Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 93

Entrevistem a Miquel Romans, director de cine. En lluita per la memòria històrica

Vam conèixer el Miquel Romans a la presentació d’Un cel de plom, al cine de les Gavarres de Tarragona. Aquell mateix dia, després del col·loqui amb el públic que omplia la sala i on hi havia força gent de Vilaplana, vam tenir clar que havíem d'entrevistar-lo per a Lo Pedrís.

Avui és un matí calorós d’agost, més apropiat per un vermut en un refugi fresquet de la muntanya que per una entrevista al pati de Cal Sastre. Però només obrir la porta el Miquel ja ens ofereix una rialla.

-Tot això em preguntareu? - diu, quan veu els papers. I torna a riure.

Pels qui encara no saben de tu, què hi fem aquí, a Vilaplana, entrevistant-te? Quin és el vincle que hi tens?
Doncs mira, vaig conèixer a la Paula Juanpere (filla d’en Salvador) el juny del 2004, a la Universitat. Aquell mateix any ja vaig venir a Festa Major a conèixer la família i des de llavors venim aquí de tant en tant.

Hem de donar-li les gràcies al Salvador perquè ens va fer d’enllaç per poder tenir-te avui aquí, interrogant-te. I si ens ho permets, comencem a tafanejar. Des del punt de vista professional, d’on vens?
Molta gent em diu que aquest primer llargmetratge uneix les meves dues línies professionals, Audiovisuals i Història. Primer vaig fer Cinema, però els pares insistien amb una carrera universitària i vaig estudiar Història. Sempre m’ha interessat la vinculació entre aquestes dues disciplines, de fet abans ja havia fet un documental sobre els últims catalans que havien passat pel camp de Mauthausen (Mauthausen 2030).

Quines altres coses has fet? Tens algun curtmetratge?
El món de l’Audiovisual et permet tirar endavant fent publicitat, vídeos per empreses, etc. i, per tant, he treballat força en aquest camp. També he fet tres curts i, tot i que el format del curt no arriba a considerar-se professional, és cert que et permet aprendre i adquirir experiència per poder enfrontar-te a una peli com aquesta, que per ser el primer llargmetratge era un repte majúscul.

Un cel de plom tracta sobre una part de la vida de la Neus Català, activista antifeixista, lluitadora contra el franquisme, supervivent de camps de concentració, icona exemplar de la lluita contra l’oblit. Com comença l’interès per fer-ne una pel·lícula?
Us explicaré la història. La meva filla Agnès va néixer el 14 d’abril del 2019. El dia abans, mentre érem a l’hospital, la meva mare va comentar que havia mort la Neus Català. Uns dies després, ja a casa, em va portar el llibre Un cel de plom. He de dir que me’l vaig llegir en dos dies i vaig pensar: Això és una pel·lícula.

En realitat donaria per una sèrie.
Sí, sí, efectivament, de dotze capítols. De fet, a l’inici ja es va plantejar la possibilitat d’una peli completa, però era un projecte massa ambiciós i jo tenia molt clar que volia fer la part que girava entorn de la fotografia que la Neus es va voler fer amb el vestit de ratlles de presonera, per no oblidar.

I a partir d’aquí? Contactes amb l’autora del llibre, la Carme Martí? Amb els fills de la Neus?
En una setmana em vaig posar en contacte amb l’editorial per aconseguir els drets, però vaig haver d’esperar un temps perquè la mort de la Neus era molt recent i calia encara gestionar aquest tema amb la família. Després vaig parlar amb la Carme i finalment li presento el projecte a la Margarita, filla de la Neus, aprofitant que als estius venia a Els Guiamets. Va agradar-li i comencem a escriure el guió amb la Lydia Zimmermann, però al cap de tres mesos ens enganxa la pandèmia, amb tota la incertesa de no saber com ho tiraríem endavant.

Ningú els hi havia proposat res semblant anteriorment?
Sembla que a l’editorial els havia arribat alguna cosa que la família no havia acceptat, però realment sorprèn que no s’hagin fet massa coses per destacar una vida tan potent com la de la Neus Català. El període de temps que relata el llibre és extraordinari, però és que després aquesta dona va continuar lluitant per la memòria, fins al final. Arrel d’aquesta peli molta gent em comenta que és incomprensible que no s’hagi fet més sobre una figura tan destacada. Què hi ha? Una entrevista de la Montserrat Roig, la biografia de l’Elisenda Belenguer, un programa d’El Convidat de l’Albert Om, una Creu de Sant Jordi... Però la major part del reconeixement és gairebé dels darrers deu anys.

On es va rodar? Quines són les localitzacions?
La història transcorre a França, Alemanya i l’antiga Txecoslovàquia, però està tota rodada a Catalunya i Aragó. La Neus va estar al camp de concentració de Ravensbrück i després la van traslladar a Holleischen, un camp de treball on s’elaboraven armes, que en realitat era una granja adaptada i convertida en presó.

Havíem de reproduir aquests espais. Vam trobar una granja d’animals a Terrassa i la fàbrica on treballen fent bales per les armes és en realitat una fàbrica abandonada de mantes dels anys seixanta a Terol, que tenia una estètica perfecta pel que necessitàvem. Ens calia també un bosc de tipus continental, nevat i el vam trobar a Bronchales, que li diuen la Suïssa aragonesa. La part de França la vam rodar a una masia del Maresme i també a la Garrotxa vam poder reproduir el paisatge de la Dordonya francesa. Tot és una qüestió de recursos...

