Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 27

Josep Aragonés Salvat, informàtic

El nostre convidat actual és un personatge ben peculiar. La gent l'anomena amb noms diversos ('Pep de Tortosa', 'Pep Ros'...). Ell es defineix com a pagès, tot i que l’he conegut a través d’una activitat ben diferent:


“Jo sempre dic arreu que sóc de Vilaplana i tothom que em coneix ho sap. Vaig néixer al carrer de l’Era i això marca. Ara ja fa uns 25 anys que hi estic empadronat i la veritat és que em sento un més del poble.”


Ets un dels “Vilaplanencs Exteriors” que els caps de setmana és al poble. Però tu vius a Tortosa. Com és la vida a la capital de les Terres de l’Ebre?
Suposo que, com en altres llocs, la vida durant els dies de treball no canvia molt: la feina, la família, els fills... A Tortosa, això sí, s’hi viu bé; tens l’avantatge de viure en un poble gran -o ciutat petita-, on quasi tothom es coneix i tot és molt prop. Tens els serveis d’una ciutat i la complicitat d’un poble.

A la teva etapa d’estudiant, què vas fer? Vas estudiar enginyeria informàtica?
Jo d’enginyer, res de res. I d’informàtic ben poc. Quan vaig estudiar a Barcelona vaig començar enginyeria industrial (3 mesos) i medicina (3 mesos més), després vaig acabar l’any treballant amb el meu tiet Eladi. Un cop tornat a Tortosa, el meu pare em va obligar a tenir algun títol i vaig treure’m el de pèrit mercantil, que és l’únic que posseeixo. Una vegada amb el títol a la mà em vaig dedicar a fer de pagès, que és lo meu, i aquí sí que vaig estudiar; vaig llegir i vaig conèixer tot aquest món fins que ho vaig tenir controlat. A casa teníem molta terra amb arbres fruiters: ametllers, presseguers i tarongers a Tortosa i, és clar, avellaners a Vilaplana. Vaig fer de pagès durant 17 anys, fins que em vaig casar amb la Carme, ja que aquell mateix any a casa vam vendre la finca de Tortosa i vaig tenir l’oportunitat de començar una altra experiència professional: la informàtica.

Ja fa temps que tu i un quants joves de les Terres de l’Ebre vàreu muntar una empresa, i així va néixer l‘Ateneu Informàtic. És complicat tirar endavant una societat que té diversos propietaris?
Sí, molt complicat. Vam començar l’any 1995 i ara ens dediquem majoritàriament a empreses i professionals oferint-los un servei integral informàtic, el coneixement de noves tecnologies i solucions a les seves necessitats.

Dels quatre primers socis que vam fundar l’Ateneu només hi quedo jo; dels altres quatre més que s’hi van incorporar, només queda Sisco, o sigui que és molt difícil que tanta gent pugui tenir uns objectius comuns i que aquests durin. També s’ha de dir que si tot va bé, és més fàcil; el fotut és quan no va tan bé, llavors surten els problemes. De totes maneres estic molt content i orgullós que finalment els que hem quedat ja portem una empresa amb onze anys d’existència i amb un bagatge i coneixements que ens donen prestigi.

La informàtica és un món en constant moviment. Tot just s’acaba d’aprendre una cosa, que ja n’ha sorgit una altra. Com ho fas per estar permanentment al dia?
Això ho porto molt malament ja que, pagès com sóc, no estic avesat al fet que les coses canviïn tan ràpidament. A més, em supera. És pel que m’ha passat més d’una vegada pel cap deixar aquesta feina. Sort que el company que tinc és més racional que jo i no fa cas de tantes novetats. Com diu ell, la novetat fins que no està provada i funcioni millor que l’existent, no és una novetat i en això de la informàtica és millor el que va bé que no el que pot anar millor. És la nostra feina, provar les noves tecnologies per si val la pena, o no, incorporar-les als sistemes existents.

