Activitats | Revista 4810/06/2012

Et canviarà la vida .... ho entendràs quan seràs mare

“Et canviarà la vida”…..em deien abans que naixés el meu fill….i una no és plenament conscient del significat d’aquesta frase fins que es converteix en mare(o pare…) I tant si te la canvia!! I no només perquè el temps que pots dedicar a coses que feies abans es redueixi en el millor dels casos o s’esfumi en la majoria d’ocasions…sinó senzillament perquè aquell petit nadó et gira la vida com un mitjó i les teves prioritats canvien totalment…ni tan sols t’importa no tenir temps per certes coses….acceptes que no podràs fer certes coses com abans o si més no, no amb la mateixa facilitat o tranquil·litat però et compensa sobradament el canvi. De cop i volta la teva vida pren un nou caire, sembles redescobrir el món i cada petita cosa juntament amb el teu fill nounat. De forma semblant a quan ens enamorem per primer cop, cada petit gest del teu petitó es converteix en tot un esdeveniment …..un petit somriure del teu fill t’il·lumina la resta del dia, i no pares de repetir amb cara de sòmines “m’ha somrigut!” com si fos –que per tu ho és- la cosa més important del món. De la mateixa manera una petita llàgrima, un plor … et parteixen l’ànima … la seva alegria és la teva, reflectida en els seus ulls i el seu somriure, la seva por, la teva, en veure’l espantat o desorientat, la seva tranquil·litat la teva , quan reposa dolçament en els teus braços. ... l’eix de la teva vida ha canviat i ja no és la teva feina o les coses d’abans, si no el teu fill i la seva felicitat i benestar. Et converteixes en el centre de la vida d’aquell petit nounat i la responsabilitat t’imposa, però a la vegada et fa immensament feliç.

Des de quan et converteixes en mare? Des que el test dóna positiu? Quan sents els batecs del seu cor per primer cop? En la primera ecografia? En el moment del part? Suposo que cada persona té una vivència personal diferent... Des de la meva experiència personal he anat “creixent” com a mare a mesura que també anava creixent l’ instint de protecció cap al meu petitó, des del mateix instant en què vaig saber que estava esperant. Per tant considero que ens anem convertint en mares i anem creixent com a tals dia a dia tan bon punt sabem que ho serem, i a mesura que el nostre instint de protecció i de procurar tot el benestar possible al nostre fill va creixent amb nosaltres, independentment que aquest fill sigui biològic o no.

Com a mare biològica del meu fill, des del punt de vista físic, he gaudit de l’embaràs des del primer moment i ha estat una experiència increïble, meravellosa i única, malgrat les molèsties i dificultats diverses que m’ha comportat, com a moltes d’altres dones en estat de bona esperança. Sentir aquell petit miracle d’un petit ésser que creix dins teu i es transforma, fruit de la relació de dues persones que s’estimen, viure la màgia de les cèl·lules que es van transformant i es converteixen en una personeta, l’emoció de cada petita evolució… sentir els batecs del seu cor als pocs dies de la concepció, sentir quan es mou per primera vegada … com reacciona als sons o té singlot dins el teu ventre, preguntar-te com serà, si sabràs cuidar-lo prou... imaginar com serà la vostra “trobada” el dia del part... . Passar per l’experiència del part, per dura que sigui, superant la por, les dificultats i les recances gràcies a la força de la il·lusió i l’amor cap al nostre fill, sobretot en el moment en què el veiem i el toquem per primer cop i observem la increïble perfecció d’aquell petit nadó… les manetes i els peuets,els llavis, tot… amb la incredulitat encara que aquella petita obra d’art humana sigui fruit de la unió d’un esperma i un òvul, potser adonant-nos que nosaltres també vam néixer i originar-nos així, preguntant-nos en quin moment hem oblidat la màgia de l’ origen de la vida, de la vida mateixa i del món que ens envolta, fent que adquireixi un nou sentit la pròpia vida tot redescobrint-la i redescobrint el món amb el nostre fill, redescobrint les petites meravelles que ens envolten i que inexplicablement la rutina ha fet que no donéssim importància. ..

“Ho entendràs quan seràs mare” et sents dir, també , abans de ser-ho … hi ha coses que per sensibilitat i empatia que puguis tenir només es comprenen quan esdevens mare i ho vius en la pròpia pell. Ara, un cop tens el teu fill als braços, a les dures i a les madures, i per damunt de tot ets mare, i el teu fill i el seu benestar és la teva prioritat. Si pren mal a tu et fa 10 vegades més mal l’ànima. Sempre estàs alerta per protegir el teu fill del que faci falta... Coses que no haguessis fet per tu, les fas sense dubtar un segon per al teu fill. La paraula sacrifici pren cada dia més força a la teva vida…amb la particularitat que, sense saber com, no suposa pas cap sacrifici anteposar les seves necessitats a les teves.

Des que sóc mare ha canviat tot en la meva vida, la meva noció del temps, la concepció de la vida i del món, fins i tot el meu cos per dins i per fora. No sóc la mateixa i malgrat tots els inconvenients i incomoditats, que hi són, accepto el preu i no m’importa no ser-ho… perquè tinc una cosa que no tenia i que val molt més que el que tenia abans…l’amor de mare que sento pel meu fill. Descobreixo un amor sincer i pur i absolutament incondicional, que neix dins meu i reverteix en el meu fill. Penso que per molts defectes que pogués tenir físics, mentals, de personalitat… l’estimaria i l’acceptaria tal com és, sense esperar res a canvi. L’amor de mare, diuen, que és el més gran del món i ara com ara així ho sento i penso –i espero- que creixerà amb els anys, juntament amb el meu fill.
Ester Pascual



+ Publicar el meu comentari