Recerca - Cuina | Revista 62

Històries per menjar: Caldo i pilota

No recordo quines van ser les primeres olors comestibles que vaig sentir i ni cal, però sí quines eren les que m’embolicaven i alimentaven cap a meitats de la dècada dels 50 del XX.

Des de la intuïció i l’emprempta del gust, em decanto cap a aromes de caldo amb pilota, que tenyien l’aire del pis dels meus avis del Raval Santa Anna.

La cuina anava amb clofolla d’avellana o llenya. El fogó de l’esquerra, el potent, mai no estava buit: olla, cassola o paella creant satisfaccions properes. L’olla, d’alumini, la conservo jo i encara hi faig el meu de caldo, qui sap si barrejat amb petits grupúscols de tantes i tantes bullides.

Primer la carn: vedella, ossos, gallina, pollastre, tot ben net de greixos i amb aigua freda. Arrenca el bull i la carnassa comença a escampar-se pels racons de casa. Amb una espàtula, retirem les escumes que cobreixen completament la superfície de l’aigua i que semblem masses volcàniques, quan jo encara no sabia que eren. Més o menys torna a quedar net, tot i que jo no l’hi veig gaire. Aquella fortor no m’agradava, no feia créixer la salivera. Ara ja sí, les verdures. Llavors de porros no en teníem, van arribar més tard. Cebes, patates, pastanagues i, sobretot, api. De vegades nap i xorivia. L’olla ja bull a poc a poc, concentrada, responsable de la seva feina.

Dreta, a la cadira de bova ben amorrada al petit marbre, fico les mans dins el cossiet ple de trinxat, que, com per miracle, s’ha esfilagarsat de la màquina que roda amb maneta. Badem un ou i en badem un altre. Primeres remenades amb uns dits que tot just es formaven i, mentre, la pasta s’estiraganya i és impossible recompondre-la. Un pam més enllà, en una tassa, s’hi remulla la molla de pa amb llet, perquè queda més esponjosa que amb pa ratllat. L’hi tirem i, entre forquilla i mans, la pasta carnosa i deslligada, es revesteix de forma i es converteix en pilota. També hi aboquem un grapat de pinyons, que bons. Mai no em va sobtar que no fos rodona, sinó allargassada: era pilota i prou.

La sorpresa de quina seria la sopa final em feia un forat buit a l’estómac, una mena de neguit i desig, un petit deliri que s’havia de satisfer.

Obrim el forn de la cuina econòmica, la llauna plena de cantons i bocins maldestres de pa torrat desigualment, treu el nas i va a l’olla del caldo colat. Ara, esmollar la gallina i deixar-la com a fils, tan prims com puguem. I bullir, bullir sense córrer fins que el pa confòs amb la gallina, aplegui tots els gustos del caldo.

Primer plat: sopa amb gallina: que bo! Per a mi massa calent, però.
Segon plat: pilota amb la patata del caldo: flonja per la molla, carnosa, del trinxat, els pinyons, gust tendre d’estiu menjat a l’hivern. Patata xopada i un raig d’oli.

Mariona Quadrada Monteverde

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

07/09/2024Passatemps, Portada

Històries per menjar: Caldo i pilota

Nou usuari

Usuari registrat