Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada | Revista 87

Francesch Mariné Ayxalà... Qui era?

Són moltes les generacions d'infants vilaplanencs que han tingut el Pont Vell com a punt iniciàtic de la descoberta dels voltants del poble. El fet de ser un lloc abandonat i amb una antiguitat incerta ha encuriosit a petits i grans. Però si el sol fet de tenir un pont antic i mig enrunat no era prou atractiu per la fabulació dels infants, la presència d'una làpida en la seva gepa, amb una estranya inscripció i envoltada de malesa, feia volar la imaginació de la canalla cap a un tresor amagat o cap a la tomba d'un àrab que havia habitat aquestes terres abans de la conquesta cristiana, però lluny de les cavil·lacions de xiquets i xiquetes, la realitat és més crua i menys èpica: la làpida s’erigí en record de Francesch Mariné i Ayxalà, que hi morí ofegat el 19 de novembre de 1766.

El fet que la seva mort comportés l'aixecament d'aquesta làpida, ens fa pensar que el referit personatge tenia certa rellevància i que provenia d'una família amb suficients recursos per a fer front a l'obra. Segons fonts orals, fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936), la làpida estava coronada amb una creu de ferro, vestigis de la qual encara es poden observar a la part superior del monòlit. Si ens aferrem al primer cognom i ens posem a fabular, podem arribar a la conclusió que el finat podia provenir del mas de Mariné, que fou durant anys la hisenda més gran i més rica del terme de Vilaplana, però fora d'aquesta coincidència amb el cognom patern, tot són hipòtesis.

Ingenus de nosaltres, pensàvem que la consulta dels llibres sacramentals de la parròquia ens donaria pistes sobre el llinatge del nostre protagonista. Però lluny de posar llum a la foscor, com diria aquell, el que ha fet és crear-nos més dubtes sobre en Francesch, Cisco pels amics (ara ja el podem tutejar).

El primer pas fou el més obvi: si la inscripció ens diu que, el tal Francesch, va morir el 19 de novembre de 1766, el que ens calia era buscar el registre del seu enterrament als llibres d'òbits de la nostra església. Vam consultar el volum corresponent a les defuncions ocorregudes entre els anys 1727 i 1835, però en aquest, no hi apareix l'enterrament de cap persona amb aquest nom, ni al mateix dia ni en dies posteriors. El fet que a la làpida hi posés que "morí ofegat" ens va fer pensar que el cos se'l podria haver endut la força de l'aigua riera avall. Determinats els termes per on passa la denominada riera de Maspujols, un cop ha deixat enrere Vilaplana, es va procedir a consultar els llibres sacramentals de l'Aleixar, Maspujols, Riudoms i Cambrils, per si el cos hagués aparegut aigües avall i les seves despulles s'haguessin enterrat en alguna d'aquestes viles, però sols en els arxius de l'Aleixar tenen consultable un llibre de defuncions, compatible amb el nostre succés. La recerca en aquest també fou infructuosa, ja que als voltants de la data mencionada no hi apareix l'enterrament de cap Francesch Mariné, ni la de cap cos sense identificar.

Tancada la via de descobrir la procedència del nostre protagonista a través del llibre d’òbits, vam encetar la recerca en els llibres de baptisme, per mirar de localitzar el naixement del nostre amic Quico.

Les dades més antigues de baptismes que es conserven a l’Arxiu Parroquial de Vilaplana reculen fins a 1722. Entre aquesta data i la del fatídic succés, a Vilaplana, s'hi van batejar quatre persones amb el nom de Francesc Mariné, però cap dels quatre es deia de segon cognom Ayxalà, amb la qual cosa podríem deduir que en el moment de la seva mort tenia més de quaranta-quatre anys. Tancada aquesta línia d'investigació, vam encetar la del possible enllaç matrimonial del finat, però entre 1724, que és de quan data el primer registre, fins al 19 de novembre de 1766, tampoc hi consta el casament de cap Francesch Mariné Ayxalà.

Ja amb la mosca darrere l'orella, vam considerar la possibilitat que el nostre benvolgut Cisquet s'hagués casat abans de 1724, i que hagués tingut descendència abans de morir, i vam tornar a revisar el llibre de baptismes per si algun dels Mariné nascuts abans de 1766 podia ser fill seu. Com no podria ser d'altra forma, vam començar remirant les partides de naixement dels quatre Francesc Mariné esmentats anteriorment (per la tradició de posar el nom del pare al primogènit), però cap dels quatre tenia un pare de nom Francesc. Tancat aquest primer intent, vam ampliar el nostre camp de recerca a tots els nascuts a Vilaplana entre 1722 i 1766, amb el primer cognom Mariné, però altre cop decepció, cap criatura amb aquest primer cognom tenia de pare un Francesc. Paral·lelament, havíem ampliat la nostra línia de recerca a mirar de localitzar possibles germans, i en aquesta línia sí que sembla que hauríem trobat lligams parentals amb el nostre protagonista. Als llibres d'òbits ocorreguts a Vilaplana entre 1727 i 1835, hi consta l'enterrament de tres Mariné Ayxalà: Jaume (el 1773), Pere (el 1774) i Tecla (el 1788). Els tres eren fills de Pere Mariné i de Tecla Ayxalà. De cap dels tres trobem, tampoc, la partida de naixement, per la qual cosa els suposem tot nascuts abans de 1722. Sí que trobem el casament de Jaume Mariné Ayxalà amb Magdalena Ferré, ocorregut l'11 de novembre de 1731. També trobàrem al llibre de baptismes diversos bateigs de fills d'aquesta parella. D'aquests, ens cridà l’atenció el de Jaume Mariné Ferré, batejat el 25 d'octubre de 1736 a la parròquia de Vilaplana, que en la seva partida de bateig, hi consta que el seu padrí fou: “Francesch Mariné (fadrí)”. Biiiingoooo!

Tot això ens porta a plantejar la hipòtesi que el Francesch Maríné Ayxalà va néixer amb anterioritat a l'any 1722, que era fill de Pere Mariné i de Tecla Ayxalà, que almenys tingué tres germans; Jaume, Pere i Tecla; que no es casà, que no tingué descendència reconeguda i que morí tràgicament el 19 de novembre de 1766, ofegat a la zona del Pont Vell, segurament a causa d'una riuada, i que no se'n pogué recuperar el cos.

De la possible riuada que posà fi a la vida del nostre protagonista tampoc en tenim referències escrites. El llibre del Comú de Vilaplana no en fa esment ni tampoc n'hem trobat dades de la mateixa, fora de l'àmbit local. Tot i això, a Cambrils hi ha memòria escrita d'un aiguat ocorregut el 1766 i que desbordà la riera d'Alforja, però el situa al mes de desembre. La proximitat en el temps, ens porta a pensar que es pot tractar del mateix aiguat i que una de les dues fonts: la làpida o les notícies de Cambrils tinguin el mes equivocat.

Una curiositat per acabar, a la Font de la Vila hi ha gravada la data de 1766, el mateix any que apareix a la làpida del Pont Vell. Fet que ens porta a pensar que aquest possible aiguat i rierada malmetés l'esmentada font i s'hagués d'adobar, donant-li l'aspecte que ens ofereix avui en dia.



Joan Serra Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...