Literatura - Contes - Portada | Revista 84

Genolleres noves

Nei va, aixeca’t i mira quines genolleres més maques que porto! Me les va regalar el papa ahir a la nit. Em va dir que son de porter de futbol de veritat, com les que portava el Ramallets. He anat a veure al papa a la seva habitació i encara dorm. Avui és diumenge i no va a pintar cases.
Em queden bé les meves genolleres noves? Per això bellugues la cueta i la mous amunt i avall? Perquè estàs content de veure’m, no que sí? Ja feia estona que em cridaves. No pateixis, et portaré el menjar aviat. La mare m’ha dit que l’està preparant per a tu. No et posis neguitós i no bordis sinó despertaràs el papa.

Saps, Nei? Jo també tinc nervis com tu perquè tinc moltes ganes de jugar a pilota amb ell. I avui m’agradaria estrenar les genolleres per fer de porter i aturar-li els xuts que em tiri. Amb aquest escut blanc que porto als genolls no em fa por tirar-me a terra. L’acabo d’estrenar al passadís de casa llençant-me i van molt bé perquè el terra sembla que sigui més tou.

Cada dia el papa arriba de nit i no pot jugar amb mi. També em sento sol com tu, quan no hi és. Però d’aquí una estona li aniré a ensenyar com em queden les genolleres. Avui estic content perquè els diumenges al matí jugo a pilota amb ell a la carretera i a la tarda anem al camp de futbol. Hi anem amb la seva moto blanca que es diu Vespa i corre molt. Em posa dret davant seu i noto com l’aire em pica fort a la cara. Quan arribem al camp de futbol, que està rodejat d’uns arbres verds i molt alts, ens posem dalt d’una muntanyeta, i m’assec a la seva falda per veure com juga el Vilaplana. Hi ha molta gent i tothom crida i anima.

L’equip del Vilaplana és molt bo, Nei. I sempre guanyem. Un dia t’hi portaré i ho veuràs. Els nostres jugadors porten una camisa blava amb el coll vermell i al mig una ratlla de botons vermells. Tenim un porter que du una samarreta groga i diu el papa que serà tan bo com el Ramallets. Abans del partit, el papa li pica xuts molt forts i li costa fer gols. I mira que el papa és boníssim, eh Nei. A la mitja part, em deixa estar al costat dels nostres jugadors. M’he fixat que molts porten els genolls tacats de sang i es remullen amb un líquid amb bombolles que surt corrents i furient quan el remenen. Se’l tiren un a l’altre cridant i rient. N’hi diuen gasoses i les botelles porten una lletra D gran i vermella. De vegades, me’n deixen beure i m’esquitxen. Em pica aquí dins de la boca i em mullo molt. I si arribo mullat a casa la mare em renya, però riem molt. De vegades somio que sóc gran, que jugo amb ells, que faig un gol i que guanyem el partit. Llavors venen corrents cap a mi i m’abracen contents.

El papa sempre m’explica que el nostre porter, el que va de groc del Vilaplana, l’entrenava ell de petit i que ja es llançava sense por com si fos un gat. Sí, ja sé que a tu no t’agraden els gats, perquè ets un gosset, Nei. Recordo que un dia em va explicar que al Ramallets del Barça li deien el Gat de Maracanà perquè també saltava com un gat i perquè havia jugat allí. Em deia que és el camp de futbol més gran de tots. Un dia vull que m’hi porti perquè diu que hi juguen els millors jugadors del món i que juguen tan bé que sembla que ballin amb la pilota. Però diu que el camp de Maracanà és molt i molt lluny, a un poble que es diu Brasil o una cosa així. El dia que hi anem el papa, jo i les genolleres, tu també vindràs, Nei.