Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Records | Revista 62

Elegia a Ramon Oteo, el meu gran mestre


A principis d’aquesta tardor, quan les primeres fulles començaven a engroguir i a despenjar-se dels arbres, he rebut la trista noticia que el professor i catedràtic en Filologia Hispànica, en Ramon Oteo Sans, el meu gran mestre, ens deixava .

Per a mi, ell ha estat un dels millors professors, sens cap mena de dubte, que he tingut mai. Era una sensació intel·lectualment enriquidora i plaent per als sentits rebre el preuat regal de les seves classes magistrals.

El seu  bon mestratge,  que ens impartia a les aules,  al caliu d’una animada tertúlia estudiantil al bar de la facultat o en qualsevol situació quotidiana..., sabia dotar-lo quasi sempre de coneixements, de significat, de riquesa, de sensibilitat, de  bellesa, de vida ... 

Són tants el records... Per exemple, quan a les seves classes ens mostrava entusiasmat  la fonda i suggeridora bellesa de la poesia de Lorca i la saviesa popular i la màgia que desprenia l’assaig del  “Romancero  Gitano”, tenies la impressió que s’aturava el temps a causa de l’encanteri que produïa el so harmoniós  i la precisió de les seves paraules.  O també  quan ens  delectava l’ànima amb uns versos sobre les pedres i el sentit del tacte en alguns poemes de Vicens Andrés Estellés. Quan recitava aquells versos se t’esborronaven els pèls i els porus de la pell a l’escoltar-lo.  O com, per exemple,  un dia que ens explicava la meravellosa sensació que sentia al contemplar el precís instant de la sortida del sol, una nit que no havia volgut anar a dormir. O com quan te’l trobaves  remenant llibres per la biblioteca del Centre de Lectura de Reus i et parava, et mirava aguantany-se les ulleres amb la punta d’un dit,  t’agafava el braç amb afecte  per saludar-te i, seguidament, t’aconsellava algun bon llibre...  M’encantava escoltar-lo i tenir-lo al costat. 

I constantment quasi tot el que es proposava aconseguia transmetre-ho, a partir d’una saviesa intel·lectual, d’una sensibilitat emocional  i d’una pàtina màgica que només poden posseir uns pocs elegits, com ell. Aquells, que com en Ramon, estimen i viuen en cos i ànima el seu ofici, en el seu cas, el de mestre, la qual cosa m’evoca indefugiblement a emprar uns preciosos versos d’en Joan Maragall, que me’l  fan  de bell nou recordar:

“Estima el teu ofici ,/ la teva vocació ,/ la teva estrella,/ allò pel que serveixes/ allò en què realment, / ets un entre els homes, / esforça’t en el teu quefer/ com si cada detall que penses, / de cada paraula que dius, / en depengués la salvació de la humanitat, / Perquè en depèn , creu-me “

Penso que l’Oteo, que era així com  l’anomenàvem a la URV, a principis dels 90, vivia amb gran dedicació, passió i amor la seva vocació pel magisteri. És més, crec  que havia nascut amb un do especial per exercir-la amb saviesa, amb goig de fer-la  i  amb la justa mesura de calidesa humana que et tocava molt cap endins.  I , a més a més, i per a mi encara més important, és que aconseguia fer-nos-en partíceps als que érem els seus alumnes. I d’aquesta forma, a poc a poc, qui volia, com en el meu cas, anàvem  esdevenint fidels deixebles de la seva forma d’ensenyar, de la seva manera de comunicar i de copsar el valor d’aprendre pel mer goig  de delectar-se mútuament  tant  el que ensenya com  el que aprèn.

El que no sé si aquest do o facilitat magisterial i recitativa, que ell tenia intrínsecament, era a causa dels seus  gens familiars, de la inspiració divina que  hagués pogut obtenir de les Muses de l’Olimp, dels Déus del Parnàs literari,  o era conseqüència natural del seu amor d’oferir el seu saber al proïsme o, possiblement també de la seva tenaç i valuosa dedicació al treball, així com de les constants lectures de les quals  es nodria i que generosament ens en feia referència i que ens presentava  de forma excelsa en safata de plata molt sovint a classe.

