Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Records | Revista 91

IN MEMORIAM a Jordi Mariné Anguera: La grandesa de ser ningú (o elogi de la humilitat)

La grandesa de ser ningú (o elogi de la humilitat)

Per alguns, era només un senyor que els saludava pel carrer i els preguntava per mil coses diverses, per altres, era aquell home que veien al Casal cada matí, fent el cafè amb els seus amics.
Fa un temps, potser l'havíeu vist conduint el motocultor, “la màquina” (com li deia ell), anant al tros amb la seva dona acompanyats d’algun dels seus gossos o tornant-ne poc després de l'última claror del vespre.
Molts el coneixien com “l'home de ...”, els d'allí dalt, de la casa aquella que fa cantonada, “el veí de ...”, “el pare de ...”, “l'avi de ...”.
Alguns, ni tan sols el coneixíeu.
En realitat, ell no era ningú...
___
M'explicava sovint que no havia nascut en una casa bona.
Això, en l’època que ell va créixer era un llast vitalici que deixava a la persona que l'havia de carregar sempre al marge de les facilitats, no només materials, sinó també socials, que tenen assegurades els distingits que hereten un bon nom de casa: una càrrega feixuga i perpètua pel que fa a la consideració que la gent del poble tenia cap a aquesta persona i els seus actes.
No era ningú a ulls del poble.
Ell, sobri com era en la literatura innecessària i les retòriques supèrflues, ho descrivia així:
- Si ets de segons quina casa tot t'ho troben bé i, si ets de segons quina altra, no... –
Sempre em manifestava aquesta queixa amb un cert to molest i conscient de la injustícia que un fet així porta intrínseca; alhora, però, me la transmetia amb serenitat, amb la dignitat de qui assumeix humilment una condició imposada que en el fons no vol defugir, sinó tot el contrari: estant convençut de la respectabilitat de la posició en el que l'atzar de la vida l'ha col·locat, la reivindica i fins i tot se n’enorgulleix.
Tanmateix, a pesar d'aquest orgull, sí que hi havia un fet, conseqüència del seu escàs llinatge, que d'alguna manera, lamentava: la impossibilitat que l'havia acompanyat al llarg de la vida de formar-se i adquirir cultura.
És cert que no va poder esdevenir una persona il·lustrada en l'accepció acadèmica del terme, tanmateix, tot en ell era una lliçó (òbviament, no pretesa com a tal); un ensenyament, a través de l'exemple, sobre la senzillesa de viure (no necessitar més que allò que és realment necessari) i l'altruisme més genuí (l'acte de donar incondicional i d'agrair tot allò que es rep dels altres); una oportunitat d'aprenentatge única, pels que l'envoltàvem, de tots i cadascun dels secrets del seu (i el nostre) petit món: els misteris de la boira perduda i d'aquelles cortines tèrboles que apareixen quan plou a dalt al mas del Sumí, la llenya que crema bé i la que no, el canvi de temps indicat pel neguitós vol baix dels moixons, els antics noms, per ordre, de les cases del poble, el fred que s'anuncia amb denses nuvolades sobre els cingles, els racons on creix la farigola, els castells de núvols portant seques tronades les tardes d'agost que “encara que ho sembli, no deixaran anar ni una gota d'aigua...”, les classes d'ametller que floreixen primer, els crestalls, el vent, les quarteres...; una classe magistral continguda en cada paraula, exposada amb naturalitat i demostrada amb tanta evidència, que no crec que es pugui donar una explicació més senzilla i inqüestionable de la complexitat del món.
___
Un dia em va dir:
- Avui han passat uns turistes alemanys... I saps què m'han dit? Doncs que aquestes muntanyes són precioses! Han quedat meravellats! -
M'ho va dir content, alleujat com si acabés de confirmar una vella intuïció o, millor dit, satisfet com si hagués pogut demostrar, per fi, una teoria llargament reflexionada. Amb tot, ell ja feia temps que ho sabia...
Sovint deia (sense intencions hiperbòliques):
- Aquestes són les muntanyes més boniques del món! – I amb un ràpid gest circular resseguia amb la mà fins a l'últim racó de roca que envolta Vilaplana.-
I sentenciava:
- Ja pots tombar, que no en trobaràs gaires així! –
Així doncs, molt abans de la trobada amb els alemanys, ell ja era completament conscient de la bellesa del lloc on vivia. Sempre havia tingut una gran consideració per les “seves” muntanyes amb les quals mantenia, no obstant, una relació d'una certa ambivalència: era conscient de la perillositat que podien amagar i tenia encara presents els records dels durs treballs i dels difícils desplaçaments que hi va haver de fer a través d’aquella boira que algunes vegades havia temut, però, més enllà d'això, estimava aquells boscos silenciosos i els cingles alçats inalterables que formaven el teló de fons de la seva vida.
___
A vegades, amb un aire seriós (gairebé solemne) que anticipava la gravetat del que m'anava a explicar, em deia:
- Baixant pel carrer (...), m'he creuat amb (...) i li he dit “Bon dia!”... Doncs et pots creure que ni m'ha saludat? –
Cada cop que es trobava amb una situació així, m'ho feia saber i m'ho transmetia com si fos l'ofensa més gran que mai hagués rebut. Jo no entenia res i em preguntava com podia indignar-se tant per una aparent minúcia com aquella.
