Història - Història - Fem memòria | Revista 101

ENSOPEGAR AMB LA HISTÒRIA. El projecte stolpersteine a Vilaplana

Les 3 stolpersteine de Vilaplana
Com a conseqüència de la repressió franquista derivada de la mal anomenada Guerra civil, diversos vilaplanencs i vilaplanenques, juntament amb milers de catalans, van exiliar-se i van ser internats en camps de concentració a França. Una part d’aquests van restar a la zona ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i van ser víctimes de la repressió de la qual fugien. Un total de tres vilaplanencs van ser deportats als camps de concentració nazis. Tots tres van ser assassinats.

El poble de Vilaplana ha tingut des de fa ja molts anys una sensibilitat i voluntat de recordar i dignificar les víctimes vilaplanenques als camps de concentració nazis. Ja el 2005 es va inaugurar una placa commemorativa al cementiri de la població en record als tres veïns deportats a Mauthausen i assassinats a Gusen, essent de les primeres poblacions catalanes a tenir un reconeixement als deportats en l’espai públic. Una placa que mostrava l’interès que tenia la població a no oblidar aquells foscos anys i que es va convertir en la llavor de tot un seguit de recerques sobre els tres vilaplanencs assassinats. Aquest octubre de 2025, quan es compleixen els 90 anys de l’alliberament de Mauthausen, Vilaplana fa un pas més enllà i s’adhereix a un projecte artístic a nivell mundial de dignificació i visualització de les persones deportades a camps de concentració nazis: el projecte Stolpersteine, unes llambordes que es col·loquen davant de les cases on van viure les persones deportades. Un pas més impulsat per l’Ajuntament de Vilaplana i gestionat per “Memorial Democràtic”.

El projecte stolpersteine neix d’una inquietud de l’artista alemany, Gunter Demnig. Ell va fer les primeres llambordes el 1996 a Berlín. El seu objectiu era relacionar art i memòria en record a les persones deportades residents al barri de Kreuzberg. A partir d’aquest primer homenatge, les peticions de llambordes es van anar estenent per tots els països del món. Amb cada stolpersteine (en alemany, pedres per ensopegar), l’artista pretén aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret. D’aquesta manera, es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius deportats a camps de concentració nazis. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada dels nazis.

A partir de l’octubre, si passegem pels carrers de Vilaplana podrem trobar 3 stolpersteine, llambordes quadrades de 10 cm x 10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó, on hi veurem gravades les dades de les tres persones deportades.

Caminant pel carrer Jacint Verdaguer ensopegarem amb la llamborda de Vicens Roig Balsells, vilaplanenc nascut el 1921 que es va exiliar a causa de la seva implicació a la guerra. El 25 de gener de 1941 entrarà a Mauthausen i el 8 d’octubre de 1942 serà assassinat a Gusen.

Passejant pel carrer Àngel Guimerà farem memòria de qui va ser Joan Llorens Tost, vilaplanenc nascut el 1903. Va ser pagès i contrabaixista. Amb l’esclat de la guerra s’implica a Vilaplana formant part de l’ajuntament on va exercir com a regidor d’agricultura i alcalde accidental. Quan és cridada la seva lleva, servirà de soldat al bàndol republicà i amb la victòria franquista s’exiliarà a França. El 9 d’agost serà deportat a Mauthausen i el 22 de juliol de 1941 serà assassinat a Gusen.

Tot anant pel carrer Doctor Fleming dignificarem la persona de Marcel·lí Estivill Robert. Ell va néixer el 1901 a Arbolí. El 1915, la família es trasllada a Vilaplana. El 5 de gener de 1939 Marcel·lí és cridat a lleves, però degut a una malaltia no anirà al front sinó que es dedicarà a tallar fusta per fer culates de fusells. A causa d'aquesta implicació a la guerra, s’exiliarà a França. El 8 de setembre de 1940 serà deportat a Mauthausen i el 12 de setembre de 1941, l’assassinaran a Gusen.

Amb les llambordes, retorna la memòria d’aquests tres vilaplanencs d’un exili que mai s’hagués hagut de produir. Amb les llambordes, recordarem la repressió, l’exili i la deportació que va patir una generació compromesa amb la llibertat i la justícia.