Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 32

Jaume Mestre Huguet, 73 anys, pagès jubilat

“El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve!”

El Jaume és solter i està acostumat a viure sol. Per tant, com a bon pagès que ha estat, pot saber què vol dir treballar sol. La solitud del pagès en el món modern no fa però que vagi enriquint-se dia a dia amb el nodriment que li proporciona la mateixa naturalesa. Aquesta riquesa és precisament la companyia del pagès i no pas la maquinària o els ajuts de les institucions oficials. El Jaume podria ben bé ser el paradigma de l’últim pagès. Però tots sabem que això només passarà al darrer dia del món. Mentre hi hagi món hi haurà pagesia i Jaumes disposats a treure’n els fruits i aprendre’n contínuament del seu mestratge.


-Com veieu la pagesia?
-Fotuda del tot! Està ben bé acabada! Ho han enviat tot a fer punyetes! Mentre els adobs i insecticides que es fan servir per a conrear la terra siguin tan cars i l’avellana vagi tan barata, no hi ha la vida. Fixa’t que naltros paguem un 16 % d’IVA mentre que ens en paguen només un 4 % per la collita i això ja t’ho diu tot!

-Sempre heu fet de pagès?
-Sempre, excepte quan anava al bosc. M’agraden els animals, sempre n’he tingut o n’he portat. A més, treballant amb un animal guanyaves 10 pessetes més que anant al jornal normal.

-Què feien amb l’animal?
-Doncs vaig anar set o vuit anys amb un cavall del Pep Pigat de cal Cabré, al bosc a treure fusta o amb el Rabato “al bast” (que vol dir traginar avellanes, carbó, feixos de pastisser, etc.)

-Quina diferència hi ha entre treballar la terra o al bosc?
-Al bosc tot és més dur. Realment, tot depèn molt de l’animal (que és qui fa la feina!) Quan treus fusta, si portes un bon animal, pots confiar en ell i no et cal preocupar tant com si és bord i has de ser tu qui s’ha d’esforçar. Només de trompades, entre tu i l’animal, ja és un bon humor...

-Quin altre record en teniu de la feina al bosc?
-El cert és que meu pare hi va anar tota la vida (era feixeter), i naltros (el meu germà Josep i jo), de petits, sempre vam anar al bosc a baldar rama per fer feixos de pastisser. Encara recordo quan, després d’estar marcant-me si havia de picar una rama aquí o allí amb el podall, una mala previsió del lloc on estava estipulat per picar va acabar clavant-li el podall a la mà!

-Vostè considera que ara és tan dur com aleshores el fer de pagès?
-Avui en dia tot es fa amb tractor i màquines d’ensulfatar, ja ningú es posa a fer una mica de tot (empeltar, esporgar cada arbre de la manera que demana, plegar marges, arreglar camins, etc.) L’únic que no ha canviat gens és que segueix estant tan mal pagat com sempre! Només en moments molt puntuals (i curtets!) ens hem guanyat la vida! Per això ja et dono permís perquè apuntis el que et diré ara: El pagès és la persona més ruc que hi ha sota la capa del sol, perquè sempre confia en l’any que ve! Sempre l’hi sentiràs dir: Potser l’any que ve...

-Però, tret dels anys dolents de la postguerra, no es pot pas dir que es visqués tan malament...
-Mira, si no hagués estat pels jornals i/o per l’anar “a mitges” que ajudaven a complementar els ingressos de les famílies no s’hauria pogut pas arribar per a res... Ara, tot és més fàcil amb l’ús de la maquinària. Fixa’t que aleshores qui collia una quartera d’olives ja feia molt, avui se n’arriben a collir vuit i deu. El mateix passava amb el llaurar, que ara es fa amb tractor o plegant avellanes, on es plegava un sac (a mà) ara se’n pleguen set o vuit amb les màquines!

