Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el que ens ve al cap quan pensem en els actors i actrius de Hollywood.

Sembla una vida de somni, però molts cops ens oblidem que aquests són només una minoria dins del col·lectiu i, fins i tot aquests, no es deslliuren de les adversitats de la vida, molts cops sobrevingudes pel mateix ofici i el seu entorn. Avui parlarem d’actors que malauradament ens van deixar massa aviat, veient interrompuda la seva carrera i deixarem les actrius per la pròxima ocasió. Comencem.

Malgrat tots els anys que ja han passat des de la seva mort, un dels primers noms que sempre apareixen en un llistat com aquest és el de James Dean. La seva carrera cinematogràfica es limita a tres llargmetratges i només amb aquestes intervencions ha passat a ser llegenda. Una icona de tota una generació nord-americana, aquell adolescent desil·lusionat amb tot i tothom que va interpretar a Rebel sense Causa (1955) i que fins a cert punt pot valer per a les generacions presents.

Un accident de trànsit se’l va emportar amb només 24 anys i tota una vida pel davant, després d’una infància gens fàcil, marcada per la pèrdua de la seva mare i amb l’ombra d’haver patit abusos infantils, segons la seva amiga Elisabeth Taylor. Amb ella va rodar Gegant (1956) i amb A l’est de l’Edèn (1955), es completa la seva filmografia.

El seu paper en l’imaginari col·lectiu és important i ho demostra que recentment, igual que en altres casos, s’ha parlat de “ressuscitar-lo”. M’explicaré. Les noves tecnologies permeten que els actors desapareguts tornin a les pantalles, fet que obre no pocs debats ètics. Què en penseu? És correcte que un actor ja desaparegut el facin reaparèixer de nou per protagonitzar noves pel·lícules?

No és nou. Per exemple, a la recent The Flash (2022) podem veure un altre actor icònic que ens va deixar fa uns anys. És Christopher Reeve, el Superman (1978) més reconegut sense dubte i un nou exemple per aquest llistat. En aquest cas, la producció ho argumenta dient que es tracta d’un homenatge. És una aparició de pocs segons i realment emotiva pels seguidors del cinema de superherois. Però caldria anar més enllà? El futur i les noves tecnologies faran, sens dubte, que el debat continuï.

Centrant-nos en Reeve, la seva carrera fou més llarga que en el cas d’en Dean i sense dubte la seva fama li prové del paper de l’home d’acer. Activista de diverses causes socials, va tenir la mala sort de patir un accident d’equitació el 1995 que el va deixar totalment immobilitzat i la seva salut es va deteriorar, morint 9 anys després, amb 52 anys. Durant aquest període fou tot un exemple, col·laborant amb diverses causes socials, especialment les relacionades amb la medicina i amb la seva lesió.

També entra en el terreny de les hipòtesis com hagués evolucionat la carrera del mite de les arts marcials, Bruce Lee. Només tenia 32 anys quan va patir un edema cerebral que no va poder superar, tot i que existeixen moltes teories conspiranoiques sobre la seva mort, relacionades amb el fet d’ensenyar a occident les tècniques marcials secretes.

Va protagonitzar sis pel·lícules, a banda de diverses intervencions a la televisió, però la seva petjada fou clara, fins al punt de fer aparèixer el fenomen de la Bruce-explotació. Consisteix a imitar els trets més característics de l’actor en produccions normalment de baixa qualitat, però prou atractives pels amants de les arts marcials. En aquest cas, us recomano el biopic de la seva vida Dragó: la història de Bruce Lee (1993), on es representen els seus clarobscurs sense oblidar-se del misticisme i la llegenda. Per cert, el seu fill Brandon Lee també va tenir un final prematur quan va morir durant el rodatge d’una pel·lícula per un tret accidental.

Acabarem aquest repàs amb la pèrdua de l’actor Heath Ledger. L’australià va morir amb 28 anys, sembla que pel consum accidental de diversos medicaments que es prenia a causa del seu persistent insomni.

En el seu moment, fou una notícia d’abast mundial, ja que coincidia amb l’estrena del seu paper més recordat, el Joker de la cinta The Dark Knight (2008), una interpretació aplaudida per crítica i públic i que li va valer un Òscar pòstum. Una llàstima perquè arribava a l’època de maduresa un actor amb molt de talent que deixava els insubstancials papers adolescents necessaris per construir-se un currículum per centrar-se en d’altres més dramàtics com el que havia realitzat a la també ben valorada Brokeback Mountain (2005).

En fi, quatre exemples d’estrelles que, tot i que fugaces, continuen brillant gràcies a la immortalitat del cinema.