La nostra gent - Entrevistes - Portada | Revista 98
Entrevistem a Rosa Cabré Boqué
Rosa Cabré Boqué
Fa temps que un codi QR a la façana de ca l’Assessor, et conduïa a una sèrie de teràpies que oferia la Rosa Cabré Boqué, i que no em van deixar gens indiferent. L’interès per tot el que hi deia em va impulsar a entrevistar-la. Temps després, vam començar la nostra conversa al Casal tot prenent una infusió.
- Potser aquesta entrevista arriba una mica tard, fa un temps tenies un cartellet a la paret de casa teva i ara ja no hi és.
Va ser per dues raons: la primera perquè el motiu pel qual vaig posar-lo ja havia donat el seu fruit; i l’altra, és que a part del Focusing m'he format en un altre mètode, l’Alba emoting vivencial, i vull reformular-ho.
- Que bé, així doncs estem en el moment just. Què és el Focusing?
És una tècnica d’enfocament corporal, això vol dir que aprens una forma d’escoltar i estar amb el teu cos. A través de les sensacions que tens a dins teu, aprens a escoltar-te i a comunicar-t’hi. Elles et retornen aquesta saviesa que tenim dintre. També aprens a estar més en l’ara i aquí, Kairós, a escoltar l’altre i a escoltar-te a tu, és a dir, fer explícit allò que implícitament la sensació sentida ens vol transmetre.
- D’on surt aquesta tècnica?
La va crear Eugene T. Gendlin, psicoterapeuta, filòsof i investigador, que es va preguntar per què algunes persones tenien èxit amb la teràpia i altres no. Va descobrir que les persones que tenien més èxit eren les que gaudien, durant les sessions, de més consciència corporal en els silencis. Com jo mateixa ara sento que he de parar de parlar, ja que tinc la boca pastosa i necessito beure.
Fem una petita pausa.
Treballo el Focusing amb el reiki i ara també amb Alba emoting vivencial.
- A veure si podem anar desgranant tot això...
Veig el Focusing com una manera de treballar el cos físic, el reiki per treballar el cos energètic i l’Alba emoting, el cos emocional. Treballo aquestes tres tècniques juntes i també faig quiromassatge per treballar dolors cronificats. He pogut comprovar que Focusing amb reiki accelera molt més el procés.
Tot és molt integral. Entenc que tota malaltia prové d’un bloqueig emocional i aquestes tècniques ens porten a poder treballar-nos i arribar a l’arrel d’aquesta emoció.
- Què és Alba emoting ?
L’Alba emoting és genial. Ensenya a través de l'execució d'uns patrons efectors emocionals (respiració, posició corporal i expressió facial) a induir una emoció, a graduar-la i a sortir-ne. És un mètode científic, creat inicialment per Susana Bloch i Gay Santibáñez, que es va pensar i investigar per a actors i al final va resultar ser un bon mètode que ajuda a alliberar emocions que et bloquegen.
- Estem en un moment en què la ciència avala molts d’aquests coneixements que abans es consideraven esotèrics...
Sí, està molt bé que s’hagin trobat bases científiques que expliquen coneixements ancestrals, així permet accedir a la roda de l’autosanació a algunes persones més quadriculades. Crec totalment en la capacitat que té la persona per autoregenerar-se.
- I aquest projecte terapèutic que ofereixes ara, com funciona?
Ofereixo una mà que acompanya sense estirar. Puc anar a casa de qui ho demana o si fa bon temps fer-ho al tros on ho connecto amb earthing: connexió a terra, anar descalç. Està comprovat científicament (ho remarca rient) que redueix l’hormona del cortisol, la de l'estrès, és antioxidant, alliberes protons i absorbeixes electrons, hi ha molts estudis sobre això. Som éssers bioelèctrics, m’he documentat molt, i al final era el que feia el meu padrí, o la tieta Adela, i no estaven mai malalts o així els veia jo. Totes les cultures menys la cristiana es descalça per entrar en contacte amb un mateix o amb Déu.
Fins i tot els edificis tenen presa de terra, en canvi, naltros anem amb soles de sabates aïllants.
- Podríem dir que ensenyes una altra manera de viure?
De viure, no, d’estar amb tu mateixa. D'escoltar-nos, fer-nos cas, seguir la mateixa intuïció. Acaba sent una manera de viure diferent, però cada u la seva.
Per a mi és molt important unir qui som amb el nostre cos. No som coses separades, el cos forma part del nostre ser, la porta d’entrada és a través de les sensacions, cert neguit que ens parla i que si ens parem a escoltar-lo i li fem cas, desapareix.
- Com vas començar amb tot això?
Vaig començar amb una bona patacada a la vida. Jo venia de fer pastisseria, tenia el meu projecte, les meves galetes, els meus pastissos, les meves mousses... i la patacada em va fer sortir de tot això, em va fer marxar del poble. El fet d’haver-me de reconstruir i entendre que per a mi era alguna cosa d’ànima, em va fer veure que no em serviria un psicòleg. Vaig trobar refugi al Monestir de Sant Benet a Montserrat, on vaig començar aquest camí que no descarto compartir amb la meva passió per la pastisseria.
