Què passa - Activitats - Notícies | Revista 81

Fridays for Future Vilaplana. Documentals pel canvi

Just fa un any, Lo Pedrís núm. 77 portava una ressenya sobre una tertúlia que havia tingut lloc el 25 de juny, a la Casa de Cultura de Vilaplana. L’article acabava dient que «l’acte no va ser un final sinó tot un inici» i vinculava el conferenciant, l’Anton Soler i Ferrater, amb el moviment Fridays for Future Reus. No ens imaginàvem, en el moment d’escriure aquell article, el què s’havia iniciat aquell 25 de juny, ni l’empenta que agafaria el moviment a Vilaplana aquest estiu.

Com molts sabreu, Fridays for Future és un moviment internacional que reclama que els governs posin en marxa accions immediates per deturar la crisi climàtica. Es reuneix a moltes ciutats i pobles del món, cada divendres.

Dins d’aquest marc, a Vilaplana es va organitzar una xerrada-col·loqui, Residus Zero, de la Roser Badia, el 5 de setembre, al Casal. La Roser és Llicenciada en Ciències Ambientals i Responsable de l'àrea de Recursos Naturals, Agricultura i Canvi Climàtic (Amics de la Terra Mallorca) i el que ens va fer plantejar és la quantitat de residus innecessaris que generem, i com es podrien minimitzar. Ja que sí que és important reciclar, però el millor residu és aquell que no es genera.

Va ser un col·loqui il·luminador i amb molta participació, que ens va fer plantejar constituir-nos com a grup a Vilaplana. Aquell 5 de setembre del 2019 va néixer Fridays for Future Vilaplana.

D’aquella primera reunió van sorgir moltes propostes: aconseguir dades sobre el reciclatge i informació sobre la depuradora, així com de la qualitat de l’aigua a Vilaplana; organitzar xerrades (Nuclear? No, gràcies; Transició energètica...) i tallers. Com a tallers es va proposar un d’elaboració de productes de neteja i de cosmètics, ja que els comercials generen molts residus, tant per l’envasatge com per la producció; un altre de costura, per tal de reutilitzar la roba, encara que sigui com a bossa de la compra; i un taller de cuina orientat a la dieta vegetariana... Ens vam reunir cada divendres a partir d’aquell dia i, aquest estiu, després de la parada forçosa per la pandèmia, hem rebrotat amb més força.

S’han reprès iniciatives de l’inici i n’han sorgit de noves. S’ha afegit gent al grup. S’ha estructurat més i millor.

El dia 26 de juny es va fer una reunió amb l’Ajuntament per tal d'informar-nos de la política mediambiental que està portant a terme i d’involucrar-nos-hi. De fet, per la nostra banda es tracta d’una proposta de Participació Ciutadana, en el sentit de tenir part en les decisions que ens afecten com a habitants de Vilaplana. També es van proposar altres iniciatives per arribar a ser un municipi residu 0, i propostes molt immediates com que a les jardineres s’hi plantessin plantes autòctones i que no ensulfatessin els espais públics, inclosos els caminsi.

Després, hi ha hagut diferents contactes amb l’Ajuntament. Se’ns va demanar que preparéssim alguna activitat pels joves del Camp de Treball de Vilaplana, i se’ls van impartir dos tallers; un d'elaboració artesanal de sabó impartit per l’Eva Ribes i un altre de minimalisme (l’art de viure amb menys) a càrrec d'Alba Borràs. També, a finals d’estiu, ens vam reunir amb el Marc Mestre, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i membre del Fridays for Future, per tal de participar en l’organització de la jornada de Conscienciació i Recollida de Brossa (Let’s Clean Up Europe) del 20 de setembre.

A banda de les reunions, aquest estiu, a la fresca dels vespres del Casal s’han projectat quatre documentals vinculats amb la crisi climàtica. Cadascun d’ells ha estat introduït per un activista i seguit per un col·loqui.

El primer va ser Demà, de Cyril Dion i Mélanie Laurent, guardonat el 2016 amb el Cèsar al millor documental. El va introduir l’Alba Borràs i el Pere Vidal, impulsor del moviment Valls en Transició.

Després de la publicació d’un informe a la revista Nature que anunciava la crisi irreversible dels ecosistemes, els autors van iniciar aquest treball per esbrinar quins són els orígens del declivi i sobretot, de quina forma podria evitar-se. Mostren alguns dels moviments que en diferents escenaris del món ja treballen en iniciatives concretes, no demà sinó avui mateix.

