Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 49

Entrevista: Maria Mariné Isidro, museòloga


Cercant dades a Internet sobre Sebastià Mariner, de ca la Sibina, vaig “descobrir” la seva filla Maria Mariné als diaris, en alguna de les moltes notícies en què se la vincula al Museu d'Àvila, del què n'és la directora des de fa temps. De seguida vaig pensar que estaria bé demanar-li una entrevista per a Lo Pedrís. Finalment ha sigut possible fer-la a les darreries d'aquest setembre, quan els capaltards ja comencen a ser frescs, tot i que encara venia de gust prendre un refresc al Casal. La Maria és una persona senzilla, amable i planera, amb un currículum que crida l'atenció...

“Quan camino pels carrers del poble de vegades penso que Vilaplana al mig hi té el paisatge, el paisatge urbà. Com va dir Amancio Prada, els pagesos són els jardiners d'aquest paisatge. Com als Freginals, per exemple, on cada u hi cuida el seu espai, el seu hort, amb la mateixa cura com si tot fos de casa.”


És una descendent de Vilaplana que viu una mica lluny. La Maria "de Madrid" va néixer a la capital de l'Estat? O com va anar?
Nooo, no vàig néixer a Madrid. En totes aquestes coses moltes vegades l'orígen s'ha de buscar en els pares. El meu pare i la meva mare es van conèixer a la Universitat de Barcelona. Després el pare es va dedicar a l'ensenyança, que era el què li agradava, i la seva primera destinació va ser València. I jo vaig nèixer allà, el febrer. Abans ja havia nascut la Mercè, la germana gran, però ella no va nèixer a València, sinó a Barcelona. Era l'estiu, època de vacances, i al ser la primera filla la mare va voler anar a tenir la nena a casa de sa mare. Més tard el pare va anar a treballar a Granada i després ja va anar a Madrid. Com que el pare va donar classes durant quasi 40 anys, dels quals posem 2 va ser a València, 6 a Granada i uns 32 a Madrid, doncs se'm vincula més amb Madrid. Perquè, és clar, jo també vaig viure 6 mesos a València, 6 anys a Granada i fins els 29 anys a Madrid. I després a Àvila. Vaig viure la meva joventut a Madrid, vaig fer el batxillerat allà i, vulgui o no vulgui, Madrid ha pesat molt en mi. És el què puc dir.

Acostumada a viure a una ciutat enorme, se li va fer estrany el dia a dia a Àvila?
Sí i no. Sí, perquè a Àvila hi havia coses que semblaven d'un lloc molt petit, i no, perquè també és veritat que vivia i visc a Àvila, però segueixo tenint molta relació amb Madrid. Hi ha coses en les que hi veig gran diferència, ja que, per exemple, Madrid deu tenir uns 6 milions d'habitants i Àvila no arriba als 60 mil, posem aquesta escala, i és clar, hi ha coses que es fan més fàcils a Àvila, hi ha coses que són imposibles a Àvila i hi ha coses que son impossibles a Madrid. A Àvila pots fer tres gestions en 1 hora i a Madrid en fas mitja en 1 hora. I al revés, hi ha gestions que són impossibles a Àvila i possibles a Madrid. La gran aventatja és que estan a 100 km. Això és una gran aventatja per a mi.

Vosté va estudiar museologia. Com va ser que es va decantar per aquesta professió?
A mi sempre m'han agradat molt les coses, els objectes. Quan vaig voler estudiar no hi havia l'especialitat de Museologia a la universitat. El que es fèia era Història (jo encara soc de l'antiga Filosofia i Lletres, especialitat d'Història) i una vinculació, que va ser per on van començar les coses, va ser per l'arqueologia, és a dir, una manera de fer història, una manera d'estudiar la història, una manera d'anar construïnt la història, és l'arqueologia. Així doncs, també sóc arqueòloga. L'arqueologia el que fa es treure coses de la terra i interpretar-les i a mi el que sempre em va agradar molt és arribar a fer acabar el procés. Aquestes coses, que a vegades són d'arqueologia, a vegades són d'art, i de vegades són del que se'n diu ontologia, acaben en un museu. O sigui que traiem de la terra el document, o traiem d'una església un quadre, o traiem d'un poble abandonat una història, o un ball, una tradició o el que sigui, i ho interpretem per ensenyar-ho a la societat que ho ha creat. És a dir, tot el cercle. Suposo que és per això pel què em va agradar, per acabar el cercle. Tenint en compte que al mateix temps que fèia Història, fèia Dret, perquè quan era tan joveneta no sabía si m'agradaria més la Història o el Dret, però aviat ho vaig esbrinar. També vaig acabar Dret, però vaja, el meu és la Història i sobretot l'arqueologia i les coses.

