La nostra gent - Entrevistes | Revista 76

Entrevista a Marta Mateu Munté, la portadora del Sant Crist

De qui va ser la iniciativa de ser l’escollida de portar el Sant Crist? Com ho vas viure?

Per ser majoral o majorala es té en compte la teva edat. Per aquest motiu, aquest any ens corresponia portar-lo a l’Eric i a mi. Però, no va ser fins a l’any passat, quan el van portar els nostres pares, quan ens vam començar a plantejar portar-lo l’any següent. No obstant això, jo no estava massa segura, ja que em pensava que el fet de portar-lo una noia no estaria acceptat i generaria repercussions. Gràcies a la meva família, que em va animar i a l’acceptació del mossèn, vaig decidir portar-lo sense tenir en compte el pensament de la gent.

Va ser una experiència viscuda amb molt de compromís i respecte. A més, em vaig sentir molt recolzada, tant pels majorals de l’any passat, entre els quals hi havia el meu pare, com per l’Eric.

Què penses respecte a ser la primera dona en portar-lo?

Crec que s’ha de veure com un fet completament natural, ja que si no ja estem establint diferències entre homes i dones. Evidentment, aquest any va ser especial i revolucionari, ja que per primera vegada una dona portava el Sant Crist i reivindicava posicions. A més, penso que és important fer ressò que no ha estat fins a l’any 2019 quan una dona ha tingut aquesta oportunitat i s’han produït canvis a Vilaplana.

Trobes que al poble, d’un primer moment, li va semblar bé la idea?

Em va sorprendre molt la reacció de moltes de les persones, sobretot de la gent més gran, amb una mentalitat més tradicional i conservadora. Des del moment que van saber que jo seria una de les que portaria el Sant Crist no van dubtar a felicitar-me. Tot i això, també cal dir que altres persones, molt més joves, es van mostrar més reticents i mostraven el seu desacord.

4. Que és el que més et va agradar de portar-lo?

Una de les coses que més em va agradar va ser demostrar que qualsevol persona el pot portar, si s’ho proposa i en té ganes. Penso que no se li ha de negar a ningú la possibilitat de portar-lo, ja que d’aquesta manera estàs negant el fet de continuar amb una tradició que en molt poques poblacions encara hi és present.

Penso que portar el Sant Crist va molt més enllà de la religió. Significa un orgull per tu i per la teva família. És per això, que em vaig emocionar molt quan vaig fer la reverència a casa dels meus padrins i a casa meva, com també poder entrar-lo a l’església.

Anècdota

El dia de la processó del Divendres Sant, quan vaig veure una de les persones que es mostrava reticent que jo el portés li vaig demanar a l’Eric que ens esperéssim una mica a fer el canvi. El vaig voler portar davant seu per demostrar que una dona el pot portar perfectament igual que un home i que és molt més important que aquest dia surti el Sant Crist a la processó independent de qui el porti.