Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 86

Els últims dies dels Patacons

Lluís Colomés Figuera MD, PhD, MBA
Professor associat de Medicina i Ciències de la Salut URV

Els Patacons va ser el grup de maquis1 més conegut al Baix Camp i de la Serra de Prades. Aquest grup era dels anomenats “fugits o emboscats”, eren persones d’ideologia anarquista que es van significar durant el període revolucionari de la Guerra Civil, però no van participar en delictes de sang, per la qual cosa, quan van entrar les tropes franquistes al Baix Camp no van fugir a França creient que el nou règim no els feria res. La realitat va ser ben diferent, ràpidament la repressió franquista es posa en marxa sent implacable i dura per aquelles persones que es van destacar duran la República. Per aquest motiu es van veure obligats a fugir a les muntanyes esperant que el règim canviés i que es promulgués algun tipus d’amnistia, cosa que no va succeir. Malvivint de les ajudes dels seus familiars o amics o robant o furtant queviures als masos de la zona.

Aquesta partida estava formada inicialment pels germans Pàmies Òdena, Josep Oriol “Pep Pastor” que havia estat alcalde d’Almoster i els Patacons: Ramon Roig Recasens “Patacó pare” i els sues fills: Fernando i Ramon Roig Suñer. Aquest grup va arribar a ser d’entre divuit i dinou persones.

El seu àmbit d’actuació inicial era el Baix Camp i les serres de la Mussara, del Pou i posteriorment a totes les Muntanyes de Prades. El seu amagatall era la cova Llonga, avui coneguda per la cova dels Patacons, lloc de difícil accés i que permetia el control visual d’una gran part del territori.

A causa dels enfrontaments amb la Guàrdia Civil el grup va anar perdent efectius. A l’estiu de 1941 David i Miquel Pàmies Òdena van ser abatuts i l’altre germà, Joan, fou detingut al quedar ferit en una cama. Pep Pastor va abandonar el grup i es va ajuntar amb el grup dels Teixidors que operaven a la zona de la Riba i Alcover. L’agost de 1945 Fernando Roig Suñer va ser detingut per la Guàrdia Civil, quan treballava de mosso al mas de Grau, juntament amb Francisca Cabré que era la propietària del mas.

Arran dels fets de Siurana i Cornudella del febrer de 1945 on es van ser assassinats Pere Juncosa, del mas de la Barba, i el seu cosí i alcalde de Cornudella del Montsant, Joaquim Juncosa, la Guàrdia Civil dobla els seus efectius i s’utilitza l’exèrcit per escorcollar el territori i per fer més pressió per lluitar contra el moviment maqui de les Muntanyes de Prades.

Per aquest motiu els Patacons deixen la base de la Mussara i s’estableixen de nou a la zona del Coll de la Batalla, concretament a la caseta del Llamp. El grup està molt minvat, està format pel Patacó pare, el seu fill Ramon i José Martí Menéndez, el “Capità Pipes”, enginyer industrial fill de Tarragona, antic capità de la República, personatge misteriós i que porta les directrius del que s’ha de fer (no s’ha pogut aclarir si formava part de l’Agrupación Guerrillera Española).
El dia 24 de gener de 1946 estaven a la caseta del Llamp, nevava i no tenien queviures. Decideixen anar a les Borges del Camp, se’ls fa de nit, entren al maset del Glaçat, on troben gallines, conills i dues cabres amb dos cabirols, les ensaquen i les lliguen per emportar-se-les, però abans de marxar encenen un foc per escalfar-se. L’amo del tros, José Dalmau Morell, que s’havia deixat la jaqueta amb el permís d’armes al seu interior, cap a les 19 hores s’hi arriba a buscar-la. En apropar-se al maset i veure el foc, avisa a la Guàrdia Civil.

