Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges - Records | Revista 71

El regal de la Maria Aurèlia

“IN MEMORIAM” A MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS

Amb l’escrit El regal de la Maria Aurèlia, que intenta evocar l’ anècdota d’una nit en què vaig tenir el privilegi de conèixer Maria Aurèlia Capmany, vull retre homenatge a una de les escriptores més significatives del segle XX a Catalunya. Va ser una de les introductores del feminisme emancipador, modern i heterodox,  una  lluitadora incansable per les llibertats civils i per la igualtat, i una escriptora polifacètica de gran talla intel·lectual. No obstant això, el seu llegat no ha estat prou reconegut ni recordat i per aquest motiu crec que cal reivindicar la persona i l’obra d’aquesta gran dona.  Aquest 2018 que fa cent anys del seu naixement, m’ha semblant una bona ocasió per recordar-la.
 

EL REGAL DE LA MARIA AURÈLIA.

La vaig conèixer una nit gelada del gener de 1986 a New York. Recordo que pels carrers feia un fred que pelava i que la neu havia emblanquinat els carrers i les avingudes de Manhattan. El fum ascendia pels forats de les trapes de ferro, provinent del fons d’aquell clavegueram intricat, i s’anava escampant com una boirina arreu per on transitàvem. El bon amic Xavier Bru m’havia convidat a compartir una cita que tenia amb ella aquella nit. Havien quedat per sopar en un restaurant del Soho. Feia temps que s’havien conegut a Tarragona, quan ell estudiava  Filologia Catalana a les aleshores dependències a Tarragona de la Universitat de Barcelona.

Del restaurant o del sopar, recordo ben poca cosa. No sé si era massa post-modern o si tenia gaire “glamour”  ni en què consistia en realitat l’àpat. Fa tant de temps! Sí que tinc clara la seva imatge ; una senyora gran amb ulleres de vidre gruixut, fumant un cigar havà amb fruïció, afable i receptiva amb nosaltres. Tenia un no sé què en la seva complexió física i en la fisonomia que em recordava la padrina Carme. Potser perquè era baixeta, forta, masculina, de mans robustes, rugoses i grans. Potser perquè l’any 86 ja s’acostava als setanta com quan la padrina encara vivia amb nosaltres. Potser perquè tenia un aspecte de fortalesa i austeritat d’haver treballat dur a la vida, com ho fan les pageses, com la padrina, quan cultiven amb esforç la terra o les obreres quan feinegen sense treva a les fàbriques. Ho sento, però no ho sé precisar millor.

El fet és que jo escoltava bocabadat i amb interès la conversa que tenien ells dos. Parlaven, per exemple, del color blau que tenia el cel de la Gran Poma d’Or a primera hora del dia o de quines tonalitats adquiria l’atmosfera quan brillava el sol o quan queia la pluja. Deien que era molt especial. Parlaven de la feina que desenvolupava a New York com a Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona en l’etapa de l’alcalde socialista Pascual Maragall. A ella, a cada paraula, a cada frase, a cada conversa que encetava li traspuava a la mirada una mena de lucidesa, de saviesa... per a mi, llavors, inabastables.  I alhora el que deia i com ho deia em resultava fascinant i suggeridor. Crec recordar que van parlar d’alguns anys enrere, quan el seu company, el catedràtic Jaume Vidal i Alcover, donava classes magistrals de literatura a la Facultat de Tarragona al Xavier. També van fer esment del projecte futur i il·lusionant del meu amic que,  al cap de pocs dies, el duria a Tampa, Florida, a fer una ponència filològica a la universitat en un simposi de cultura catalana que s’hi havia de celebrar. De tant en tant, ella i ell, o ell i ella, esquitxaven  la tertúlia amb divertides taques  d’un sentit de l’humor enginyós, acolorit, burleta, punyent... que se t’encomanava, que et feia riure i que t’escalfava del fred gèlid que feia aquella nit, tan lluny de casa.

Del sopar, només recordo curiosament les postres: una bola de gelat de vainilla servit amb copa rodona de vidre glaçat. Per a mi, sens dubte, el millor gelat de vainilla de la meva vida. I mira que els gelats de vainilla que servien al bar de La Llotja o a cal Picó de Reus eren boníssims. Però, com aquell, cap. És el que tenen el mites, sempre tenim tendència a idealitzar-los.

Va ser aquella nit freda i blanca a New York del gener del 86 quan vaig coincidir per primera i última vegada amb la Maria Aurèlia Capmany i Farnés. I per a mi aquell encontre fugaç i casual, però ric i estimulant, sens dubte, va ser com un gran regal que em va caure del cel.    
 