Dedicar-se a la museologia és una feina poc corrent. En què consisteix exactament?
Els museòlegs sóm els que treballem als museus. Som els tècnics dels museus. Des que jo vaig començar, la definicio de museu s'ha anat ampliant i ampliant, perquè al principi un museu era una institució que agafava objectes, coses, les peces del museu, siguin de la classe que siguin, les conservava, les restaurava, les estudiava, les exposava i les explicava. Aquesta es la definició clássica del què és un museu. És a dir, és una institució que es defineix pel què fa, per les funcions. Però ara, com que resulta que tot és patrimoni cultural, tant el material com l'immaterial, que a més a més del patrimoni cultural hi ha el patrimoni natural, que tot pot ser un museu... Abans en un museu hi havia una distància cronòlogica entre el present i el què es mostrava als museus. Ara, com qui diu els museus ja són de futur. Hi ha museus que no tenen peces, que són museus de concepte. Tot és un museu, per tant, i ara sí que fem de tot.

Actualment vostè és la directora del Museu d'Avila i membre de la Institució Gran Duque de Alba, del Patronat del Museo Arqueológico Nacional, vicepresidenta de la Organització Internacional de Museus i membre d'alguna institució més. I encara li queda temps per escriure llibres. De la seva professió n'ha fet una passió?
Sí. És una passió, és una missió i és una visió (diu rient...). Efectivament, sí, sí, ho és.

Amb els seus escrits ha donat a conèixer, per exemple, la història antiga d'Àvila. Quants llibres té publicats?
Llibre-llibre, un, el de la història antiga d'Àvila. Després articles, no sé quants; per descomptat publicacions del museu. I la seva guía, és clar, però això ja es dóna per descomptat.

Popularment Àvila es coneix per les seves muralles i perquè va ser residència de santa Teresa de Jesús. Però sembla ser que és una ciutat que va albergar vàries cultures. Ens recomana que la visitem?
Sí, sí. Àvila la fama la té per la muralla i per santa Teresa, pel misticisme diguem, no? Però, és clar, l'època principal d'Àvila no és la mediaval, encara que ho sembli (estic parlant d'Àvila ciutat). Ni la del segle XVI, que és el de santa Teresa, sinó precisament del segle XV, el pas del XIV al XV, que va ser tot el problema dels Reis Catòlics, de la successió d'Enric IV de Castella, i és una ciutat bàsicamente del segle XV. O sigui que és una ciutat reinaxentista. El què passa és que Àvila del renaixement (del primer renaixement, no el renaixement diguem que de Miguel Àngel, sinó el renaixament precisament dels Reis Catòlics) té edificis aïllats, o sigui que el que no han conservat és la connexió entre edificis, no han conservat carrers, no han conservat barris. En canvi la muralla sí que l'han conservat sencera i llavors sembla que sigui una ciutat mediaval, però de l'època mediaval en queda molt poc ara ja. Tot i així, n'hi ha, eh? Hi ha romànic, esglesies romàniques, la catedral és la primera catedral gòtica, o sigui que és el pas del romànic al gòtic. Però el què és la trama urbana i l'arquitectura, és més renaixentista que mediaval. I sí, és clar, sí, sí, sí... Recomano que es visiti Àvila. A més a més, té altres coses impresionants. A mi la llum d'Àvila i el seu aire encara em sorprenen ara. Els visitants vilaplanencs haurien de tenir en compte una cosa quan la visitin: Àvila està en un lloc més alt que la Mussara. Àvila està a 1.130 m. O sigui que allà vivim a la muntanya i quan venim a Vilaplana també busquem el mar.

