Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Notícies | Revista 84

Històries de Mussagats

En aquest número, Mussagats no vol parlar de l’associació ni de les tasques que fa; ja ens haureu vist venent números per la mona de setmana santa, a la paradeta de sant Isidre i fins i tot, potser heu vist el menjador pels gats a la vora del pont de Mallafré. En aquest número us volem explicar dues de les moltes històries que et vénen a trobar quan et preocupes pels gats, aquests germans petits nostres tan desprotegits.

Floki, el supervivent

No sabem si recordareu que en el darrer número de Lo Pedrís parlàvem d’un gat atropellat, que no vam poder salvar. Pensàvem que passaria el mateix amb el Floki, un gatet blanc amb taques negres, que el Tomàs va trobar a la carretera, el dia 2 de març, entre l’Aleixar i Maspujols, després que un cotxe l’envestís i el deixés molt ferit a la cuneta. De fet, quan el va recollir, el Tomàs es pensava que ja estava mort. Amb molt poques esperances, el va portar al veterinari i va resultar que tenia la mandíbula inferior fracturada i una contusió a les costelles que li havia provocat un pneumotòrax.

Mentre els veterinaris lluitaven per salvar-lo, Mussagats va mobilitzar les xarxes per trobar-ne l’amo. L’endemà mateix ens van dir que respirava molt millor i que aviat li podrien estabilitzar la mandíbula. Per altra banda, la notícia es va escampar per les xarxes i una noia de l’Aleixar el va reconèixer com a membre d’una colònia de gats ferals prop de casa seva.

Ella mateixa es va oferir per acollir-lo mentre es recuperés, així que pel Floki les coses pintaven bé, tot el bé que pot pintar la vida per un gat que ha patit un atropellament i que porta ferros a la boca. Val a dir que va passar tres dies sense poder menjar. Però la recuperació va ser ràpida i, després de treure-li els ferros, el dia de Sant Jordi ja pensàvem reintegrar-lo a la colònia, el seu hàbitat natural.

Ara bé, qui pot saber què passa pel cap d’un gat? Quan l’Anabel i l’Eva estaven retornant el Floki a la seva colònia de l’Aleixar, aquest, en comptes d'anar a veure els col·legues, es va amagar dins del motor del cotxe de l’Anabel. Potser feia fred o potser volia anar a retaló de les persones que l’havien ajudat. Qui pot saber-ho? La qüestió és que va ser tota una aventura treure’l de l’amagatall. Amb ajuda d’un mecànic i després de moltes esgarrapades i mossegades el van poder treure. Ara tomba per la seva colònia, esterilitzat i més content que un gínjol.


Odín, el viatger

Un dia, va arribar al poble un gatet negre que no es deixava tocar. Coixejava una mica i es va quedar pel passeig de la Mussara, passant sovint per davant de la botiga del Jordi. A poc a poc es va anar fent més mansoi, i llavors vam veure que tenia l’ull esquerre molt malament, com si li hagués sortit de lloc i el pogués perdre.

Era urgent capturar-lo i portar-lo al veterinari, però no és gens fàcil agafar un gat feral.

Per sort, amb molta paciència i llaunetes, la Joana el va poder fer entrar al transportin. Eren les deu de la nit del dia 14 d’abril. La primera part estava feta, però faltava la resta. S’havia de portar a urgències immediatament? Era millor esperar l'endemà i invertir els diners a salvar-li l’ull? Es va decidir que passés la nit a ca l’Anabel, dins el transportin i que, al matí, el Joan de Mussagats el portés al veterinari. Aquella nit vam tenir la primera sorpresa; el gatet es va portar molt bé, com si estés acostumat a estar dins d’una casa. D’on havia sortit el gatet negre? Podia ser que tingués amo i no fos un gat feral? De fet, ja tenia nom. Li havíem posat Odín, el nom del déu nòrdic que va sacrificar l’ull esquerre per aconseguir la sapiència.

El gat Odín també va perdre l’ull; l’Antonio de Reus Vet, el veterinari, no li va poder salvar. Ens va dir que hi devia tenir una infecció antiga, potser de naixement. També ens va dir que no portava xip, així que no podíem saber si havia tingut mai amo. A banda de netejar-li la conca orbitaria el va esterilitzar i desparasitar. A dos quarts de nou del dia 15 d’abril l’Eva el recollia del veterinari i explicava al grup que el gatet ja es començava a despertar i que s’havia portat molt bé.

Què s’havia de fer amb l’Odín? Deixar-lo anar de seguida? O seria millor que estigués unes hores a sopluig?

El gatet va passar el postoperatori a ca l’Anabel, primer una mica marejat, però després ja va dormir al seu jaç, i al matí va voler menjar. Així que el capvespre del dia 16 vàrem deixar-lo lliure al passeig de la Mussara, a fer la seva vida de gat.

I aquí podria haver acabat la història del gat Odín, una història de col·laboració (Joana, Anabel, Joan, Antonio, Eva) amb un final feliç, perquè un gat sense ull i sense amo, pot fer una vida normal. I de fet, se’l veia passejant pel poble, ben alegre.

Però no va acabar aquí la història, deu dies després l’Odín va desaparèixer. I aquest no és el comportament normal d’un gat feral, i menys de l’Odín, perquè ja s’havia fet un territori, tenia l’alimentació assegurada i es deixava tocar. Fent honor al seu nom, l’Odín era un gat viatger? Perquè un dels noms del déu Odín és “caminant”, o “el que coneix el camí” i es diu que es passeja pel món, agafant diverses formes però sempre borni, mancat de l’ull esquerre.

El misteri es va resoldre de la manera més feliç i inesperada possible. L’Odín no havia marxat, sinó que els seus amos l’havien trobat a la rotonda d’entrada al poble. Ens ho va explicar l’Eva emocionada, perquè els amos s’havien posat en contacte amb ella mitjançant el Facebook. Com si fos un conte de fades, ens deia que el gatet negre al qual havíem anomenat Odín es deia en realitat Vakira i que havia nascut a Torreforta. La seva família té una finca a Alforja i quan l’hi van portar, es va escapar al cap de quinze dies. Ells no l’havien deixat de buscar des de llavors. Un any i mig buscant-lo fins que el van veure a la rotonda de Vilaplana.

I com van contactar amb l’Eva? El seu veterinari els va dir que l’operació de l’ull i la castració havia de ser cosa d’una associació animalista, van buscar i van trobar Mussagats al Facebook. Com us podeu imaginar ens estan infinitament agraïts i nosaltres estem molt contents que el Vakira hagi pogut tornar a casa. Ara sabem que la malaltia de l’ull no era de naixença, perquè hem vist les fotos de cadell, i també entenem que fos tan mansoi. L’Odín-Vakira no havia estat mai un gat feral, només era un gat que buscava tornar a casa.


Mussagats




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...