Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Història - Teatre - Història local | Revista 74

Història del Grup de Teatre de Vilaplana, 3ª part


Tal com vam acabar l’últim número, l’estiu de l’any 1986 sorgeix un nou grup de teatre juvenil “Els Arreplegats de Vilaplana”. Aquest estarà format per exmembres de “Personal Descontrolat”, “Betes i Fils” i Joves de Vilaplana que fins aquell moment mai havien fet teatre. Portarem a escena l’Opera Rock de Tim Rice i Andrew Lloyd Webber Jesucristo Superstar”. Només farem sis funcions, però aquesta obra serà cabdal  per l’economia del Grup de Teatre de Vilaplana. Sempre he dit que seria molt difícil de trobar una sola família del poble en que algun dels seus membres no s’hagi vinculat, al llarg del temps, d’una manera o d’una altra amb el Grup de Teatre. Un d’aquests casos podria ser el del Josep Tost (Pep Doro). En el muntatge de Jesucristo Superstar sortíem un total de 25 actors. Visualment, l’escenografia era senzilla, però molt complicada de transportar, doncs era una grua de grans dimensions de 10 metres d’altura, feta a bocins i posada estratègicament per l’escenari formant diferents altures.

El disseny d’aquesta escenografia tan trencadora va anar a càrrec de Jordi Casarramona (Gatsby). Per a transportar-la feia falta un vehicle de grans dimensions i el Josep Tost va oferir desinteressadament el seu camió per a tots els bolos que tinguéssim contractats. Aquesta va ser la seva manera de voler col·laborar amb nosaltres. Els actors i tècnics, amb el Josep Besora al capdavant com a responsable del grup, ens desplaçàvem amb autocar. Vam fer sis funcions en dos anys i els diners que vam recollir els vam invertir, una part per a pagar els desplaçaments amb l’autocar i l’altre en la compra de material. Aquests van ser: 4 focus de 1000, un equip de so amb els seus altaveus i es va encarregar al Josep Mestre (Pep Yamahas) la construcció de dues torres per a poder-hi penjar els focus. Tot aquest material es va cedir desinteressadament al Grup de Teatre de Vilaplana per tal que ells també en poguessin fer ús.

Abans les coses funcionaven així. Començàvem a ser un grup de teatre amb cara i ulls. Cal dir, però, que per a fer la contractació de les funcions de Jesucristo Superstar ens acompanyava sempre el Mossèn Josep Ma. Musté, perquè hi havia certes reticències en alguns llocs ja que era una obra molt trencadora i moderna per l’època, i les noies, com algú sempre ens recordava, en algunes escenes del musical anaven una mica curtes de roba. Mossèn Musté era l’encarregat de tranquil·litzar el capellà del poble on actuàvem.

Entre els anys 1986 i 1990 és produeixen uns quants canvis i relleus dins el Grup de Teatre a nivell actoral. Hi ha gent que decideix deixar del grup i d’altres que prefereixen fer altres funcions dins de l’organigrama. S’incorpora nova gent amb moltes ganes i energia. Cada època té les seves coses, però, a nivell personal i per les experiències que jo hi vaig viure i mirant-m’ho amb el pas dels anys, per a mi, sens dubte, aquella va ser la millor època del Grup de Teatre de Vilaplana. Érem una barreja de gent amb edats molt diferent. Fins i tot de pensaments molt diferents. Per aquesta barreja es podria pensar que sorgirien certs conflictes...

Tot el contrari, ens compenetràvem molt bé, doncs tots teníem clar que la prioritat era el teatre i l’harmonia del grup. En aquesta època vam fer les funcions No és mai tard... si s’arriba d’hora de Jaume Vilanova i Torreblanca (1987), Truca un inspector de J. B. Prietsley (1988), El Millor dependent del món de Francesc Lorenzo i Gràcia (1989) on s’incorporen la Montse Munté i l’Armand Vall, Arribaré a les set... Mort d’Assumpta González (1990) on s’incorpora el Marc Mestre i Terra Baixa d’Angel Guimerà (1990) on s’incorpora l’Anna Aymamí interpretant la petita Nuri. Terra Baixa és la primera obra que no s’estrena el dia de Pasqua, ho fem el 19 d’agost dins de les Festes del Barri de Baix. Dies abans de l’estrena tenim una baixa d’última hora, la del tècnic d’iluminació Josep Besora. El suplirà el David Amigó. Minuts abans de la funció i amb el públic ocupant les seves localitats es fa un petit homenatge als germans Jaume i Matilde Ferré (cal Virella) els actors que de joves havien representat aquesta obra a l’antiga sala de Ca la Narra.

