Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 86

JOSEP MARIA CARDONA ANGUERA (73 anys, cuiner i pastisser jubilat)


“La necessitat et fa veure moltes coses, et fa apreciar els valors de moltes coses que en abundància no saps veure, perquè les tens”

Les necessitats de la vida et porten per camins mai imaginats. A vegades, els entrebancs esdevenen el punt d'inflexió necessari per fer vinclar una inèrcia negativa. El Josep Maria es va enganxar a aquest tren quasi sense pensar-hi i va marxar de Vilaplana per ajudar a casa. Al cap dels anys ha comprovat que la perspectiva li ha valgut la pena. Em sembla que no en canviaria gairebé res, tret potser de les hores que ha deixat de ser al poble. Ara se'l veu content i feliç amb els seus. L'acabarem convencent perquè ens il·lustri amb els secrets del seu bloc?

Què recordes de la teva infantesa al poble?
Recordo que, de petits jugàvem a la Font de la Vila. Hi fèiem un campament amb el Sebastià Joaquim, el Genís i el Sebastià Fulantí, aleshores jugàvem amb la imaginació. Ho teníem net com un jardí, com ara, que n'ha promogut la neteja l'Ajuntament. També recordo que hi anàvem a omplir la ferrada d'aigua per refrescar la fruita o fer litines...

Has estat molts anys fora del poble. Per què vas marxar?
Jo vaig haver de marxar perquè els pares no tenien diners i estaven necessitats. Ho vaig poder fer gràcies a moltes persones de Vilaplana, que van ajudar la mare en molts moments. Quan el pare va necessitar penicil·lina pel seu tractament, com que a casa no teníem seguretat social ni res, ni diners per poder-la comprar, la Matilde Domingo va poder aconseguir-ne, junt amb la col·laboració de la Creu Roja de Tarragona.

Era una altra època...
La necessitat et fa veure moltes coses, et fa apreciar els valors de moltes coses que en abundància no saps veure, perquè les tens. Però tant la necessitat com l'abundància no són bones per a ningú...
El pare va estar molt malalt i la mare va haver de lluitar molt per poder tirar la casa endavant. Érem dos germans i jo era el més gran. Aleshores una senyora del carrer, que es deia Teresa Aymat, va dir a la mare “Per què no busquem un lloc pel Josep Maria, per poder anar a treballar? Perquè a la terra, de pagès, no guanyarà gaire per poder ajudar una mica a casa”. Aleshores, junt amb el procurador, Sr. Elies, em van buscar dos llocs a Tarragona: Un era a l'hotel Astari, de botons, i l'altre, a la Universitat Laboral. I em van dir: “Tria el que vulguis, Josep Maria”. Però em van aconsellar que era millor el segon, perquè hi tenia l’allotjament, els àpats i la formació i “Pots fer moltes coses allí, amb el temps...,” em van dir.

Vas començar a treballar molt aviat...
El 1962, vaig entrar a la Universidad Laboral “Francisco Franco”, l'actual Complex Educatiu. Hi he estat 52 anys! He estat el funcionari més vell que hi havia a la província de Tarragona, ja que vaig entrar a treballar quan encara no tenia els 14 anys fets. Pensa que vaig marxar de Vilaplana que no havia acabat els estudis! Vaig haver d’acabar-los a l'Acadèmia Roig, de Tarragona. Treballava vuit hores a la Laboral, sis hores a la pastisseria i quan sortia anava a l'acadèmia, de 8 a 9, per acabar la primària. Recordo que quan anava a pagar la mensualitat, la Directora (la Sra. Conxita) em deia, “Com et puc cobrar, si ets l’exemple d'aquesta acadèmia!”

Devia ser bastant dur...
Sí, el pare va morir l’any 1966, quan feia 4 anys que era a la Laboral. Però, gràcies a això em vaig lliurar de la mili! El meu cosí Ceferino Bonet i el seu germà van fer les gestions perquè me'n lliurés, per ser fill de vídua. Després jo, en casar-me, vaig lliurar-ne al meu germà, pel mateix motiu.

