Festa Major, passaven tota la festa aquí i no pagaven res. Segurament que els ho pagava l'Ajuntament.

Una curiositat: té alguna relació amb el teu ofici de barber el renom de “Vador”?
No, no, que va. El meu renom prové del meu avi Salvador de Vilaverd que va venir a treballar la pedra a Vilaplana fa molt anys i es va instal·lar aquí. A ell, per abreujar, li deien el “Vador de Vilaverd”. Així va ser com per tradició familiar vaig heretar el seu renom.

Per acabar, Josep Maria, digues quin és el teu petit secret per afaitar bé la barba?
Doncs, com ja deia el meu mestre Meliton, “Una barba ben remullada està mig afaitada”. Jo sempre he tingut en compte el seu savi consell.





Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Articles, Portada, Fem memòria

De rabiosa actualitat

Aquests darrers dies de finals de setembre s’estan produint arreu de Catalunya...
Activitats, Música, Portada

Aquí deixem el testimoni. Adéu siau

El juliol del 2017 va tenir lloc l’últim Aplec a la Mussara organitzat per la...
Recerca, Cuina, Portada

Estofat de porc senglar

INGREDIENTS Porc senglar, ceba, tomàquet, tomacons, pebrots de romesco, alls, pa...
Opinió, Articles, Portada

Sí a la millora, no a la duplicació de la carretera la Selva-Almoster

Els darrers anys, el territori i el sector agrícola han estat una font de negoci per...
Què passa, Teatre, Portada

Apunt al Festival Mussart 2019

En una època en la que el referent per bona part de la societat són les xarxes...
Recerca, De cinema, Portada

Tot Tarantino

Tal com era de preveure, el cinema no ha deixat petjada aquest estiu. Afortunadament cap a...
Què passa, Activitats, Portada

Casal d'estiu 2019

Les nenes i nens del Casal d'estiu dalt de cor de l'església de Vilaplana. ...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE Lo Pedrís 77

PUJA Pugen les activitats esportives i culturals. Gràcies a la iniciativa i...
Història, Geografia, Portada

Viatge a €AGION OROS€ (Mont Athos) Grècia 2019

Introducció Agion Oros o Mont Athos és un estat Monàstic...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Festival d'estiu 2019

El festival, per a nosaltres, no només és ensenyar a les nenes i els nens a...
Recerca, Cuina, Portada

LA CUINA EST€ DE MODA I EL SOFREGIT N€ÉS EL REI

Està clar que per viure necessitem menjar; n'hi ha qui ho fa senzillament per...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

El rei Lleó

Durant el curs 2017-2018 i 2018-2019, l’escola Cingle Roig, va oferir una extraescolar...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

3a BTT nocturna de Vilaplana

Els Viciplanerus tornem a la càrrega, ja que el divendres 2 d’agost vam quedar al...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A JOAN HUGUET FERRÉ DE CAL MORENO

El Joan ens ha convidat a fer l’entrevista al tros de la Devesa. Estem davant de la caseta...
Història, Portada, Fem memòria

«LA 'MNIBUS VILAPLANENSE»

  A Vilaplana, havien canviat la tartana per un òmnibus: el Renault.   El...
Què passa, Notícies, Portada

La Xalateca

En una de les moltes tardes al Casal, xerrant xerrant, va sortir a tomb a la conversa una idea...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

A l'àvia Mercè en el seu centenari

Avui celebrem els 100 anys de l’àvia i estem tots molt contents de poder compartir...
La nostra gent, Records, Portada

Diada de Catalunya: l'Onze de Setembre de 2019

Grup de Vilaplana, l'Aleixar i  Maspujols per la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona.
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món 77

Els germans Martí i Marçal Mestre al pic de Creussats, entre Franca i Andorra, amb...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc de l'any (2019): TOM€S BIGORRA MUNTÉ

Sempre és difícil glossar motius pel qual creus que algú mereix abans que...
Opinió, Articles, Portada

EL DARRER DESIG

Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar...
Opinió, Articles, Portada

Idees i propostes de la Regidoria de Cultura

Soc la Magda Montlleó Llauradó, filla de Reus, amb arrels al Priorat. Vaig comprar...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 77 (octubre 2019)

La paraula Cultura és ja de per sí una paraula grossa. No ens ve gens de nou...
Què passa, Activitats, Portada

ACTIVITATS

1. El dia 23 de juny es va celebrar la Processó de Corpus. Els carrers del poble van...
Què passa, Activitats, Música, Portada

Concert d'estiu

El capvespre amb llum daurada ens acomboiava perquè tot estès a punt. La casa...
Literatura, Assaig, Portada

TEXT DE LA XERRADA INICIAL DEL MUSSART 2019 (3 d€agost de 2019)

ADAM MANYÉ He who desires but acts not breeds pestilence Qui desitja i...
Història, Història local, Portada

PART III El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana: Llibertat versus burocratització: diversificació de les lluites

E.2. Recordo que nosaltres una vegada volíem anar a jugar a futbol i...
Què passa, Activitats, Teatre, Portada

L€ESPECTACLE DE L€ANY. LA NIT DEL VALENT

A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida....
Opinió, Articles, Portada

CULTURA I REVOLUCIÓ. No va del Mussart, això. Però també.

Som a la Riba, xerrada inaugural del Mussart. El Francesc Cerro ens parla del lema...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Lo Pedrís pel món 77

L'Alba i el Pep, amb Lo Pedrís, a Berlí