Comprovar l’èxit d’algunes propostes d’autoproveïment i bescanvi, d’horts urbans, d’alternatives a la dependència al petroli, de canvis en la gestió tradicional en els sistemes educatius, de consum raonable i residus finits, demostra que el canvi no és una utopia i suposa un estímul per formar-ne part activa.

El segon documental fou Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’obsolescència programada de Cosima Dannoritzer, que ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi de l’Acadèmia Espanyola de Televisió 2011 i l’Ondas 2011. Va ser presentat per Josep M. Bofarull i Ester Julià, que a més, ens van donar accés a moltíssima informació sobre el tema.

La sospita que les coses cada vegada duren menys es fa evidència en aquest documental, i també se’n veuen les causes i les conseqüències. Les coses duren poc perquè «Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis» i la indústria, amb el beneplàcit dels governs, intencionadament escurça la vida útil dels estris. Les conseqüències són terribles i el documental les mostra: tones de brossa electrònica produïda al Primer Món i abocada a països d’Àsia i d’Àfrica.

Es basa en una acurada recerca de més de tres anys, i segueix diferents històries: un noi que si li espatlla la impressora i en contra del que tothom li diu, no la vol canviar sinó arreglar-la (i se’n surt!), la d’un periodista ghanès que segueix el rastre del mar de brossa electrònica llençada en el seu país, la fascinant història de les bombetes, que intencionadament se'ls ha reduït la vida útil des de 1920 (quan es va formar un càrtel amb aquesta intenció), passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló, a prova de carreres.

El tercer documental va ser És a l’aire, dirigit per Christophe Sion i Santi Suárez-Baldrís, premi ex aequo al millor documental televisiu 2020 per part de l’Associació de Productores de Documentals, ProDocs. El mateix Christophe Sion va introduir el documental i conduir el col·loqui, amb la col·laboració de Jaume Galceran, metge i president de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer i director de la Fundació per a la Investigació i Prevenció del Càncer.

Aquest treball fa referència a l’impacte econòmic, social i sobretot mediambiental que té el Polígon Petroquímic al Camp de Tarragona. Tot i que les dades oficials sobre la qualitat de l’aire indiquen que no hi ha risc per a la salut de la població, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va reconèixer la relació entre càncer i gasos que emet el Complex, després d’una batalla legal que inicià un exoperari de la refineria que n’estava afectat.

En diferents períodes, un equip de la UPC ha realitzat estudis independents sobre la qualitat de l’aire del territori. El documental mostra algunes de les mesures realitzades, confirmant la presència episòdica de nivells molt alts de gasos tòxics que poden ser cancerígens i que no són registrats oficialment donat el buit legal que hi ha al nostre país i a la UE sobre les emissions de gasos industrials.

El quart i últim va ser A Plastic Ocean de Craig Leeson. Premi Especial al Millor Documental per a la Conscienciació Mediambiental 2020 (Premis Radio Televisión). El va presentar el Jaume Salvat Farré, estudiant d’Enginyeria electrònica industrial i automàtica.

Segons explica Leeson, la seva intenció inicial era fer un reportatge sobre les grans balenes blaves. Per aquest motiu el documentat s’inicia amb imatges bellíssimes de balenes nedant a l'oceà Índic, fins que la càmera es troba amb centenars de residus plàstics surant a la superfície. Aquest inici marca el to del documental; la barreja d'imatges precioses, sobretot aquàtiques, amb imatges esgarrifoses (l’estómac de diferents animals farcit de peces de plàstic, la immensa illa de microplàstics del Pacífic Nord, el sòl marí del Mediterrani ple de residus, nens jugant a pobles de Filipines construïts sobre mantells de plàstic, dones utilitzant bosses de plàstic per fer foc...)

El documental va donant dades de la producció i l’abocament de plàstics al mar (vegeu imatge), i alerta sobre la utilització de plàstics d’un sol ús (és el 90% de la producció de plàstic) i constitueix quasi el 50% de la brossa del mar. També planteja el poder que tenim com a consumidors per canviar les coses. I, tal com es va dir al col·loqui, ho hem de fer de forma immediata, ja que se’ns acaba el temps.
El grup vol donar les gràcies al Casal que ens ha acollit en les projeccions-sopars, per haver disminuït els residus (menys plàstic, menys llaunes) i haver millorat el reciclatge. Ens hi seguirem reunint cada divendres, a les 8, com marca el moviment. Tots hi esteu convidats.

Visita a l’alzina del mas de Borbó (imatge) i se’ns va dir que els camins els ensulfataven els propietaris dels trossos. Us demanem que no ho feu, pel bé dels nens i dels animals que hi transiten i per la salut de la Terra.