Text In Memoriam pel centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona  3 d’agost de 1918 - 2 d’octubre de 1991).  Des de Lo Pedrís, ens sumem a commemorar el centenari de la Capmany. Eternament agraïts, Maria Aurèlia.   
 
Josep M Garcia Abelló, març de 2018

Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Paraules pel Pep

SI COMENÇA EL DIA I JO NO SÓC AQUÍ, de David Romano Traducció...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

BAIXA : La recent remodelació del Pont Vell, situat al vell camí de Reus, amb...
La nostra gent, Records, Portada

naixements 2018

Anaïs Flores Rabascall va neixer el dia 22 de gener del 2018.
Què passa, Notícies, Portada

 Reconeixement per Xavier Joanpere, Fito Luri i Esteve Giralt en la vuitena edició dels Premis Amenós de Reus

El darrer 3 d'abril es van atorgar els premis Jaume Amenós als que més Enganxen...
La nostra gent, Records, Portada

LA FAMÍLIA QUE UN ESCULL

Jo vaig conèixer al Pep el dia que la Rosa me’l va presentar com el seu company....
La nostra gent, Records, Portada

A reveure, amic

No sé com fer-ho, Pep. M´han demanat que escrigui un article en record teu per a...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Un ofici vocacional (I) Docent, mestre/a, professor/a, formador/a.... mots amb diversos...
La nostra gent, Records, Portada

Recordant el Pep

No recordo la primera vegada que vaig veure el Pep. Era, simplement el “Pep de las...
Què passa, Notícies, Portada

La problemàtica de l€avellana, l€oli d€oliva i els cítrics es fa sentir al Parlament Europeu

El passat dilluns 18 de març un grup d’alcaldes, regidors i productors del Baix...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

CARNAVAL 2019 A VILAPLANA

Turuuuut Tuuruuut!!!!! Ja arriba el carnaval!!!! Es fa saber: a tots els habitants de...
Què passa, Entitats, Activitats, Ampa escola, Portada

ANEM A BUSCAR EL TIÓ A VILAPLANA 2018

Pensàvem que els tions ja no arribarien a Vilaplana, però finalment, un...
La nostra gent, Records, Portada

Entrar a la rotonda sense mirar

ENTRA A LA ROTONDA SENSE MIRAR per Antònia Farré In memoriam Pep de Las Heras...
Història, Història local, Portada

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana

Aquest número de Lo Pedrís obre les pàgines al relat i la història...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Demografia 2018- Naixements

Paula de las Heras Ramon va neixer el 3 d'agost del 2018
Recerca, De cinema, Portada

De Gaudís, Goyas i 'scars

L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera,...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

Pont Foradat - Pont del Morral Desplegat - Cova de la Roja - barranc afluent de les Tosques -...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

TOM€S BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i...
Opinió, Articles, Portada

Cultura, un servei públic com tants d'altres

En els darrers anys, les polítiques en matèria cultural s’han centrat a...
Què passa, Recerca, Entitats, Activitats, Tradicions, Escola, Portada

El Carnestoltes

EL CARNESTOLTES   Història del Carnaval   La festa del Carnaval...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

El saxòfon

Al desembre i al gener, els nens i les nenes d’Educació Infantil, han rebut una...
Opinió, Articles, Portada

PARAULES QUE FAN MAL

Aixecar-me del llit, i posar els peus sobre el terra moll, ple de realitat, ha sigut tot un...
Entitats, Història, Història, Escola, Portada

NOTTING HILL CARNIVAL  

When we think of Carnival, Great Britain is not the first country that comes to our head, but...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Le Corps Humain

Les élèves de sixième ont fait un travail d'investigation.  Ils...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

UN CARNAVAL M€GIC

El carnaval sempre és una festa ben divertida en què totes i tots ens ho passem...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval màgic

El passat divendres 1 de març vam celebrar el carnaval de l’escola amb una ja...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Vilaplana i la nau Apilo XII

En aquesta escola ens preocupem molt pel medi ambient (no tenim el distintiu d’escola...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola: la classe dels Barrets Màgics

Els nens i nenes de la classe dels petits de l’Escola Cingle Roig aquest curs som la classe...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

TOTES LES NENES I NENS DE l’Escola Cingle Roig VAM TRIAR DISFRESSAR-NOS DE MAGS AQUEST...
Què passa, Entitats, Notícies, Escola, Portada

TRAIEM LES PLANTES AL CARRER!!!!

Com ja sabeu, la nostra escola és Escola Verda. Ja fa anys que participem d’aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

L€ESCOLA DE VILAPLANA, ESCOLA VERDA!!!!

El dijous 7 de març, el comitè ambiental de la nostra escola va anar a Falset a...