- Com vas fer cap allà?
La primera abadessa d’aquest Monestir va ser la tieta, la germana de l’avi, sempre ha sigut un refugi per a mi, un lloc segur. Des de fa molt temps, ensenyen i practiquen el Focusing.
- Recordo haver menjat unes galetes molt bones, continues fent pastisseria?
Només per amics i coneguts. Quan tingui un obrador ho podré posar en marxa. Diuen que un bon forner ha de tenir un bon tamboret.
- Què vol dir un bon tamboret?
Paciència, ja que la massa ha de fermentar dues vegades i, mentrestant, cal esperar i no tocar-la.
- Has comentat que tot això va començar per una patacada molt forta. En podem parlar?
Un dia tornava de festa i després d’haver aparcat el cotxe, anant cap a casa, un veí del poble no em va deixar continuar, em va preguntar si volia anar a casa seva a prendre una copa. Li vaig dir que no tres vegades, a la quarta, com que no estava content amb la meva resposta em va agafar pel braç. En aquell moment vaig agafar un atac de pànic paralitzant, no vaig saber reaccionar i se’m va emportar cap a casa seva. Aquella nit vaig patir una violació que encara m’afecta, tot i el treball que he fet. Se'm va destrossar l’ànima, vaig sentir literalment com alguna cosa dintre meu es trencava, es feia bocins. He necessitat cinc anys per reconstruir-me. De moment encara el veig, ja que per un error del jutjat, el meu expedient ha quedat a l’aire. Té una ordre d’allunyament de 70 metres i de moment sembla que ho respecta.
M’ha costat uns cinc anys sortir pel poble sola, i avui és el primer dia que baixo al Casal sola, així que avui, Mei, ha sigut un repte que estic contenta d’haver fet, els límits s’han d’anar superant a mesura que una avança. T’agraeixo poder explicar-ho, tot i que no puc dir-ne el nom.
- És molt greu que no puguis dir-ne el nom...
Sí. És perquè em podria denunciar tal com està encara el procediment. Una part molt profunda de mi sap que als pobles hi ha molta més violència del que es diu.
- És veritat que aquestes coses en un poble han passat sempre. De petita et diuen ves amb compte o bé a aquest home no t’hi apropis..., i ell està tan ample i tu has de vigilar.
Agraeixo molt haver pogut fer aquest pas de víctima a supervivent, perquè si no fas aquest canvi, no surts, no surts. I és important l’entorn, molt important. A mi de Vilaplana no em treu ningú.
- Et va costar denunciar-ho?
Sí, dos anys. Ho vaig denunciar un divendres i diumenge ja teníem judici ràpid i vaig sortir amb una ordre d’allunyament. A partir d'aquí el jutjat no va fer el procés que havia de fer per seguir tot el tema de l’expedient, ho vaig posar en mans d’un advocat perquè marxava 3 mesos a aprendre a fer confitures a un monestir de Mallorca, total que van resoldre que el procediment havia de començar de zero i allà està. Vaig denunciar el 2019...
- No entenc què fa aquesta persona tan ampla per aquí.
Doncs tot i saber-ho encara hi ha persones que li donen feina.
Al final cadascú recull allò que sembra. La meva feina és no petar. Al final, en aquest procés de quasi set anys, m’he pogut reconstruir com he volgut, com jo volia ser, de la Rosa que era abans queda ben poca cosa.
Explicar-ho també és una porta oberta a totes les dones que necessitin aquesta mà que oferia abans, per això els clients són persones i la teràpia depèn de cada cas. Per això és relatiu el temps i és relatiu el preu.
- Et defineixes com a terapeuta o com acompanyant?
Estic titulada per fer formacions de Focusing i Reiki, però em sento acompanyant. M’agrada dir que acompanyo en processos d'espeleologia personal.
Al final cada pensament o cada religió està fet per a una estructura mental i tots som diferents, per això unes coses ens quadren més que unes altres.
Entenc que com a bona pastissera vas utilitzant aquestes eines a mida de la persona que et trobes davant, tingui o no una patologia. Ja em pots donar cita.
Mei Salvat Salvat
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer
2....
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
2023
Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre
Salvador...
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril
2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny
3. Marina Mestre...
13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques!
Volíem fer un petit discurs, ja que...
13/01/2025Passatemps, Portada
13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
13/01/2025Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
13/01/2025Recerca, Cuina, Portada
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada
20 CURSOS D'ESCOLA
Raúl i Conxi
Per començar a parlar-vos...
13/01/2025Història, Història local, Portada
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
13/01/2025Què passa, Esports, Portada
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
13/01/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 27...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
13/01/2025La nostra gent, Records, Portada
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
10/01/2025Què passa, Esports, Portada
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
10/01/2025Recerca, De cinema, Portada
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
10/01/2025Història, Masos, Portada
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
10/01/2025Literatura, Poemes, Portada
Només, quan el vent bufa tan fort,
som conscients de la nostra feblesa,
que...
10/01/2025Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada
El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...