Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local | Revista 86

Els últims dies dels Patacons

Lluís Colomés Figuera MD, PhD, MBA
Professor associat de Medicina i Ciències de la Salut URV

Els Patacons va ser el grup de maquis1 més conegut al Baix Camp i de la Serra de Prades. Aquest grup era dels anomenats “fugits o emboscats”, eren persones d’ideologia anarquista que es van significar durant el període revolucionari de la Guerra Civil, però no van participar en delictes de sang, per la qual cosa, quan van entrar les tropes franquistes al Baix Camp no van fugir a França creient que el nou règim no els feria res. La realitat va ser ben diferent, ràpidament la repressió franquista es posa en marxa sent implacable i dura per aquelles persones que es van destacar duran la República. Per aquest motiu es van veure obligats a fugir a les muntanyes esperant que el règim canviés i que es promulgués algun tipus d’amnistia, cosa que no va succeir. Malvivint de les ajudes dels seus familiars o amics o robant o furtant queviures als masos de la zona.

Aquesta partida estava formada inicialment pels germans Pàmies Òdena, Josep Oriol “Pep Pastor” que havia estat alcalde d’Almoster i els Patacons: Ramon Roig Recasens “Patacó pare” i els sues fills: Fernando i Ramon Roig Suñer. Aquest grup va arribar a ser d’entre divuit i dinou persones.

El seu àmbit d’actuació inicial era el Baix Camp i les serres de la Mussara, del Pou i posteriorment a totes les Muntanyes de Prades. El seu amagatall era la cova Llonga, avui coneguda per la cova dels Patacons, lloc de difícil accés i que permetia el control visual d’una gran part del territori.

A causa dels enfrontaments amb la Guàrdia Civil el grup va anar perdent efectius. A l’estiu de 1941 David i Miquel Pàmies Òdena van ser abatuts i l’altre germà, Joan, fou detingut al quedar ferit en una cama. Pep Pastor va abandonar el grup i es va ajuntar amb el grup dels Teixidors que operaven a la zona de la Riba i Alcover. L’agost de 1945 Fernando Roig Suñer va ser detingut per la Guàrdia Civil, quan treballava de mosso al mas de Grau, juntament amb Francisca Cabré que era la propietària del mas.

Arran dels fets de Siurana i Cornudella del febrer de 1945 on es van ser assassinats Pere Juncosa, del mas de la Barba, i el seu cosí i alcalde de Cornudella del Montsant, Joaquim Juncosa, la Guàrdia Civil dobla els seus efectius i s’utilitza l’exèrcit per escorcollar el territori i per fer més pressió per lluitar contra el moviment maqui de les Muntanyes de Prades.

Per aquest motiu els Patacons deixen la base de la Mussara i s’estableixen de nou a la zona del Coll de la Batalla, concretament a la caseta del Llamp. El grup està molt minvat, està format pel Patacó pare, el seu fill Ramon i José Martí Menéndez, el “Capità Pipes”, enginyer industrial fill de Tarragona, antic capità de la República, personatge misteriós i que porta les directrius del que s’ha de fer (no s’ha pogut aclarir si formava part de l’Agrupación Guerrillera Española).
El dia 24 de gener de 1946 estaven a la caseta del Llamp, nevava i no tenien queviures. Decideixen anar a les Borges del Camp, se’ls fa de nit, entren al maset del Glaçat, on troben gallines, conills i dues cabres amb dos cabirols, les ensaquen i les lliguen per emportar-se-les, però abans de marxar encenen un foc per escalfar-se. L’amo del tros, José Dalmau Morell, que s’havia deixat la jaqueta amb el permís d’armes al seu interior, cap a les 19 hores s’hi arriba a buscar-la. En apropar-se al maset i veure el foc, avisa a la Guàrdia Civil.

