Què passa - Teatre | Revista 85

Jordi Mateu porta damunt seu l’essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena del meu espectacle a la Casa Museu Àngel Guimerà l’any 2019.

La revista Lo Pedrís m’ha demanat que faci un escrit sobre Terra Baixa en essència un espectacle que vaig crear l’any 2017 per amenitzar un sopar i que de cop i volta i sense pensar-ho des de fa tres anys està voltant per nombrosos espais de Catalunya.

«Dos espais antagònics... Dos mons contraposats... Un actor... Tres personatges... Tres llops. Cada persona tria al llarg de la seva vida el llop que vol ser» Aquestes ressenyes intenten definir aquest muntatge. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Un enfocament molt proper i molt personal de Terra Baixa d’Àngel Guimerà, per a molts, el nostre Shakespeare català.

El dramaturg vendrellenc ha tingut una vinculació molt especial a la meva vida. Sóc un fervent admirador de la seva obra. He tingut el gust d’interpretar i de dirigir diversos textos de Guimerà: Terra Baixa, La filla del mar, En Pólvora o Mar i Cel... De totes elles, però Terra Baixa és la que ha tingut un encís més directe en mi.

El primer contacte que vaig tenir amb aquesta obra fou els anys setanta, jo deuria tenir set o vuit anys, a la Sala de cal Rito un grup de teatre de Cambrils la va portar a escena. Em va enganxar de tal manera que em va deixar sense alè. Per primera vegada i clavat des de la primera fila de butaques era testimoni d’un assassinat en directe. La funció acabava amb una baralla i una cridòria horroritzant. Vaig quedar tan esglaiat que vaig anar corrents a la falda del pare per tal que em protegís d’aquell individu. Poc temps després d’aquella experiència vaig començar a prendre noció del que era pujar als escenaris. Al cap dels anys, jo deuria tenir setze o disset anys, una diada de Sant Jordi em van regalar aquest text. Va ser llavors quan vaig saber les veritables raons d’aquell assassinat i perquè el protagonista es va veure forçat a cometre’l. De mica en mica vaig començar a interessar-me en l’obra del dramaturg català.

Avancem en el temps fins a l’any 1990, possiblement el moment més esplendorós del teatre vilaplanenc o almenys, personalment, l’època en la qual vaig gaudir més, concretament el dia 19 d’agost. Per fi, va arribar el moment en què vaig tenir l’oportunitat de posar-me a la pell del protagonista de Terra Baixa. Un muntatge molt especial, ja que per primera i única vegada a la meva vida compartia escenari amb els meus pares i, si això no fos prou, l’actriu que en aquell muntatge interpretava la Marta, la meva companya a la ficció, esdevindria un temps després en la meva parella, la meva confident i el meu suport a la vida real. Així, doncs, com voleu que no estimi Terra Baixa?

Avancem una mica més i ens aturem l’any 2017. L’estiu anterior s’havia inaugurat a Vilaplana el Restaurant Les Brases de Ca l’Olla i els seus propietaris em van demanar la possibilitat de preparar algun text teatral per a representar-lo al seu local, ja que una de les activitats que hi volien fer eren els cicles anomenats «Sopars Literaris». Durant el mes de febrer de l’any 2017 em vaig posar a treballar en el projecte. Havia de crear un espectacle que fos el més directe possible i anés interpel·lant a cada persona del públic per tal que aquest se sentís el veritable protagonista de la història. Va ser llavors quan vaig pensar en Terra Baixa. Un sol actor... Tres personatges... Tres llops... Vaig crear un espectacle de mitja hora de durada desgranant cinc monòlegs i anant intercalant els tres protagonistes de l’obra: Manelic, Marta i Sebastià. Tenia tres personatges contraposats que eren tres veritables llops. En cap moment no vaig ser conscient de la rebuda que aquest espectacle podia arribar a tenir. No n’hi va haver prou en fer dues funcions al restaurant, sinó que a causa de la gran resposta de la gent, vam haver de llogar la sala del Casal Vilaplanenc per tal de poder-hi fer una tercera funció per encabir-hi més gent. A partir d’aquest moment i gràcies als comentaris dels assistents vaig començar a pensar a modificar l’espectacle per tal de poder-ho presentar en teatres.

El mes d’agost d’aquest 2017 vaig anar de vacances amb la família a la Garrotxa. Un dissabte a la tarda passejant per Santa Pau em va venir la inspiració. Ho vaig veure clar. Havia de ser un espectacle meu i de proximitat que combinés la terra alta (La Mussara) amb la terra baixa (Vilaplana) un espectacle en primera persona, un homenatge a la meva gent, una picada d’ullet a les meves arrels. Com he dit abans, un espectacle parit amb el cor i l’ànima. Vaig posar-me a treballar. Estrenava el 15 de juliol de 2018 al Jardí de l’Era de Castellvell ajudat per un audiovisual que et transporta pels cingles de La Mussara o et baixava de cop i volta a la polsosa terra baixa reencarnada en una Vilaplana grisa encara amb els seus carrers de terra. Un espectacle de setanta minuts de durada. A partir d’aquest moment es comencen a interessar teatres i sales polivalents per aquest projecte, ja que és un espectacle per a representar-lo en la modalitat de teatre de proximitat i això crida l’atenció dels espectadors. La Sala Santa Llúcia de Reus és un altre espai que des del primer dia es va interessar i va apostar per aquest projecte programant-lo fins a dia d’avui diverses vegades. L’any 2019 el Teatre Auditori de Riudoms realitzà un cicle anomenat «Teatre d’aprop» i vaig portar-hi Terra Baixa en essència. El format va ser molt innovador, ja que el públic estava assegut a l’escenari al meu voltant. Ho podien veure tot, des de les gotes de suor que em regalimaven pel cos fins a respirar totes i cada una de les olors d’un gran teatre des de les mateixes entranyes de l’escenari. L’experiència va ser brutal. Es van exhaurir les entrades en pocs dies i els espectadors que ocupaven les primeres files van abandonar els seus seients creient-se ser els veritables protagonistes de la història. Ho havia aconseguit. Aquest era l’objectiu de Terra Baixa en essència.

