Història - Història local | Revista 88

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un excel·lent esmorzar de forquilla, de franc o per un preu mòdic... i en bona companyia!

L’artífex d’aquest esdeveniment no és altre que la Cooperativa Agrícola del poble. Des dels seus orígens, a la dècada dels 60 del segle passat, aquesta entitat ha esperonat el caliu entre els seus socis amb rifes, lliuraments de flors i plantes per Sant Jordi, sortejos diversos, algun d’ells de viatges força llaminers... i ha volgut participar de la gresca col·lectiva donant suport a l’Ajuntament en actes puntuals com ara els de la Festa Major o els de Sant Isidre, patró de la pagesia.
I és en aquest context que apareixen a les actes de l'entitat les traces que assenyalen col·laboracions de la Cooperativa en La Milla Urbana, en els Torneigs de Tir al plat, en el Futbol, a les festes dels Barris, tan lluïdes tot un seguit d’estius dels anys 80 i 90 i als espectacles d’havaneres, sarsuela o teatre que s’emmarcaven dins els actes de les festes patronals.

Però centrem-nos en allò que dèiem al començament: els esmorzars de forquilla!! Tot i que el mes de maig de 1992, essent president en Sebastià Martorell apareixen les primeres notícies de la col·laboració de la cooperativa als actes de celebració de la festa de Sant Isidre, no es parla de la manduca fins a l’edició de 1995 i el primer dels esmorzars de què parlem arriba el dia 19 de desembre de 2004.

En aquesta data, amb en Josep Pamies presidint l’entitat, s’organitza la primera edició de la Festa de l’Oli, que va néixer per promocionar l’oli que sortia de la nova premsa tot just inaugurada: el SOLDÓ. El mes de maig de l’any següent, es feia també el primer esmorzar de Sant Isidre.

A les actes hi consta com s’encarrega pa per torrar, botifarra, cansalada, llangonissa, vi i cafè i que la cooperativa de la Selva aporta avellanes i ametlles per postres.

Han passat 18 anys i, excepte per motiu de la pandèmia que tantes celebracions ha esguerrat, aquesta trobada s’ha anat fent al passeig de la Mussara per al gaudi dels convilatans i convilatanes que han volgut prendre-hi part, i amb el mateix menú dels inicis!

Amb bon temps o mal temps, amb bons i mals preus de la collita, amb més o menys participació, han estat moments de trobada que han contribuït al sentit de pertinença a aquesta petita comunitat que va tenir els seus orígens en la terra i en el seu conreu i que sembla que intenta retornar-hi, d’alguna forma o altra, després d’unes quantes dècades de desconcert i diversificació.

Sigui quin sigui l’esdevenidor que arriba, esperem que trobades com aquestes continuïn, al voltant de les taules del passeig de la Mussara, guarnides amb el setrill del nostre oli i el porro d’un bon vi i amb les converses i els riures que fan poble i ens permeten una vida més amable.