A les 19:45 hores, dos guàrdies civils acompanyats de dos sometents armats: l’agutzil José Andreu Ciuret i el sereno-guarda municipal Fèlix Català Borràs, s’hi arriben i quan estan a prop diuen allò de “alto a la Guardia Civil”, des de dins de la caseta responen amb trets d’escopeta de caça i es produeix un foc creuat. De resultes d’aquest enfrontament, Ramon Roig Recasens és ferit al braç per un tret de bala que li provoca una fractura oberta de l’húmer, però poden fugir. Quan arriben a Maspujols es divideixen, el vell va a l’Aleixar per necessitat de rebre atenció i els altres dos al camp base de la caseta del Llamp.

Ramon Roig Recasens va cap a l’Aleixar (ha de caminar 10 km) amb la intensió de refugiar-se a casa d’Engràcia Estivill i de Rosa Rius, amistançades del pare i fill Patacó de l’època que vivien al mas Morenet. Com que està molt mal ferit, quan arriba al poble demana ajuda a la primera casa qui hi ha llum pujant des de la riera. El fan entrar i van a buscar al metge titular del poble el Dr. José Roig Domingo. Com que tenia una ferida per arma de foc també van cridar al jutge de pau. Mentrestant van fer pujar a Ramon Forns Font “Caramba”, que tenia entre 13 i 14 anys, en bicicleta fins a Vilaplana per avisar a la GC2.

El van detenir i el porten als baixos de l’ajuntament de Vilaplana, per “interrogar-lo” mantenint-lo durant dos dies amb llet i conyac fins que va explicar on s’amagaven els seus companys i totes les persones que els van ajudar per grat o forçats.

El 26 de gener de 1946, el cap de la línia de la Guàrdia Civil de la Selva del Camp, el brigada Emilio Escobar Márquez, es presenta acompanyat de nou guàrdies al Mas del Llamp, fent servir d’escut a Ramon Roig Recasens, fan que el seu fill Ramon i el Capità Pipes es rendeixen.

Són traslladats a Vilaplana per ser interrogats, on foren durament maltractats, i, amb l’excusa de tornar a fer un escorcoll per buscar armes a dues casetes situades a les muntanyes de Sant Joan i Sant Pere, els diuen que s’avancin i els fou aplicada la llei de fugues3. Envien a Ramon Forns Font “Veuetes” i a Joan Oliver amb dues mules a buscar els cossos i portar-los al cementiri de Vilaplana on van ser enterrats en una fosa comuna, fora de terra sagrada.

En la caseta van torbar 2 fusells txecs, uns prismàtics, 1 pistola amb un carregador per a 22 bales, 2 segells de cautxú de la Falange de l’ajuntament de l’Aleixar, 1 datador, 1 segell de lacre amb les inicials JC, 4 xapes de matrícules de bicicletes, 2 impresos de salconduits blancs de l’Aleixar (robatori a l’ajuntament d’aquesta població), 1 bitllet de 100 pessetes, 2 bombes de mà de pinya, cartutxos i municions.

En l’aixecament dels cadàvers es descriu que el Capità Pipes porta una caçadora de color marró, uns pantalons de pana i unes sabates de cuiro. En Ramon Roig Suñer portava una caçadora de color cendra, uns pantalons de ratlles del mateix color i unes espardenyes vigatanes.

L’autòpsia realitzada pel metge titular de l’Aleixar, el Dr. José Roig Domingo en funció de metge forense i ajudat pel metge de Vilaplana el Dr. Fernando March Rodríguez, descriuen les ferides:

Ramon Roig presentava tres ferides: una amb entrada a hipocondri dret i gran destrossa muscular del maluc dret, la segona amb entrada a hemitòrax dret sense sortida i la tercera a la zona precordial que perfora el cor que li va provocar la mort instantània.

El Capità Pipes presentava una ferida amb entrada a hipocondri dret amb sortida per hipocondri esquerre amb perforació del fetge i de l'estòmac.