-I el preu de l’avellana?
-(Riu) Doncs és el pitjor de tot. Mentre els productes van pujant tots, el preu de l’avellana es manté o segueix baixant. Recorda que a finals dels setanta marcava el mateix preu que actualment!

-Mentrestant, el terreny es va abandonant...

-Exactament! Si no fos pels tres o quatre jubilats que encara tenen humor d’anar al tros, sempre hauries d’anar amb el podall llarg a la faixa!

-Però la mica d’hortet és força gratificant, no?
-Sempre he pensat que un enciam teu (que segur que et costa més car que un de comprat!) és més bo que cap altre. De fet, a mi no me n’agrada ni en menjo d’altre, no me’l puc ni empassar. Els que estem acostumats a collir i a posar al plat no en tastem d’altre (i si no en tenim, no en mengem!)

-Sou soci de la Balandra. Que me’n podeu explicar?
-La Balandra és (o hauria de ser!) una cosa automàtica, es regeix perquè tot vagi bé, si tothom funcionés igual seria fàcil, rutllaria perfectament, si no fos perquè sempre hi ha algú que no ho fa bé i fa anar malament als altres... De totes maneres, hi ha una persona que se’n cuida i reparteix les hores en funció de l’aigua que hi ha. Ell avia i li dona a cadascú el que li pertoca. Tot i que avui, amb la bassa nova de plàstic l’horta no ha patit més set.

-En un altre ordre de coses, sabem que vau passar una bona “mili”, no és així?
-És cert, vaig estar molt de sort. Em va tocar a La Seu d’Urgell i allí vaig conèixer un sergent que em va fer anar destacat a Puigcerdà. Aleshores, un capità buscava un assistent i em va triar a mi. Resulta que aquest capità es cuidava de l’hotel de La Molina. Allí hi vaig aprendre de cambrer (anys més tard, em va servir per ajudar a cal Ritu). De fet, només treballàvem els dissabtes i diumenges! Però el millor de tot va ser que no vaig fer ni una guàrdia!

-Som conscients que potser estem aixecant una notícia al Cronosport, però potser vau ser el primer esquiador vilaplanenc! Vau arribar a esquiar gens?
-No m’hi vaig arribar a acostumar mai. Allò no era fet per a mi! De totes maneres aquell terreny sí que em va agradar molt! Penseu que hi vaig fer setze mesos de mili, treballant pels altres! (amb la falta que feia a casa!)

-I com funcionava tot aquell muntatge de la neu d’aleshores?
-Doncs cada dissabte arribava un tren especial de Barcelona, pels que podien anar a esquiar. Hi passaven el cap de setmana en un o altre hotel (n’hi havia quatre), xalet o al refugi de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). Recordo que també hi havia un col·legi dels “bons” molt a prop de l’estació del tren.

-I s’hi organitzaven campionats a l’estació de La Molina?
-I tant! De salts, de fons, d’eslàlom. Precisament la mestressa (que era la dona del capità) havia estat campiona de Catalunya d’eslàlom i el seu germà d’esquí de fons.
Mentre hi vaig ser jo, s’hi van fer campionats de salt. Com que hi havia poca neu, l’havien de portar en camions! Fixa’t si n’hi havia poca que un saltador que no va poder frenar al final del recorregut va topar amb una clapa que no hi havia neu i de l’aterrissada va quedar tot fet malbé d’un costat. Un altre que va perdre l’esquí a l’aire va caure i es va trencar les dues cames! Ja et pots imaginar la gràcia que em feia a mi!


El Jaume m’ha comentat abans de començar que no volia fer aquesta entrevista. No sé encara com l’hem pogut convèncer. Jo, particularment, no me’n penedeixo gens, ha estat, tal com esperava, una experiència gratificant i necessària, com una ablució fictícia per a poder entrar al recinte sagrat de la memòria. Per tot això li vull donar, molt especialment; les gràcies per la seva col·laboració!




La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...