Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 53

Entrevista a Roser Mestre Salvat

Entrevista a la Tieta Roser:

Si hagués de demanar alguna anècdota sobre Vilaplana o informar-me d'alguna novetat, segurament aniria a veure la Tieta Roser, com la coneixem els de la família, o la Roser de cal Bruno o Queralt, com la coneix tot el poble.

La Tieta Roser és una dona riallera, curiosa i que sovint es fa preguntes, que ha viscut molt i que sempre té alguna cosa per explicar. Va néixer l'any 1933 a cal Bruno, a Vilaplana. Sempre ha viscut al poble, a excepció de quan es va casar que va viure 3 anys a Vilallonga del Camp.

Ens reunim un matí de finals d'estiu a casa seva i repassem la seva trajectòria vital. M'explica moltes curiositats de les diferents èpoques que ha viscut.



Què recordes dels primers anys de la teva vida?

Jo vaig néixer 3 anys abans de la guerra civil i per tant vaig tenir molt poca noció del que passava, però recordo que hi havia molt de moviment pel poble, tot i que no ens movíem de casa. Quan es retiraven els republicans recordo que van passar per davant de casa uns nois ferits i un d'ells tenia la cama destrossada! També recordo que va caure un avió per aquí dalt de la muntanya, cap a les Valls. Aquell dia jo estava asseguda a la carena que dóna a baix de l'hort de Cal Bruno i sentia la gent dient "cau un avió, cau un avió!!!!". Després es va comentar que havien trobat el pilot. Un dels altres records que tinc és que la tieta Dolores em va dir si volia anar a veure el pont que havia caigut durant els bombardejos, en una de les primeres excursions pel poble que vaig fer, ja que durant la guerra, com he dit, no sortia de casa.


Anys més tard, quan la guerra civil finalitza l'any 1939 i s'entra a la postguerra, amb un règim dictatorial que dura més de 30 anys, com vivia i es divertia la gent de Vilaplana?

La diversió màxima durant la postguerra era anar a ballar a la sala petita de cal Ritu els diumenges. Allà el Ritu posava la gramola i la gent ballava. També feien sardanes a la sala parroquial.

Lo que esperàvem amb més il·lusió era la festa major d'octubre; durant tot l'estiu ja ens preparàvem perquè allò era la bomba! Venia una orquestra i de vegades algunes noies vocalistes.

Recordo que cap els anys 40 i 50 durant la festa major d'octubre i de gener era l'única època de l'any en què podies menjar carn de bou. Llavors es matava el bou que pujaven de Reus a la placeta de davant de cal Teodoro. Una vegada se'ls va escapar malferit. A l'entrada de la Carme, mare de la Carme de cal Teodoro, s'hi resguardaven un munt de gent i criatures, ja que es tractava de tot un esdeveniment. Aquell dia el meu pare anava cap al tros i va donar la casualitat que era allí, va agafar el mall i va fotre un cop al bou que el va matar! Si no, hagués entrat directe a la casa i hagués matat una canallada!

També m'agradava molt que vingués la quaresma perquè llavors el ball era prohibit però feien cinema. Jo disfrutava molt, amb el cine! Recordo descobrir-lo un dia que vaig anar a conèixer un dels Fabians que havia nascut i em vaig escapar a ca la Narra, on hi ha ara la sala parroquial, i vaig quedar meravellada perquè vaig veure a la pantalla unes dones amb unes joies, collarets, vestits!!! Aquí tothom vestia tan senzill... Va ser la primera vegada que vaig veure una imatge de cine.


Com recordes la teva infància?

Quan érem petites i feia bon temps ens passàvem el dia jugant pel carrer i durant l'estiu passàvem tot el dia pescant peixets, granotes, aquí al riu. Ens sabíem tots els tolls! Durant aquesta època de l'any ens divertíem fent berenades, anàvem a la font i menjàvem anissos. A l'hivern ens quedàvem a casa jugant amb coses pròpies.