En Ramon, el meu gran mestre,  reconduïa i organitzava  les seves classes amb aquella especial bonhomia que traspuaven aquells ullets seus petits i  perennement somrients i de vegades entremaliats; amb aquelles seves mans, tan petites i tan rodonetes, que s’enlairaven per dirigir  i  acompanyar, com a bon director d’orquestra,  l’oratòria ben compassada del seu discurs narratiu; amb aquella nítida i àmplia calvície central tan seva, acompanyada de dues llargues i una mica rinxolades cabelleres negres, separades a banda i banda del  seu savi crani; amb aquell  to de veu tan seu i tan particular, tan subtil  i tan musical, que s’escampava com una melodia harmoniosa  i agradable per arreu de l’aula.  Fins que tot el seu conjunt  aconseguia atrapar-te,  embolcallar-te, amarar-te els porus dels teus sentits i  transportar-te  al captivador món de la  literatura en general i de la poesia en particular. Tot estava en funció de la classe que tenia preparada o que improvisava per qualsevol ocasió. 

Quasi sempre, després de qualsevol lectura d’un text o d’un poema que ell declamava a classe, jo tenia la imperiosa necessitat de llegir-lo de nou, però mai tornava a sentir el mateix plaer o emoció que havia experimentat a l’ escoltar-lo  de la seva pròpia veu a classe, al bar, a l’Aula Magna o allà on fos. Era com una mena d’encantador de serps, un astut i enginyós malabarista que dominava qualsevol registre del complex, però fascinat, món de les paraules. Era  prou bo i prou savi , com a mestre, per fer-te sentir les ganes d’aprendre  i  fer-te entusiasmar pel món de la Filologia, en general.  La “Libido Scendi”, de la què parlava el savi medievalista  i ex-professor seu, a la Facultat de Barcelona, en Martí de Riquer, és a dir, el desig ardent de comprendre i fer llegibles els textos. 

Encara recordo, com si fos ahir,  el meu primer dia de classe amb ell. Era el curs 1993-94. Jo feia segon de carrera i l’assignatura que ens impartia era Literatura espanyola del S. XVIII. Evidentment, ja n’havia sentit a parlar. La meva expectació era màxima ja que d’ell se’n deien meravelles. Va arribar a l’aula els seus deu minuts  de retard , com era de rigor llavors. Ja ho sabíem tots. Però, l’Oteo, el mític bon professor, de tantes i tantes generacions que l’havien adorat, s’ho podia permetre ja que cada minut seu valia un imperi. Portava  una cartera  o maletí de cuir negre. L’obria amb aquella dolça calma , que només saben  representar aquells que dominen plenament la situació comunicativa dins de l’aula. I llavors, despertava la seva caixa de Pandora del seu saber i començava la seva obra mestra. Des d’aquell primer dia, vaig quedar perennement encisat ... 

Com per exemple aquell dia d’hivern del curs 1995-96, que mai oblidaré, en el qual  l’Oteo, el meu gran mestre,  va llegir-me amb aquella  veu dolça, vellutada i celestial un conte que jo havia escrit amb tot l’amor del món en memòria de la meva mare morta. Un conte que  la seva amiga i professora i catedràtica Sara Pujol li va demanar al Ramon que recités per a ella i per a mi a l’interior del seu petit despatx ... Ho tinc gravat dins del meu cor amb lletres d’or... Moltes gràcies Sara i Ramon per fer-me costat , quan més ho necessitava.

En definitiva, avui, després de rebre la trista noticia que el meu benvolgut i gran mestre Ramon ens deixava orfes del seu memorable magisteri a les aules, però sobretot a la vida, he sentit la imperiosa necessitat dintre meu d’evocar-lo,  a través d’aquest record elegíac, que li he volgut compondre,  amb tot el meu afecte , “in memoriam”, per la pregona, valuosa  i entranyable petjada que em va deixar per sempre més. 

Josep M Garcia Abelló; Ex alumne  d’en Ramon Oteo  Sans.
Llicenciat en Filologia Hispànica- Promoció 1992-97
Tardor de 2015


Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...