Entrevistes | Revista 5229/05/2013

ENTREVISTA AMB MERCÈ MESTRE

1. Com explicaries el fet que la veu humana o més concretament, el cant en tota la seva amplitud, sigui possiblement un dels sons més instintius i per tan més commovedors?

Em sembla que la pregunta conté la resposta. HUMANA. Hem esdevingut humans després de mil•lennis d'evolució. Creixem a partir d'una única cèl•lula que compta amb tota la informació per generar un individu pluricel•lular complex i sorprenent... com podria ser que la veu que neix d'aquest organisme no sigui el so més meravellós i commovedor de la vida terrestre? Venim de sèrie amb la veu. Ens expressem sobretot a través d'ella... I som alguna cosa més que un ésser que neix, creix, es reprodueix... i mor. Som l'únic ésser de la terra amb consciència individual i identificació pròpia! Com no hem d'estar dotats d'un instrument tan genial!

2. Què significa per tu cantar?

Pels cantants, cantar esdevé quelcom natural. Tothom o gairebé tots hem cantat per expressar-nos alguna vegada. La diferència és que pels que ens dediquem a això resulta absolutament necessari. Si fa temps que no podem cantar emmalaltim!

3. Moltes vegades es parla del cant identificant-lo molt amb el cos; és a dir, l'instrument que implica la veu som nosaltres mateixos. És així? Podem reduir la tècnica del cant simplement al cos?

Evidentment l'instrument del cantant és fisiològic. És l'únic instrument musical VIU. Però la nostra vida implica un sistema energètic, emocional, racional... i en el cas del SER HUMÀ, una conciència complexa de tot plegat. Per tant el treball amb l'instrument vocal contempla tots aquests aspectes, és clar.

4. És ben sabut que el cant clàssic és molt difícil. Sovint és parla del concepte de la "tècnica" per referir-nos als cantant d'òpera que escoltem. Quin significat té per tu aquest concepte tant ampli? Aprendre a utilitzar el nostre cos, a conèixer-nos millor...?

Per mi la tècnica és el conjunt de coordinacions neuromusculars que els cantants van descobrint, treballant, integrant i utilitzant al llarg de la seva vida. És un treball profund, ampli, que contempla molts camps. Es necessita molta intel•ligència, i de molts tipus: corporal, musical, emocional, racional, existencial... en fi, que cal conèixer-se un mateix amb profunditat per arribar a una síntesi semblant!

5. La música és una de les arts més abstractes i innates que ha desenvolupat l'ésser humà. És un gran canal per transmetre emocions. Tanmateix el món de la música és molt dur, i sovint pot ser un món poblat de frustracions. Com podem casar aquests dos aspectes en aparença contradictoris: la gran bellesa i sinceritat de la música i el món dels músics professionals?

Aquest és un aspecte que en general el gran públic desconeix. Moure's en el món professional és força complicat. El cantant ha d'estar molt segur de si mateix abans de llançar-se als escenaris. Està dotat d'una sensibilitat especial que per una banda el fa una persona capaç d'expressar els sentiments més profunds i transmetre els conceptes més elevats, però alhora és fràgil. Cal desenvolupar un caràcter fort per no enfonsar-se davant els reptes que tot plegat suposa...

6. És cert que cantar ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos ja que, com dèiem abans, l'instrument bàsic és el cos. Creus que aprendre a cantar pot ser una bona eina per aprendre a observar-nos amb una mirada mes conciliadora i amorosa vers tot el relatiu al nostre ser? Pot ser una bona "teràpia" aprendre a cantar per veure amb una altra òptica tota la situació de la crisis actual?

Personalment tinc l'experiència de que la música en general és una de les millors disciplines per formar-se com a persona. Està clar que si SOM l'instrument la cosa encara és més clara. El cant pot ser també una eina d'interiorització molt potent. Ens farà mostrar-nos com realment som, amb els nostres defectes i les nostres febleses, il•lusions, fins i tot amb una certa candidesa... Per això de vegades cantar fa vergonya. Alguns hem nascut amb un sentit del ridícul poc desenvolupat, i això és un gran avantatge! Però també és cert que per alguns és una teràpia psicològica que funciona molt bé. Mitjançant el cant podem treballar actituds, valors, normes...Tot el que una autèntica disciplina ens dona com a formació bàsica. Per nosaltres, els músics, les crisis són habituals, no ens espantarem ara per una crisi que en el fons no és econòmica sinó de concepte de vida i de consciència... Aquest és el nostre medi! Ens movem en ell com els peixos al mar!

