Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 30

Jaume Mariné Ferré, 78 anys

Escriure m'ha permès conèixer noves i extraordinaries persones i relacions humanes

Ens ha costat trobar el fil que havíem intuït en una primera disposició de l’ordre de l’entrevista. Més enllà del primer ofec causat pel respecte i devoció que suscita conversar amb el Jaume, hem anat maniobrant amb el seu art intentant esfilagarsar-ne una petita mostra que a continuació us proposem. No ha estat fàcil!
Esperem que l’atemptat pretesament literari que perpetrem no defraudi ningú i que aconsegueixi fer-vos (almenys!) cinc cèntims de l’ampli espectre que ofereix l’obra del Jaume.



De tot el què ha fet, què ha estat el que més l’ha omplert?
Amb setanta-vuit anys que tinc, podríem omplir totes les pàgines de Lo Pedrís de vivències! He estat corrector de llibres en l’etapa franquista, delegat d’una empresa d’assegurances, he treballat amb Protecció de Menors o a l’ICASS... De fet, però, tot i això, escriure ha representat per a mi lo més important. Escriure, per a mi, ha esdevingut una manera d’expressar els meus sentiments mitjançant la paraula escrita.

I com va començar tot...?

Doncs recordo perfectament quan tenia deu anys i anava a repàs a ca l’Octavi Mestre (per a mi, un mestre inoblidable!) que un dia ens va dir de fer una redacció amb el tema “Quien mal anda mal acaba”. A resultes d’aquell treball l’Octavi em va dir: –Jaume, la nota que t’hauria de posar és un dotze (sobre deu!)– Jo, en aquella redacció, hi havia intentat resumir la història de la meva família i el que havíem sofert per la guerra. I, des d’aquell moment, em vaig dir a mi mateix: –“Jo vull ser escriptor!”–

Però, com podem comprovar veient la vostra trajectòria literària, val a dir que hem de reconèixer que no us vau pas quedar aquí...
D’aleshores ençà voldria destacar que, amb un grup de vilaplanencs en col·laboració amb la Germandat Sindical, vam fer la revista La Teia. Més endavant vaig començar a participar a certàmens literaris; el primers que vaig guanyar i que m’estimo molt (no sols per ser els primers sinó pel fet de ser de Vilaplana) van ser els Premis de Literatura del Casal Vilaplanenc (els anys setanta-nou i vuitanta-un) Després, entre altres, vull destacar el primer Premi de Poesia Catalana a Ciutat Vella, Barcelona, amb “Els pagesos no poden morir mai” i amb el “D’on vinc” el del Consell Comarcal del Segrià, i, finalment, el de Poesia Marinera de Vilanova i la Geltrú.

I del seu vessant com a articulista al Diari de Tarragona, què ens en pot dir?
Com a resultat dels càrrecs que he exercit (Cap de Servei de Protecció de Menors quasi onze anys i Cap de la Secció Operativa de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials durant cinc anys) vaig començar a publicar articles relacionat amb la meva tasca. De fet, les “Cent cartes amb ales” són un recull dels articles publicats al Diari de Tarragona.

I què ens en pot donar a conèixer de la seva relació amb la poesia?
Un dia, tots els amics vam prendre clavells de l’Hort del Guimerà per a les nostres núvies, i jo, a més, vaig fer-li un vers a la que ara és la meva dona, la Glòria, per portar-li amb el clavell. I, des de llavors he anat fent....
Tenia i tinc una gran admiració per Miquel Martí i Pol, de fet, “Topants de l’ànima” té alguna cosa d’ell (no tant en mètrica o en ritme com en les idees...)

Ara que ja coneixem una miqueta més el seu historial literari, voldríem preguntar-li com neix un llibre?
De la mateixa manera que esclata una rosa. No és cert que ningú no pren compte de quan, com ni perquè? Doncs el poeta n’és el notari. Un llibre esclata quan somriu un infant i quan es veu sobrevolar un ocell...
A més, un llibre té l’avantatge que ningú no sap quantes pàgines tindrà abans de néixer.

On es desenvolupa millor vostè, en la poesia, la narrativa o com a assagista?
Jo em considero bàsicament articulista. He de reconèixer que tinc articles publicats al Diari de Tarragona que, ampliats, han passat a formar part de publicacions posteriors de narrativa com és el cas de les “Flames de teia” o dels “Topants de l’ànima”. Però també tinc tres premis de narrativa hiperbreu del Centre Cívic del Barri de Gràcia.

Fa uns dies ha rebut el darrer premi, el Miranda de la vila d’Alforja. Què li proporciona un premi literari a l’autor?
A mi, bàsicament, m’ha permès conèixer noves i extraordinàries persones i relacions humanes. Escrivim per expressar una idea. La idea és una eina en mans del polemista que li serveix per a expressar el què vol dir; i cal respectar no pas les idees, com s’acostuma a dir, sinó les persones que les defensen, ens agradin o no (això és per a mi la llibertat d’expressió!) Reconec que no sóc nacionalista, sóc universalista i crec en el respecte entre els pobles i les llengües. A més, considero que el bon humor no ha de faltar mai. El doctor Torrella em va dir una vegada –“No et fiïs mai d’algú que no tingui sentit comú, sentit de la responsabilitat ni sentit de l’humor”–

Què proporciona la literatura que fa que l’autor segueixi escrivint? Ha trobat mai o ha perseguit vostè la musa, la lira o la inspiració?
Quan acabo d’escriure alguna cosa em dic a mi mateix – “Has estat capaç de fer això!”–. Si abans d’escriure tenia el dubte de poder aconseguir-ho, només per la complaença d’haver-ho fet ja em proporciona una satisfacció personal. I he de confessar que el millor que he escrit ho he fet al llit o de nit, tremolant de fred a l’hivern o a la Drecera, contemplant la Serralada de La Mussara. L’Oleguer Huguet em va dir una vegada que la inspiració era el resultat de fregar els colzes a la taula durant moltes hores. Jo no hi estic pas d’acord, per a mi és un moment diví/espiritual (fins i tot per als no creients), com un realçament del propi jo que et porta a fer coses no habituals a les que fas.


La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...