La seva professió deu ser una de les que exigeixen una formació constant...
Sí, sí i a més a més és una formació pràctica que mentre la vas fent et vas formant, efectivament. És el què t'he explicat abans: no hi havia assignatura, ni especialitat de museologia i ara sé molt més que quan vaig començar, i quan vaig començar va ser perquè els museòlegs antics com jo, ens vam formar fent o preparant unes oposicions, per ser del Cos de Funcionaris de Conservadors de Museos. I per preparar aquestes oposicions i presentar-les, no ja per tréure-les, si no per presentar-les, s'havia de fer un any de pràctiques en un museu. Un any! Era una cosa molt més que preventiva, no com després que un cop tretes les oposicions es fan les práctiques, i entens que un cop apresa la teoría fas la pràctica. Doncs abans era al revés. Era una cosa especial que només passaba amb els conservadors de museus. Precisament perquè no hi havia una formació reglada. Ara sí, ara ja n'hi ha. Així que sí, la formació és constant i aprenem cada dia. Tots, però en la meva especialitat per necessitat.

Com van veure els seus pares que es dediqués a aquesta professió?
Ah, molt bé, de fet molt bé. Els pares mai ens havien dit a cap germà fes tal cosa o fes tal altre. Els va agradar. Tenint en compte que també em rodejava una mica el fet de que tant el pare com la mare són de clàssiques i a la fi jo fèia Història antiga, i dins dels museus no m'he dedicat als museus d'art contemporani. Tot hi va ajudar. Sobretot l'ambient familiar, per descomptat.

Eren exigents els pares o la deixaven fer?
Sí, que eren exigents. A més a més tenien un gran sentit de la responsabilitat. De fet la mare encara el té. Ells consideraven que la nostre feina era estudiar i que si, per exemple, nosaltres teniem tres mesos de vacances i els treballadors de la nostre edat tenien un mes de vacances l'any, havíem de treballar a l'estiu d'una manera o altre per compensar aquest excés de lleure. Eren treballs que ara en diríen comunitaris o familiars, però que no eren inferiors a unes 2,30 hores diàries. Això tenint en compte que ho aprovàvem quasí bé sempre tot i sovint amb bona nota. Que quan hi havia algun suspens tocava treballar tot l'estiu. Ens volien inculcar el sentit de la disciplina i la responsabilitat, que en definitiva són tan necessaries en tots els àmbits.

No cal dir que el pare us devia parlar sovint de Vilaplana. ..
Sí, és clar, pero tingues en compte que tampoc calia que ho fes gaire. Pensa que nosaltres veníem cada estiu al poble. Érem una família que anàvem creixent, amb una àvia a Vilaplana i els altres avis a Barcelona, i doncs és clar, el lògic era que en vacances anéssim a veure els avis. No sols els avis, sino la resta de la família: els oncles, les tietes i tot això. Doncs veníem a veure'ls i de pas estiujavem i fèiem vida de poble i, per tant, tampoc calia que ens ho recordés el pare.

I per això continua venint cada any al poble, generalment per vacances. A carregar piles?
No, no, jo vinc de vacances. Ara vinc d'altre manera, és clar. Abans era la Vilaplana de quan era petita o jove i ara ja és una altre cosa. Ara bàsicament vinc el setembre per arreplegar les avellanes de la vintena d'avellaners que hi ha a baix de casa, que estan allí. Sempre m'ha agradat arreplegar avellanes, però també és una mica d'excusa perquè tampoc ens agrada massa l'estiu-estiu, amb massa gent per tot arreu.

Com va viure la família que Vilaplana nomenés a Sebastià Mariner fill il·lustre?
Molt contenta i molt agraïda i molt de tot. Vam viure amb molta emoció el seu nomenament.

El seu pare era un perfeccionista. Li hagués agradat com ha evolucionat Vilaplana?
Sí... Suposo que sí, no? Segur que pensaria que Vilaplana ha evolucionat bé.

I des del punt de vista de la museòloga, què opina que s'hagués pogut millorar del poble?
Tot i que Vilaplana ha evolucionat bé, crida una mica l'atenció l'Ajuntament, amb una entrada tan gran a una plaça tan petita. Però va ser fruit d'un temps en que el què semblava progressista era el que calia portar a terme, i així es va fer.

I per acabar, voldria destacar alguna cosa que no hem esmentat?
Bé... Només dir que quan camino pels carrers del poble de vegades penso que Vilaplana al mig hi té el paisatge, el paisatge urbà. Com va dir Amancio Prada, els pagesos són els jardiners d'aquest paisatge. Com als Freginals, per exemple, on cada u hi cuida el seu espai, el seu hort, amb la mateixa cura com si tot fos de casa.


Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...