7. Fa anys que practiques Ioga Yengar i que n'ets professora. Pots trobar punts en comú entre el que t'aporta la música (i el cant) i el que t'aporta el Ioga? Són dues disciplines que utilitzes per finalitats diferents o es complementen?

Ja esperava aquesta pregunta. Certament, les dues disciplines arriben al mateix lloc, però per camins diferents. La música és l'art del present. L'art de la bellesa en el temps, i no se't pot escapar un sol instant, has d'estar sempre atent i concentrat per aconseguir una interpretació mínimament convincent... El ioga també et porta al present. Cada moment és una ocasió per observar, aprendre, connectar, ser conscient... en definitiva VIURE. Em sembla que un instant de PRESÈNCIA CONSCIENT val per tota una vida! Quantes coses fem tots sense pensar, sense adonar-nos... quantes vegades no recordem on hem deixat el mòbil! La consciència és una oportunitat. LA OPORTUNITAT. Hi pots arribar per diferents vies. Per això he triat les dues, i he fet d'elles la meva passió de viure!

8. La meditació és un aspecte evident en la practica i el treball que el ioga ofereix. En l'estudi i el treball del cant has pogut trobar moments semblants a la meditació? En alguna sensació corporal, o més aviat en alguna obra musical en concret?


La meditació és un esdeveniment. No es practica, no es pot provocar. Ens hi podem acostar treballant de maneres diverses... Però un dia entres en un estat indefinible... Cap mestre no t'ensenyarà a meditar, com ningú no t'ensenyarà a viure... I mira, quan estàs molt concentrat estudiant, tens la ment molt interessada en el que fas, i llavors TU ETS LA MÚSICA. TU ETS LA POSTURA. TU ETS LA RESPIRACIÓ... Certament hi ha obres musicals i compositors que et poden acostar a aquesta vivència. Tots tenim l'experiència d'haver perdut el còmput del temps, i entrar en el que anomenem TEMPS ESTÈTIC: una mena de bombolla temporal on les agulles del rellotge semblen aturar-se, com quan tens un accident de cotxe i tot passa en un moment, però en veus tots els detalls a càmera lenta, com una filmació... I llavors t'adones de que ESTÀS PRESENT, PLENAMENT PRESENT, i mai t'havies sentit tan viu! Això és semblant a la meditació, i per això els joves es sotmetent al esports extrems, per sentir-se vius!
Nosaltres cantem Bach, toquem Beethoven, escoltem Mozart, sofrim amb Verdi, somniem amb Debussy... Imagina quanta vida vivim que el dia a dia no ens aporta! Es clar, ens enganxem a la música. Som addictes!

9. La pedagogia és també un aspecte important per tu. Ets llicenciada en magisteri i fa anys que imparteixes classes de cant a molts alumnes diferents. I també classes de ioga. Amb la infinitat de perfils de persones que deuen haver passat per les teves, podries trobar un aspecte comú que hagis perseguit com a professora?

La veritat és que sóc feliç portant les persones al PRESENT. Aquesta és la meva feina sempre. I també quan aconsegueixo un somriure de debò, des de dins. La meva eina és el treball conscient.

10. La crisis actual comença a afectar tots els àmbits; fins i tot el del valors de la nostra societat estan en crisis. I en aquest punt l'educació se'n veu molt tocada. Amb la teva experiència en el món de la docència: creus que el nens i joves d'avui en dia reben una educació amb uns bons valors des dels centres d'ensenyament? Canviaries alguna cosa a les escoles i instituts per tal que les persones que en surtin siguin més "persones"? Més música... potser?