Arran d’aquests fets van ser detinguts, el 25 de febrer de 1946, les següents persones: Ramon Roig Recasens, Aniceto Grau Aymamí, Sebastian Magrané Juanpere, José Domènech Domènech, Ramon Magrané Junanpere, Antonio Tost Martí, Ramon Jordà Amat, José Estivill Rius, Rosa Rius Estivill, Engracia Estivill Expósito, Manuel Rius Mas, Pedro Vallverdú Bonet, José Baiget Figueras, Modesto Trillas Roig, Blas Trias Llusà, Ricardo Olesti Muixí, Esteban Estivill Rius, Toribio Sales Valls, Salvador Aymamí Farré i José Domingo Guinovart.

El 21 d’octubre de 1947 se celebra el Consell de Guerra contra Ramon Roig Recasens, el seu fill Fernando, Francisca Cabré, Jesús Besora, Ramon Magrané i José Estivill, de la resta de detinguts inicialment es va sobreseure la seva causa.
El judici es va celebrar al saló d’actes del govern militar de Tarragona. En el mateix matí es va jutjar a 16 persones.

El capità que fa d’advocat defensor de Ramon Roig Recasens i Fernando Roig desmunta les acusacions del fiscal i, sobretot, fa èmfasi que no hi ha cap dels fets que determina l’article del Codi de Justícia Militar perquè hi hagi rebel·lió militar, per la qual cosa no s’ha de demanar la pena de mort.

El mateix dia es dicta la sentència (ja devia estar dictada i escrita). En els arguments del tribunal, equiparen als Patacons a les partides dels maquis que operaven en aquella època, per considerar-ho fets de guerra i poder aplicar la pena màxima pel delicte de rebel·lió militar.

A Ramon Roig Recasens el van condemnar a la pena de mort, a Fernando Roig Suñer, a 30 anys de reclusió major, a Jesús Besora Cabré, Francisca Cabré Pàmies i Sebastià Magrané Estivill, a sis mesos i un dia i a José Estivill Rius, a dos anys de presó.

El dia 19 de gener el Consell de Ministres dona “l’enterado” i el Capità General de la Regió ordena al governador militar de Tarragona l’execució que s’ha de produir a primera hora del matí del dia 5 de febrer de 1948. Aquest, amb una fredor que fa posar els pèls de punta, ordena l’operativa de l’execució: dia: 5 de febrer; hora: 6:30 hores; lloc: la muntanya de l’Oliva de Tarragona; que a les 12 hores del dia abans entri en capella i li siguin oferts els serveis espirituals d’un capellà i un metge militar (administració d’alguna medicació?) i que estigui present en l’execució per tal de poder certificar la seva defunció; que es fabriqui un taüt i finalment es designa a la Guàrdia Civil per a fer el “servei”.

Va ser enterrat a la parcel·la de Santa Anna del cementiri de Tarragona.

Fernando Roig Sunyer va complir la condemna a la presó del Dueso a Cantabria. Al cap de 12 anys va aconseguir la llibertat, refent la seva vida a Alcover.

Bibliografia:
Reunió a l’Aleixar el dia 15 de juliol de 2021, al Casal. Assistents:
1. Denominació d’origen francès que fa referència a grups d’emboscats que combaten el poder establert. En el cas francès es fa servir sobretot per a guerrillers de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. A l’Estat Espanyol fa referència als combatents antifeixistes que s’organitzen en partides i organitzacions després del final de la Guerra Civil.

2. Informació obtinguda en la reunió efectuada el juliol de 2021 amb els veïns de l’Aleixar: Andreu Vernet Martí, Fina Anguera Anguera, Victorí Martí Porqueras (Alforja), Eduard Olivé Martorell, Anton Salvat Llaurador, Ramon Anglés Ferraté i Josep Anglés Olivé. El tret de bala el va efectuar l’agutzil, ja que els quatre portaven fusells-mosquetons.

3. Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. Fou àmpliament usada per les forces d’ordre públic espanyoles en la repressió d’elements anarquistes durant els anys 20 i també durant la postguerra civil.



Lluís Colomés Figuera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...