Ja he dit abans que, els caps de setmana, véns a Vilaplana. Què té el poble que no tingui Tortosa?
Tot. És el meu poble. Hi són tots els meus orígens, tant de pare com de mare. Jo sempre dic arreu que sóc de Vilaplana i tothom que em coneix ho sap. Vaig néixer al carrer de l’Era i això marca. Ara ja fa uns 25 anys que hi estic empadronat i la veritat és que em sento un més del poble. Suposo que hi ha fet molt que la meva infantesa i joventut la compartís entre els dos pobles i en fer de pagès, tant a Tortosa com a Vilaplana, he passat molts dies treballant i al mateix temps compartint inquietuds amb la gent del poble. Això fa tenir amics aquí i allà i que els amics d’aquí vagin allà i els d’allà vinguin aquí. És un goig.

La Carme, la teva dona, i els teus fills són tortosins, acostumats a viure a ciutat. Com els has de convèncer perquè vinguin cada setmana amb tu al poble?
No cal convèncer ningú, tots estem molt bé a Vilaplana. La Carme de bon començament s’hi va trobar a gust. De segur que ella coneix més gent que jo, ja que li agrada el poble i s’interessa per la gent i pel que passa. La canalla també s’ho passa pipa; aquí poden sortir sols, vénen a casa a menjar i a dormir i això els encanta. No cal barallar-nos gaire per venir.

Aparentment véns a Vilaplana a descansar, però no et quedes quiet a casa. Participes en els projectes culturals del poble?
Jo de cultural no és que en sigui gaire. M’agrada la cultura, la història, el paisatge i tot el bo que queda per al futur. Per això, si puc ajudar en alguna cosa interessant de les que es fan al poble, aquí em tenen. Però el meu és més la cultura agrícola. En aquest sentit m’ha agradat molt ser l’instigador de la reconversió del cultiu de l’avellaner en ametller i promoure societats de pagesos, com vam fer al fundar amb altres amics la SAT de serveis agrícoles de Vilaplana.

Desconnectes quant véns al poble? De la mateixa manera que deus portar problemes de la teva feina a Vilaplana, també t’endús ‘feina’ de Vilaplana cap a Tortosa?
Quan arribo al pont gran se m’obliden totes les cabòries tortosines, com si visqués sempre a Vilaplana. Quan arribo a Tortosa em passa el mateix a l’inrevés. La desconnexió és total i això m’ajuda molt a viure intensament en ambdós llocs.

Un bon dia un grup de gent inquieta del poble van decidir portar a terme el projecte de ‘Lo Pedrís’, en el qual tu participes activament de manera destacada. Com va ser la teva implicació en el butlletí del poble?
Quan va sortir el primer Pedrís em vaig sentir orgullós de la capacitat de treball i la voluntat de ser vilaplanencs que tenia molta gent del poble. També vaig pensar que la revista era una cosa gran i que en el futur això no es podia deixar de fer i que a més, com estava involucrat en les noves tecnologies, podia fer alguna cosa perquè encara fos més gran. A l’Ateneu Informàtic ens vam posar a treballar i en poc temps vam tenir el web. Que no creguis que no xalo poc, jo, quan a algú li ensenyo el que fem a Vilaplana: tothom es queda parat. Això a un poble gran com Tortosa no es pot fer, ja que no existeix la voluntat de ser, com hi és aquí.

Com explicaries què és lopedris.com, perquè sigui comprensible per qui no entengui d’informàtica?
És una base de dades de tots els articles que surten a la revista classificats per temes i que des de qualsevol lloc del món es pot consultar. A més hi ha dues parts actives: la d’opinió, perquè qualsevol pugui dir-hi la seva i la de premsa, perquè coneguem què diu el món de naltros. No sembla res, però és molt.

La informàtica cada dia va sent una eina més indispensable. Però hi pot haver qui no pot creure-la necessària. Què els diries a qui encara són poc inclinats a conèixer-la?
Que no cal que es maregin molt, que sense informàtica també es pot viure, però que no es queixin. Si volen saber més i al moment, vulguin o no, hauran de caure en aquest parany; però si no ho necessiten, millor.



Gràcies a gent inquieta de Vilaplana, es va crear aquest butlletí que cada trimestre tenim a les mans. Gràcies al Josep, es va crear Lo Pedrís digital, una 'finestreta' a Internet, a través de la qual, tothom que ho vulgui, pot veure què es diu a Vilaplana des d’arreu del món. A pesar del què ell comentava abans, penso que la seva iniciativa és un fet cultural molt important per al poble.







Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...