La crisi és una crisi de concepte del ser humà. Recordo quan vaig acabar magisteri: a les aules hi havia quaranta alumnes... M'esgarrifava pensar que la meva vida seria anar a l'escola i fer de controlador... Encara ara parlo de les escoles com LES GRANGES DE NENS! Sona fort, però és el que es veu en general. Massificació, Unificació, Treball pels resultats, Competitivitat...Davant d'això el mestre és la primera víctima. No crec en l'educació sistematitzada. Em sembla una eina més que té el sistema de poder per manipular-nos mitjançant la por. Potser la més eficaç. Es per això que no m'he dedicat a l'ensenyament reglat. Ni tampoc en el camp musical. També aquí els nens estan sotmesos a un sistema incoherent i abusiu. La revolució és de consciència. La música hi pot jugar un paper molt important, però el que cal és destruir el que aliena. I des de dins.

11. Com a professora de cant et sents satisfeta quan...
Quan algú, de cop, descobreix una sensació vàlida, quan assimila un concepte que fa mesos que persegueix, i sobretot quan m'adono de que està preparat per "enfrontar-se" a un altre professor sense perill perquè el seu instrument ja funciona amb autonomia i en té un bon control i consciència: llavors ja pot volar amunt!!!

Moltes vegades ens preguntem per què l'esser humà té aquesta necessitat quasi vital d'expressar-se. L'art podria ser el mitja d'expressió més recorrent a través de la lletra, de la pintura, de la dansa... i de la música, potser de totes, la forma d'expressió més abstracta i misteriosa. Per què creus que un dia els prehistòrics van poblar les parets de les coves de pintures rupestres... Per què serveix l'art i la música?

Es curiós que la persona, sobretot, necessita comunicar-se. De maneres diverses i complexes. I una de les aspiracions més grans que ha tingut des de temps immemorials, és deixar constància del seu pas per la terra, i que els que vindran darrera sabran el que ha passat i aprendran de l'experiència dels avantpassats... des de la pintura rupestre fins al llançament de satèl•lits amb tot tipus d'informació sobre els humans que ronden per l'espai a l'espera que alguna civilització remota conegui la vida que hi ha a la terra... L'art i la música comuniquen allò més profund i a l'hora més bàsic: l'existència. Per això són imprescindibles!

12. Diem els catalans que "qui canta els seus mals espanta". Podria ser una bona recomanació per incitar a la gent a aprendre a cantar? Recomanaries a tothom llançar-se a la música i al cant?
A tothom qui en tingui ganes. Sí. Sense dubtar-ho gens.

13. Cada dia sentim noticies esgarrifoses que ens evidencien més i més la fi d'un moment històric i la oportunitat que tenim tots plegats de començar quelcom nou. Tot i així, és un moment molt dur i difícil. Ens podries recomanar una música que per tu tingui el poder de calmar els sentiments a vegades terribles que es generen d'aquesta situació?

Les emocions necessiten fluir, com l'aigua. Els deserts s'han de travessar. Les crisis s'han de viure per poder créixer... La oportunitat que tenim ara de créixer és molt gran... i per això tenim tanta por! Escoltar música no serà una fugida, sinó més aviat una introspecció necessària! Escoltar Les Variacions Goldberg de Bach pot resultar sanador per una ment descontrolada, els Quatre Darrers Lieder de Strauss una pomada per un cor cansat, les Quatre Estacions de Vivaldi poden empènyer un ànim ensorrat, i La Flauta Màgica de Mozart pot ensenyar algun despistat que som alguna cosa més que músculs i nervis... L'Enciclopèdia de la Música és plena d'oportunitats d'aprenentatge i consol. Només cal endinsar-s'hi... i gaudir!!!
Avui en dia tenim tants mitjans assequibles: el món virtual ens dona moltes opcions d'escoltar música, tots tenim aparells que poden copiar, rebre, emmagatzemar, reproduir música... Si és que el que no n'escolta és perquè no vol!
Jo animaria a tothom a entrar al YOUTUBE i descobrir autors, intèrprets, obres... I després aniran formant criteri i triant. I potser amb el temps acudiran al teatre i aplaudiran amb entusiasme! O com a mínim descobriran que la vida té sempre múltiples facetes... i totes tan estimulants!
Bruno Anguera Garcia



+ Publicar el meu comentari