A les 19:45 hores, dos guàrdies civils acompanyats de dos sometents armats: l’agutzil José Andreu Ciuret i el sereno-guarda municipal Fèlix Català Borràs, s’hi arriben i quan estan a prop diuen allò de “alto a la Guardia Civil”, des de dins de la caseta responen amb trets d’escopeta de caça i es produeix un foc creuat. De resultes d’aquest enfrontament, Ramon Roig Recasens és ferit al braç per un tret de bala que li provoca una fractura oberta de l’húmer, però poden fugir. Quan arriben a Maspujols es divideixen, el vell va a l’Aleixar per necessitat de rebre atenció i els altres dos al camp base de la caseta del Llamp.

Ramon Roig Recasens va cap a l’Aleixar (ha de caminar 10 km) amb la intensió de refugiar-se a casa d’Engràcia Estivill i de Rosa Rius, amistançades del pare i fill Patacó de l’època que vivien al mas Morenet. Com que està molt mal ferit, quan arriba al poble demana ajuda a la primera casa qui hi ha llum pujant des de la riera. El fan entrar i van a buscar al metge titular del poble el Dr. José Roig Domingo. Com que tenia una ferida per arma de foc també van cridar al jutge de pau. Mentrestant van fer pujar a Ramon Forns Font “Caramba”, que tenia entre 13 i 14 anys, en bicicleta fins a Vilaplana per avisar a la GC2.

El van detenir i el porten als baixos de l’ajuntament de Vilaplana, per “interrogar-lo” mantenint-lo durant dos dies amb llet i conyac fins que va explicar on s’amagaven els seus companys i totes les persones que els van ajudar per grat o forçats.

El 26 de gener de 1946, el cap de la línia de la Guàrdia Civil de la Selva del Camp, el brigada Emilio Escobar Márquez, es presenta acompanyat de nou guàrdies al Mas del Llamp, fent servir d’escut a Ramon Roig Recasens, fan que el seu fill Ramon i el Capità Pipes es rendeixen.

Són traslladats a Vilaplana per ser interrogats, on foren durament maltractats, i, amb l’excusa de tornar a fer un escorcoll per buscar armes a dues casetes situades a les muntanyes de Sant Joan i Sant Pere, els diuen que s’avancin i els fou aplicada la llei de fugues3. Envien a Ramon Forns Font “Veuetes” i a Joan Oliver amb dues mules a buscar els cossos i portar-los al cementiri de Vilaplana on van ser enterrats en una fosa comuna, fora de terra sagrada.

En la caseta van torbar 2 fusells txecs, uns prismàtics, 1 pistola amb un carregador per a 22 bales, 2 segells de cautxú de la Falange de l’ajuntament de l’Aleixar, 1 datador, 1 segell de lacre amb les inicials JC, 4 xapes de matrícules de bicicletes, 2 impresos de salconduits blancs de l’Aleixar (robatori a l’ajuntament d’aquesta població), 1 bitllet de 100 pessetes, 2 bombes de mà de pinya, cartutxos i municions.

En l’aixecament dels cadàvers es descriu que el Capità Pipes porta una caçadora de color marró, uns pantalons de pana i unes sabates de cuiro. En Ramon Roig Suñer portava una caçadora de color cendra, uns pantalons de ratlles del mateix color i unes espardenyes vigatanes.

L’autòpsia realitzada pel metge titular de l’Aleixar, el Dr. José Roig Domingo en funció de metge forense i ajudat pel metge de Vilaplana el Dr. Fernando March Rodríguez, descriuen les ferides:

Ramon Roig presentava tres ferides: una amb entrada a hipocondri dret i gran destrossa muscular del maluc dret, la segona amb entrada a hemitòrax dret sense sortida i la tercera a la zona precordial que perfora el cor que li va provocar la mort instantània.

El Capità Pipes presentava una ferida amb entrada a hipocondri dret amb sortida per hipocondri esquerre amb perforació del fetge i de l'estòmac.