Però en deus haver vist mil i una, i de molts colors, no?
Hi va haver dos senyors, a la Laboral, que van fer dos llibres. Jo també anava escrivint en un bloc les coses que em passaven. Una de les coses que recordo que hi vaig apuntar va ser una vegada que hi va haver una inundació: Es van trencar unes canonades i hi havia dues vàlvules grans que calia tancar per eliminar pressió i evitar que petés tot; una, que van tancar els tècnics i una altra, que calia accedir-hi per uns passadissos subterranis; els bombers no hi podien passar perquè era molt estret. Aleshores el Sr. Domènech (Cap de manteniment) em va dir si hi volia passar jo, perquè era més petitet (em deien el Cardoneta!). Era com una mina d'aigua; els vaig dir que sí i es va poder solucionar el problema. És una de les grans anècdotes que tinc d'aquell temps, que em va fer sentir important en la família del Complex. En tinc moltes!
També he viscut l'explosió del RAC de la DOW! Recordo que tots els nens van marxar, tal com se'ls havia dit al Pla d'Emergència, cap a la platja. Però un nen es va quedar adormit al dormitori sense que ningú se n'adonés (li “agradava molt el mam”!) No va ser fins a l'endemà que van trobar que faltava l'Albert. Quan van anar cap al dormitori per veure què havia passat, ell els va respondre: “No m'he adonat de res, m'heu despertat vosaltres”.

Com van ser els primers anys, a la Laboral?
Vaig començar de “pinxe” (aprenent), (l'escala anava de pinxe a ajudant de cuina, cuiner de segona, cuiner i xef de cuina) i vaig anar pujant fins a arribar a cuiner. Després vaig anar a treballar a Tarragona a la pastisseria Recasens Ventosa, al carrer Sant Agustí (on hi treballava una senyora que tenia família a Vilaplana, la Maria del Carme de cal Badó). A la pastisseria hi vaig ser 25 anys. Allí vaig aprendre l'ofici de pastisser.
A la Laboral, n'érem dos de Vilaplana, l’Eloi Manco, que era a les oficines portant tot el tema de la Seguretat Social, i jo.

En aquells primers anys, hi devíeu ser una gentada a la Laboral, no?
Pensa que era un poble! Un poble d’estudiants! A la Laboral hi havia 1600 alumnes, 300 professors i 80-90 treballadors: 25 persones a les oficines, 2 metges i 3 infermeres, 1 sastre, 1 sabater i 1 que s'encarregava de correus/telegrames i girs postals, que enviaven els pares als fills.

I els anys van anar passant...
I tant! Vaig estar 6 anys de pinxe de cuina. Vaig fer un examen allí mateix i vaig aprovar-lo per ser ajudant de cuina durant 8 anys. Després, em van fer cuiner i em van posar un barret alt, com a distinció de la categoria. Més endavant, l'any 1984, em vaig treure el carnet de pastisser. Això em va permetre impartir classes de pastisseria a les tardes, a alumnes amb necessitats, junt amb altres professionals de renom del ram. Recordo l'Antonio Cuadrado, que per a mi, era un dels millors cuiners d'Espanya! Treballava a l'escola de Cambrils. Feia autèntiques virgueries, però no li agradava que el filmessin; sempre desapareixia quan acabava!
Aquella formació recordo que va ser molt difícil i de molta responsabilitat! Els nens que feien els cursos, se'ls enduien a hotels i a restaurants a fer pràctiques, per acabar d'aprendre l'ofici. D'aquí, molts en van sortir amb feina. Això em va fer sentir molt orgullós. Van aprendre a netejar catxarros, el peix, la carn, a desossar i conèixer les peces de la carn, els tipus de peixos, les temperatures, les caducitats de conservació. També vam ensenyar-los a envasar al buit per aprofitar aliments que d'altra manera s'hagueren hagut de llençar.

Però realment, què és el que t’agradava més?
A mi m'agrada més la pastisseria! És més exacta, tot va pesat. A més, la pastisseria és molt neta. Sempre, però, que no et facis el teu formulari, buscant alguna innovació amb ingredients nous o coccions diferents... Quan vaig començar, em demanaven que fes els pesatges, fregar llaunes i piques... I jo, pel meu compte, ho memoritzava, me n’anava al lavabo i m’ho apuntava en paper de vàter i les passava en net, al meu bloc. Així és com en vaig aprendre! Tinc un munt de fórmules apuntades que m'han costat molt i que, com qualsevol cuiner, mai te n'explicaré ni el “puntet de la i”!