El 19 d’agost vam estrenar Terra Baixa els següents actors i actrius: Montse Munté (Marta), Maria Huguet Mestre (Pepa), Anna Aymamí (Nuri) , Maria Huguet Robert (Antònia), Jordi Mateu (Manelic), Josep Ma. Aymamí (Sebastià), Eugeni Huguet (Tomàs), Albert Ferré (Mossèn), Armand Vall (Josep), Josep Anguera (Xeixa), Jaume Anguera (Nando), Marc Mestre (Perruca).  A la part tècnica David Amigó (il·luminació), Josep Mateu i Ma. Teresa Besora (traspunts) i Josep Martorell (apuntador i direcció). En els següents bolos l’actor que encarnava el personatge de Xeixa va deixar l’obra i l’encarregat de representar-lo en les següents funcions va ser Josep Mateu, el meu pare, que fins aquell moment feia les tasques de traspunt. Això, va comportar que per primera i única vegada en tots els anys que he format part del Grup de Teatre, en un mateix muntatge  compartís escenari amb els meus pares. A nivell personal, però, Terra Baixa serà un punt i a part que marcarà i molt la meva vida.

A mitjans de l’any 1991 es comença a treballar amb un muntatge molt nostàlgic per alguns perquè per la Festa Major petita (St. Sebastià) del gener de l’any 1992 es vol portar a l’escenari Lo Cavaller Màrtir, una transcripció en vers del ball parlat Lo Martiri de St. Sebastià que els nostres avantpassats representaven a la plaça del poble. És un text molt aspre, però que compagina una escenografia molt vistosa i trencadora fins aquell moment als escenaris de Vilaplana. Deixem els decorats de paper pintats a mà i passem a fer una escenografia més atractiva i real construïda amb fusta i porexpan. Cal dir que, durant tots aquests anys, els assajos eren de dilluns a dissabte. Compaginàvem els dies d’assaig amb els dies destinats a treballar l’escenografia, això va ser un altre punt d’unió i de convivència dins del Grup de Teatre.

Els anys 1992 i 1993 estrenem les obres A Can Seixanta o Don Quixot de Vilafranca (de Lluís Vallés i Junyent) i  El Fill de son pare (d’Aleix Aguilar). Aquesta època  per a mi és un salt molt productiu, teatralment parlant, doncs  començo a fer tasques de direcció amb els nens de l’escola de Vilaplana. A petició del mestre, Joan Carles Sanchez Benitez,  els porto a la Mostra de Teatre Infantil de Reus. Descobreixo un petit, Joan Serra Ferré,  amb grandíssimes dots d’actor. Com no podia ser d’altra manera  escullo una obra de Molière, el mateix autor en què jo havia debutat uns anys abans en el món del teatre infantil escolar. Aquesta experiència en la direcció continuarà uns anys després amb  el Grup de joves de l’època, dirigint La Filla del Mar (Àngel Guimerà) i diverses versions dels Pastorets de Folch i Torres, per tal d’intentar iniciar els joves vilaplanencs en el món del teatre. Entre aquests  actors hi despunten en Jaume Virgili i l'Albert Badia que en el futur seran peces importantíssimes dins del Grup de Teatre de Vilaplana. Al més d’agost de l’any 1993 es comença a treballar en un ambiciós projecte. Ni més ni menys que  La Passió, un titànic muntatge amb més de 70 actors dalt de l’escenari. Això, però, us ho explicaré en el proper número.


Jordi Mateu Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...