Penso que una part important del boca orella de la gent la dec a l’amiga Cristina Serret, periodista de Més Diari, que amb el seu article va fer arribar a molta gent aquesta proposta teatral, després van venir Diari de Tarragona i Canal Reus Televisió, els quals, també, van fer difusió aportant les seves ressenyes. A partir d’aquí el muntatge arribà als responsables culturals de l’Ajuntament de El Vendrell, poble i bressol d’Àngel Guimerà. La Casa Museu on va viure el dramaturg van contactar amb mi per tal d’oferir-me la possibilitat de fer una visita guiada per les estances de la casa representant-hi fragments del meu muntatge dins del cicle «Els Dilluns al MAG». I vaig anar per a fer-hi una funció i finalment en vaig haver de fer cinc. Les previsions es desbordaven. No em podia creure que aquell espectacle que va ser creat per amenitzar un sopar en un restaurant de Vilaplana tingués aquest ressò i aquesta gran acceptació per part dels espectadors. Quan les coses van bé sembla que res tingui aturador... Però encara hi havia un altre escenari que no havia contemplat.
Terra Baixa ha esdevingut els últims anys lectura obligada pels estudiants de segon de Batxillerat, així és que vaig començar a rebre trucades d’Instituts de secundària que estaven interessats en què els hi portés la funció dins l’aula. Us puc assegurar que és la millor experiència teatral que he tingut mai. Instituts del territori han vist passar pels seus ulls imatges de Vilaplana i de la Mussara que els ha ajudat a entendre l’obra de Guimerà.

A començaments d’estiu els amics i veïns Àlvar Fortuny i Dolors Juanpere també em van oferir la possibilitat de representar un parell de monòlegs de Terra Baixa a La Bassa de la Balandra de Vilaplana just als peus del cingle de La Mussara on ells hi tenen un petit terreny. Van muntar amb diferents artistes un vespre cultural màgic amb una vintena d’amics, brutal! Espero poder tornar-hi l’any vinent.

L’últim regal, però em va venir per sorpresa el passat 31 de juliol. La regidoria de cultura de l’Ajuntament de El Vendrell juntament amb la Casa Museu Àngel Guimerà van voler oferir una funció de Terra Baixa en essència a Sant Vicenç de Calders en un paratge anomenat La Torre o El Molí del Sebastià. Es tracta d’un complex on hi ha un molí en desús amb la casa on els pastors hi guardaven els remats durant la transhumància que feien des de La Conca de Barberà. Aquest molí pertanyia als avis d’Àngel Guimerà i el dramaturg hi passava llargues temporades. Confirmen que l’Era del molí va servir d’inspiració de Guimerà a l’hora d’escriure la seva obra. També expliquen que el nom de Sebastià, l’amo del molí de Terra Baixa, és un homenatge que el dramaturg va fer al seu oncle, Sebastià, amo del molí de Sant Vicenç. Poder representar Terra Baixa en essència en un escenari així, us puc assegurar que no té preu. Vam exhaurir les entrades. A mitja funció va començar a ploure i vam haver de suspendre, improvisant al mateix moment una nova funció per l’endemà dia 1 d’agost. La resposta del públic va ser enorme, ja que vam tornar a omplir amb molta més gent que el dia anterior. No cal que us digui que durant tota la funció el clima que s’hi respirava i l’ambient era de màxima emoció.

Fins al dia d’avui he portat aquest muntatge a escena en trenta-cinc ocasions i l’han vist dos mil vuit-cents tretze espectadors. Tenint en compte que és un espectacle de proximitat, en petit format i que l’any 2020 vaig haver de suspendre totes les funcions programades per culpa de la pandèmia puc estar més que content del resultat obtingut.

Pel que fa al futur, crec que pinta molt bé, doncs La Casa Museu Àngel Guimerà vol encetar un cicle de visites guiades pels estudiants tot desgranant els monòlegs de Terra Baixa en essència i el complex de La Torre del Sebastià, després de l’èxit d’aquest any, també vol continuar oferint funcions de l’espectacle en les properes edicions. A part d’això, hi ha un bon grapat de nous Instituts que ja s’han interessat, alguns de fora les comarques tarragonines, i amb els quals també he obert converses.

Així, doncs, aquesta Festa Major m’han donat l’oportunitat d’oferir i de poder dedicar aquest espectacle als meus veïns. Un muntatge que vol ser un homenatge a la meva gent. Una picada d’ullet a les meves arrels. Un espectacle parit amb el cor i l’ànima on espero i desitjo que els vilaplanencs que em vulguin acompanyar se sentin els veritables protagonistes d’aquesta història.