Ell creia en la relació entre els éssers humans i especialment en una de les seves formes d'expressió més plenes: la conversa. Confiava en l’acte de parlar com a eina fonamental per assolir, tant el benestar individual, com la convivència col·lectiva. Era un militant del “Bon dia!” compromès amb la conversa (encara que aquesta fos espontània i efímera); un xerraire convençut que creia en la importància de l'intercanvi de mots; un ferm defensor de l'acte de “fer-la petar”, del diàleg, de compartir amb algú un temps i un lloc, un aquí i ara, coneixements, idees, inquietuds i emocions a través de les paraules; sabia que és d'aquí d’on sorgeix la felicitat i tenia la rara consciència de com n'és de senzill assolir-la per aquesta via i de com erròniament, en va, la cerquem sovint en altres llocs.
Sent coneixedor de la transcendència d'aquesta activitat primària i de com de lligada està a la nostra condició humana, no és estrany, doncs, que fos al mateix temps un magnífic narrador d'històries i un oient atent, curiós i entusiasta, que tingués en tot moment alguna història viscuda per contar o algun record per compartir, ni que anés sempre a tot arreu amb l'orella disposada i una paraula preparada per a qualsevol que li sortís al pas...
És lògic, doncs, que per ell l'acció de saludar fos essencial, en tant que primer pas necessari per crear aquest esdeveniment que ell considerava indispensable, font de felicitat i solució última dels problemes de la humanitat.
___
Li agradava explicar la seva vida. Tenia, sempre disponibles, un reguitzell de memòries; mil vivències que treia a la llum, una a una, sempre que podia i que hàbilment relacionava amb cada situació que es donava, com si posseís una anècdota adient per cada moment que permetés reflexionar sobre algun fet o, simplement, riure una estona.
Tot i així, no es pot dir que visqués una vida extraordinària, plena de fets excepcionals; això, sempre i quan no considerem com excepcional sobreviure, mantenir-se íntegre i conservar fins a l'últim moment la vitalitat havent hagut de recórrer una època de repressió, misèria econòmica, decrepitud moral i treball perenne. No va fer grans actes polítics; sempre que no considerem un gran acte mantenir-se ferm i defensar fins al final, dins el seu àmbit d'influència, les causes que considerava justes; imaginar i advocar per una alternativa millor a la injusta realitat imposada i esforçar-se tots aquests anys per deixar aquesta lluita en herència als qui l'hem de continuar. Pot haver-hi una trajectòria política més magnífica? No va escriure cap llibre, tot i que al seu cap tenia material per escriure'n varis. No pintava preciosos quadres a l'oli, malgrat que al llarg de la seva vida havia observat la natura més que molts grans mestres de la pintura. No va fer cap gest heroic, però molt possiblement l'hagués fet en cas d’haver-se trobat en una situació que ho requerís. No va fer res del que es considera habitualment com una gran obra, res del que ens serveix d'habitud per definir els grans personatges, res que mereixi l'aplaudiment d'un públic, res del que normalment serveix per justificar una placa en un carrer o ser nomenat “Vilaplanenc de l’any”. No va fer cap d'aquestes “grans coses” perquè ell, des de la seva modèstia característica, es va dedicar a les coses petites, és a dir, les realment importants.
___
Si entenem la mort d'una persona com la pèrdua d'una part del món; una part formada per obres i accions, coneixements i memòries, possibilitats, vincles humans... que, a l'esvair-se la persona, desapareix de manera irrevocable, deixant al seu lloc un buit irreemplaçable; llavors, podem considerar que, molt probablement, la magnitud d'aquesta buidor és la mesura més fiable de la grandesa de la persona.
En un món on la humilitat i la senzillesa d'esperit són béns cada cop més escassos; on trobar individus veritablement íntegres és, dia rere dia, més i més difícil; on l'altruisme va quedant relegat a pas de gegant a la condició de simple record de temps passats; on el contacte humà, la confiança en els altres, l'escolta i la voluntat d'entesa desapareixen inexorablement del curs de la història; on la consciència del que és realment important se'ns amaga enterrada sota mil falses promeses i on s'escolen cap a l’oblit l'esperit crític, el sentiment de col·lectivitat i la voluntat de contesta de l'injust status quo; la mort del Jordi Mariné Anguera, és, per tot el que, amb el seu pensament i la seva acció, contrarestava d'aquest estat de coses, una pèrdua incommensurable.
Amb tot això, i contràriament al que els costums determinaven pels que no havien nascut en una casa bona, es pot assegurar, sense la més mínima por a l'error, que el Jordi sí que era algú; i no un algú qualsevol, sinó tot el contrari: una persona extraordinària que no sabent res, sabia moltíssim; no fent res, va fer-ho tot i no sent ningú, va ser algú excepcional.


Arnau Huguet Mariné


Arnau Huguet Mariné




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...