Arran d’aquests fets van ser detinguts, el 25 de febrer de 1946, les següents persones: Ramon Roig Recasens, Aniceto Grau Aymamí, Sebastian Magrané Juanpere, José Domènech Domènech, Ramon Magrané Junanpere, Antonio Tost Martí, Ramon Jordà Amat, José Estivill Rius, Rosa Rius Estivill, Engracia Estivill Expósito, Manuel Rius Mas, Pedro Vallverdú Bonet, José Baiget Figueras, Modesto Trillas Roig, Blas Trias Llusà, Ricardo Olesti Muixí, Esteban Estivill Rius, Toribio Sales Valls, Salvador Aymamí Farré i José Domingo Guinovart.

El 21 d’octubre de 1947 se celebra el Consell de Guerra contra Ramon Roig Recasens, el seu fill Fernando, Francisca Cabré, Jesús Besora, Ramon Magrané i José Estivill, de la resta de detinguts inicialment es va sobreseure la seva causa.
El judici es va celebrar al saló d’actes del govern militar de Tarragona. En el mateix matí es va jutjar a 16 persones.

El capità que fa d’advocat defensor de Ramon Roig Recasens i Fernando Roig desmunta les acusacions del fiscal i, sobretot, fa èmfasi que no hi ha cap dels fets que determina l’article del Codi de Justícia Militar perquè hi hagi rebel·lió militar, per la qual cosa no s’ha de demanar la pena de mort.

El mateix dia es dicta la sentència (ja devia estar dictada i escrita). En els arguments del tribunal, equiparen als Patacons a les partides dels maquis que operaven en aquella època, per considerar-ho fets de guerra i poder aplicar la pena màxima pel delicte de rebel·lió militar.

A Ramon Roig Recasens el van condemnar a la pena de mort, a Fernando Roig Suñer, a 30 anys de reclusió major, a Jesús Besora Cabré, Francisca Cabré Pàmies i Sebastià Magrané Estivill, a sis mesos i un dia i a José Estivill Rius, a dos anys de presó.

El dia 19 de gener el Consell de Ministres dona “l’enterado” i el Capità General de la Regió ordena al governador militar de Tarragona l’execució que s’ha de produir a primera hora del matí del dia 5 de febrer de 1948. Aquest, amb una fredor que fa posar els pèls de punta, ordena l’operativa de l’execució: dia: 5 de febrer; hora: 6:30 hores; lloc: la muntanya de l’Oliva de Tarragona; que a les 12 hores del dia abans entri en capella i li siguin oferts els serveis espirituals d’un capellà i un metge militar (administració d’alguna medicació?) i que estigui present en l’execució per tal de poder certificar la seva defunció; que es fabriqui un taüt i finalment es designa a la Guàrdia Civil per a fer el “servei”.

Va ser enterrat a la parcel·la de Santa Anna del cementiri de Tarragona.

Fernando Roig Sunyer va complir la condemna a la presó del Dueso a Cantabria. Al cap de 12 anys va aconseguir la llibertat, refent la seva vida a Alcover.

Bibliografia:
Reunió a l’Aleixar el dia 15 de juliol de 2021, al Casal. Assistents:
1. Denominació d’origen francès que fa referència a grups d’emboscats que combaten el poder establert. En el cas francès es fa servir sobretot per a guerrillers de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. A l’Estat Espanyol fa referència als combatents antifeixistes que s’organitzen en partides i organitzacions després del final de la Guerra Civil.

2. Informació obtinguda en la reunió efectuada el juliol de 2021 amb els veïns de l’Aleixar: Andreu Vernet Martí, Fina Anguera Anguera, Victorí Martí Porqueras (Alforja), Eduard Olivé Martorell, Anton Salvat Llaurador, Ramon Anglés Ferraté i Josep Anglés Olivé. El tret de bala el va efectuar l’agutzil, ja que els quatre portaven fusells-mosquetons.

3. Es coneix com a llei de fugues la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. Fou àmpliament usada per les forces d’ordre públic espanyoles en la repressió d’elements anarquistes durant els anys 20 i també durant la postguerra civil.



Lluís Colomés Figuera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...