Contes | Revista 3007/12/2007

Els talps i la pols màgica

Fa uns quants dies, no sabria dir-vos quants, mentre jugava amb la meva PSP, em va passar un fet insòlit. En aquell moment, com que estava tan abstret amb el joc de cotxes, no li vaig donar gaire importància.

Però, a poc a poc, em vaig adonar que aquell soroll que escoltava de fons no era gaire normal. I que cada cop, s’anava fent més i més fort. Em vaig aixecar i vaig anar cap on em semblava que sentia aquell estrany so. I, després d’escoltar amb atenció, vaig deduir que sortia de la cuina. Vaig mirar per tots els seus racons i res de res.

Al final de buscar i buscar per tot arreu de la casa, vaig recordar un lloc on els meus pares guardaven tot tipus d’objectes i records. Ells deien que en aquell lloc no hi podia entrar ja que podia ser perillós per a mi. Però tot i així, i amb un cert neguit que se'm ficà dins la panxa i que m’ennuegava la gola, vaig decidir entrar-hi, a poc a poc i de puntetes per no fer soroll. Per així, poder veure què podia ser aquell estrany soroll i d’on sortia.

Al final, i en un racó de la meva habitació, vaig veure un talp que plorava desconsoladament. I m’hi vaig acostar. Li vaig preguntar què li passava i, com és evident , ell no em va entendre. Llavors, vaig veure que treia una pols màgica de dins d’un sarró. Me la va tirar per damunt i de manera instantània em vaig fer de la seva mida.

Després, vaig tornar-li a preguntar què li passava per segon cop i llavors sí que em va respondre. Em va contestar que en el món on vivia corrien perill perquè els atacaven uns éssers molt estranys. Li vaig dir que si em podia portar fins on vivia ell, i així poder-lo ajudar. Em va dir que sí. Tots dos vam passar per un forat que hi havia al terra i que jo, fins llavors, mai havia vist.

En entrar en aquest món desconegut per mi, només vaig veure molts i diferents túnels, dels quals sortien varies ramificacions. Tot feia una olor molt estranya que no sabria com descriure-us-la. Li vaig preguntar que si em podia portar fins on vivia el rei o reina. Em va dir que era rei i m’hi va portar. Pel camí, vaig anar descobrint diferents secrets d’aquest misteriós lloc del món dels talps. Com ara que no hi veien gairebé gens. Li vaig preguntar com s’orientaven doncs. Em va dir que s’orientaven amb el tacte dels bigotis que estaven situats al morro.

En arribar, el rei, el més gran i que destacava més de tots els talps, es va sorprendre i preocupar en veure’m. Però a l’acte, el talp que m’acompanyava li va dir al rei que no es preocupés, que jo era un amic. El rei em va oferir hospitalitat i menjar. Jo l’hi vaig acceptar. Després d’instal•lar-me i menjar molt, vaig anar a parlar amb el rei. Li vaig preguntar quins eren els éssers que els atacaven i com eren. Ell no sabia com es deien però sabia com eren. Em va explicar que eren éssers llargs i que tenien una llengua molt llarga i bífida. Eren com d’un color verd, i no en sabia gaire cosa més. Jo, per deducció, vaig saber que eren serps. Li respongué que els podria ajudar a lluitar contra les serps per fer-les fora. El rei va agrair la meva ajuda. Li vaig dir que aniria amb el talp a reclutar gent del meu món. Hem va dir que m’afanyés que quedava poc temps perquè tornessin a atacar les serps. Em va donar el mateix sarró que portava aquell talp i em va desitjar sort.

Després, vaig anar a buscar el talp perquè m’acompanyés cap al meu món a buscar gent. Vaig sortir pel mateix forat on havia entrat.

La primera persona que vaig trobar li vaig tirar la pols màgica. Ja teníem una persona de la mateixa mida que nosaltres. Li vam explicar totes les aventures que havia viscut i si ens podia ajudar a lluitar. Després, vam fer el mateix amb un nen que jugava a pilota. I després, a un soldat que vam veure amb un fusell. Tot seguit, a una dona que portava una cistella de la compra, i a un nen, i a un senyor de gran bigoti. I així, successivament.... amb poc temps fins arribar a prop de mil persones que ens transformarem en miniatura gràcies a la pols màgica.

Tots junts i amb ganes de brega vam tornar cap el món dels talps. Jo i el rei vam pensar un pla perquè no entressin les serps. Quan el vam tenir pensat el vam explicar als guerrers que havíem reclutat i el què havien de fer per vèncer les serps. Al cap d’unes hores d’esperar, van arribar les serps. Van entrar totes alhora. Eren enormes, temibles i llefiscoses. N’hi havia moltes, moltes i de tots colors, però sobretot destacaven les negres, verdes i marrons. Va haver-hi una guerra ferotge. Jo només veia serps i més serps. Llavors, mentre una serp negre em va atacar pel davant i m’ofegava pel coll, una altra serp traïdora m’anava a atacar pel darrera... Tot just llavors, quan quasi ja no podia cridar, ni respirar... vaig sentir una veu molt i molt fonda, com si vingués del fons d’un pou, que deia:

- Joan ! Joan ! Au, va desperta’t que arribaràs tard a l’institut.
Al cap i a la fi, només era un somni.

Joan Garcia Rodon