També anàvem als Oms, on ara hi ha cal Masdéu, i allí ens gronxàvem amb els troncs tallats que els grans deixaven preparats per baixar-los cap a Reus.

En aquella època més aviat jugàvem les nenes amb les nenes; naltros érem la Mariana Ritu, la Maria Castellana i jo. Érem unes tremendes! Esperàvem que arribessin els carros de Reus plens d'encàrrecs, amb els homes morts de fred després de 3 o 4 hores de viatge, ens amagàvem i els hi frenàvem el carro perquè no poguessin arrancar. Com s'enfadaven i ens donaven sorriacades!!!


Durant els anys de la postguerra, de què us alimentàveu?

Doncs menjàvem tot el que la terra ens donava, bàsicament productes del camp. La gent que tenia terres rai! Naltros i altres famílies teníem cabres. Hi havia cabrers, com a cal Canet, Cal Ramiro.. Qui tenia corrals també tenia gallines i conills. A les botigues venien productes que pujaven amb carros des de Reus com bacallà, sucre, sal, espardenyes, escombres, lleixiu,... anys més tard també portaven pasta, xocolata, arròs, rams de plàtans, llaunes grosses, gambetes seques, arengades... De botigues recordo Cal Gori, Cal Ritu (antic sindicat), Cal Teodoro, una dona que es deia Maria Robert...

En aquesta època la gent també es feia el sabó a casa seva amb morca (restes de l'oli brut), aigua i sosa. Posàvem la caldera al foc i amb uns molls agafàvem la sosa i la resta i anàvem remenant amb un bastó gros.


Quina relació hi havia entre els pobles del voltant i Vilaplana?

Entre l'Aleixar i Vilaplana sempre hi havia rivalitat, a naltros ens deien los teiosos (per la teia del bosc) i ells els naps, no sé ben bé perquè. Llavors Alforja quedava més lluny. Quan era la festa major arribava gent caminant des d'Alforja que venia pel ball i també de l'Aleixar. Suposo que els nois que tenien bicicleta arribaven també fins a les Borges. Amb la Mussara també hi havia bona relació, per la seva festa major d'estiu de Sant Salvador, molta gent de Vilaplana hi pujava i recordo que tocaven la guitarra i l'acordió. Quan ja hi va haver cotxe de línia, molts d'ells baixaven amb la mula des de la Mussara i la Febró per anar a Reus a comprar.


Com es vivia la repressió durant la postguerra i dictadura?

Jo no me n'adonava de la repressió, era com un costum. Per a mi era normal, per exemple, quan anàvem a missa portar les mànigues més avall del colze, ja que sinó et posaven uns manguitos per tapar-te. A l'estiu estava prohibit anar a missa sense mitges. Tots els diumenges tocava anar a missa perquè sinó era pecat. La gent en aquella època ho trobava normal perquè suposo que no havia viscut res més, però aquells que havien viscut la república els hi devia sentar com una patada!

Fins als anys 50 al Cine de cal Ritu era el capellà qui tenia el poder absolut per decidir qui podia veure què, era ell qui graduava les pel•lícules i les qualificava de diferents colors al cancell: el color grana era pecat molt gros, després venia el color rosa, el blau.. i no recordo si n'hi havia de blanc. Al final només podies anar a veure les pel•lícules blaves! Recordo quan van fer la pel•lícula "Que el cielo la juzgue", en què una dona decidia avortar i el capellà va dir que qui l'anés a veure quedaria excomulgat!! També quan van fer "Lo que el viento se llevó" la van considerar "rechazable". Jo l'havia vist anteriorment a Barcelona amb la meva mare al Cine Windsor i quan la van fer aquí 4 anys més tard no me la va deixar anar a veure perquè el capellà feia molt la punyeta. Quanta hipocresia! També era pecat anar al ball i ballar agafat, tot i que tothom ho feia!

