Recerca - Literatura - Cuina - Narrativa | Revista 68

Favatada

“Diumenge que ve, favatada”. Una frase que es torna sentència i que durant anys, algú amb ànims de celebració pronunciava per empènyer la resta a la participació. Festa grossa al voltant d’aquest llegum de màxims. Sí, sí, de màxims. Les faves o agraden molt o gens, és un fruit d’amics i d’enemics, doncs. “Però això tan se val”! la qüestió és el ritual i la companyia.

De bona hora, però ja sota el sol, unes quantes cames i braços s’afanyen pels bancals de faveres i amb el cos acotxat, una dues, tres...., però en calen tantes, tants quilos com persones som.

Amb els cistells plens, les aboquem a la taula gran del tros. La meitat seran per a l’olla, unes quantes d’ofegades. Les altres al foc.

Les primeres, desgranades, aquí hi ha més feina d’elaboració, cansalada, cebes i alls tendres en abundor i oli, uns quants tombs, sense que agafin color. Tovetes i lluents hi afegim el gra verd i tendre, les cobrim d’aigua per ofegar i esperem el que toca. El gust singular arriba de l’herba de Santa Maria, que ens fa reconèixer aquell gust de primavera que cada any retrobem. Un gotet de moscatell, un polsim de pebre vermell que no piqui i la botifarra negra de la millor cansaladeria que sabem. I que reposin, si poden passar 3 hores millor.

I comença la festa grossa, filferro amb anses per on cosim les faves amb beina i tot, arrenglerades i que pengin. A prop, la foguerada comença arrencar amb llenya prima perquè faci flama. I és llavors, quan amb graella o sense, booom! Les llencem al foc en flama que ha de cremar la tavella alhora que el gra com si fos dins d’una olla de vapor, va coent el gra i el deixa amb el seu propi gust intens, de planta jove. Després les emboliquem amb paper de diari, com els calçots i fins a l’hora de tastar-les.

Mentrestant hi ha qui s’afanya amb la salsa, un bon morter, alls i tomaques escalivades, ametlles torrades, pebrot de romesco, oli, sal, vinagre i, per descomptat l’aliada de les faves, l’herba de Santa Maria. Ben lligada, que vagi bé per sucar.

A la taula cadascú obre el seu paquet que comparteix amb els del costat, desgranar les faves, punxar-les i sucar-les a la salsa amb un pa de bo de bo. I de tant en tant, un camí a la cassola a tastar les ofegades i continuar sucant.

Benvinguda primavera!

Mariona Quadrada Monteverde

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

14/05/2023Passatemps

Favatada

Nou usuari

Usuari registrat