I com hi vas començar?
Vaig començar amb pastisseria salada, com a innovació i per crear una nova línia. Érem dues pastisseries a Tarragona que ho vam començar a fer. Va tenir molt d'èxit, perquè la gent venia a comprar dolç i acabava comprant també salat. Per Nadal i Cap d’Any, en quinze dies, vam arribar a facturar 1 milió de pessetes. També fèiem guateques, lunch i vins d'honor a l’Ajuntament. Això ens anava molt bé a tots, perquè ens trèiem un sobresou. Cada setmana en fèiem 3 o 4! Més endavant, van traspassar la pastisseria, va anar a menys i ens van anar acomiadant a tots, a poc a poc.
Després vaig entrar a treballar al restaurant “Delícias”. Hi anava al matí. M'aixecava a les 5, i hi feia les tapes, abans d'entrar a la Laboral. Recordo que tenien la concessió de la carn dels toros que es mataven a la plaça de toros; els dimecres venien molts viatjants a menjar l'estofat de toro amb rovellons. Se'n van arribar a vendre més de cent plats!

Déu n'hi do! Feies més hores que un rellotge! I ara que t'has jubilat, ho trobes a faltar?
Em vaig retirar el setembre de l’any 2013. De la Laboral és d'on he tingut més bons records i més bons companys. De les monges també en tinc molt bon record, perquè jo era molt petit i em van acollir, orientar i ajudar molt.
He viscut 38 anys a Tarragona. Però també vull parlar de Vilaplana: en tinc uns sentiments molt grans perquè en sóc fill i perquè sempre m’ha agradat la terra que em va deixar el meu pare. L’he cuidada mentre he pogut, potser ara no tant, perquè no em trobo massa bé. He de dir que hi he passat molts bons dies de la meva vida perquè m’han agradat els arbres, la terra i fer verdura. Sempre he admirat molt la pagesia de Vilaplana: per mi són els grans artesans que, juntament amb la resta d'oficis, han fet gran el poble de Vilaplana! Però no es parla mai de la gran pagesia, que ha estat la llum del nostre poble, dels arbres i de les terres centenàries. Com que el pare era picapedrer, moltes vegades quan passo per carrers de Reus que encara tenen adoquins, penso: “Mira! Potser l’ha fet algú de Vilaplana! Està enterrat aquí a terra i mira quin servei que fa i ningú se n'adona, ni li donen valor”. Tot això a mi m’omple de goig: aquesta gran artesania que hi havia a Vilaplana. Jo estic molt agraït a Vilaplana, al carrer i als veïns! Als matins, quan vaig a caminar, sempre miro cap a dalt de la muntanya, me'n recordo del poble i penso: “Mira, avui hi ha la boira del riu” o “Potser hi plourà...”. Sempre el meu record és allí dalt.

I ara que ja tens més temps, t'agradaria fer de mestre?
No, perquè estic delicat. M'han operat tres vegades i no podria. Tot i que ara estic millor, encara segueixo en tractament. Ara tinc més ganes de viure el moment, amb els familiars i els amics. He agafat respecte i m'ho prenc amb més calma. Viure amb els meus néts tot lo que pugui i en la natura, dia a dia. Ara començo a veure la llum i el sol, però han estat moments molt difícils, per a mi i la meva família!

I vist tot el que has viscut, què te n'endús de tot plegat?
Tinc 73 anys, sóc una persona que m'he fet gran perquè els anys no perdonen, amb molts coneixements, amb molta veterania, que he anat aprenent al llarg de la meva vida.
M'agradaria sempre pensar que la gent del poble em recorda com una persona que els he estimat molt, a tothom. No tinc cap enemic, i si el tinc, no el conec!
També trobo a faltar molt els veïns del carrer i la vida del carrer. Ara ja no queda quasi ningú...
Per cert, em permets una llicència? És que no voldria acabar l’entrevista sense aprofitar l'ocasió per desitjar a tot el poble de Vilaplana un Bon Nadal i un Feliç Any Nou!!!



Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...