Quin ha estat el teu objectiu en aquesta peli? Què volies ressaltar de la història de la Neus Català? Què t’agradaria que en quedés?
Jo del que volia parlar a la peli era de la memòria històrica i de la lluita contra l’oblit. La foto que es fa la Neus amb el vestit de presonera a l’octubre del 45, sis mesos després de ser alliberada, és un acte simbòlic de memòria històrica brutal. Ella no vol esborrar el que ha passat. Ella vol mantenir-ho en el record. I la pel·lícula gira entorn d’això.

A les projeccions i als col·loquis que fem trobem un públic molt sensibilitzat, que és el que omple les sales, però a mi m’agradaria que pogués arribar al jovent. N’hi ha molts que desconeixen l’existència de personatges com la Neus, que no són només un referent de supervivència sinó de consciència social i política.

Extraordinari el paper que fa la Nausicaa Bonnín, capaç d’interpretar perfectament l’esperit combatiu de la Neus però també la sororitat i la tendresa entre les deportades.
Per mi, la Nausicaa està espectacular. El moment més bonic de tot aquest procés va ser quan els fills de la Neus van veure la pel·lícula. Em van dir que abans d’estrenar-la a sales els agradaria veure-la. Van venir des de París i estaven òbviament expectants. Quan va acabar la projecció la filla, la Margarita, em va dir: “He vist a la Nausicaa i he vist a la meva mare”. I això és el millor. Crec que la Nausicaa ha sabut combinar molt bé el caràcter fort i la tendresa. Ella mai havia representat un personatge real i realment va ser un treball intens el que va fer. No tothom acceptaria un paper com aquest.

Jo al principi estava una mica obsessionat amb què no s’assemblava físicament. La Nausicaa té els ulls blaus, però en realitat tampoc és important perquè no se sap cóm era la Neus de jove, l’hem vist sobretot de gran o en la foto icònica en blanc i negre.
A la peli es barregen diferents llengües en les converses, sobretot entre les deportades. És un detall força atrevit.

Doncs mira, aquesta va ser la meva gran batalla. Ningú hi creia i vaig haver de lluitar molt. La gent entenia que els alemanys o les franceses parlessin el seu idioma, per no caure en allò que fa el cinema americà en que tothom parla en anglès. Però el que costava molt era, per exemple, que entre les actrius una parlés en francès i l’altra li respongués en català. Però jo crec que la realitat devia ser així, les deportades barrejaven llengües, s’entenien com podien. Estic content perquè finalment ha funcionat, ha agradat molt i per mi és una de les coses boniques de la peli.

I de la banda sonora, què ens en dius?
La música és del Joan Pons, compositor d’El Petit de Cal Eril, un grup català que m’agrada molt. A banda ell és dissenyador i enginyer de so i em va fer una proposta, tenint en compte la temàtica, d’una música sense instruments, molt neta, només amb veus. I com idea em va agradar. Les veus són d’un duet, les Tarta Relena. Ell introduïa les veus a l’ordinador i les convertia en un so, que en realitat és una veu distorsionada. La música ha tingut molt bones crítiques.

També sobre la música hi ha una cosa curiosa. Jo volia fer servir una cançó antibèl·lica de l’any 45, Què se n’ha fet d’aquelles flors?, que més tard Bob Dylan l’havia cantat contra la guerra del Vietnam. També l’havia cantat la Marlene Dietrich en francès i aquí el Xesco Boix. Jo volia aquesta cançó pel final, però era massa costós aconseguir-ne els drets, que eren del Pete Seeger. Llavors vam fer un cover, que és una cançó inspirada en una altra, es diu Le rire des enfants. La banda sonora de la pel·lícula es pot trobar a Spotify, on hi ha una selecció de vuit cançons.

Explica’ns quin recorregut ha fet la pel·lícula fins ara.
Es va estrenar el 22 d’abril a la Secció Oficial Competició del BCN Film Festival. Després, el 28 d’abril als cinemes, i ha estat sis setmanes a sales. Nosaltres pensàvem que serien tres setmanes i per tant estem molt contents. De fet és molt difícil que una pel·lícula com aquesta aguanti més temps perquè cada divendres s’estrenen pelis i la competència és gran. S’han fet molts passis especials i ara anem a Amposta, a la Mostra FRONT (Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau). Hem estat també al FICCAT (Festival Internacional de Cinema Català) a Roda de Berà i al Festival de Cinema d’Ager.

Acabem de guanyar el Premi a Millor Film en Català del Festival de Cinema de la Cerdanya. Al setembre s’estrena a un Festival a Polònia, i comencem així el circuit internacional que esperem que tingui també bon recorregut. A finals d’any es passarà al cicle Gaudí, que fa programacions per tot Catalunya.

I ara que aquesta pel·lícula ja està en marxa de ben segur deus tenir alguna cosa entre mans. Quins són els nous projectes?
Estem preparant una pel·lícula també històrica, situada al 1905 a Catalunya. No és sobre cap personatge real, és ficció, en ple Modernisme, una època interessant, però també difícil. Esperem poder començar a rodar cap al 2025. Fer una peli, són mínim 4 anys. A veure si tot va bé i podem estrenar-la aviat.

Acabem l’entrevista amb el Miquel felicitant-lo pel seu primer llargmetratge, agraint-li la bona estona que hem passat en la conversa i desitjant-li molta sort en els premis cinematogràfics de l’any.
Des de Lo Pedrís estarem atents al recorregut que pugui fer encara la pel·lícula, a la seva propera projecció a Vilaplana i també, en el futur, a l’estrena del nou projecte que té entre mans.

Actualment ja es pot veure Un cel de plom a Movistar plus, Filmin, Rakuten TV, Amazon Prime, Apple TV i Orange TV. El 2 de febrer s’estrena a TV3.



Montse Argerich Tarrés




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...