També vull destacar la prohibició de parlar en català. Durant els anys 40 a l'escola teníem una mestra que si parlàvem en català ens feia pagar 5 cèntims, a mi em deien Rosario i havíem de parlar "en cristiano" o sinó fins i tot ens fotia mastegots!


Com es vivia el dol en aquella època?

Quan jo tenia 22 o 23 anys i la gent es moria, la majoria ho feia a Vilaplana. Si es moria un pare, mare, fill o la parella, la persona havia d'anar 4 anys vestit de negre; els dos primers de negre absolut i els 2 següents blanc i negre. Les dones, a més, havien de portar mocador negre i un manto de dalt a baix. Si es moria un avi, els nens els posaven blancs i negres. Si se't moria la sogra, les dones s'havien de quedar a casa mentre els homes podien anar al cafè. Hi havia gent que es passava la vida de negre! A més, tampoc podies anar al ball o al cinema durant un any.


Creus que tot això ha passat factura a la vostra generació?

Jo he tingut la sort de sacudir-m'ho; de seguida me'n vaig donar compte. El tema de la sexualitat, per exemple, tot era pecat. No t'explicava ningú res i pobra de tu si feies alguna pregunta! Et feien veure el mal on no n'hi havia! Però entre les amigues sí que en parlàvem...


Com a gran lectora que ets, recordes especialment algun llibre que vas poder llegir quan va començar la democràcia i que suposés un gran canvi en la teva manera de veure les coses?

Sí, i tant, la Regenta de Leopoldo Alas Clarín. El vaig poder llegir quan el meu fill Anton ja feia el batxillerat i em va marcar molt. Jo ja tenia gairebé 40 anys i ja feia molt de temps que em feia moltes preguntes, però aquest llibre em va permetre obrir una mica més els ulls. També els meus fills van ajudar-me a obrir la ment.


A nivell d'infraestructures al poble, deus haver notat molts canvis entre la manera de viure durant la dictadura i l'actualitat. Què destacaries?

Abans no hi havia ni cotxes ni motos, només ruquets, mules i carros. Cap als anys 50 van posar el telèfon, les clavegueres i l'aigua corrent no van arribar fins als anys 60. Fins llavors la porqueria de les cases les treien amb una cassa, anaven al dipòsit de la comuna dels baixos de les cases i ho treien i ho posaven en portadores, que lligaven a les mules o al carro. Quan ho feien recordo que el poble feia una pudor que empestava!! Normalment s'utilitzava per adobar les pataques.

També recordo quan rentàvem la roba al riu o al tros a prop del poble. A casa nostra prenien la roba en mules cap a la devesa i allí la rentàvem, fins que al ferginal s'hi van fer safarejos. La roba s'estenia damunt les pedres netes i mates i arbustos.

És clar que tot ha canviat molt i, en certs aspectes, s'ha millorat la vida dels vilaplanencs. Ara, si vas pel terme es veu la terra abandonada, veig que és un poble pràctic per anar-hi a dormir, s'ha convertit en un poble dormitori, cada dia marxen molts cotxes a treballar a fora. També s'han millorat les comunicacions per carretera i jo veig que amb això no hi ha res a fer. Què ha de fer la gent aquí?


Com t'agradaria que evolucionés Vilaplana?

Jo ara quan miro enrere ho veig com de color gris... Dona, tampoc m'agrada sortir al carrer i no trobar-me amb cap jove si no és a l'estiu. M'agradaria que hi hagués més moviment, però sóc conscient que no n'hi pot haver més perquè no hi ha cap indústria. A tot arreu i en totes les coses hi ha la part bona i la dolenta. Jo no sé pas què hi pot fer la gent jove! El que vindrà no ho sé, pinta bastant malament si no arreglen tota la qüestió de l'ecologia.


Amb aquesta classe magistral d'història del nostre poble, ens acomiadem amb la sensació que podríem seguir parlant hores i hores...


Moltes gràcies, Tieta Roser.



Sarai Martinez Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...