Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Narrativa | Revista 90

El Quadre de l'Estany

Per més que m’esforço a pintar el quadre de l’estany només aconsegueixo empastifar el llenç. Intento difuminar l’aquarel·la amb veladures pàl·lides per aconseguir les transparències de l’aigua i no me’n surto. No trobo els tons precisos a la paleta, ni el traç que doni forma a la imatge que flueix al fons de l’estany de Chartwel. El seu esperit està tan soterrat dins meu que mai trobo la manera, mai. Però ho continuo intentant una i vint vegades, com si fos una de les batalles que he lliurat al llarg de la meva vida.

Vaig començar a obsessionar-me en la pintura, després de la mort de la meva petita Merygold de tan sols dos anys i nou mesos. Des d’aquell estiu maleït del 23, no he trobat refugi en les pregàries a Déu, ni he pogut escriure sobre la seva mort a causa d’una septicèmia greu. Han passat trenta-un anys i no trobo la manera d’acabar el quadre, ni plasmar la beutat de la meva filleta de cabells rinxolats i daurats com el sol en cap capítol de les meves memòries. Tampoc he pogut evocar-la en cap dels discursos que sovint he arengat a la nostra nació, sumida en guerra contra la barbàrie del nazisme, ni he trobat consol llegint el meu admirat Shakespeare. Res em serveix, res.

Guardo dins meu el dolor, com un ca Cerver avariciós que custodia un tresor únic. I creieu-me si us dic que com a primer ministre de la Gran Albió, tinc la consciència carregada amb infinitat de cadàvers, persones que confiaven en mi i que he induït a llençar-se a l’abisme d’una mort segura. Però aquesta tarda, al comtat de Kent, al caliu de l’estudi de Chartwel, quan falten pocs dies per complir el vuitantè aniversari, mentre el pintor Graham Shuterland esbossava el meu autoretrat, he notat que se m'humitejaven els ulls i que podia començar a parlar-ne per fi amb algú.

Oh deessa Fortuna! Qui m’havia de dir que jo, Wiston Leorand Spencer Churchill, confessaria aquests remordiments negres que em mosseguen, sense previ avís, de nit o de dia, com si fossin gossos enfurits. Et juro Mussa de l’avenir, que a pesar meu i quasi sense saber-ho, m’he pogut per fi desfogar gràcies a un pintor modernista, de qui no me’n refiava del seu talent. Ha estat precisament Shuterland, qui s’ha sincerat dient-me que també havia passat per moments foscos per haver perdut el seu fill John de tan sols dos mesos. Mentre m’ho ha explicat, sense perdre de vista el quadre i el meu rostre envellit, he sentit empatia per aquella pèrdua tan dolorosa que va colpir-lo molt endins. Aquesta tarda, assegut al meu sofà oreller, exposat a la seva mirada lúcida, que m’ha pintat tal com era i no com m’agradaria ser, he après que compartir el dolor ens humanitza.

Vet aquí que per conèixer millor l’obra de l’artista vaig descobrir un quadre anomenat Pastoral que em va pertorbar. I a la primera ocasió li he criticat amb vehemència, dient-li que l’havia pintat amb tons massa foscos i amb formes excessivament monstruoses. Ell m’ha confessat que l’havia pintat amb aquesta negror i esquinçament perquè volia expressar la ràbia que sentia per la mort del seu nadó estimat. Només ell ha entès que sota el flux de les aigües, aparentment calmes i nítides de l’estany que intento plasmar al quadre, s’hi amaga soterrat el meu Leviatan particular.

Jo, sense adonar-me’n, li he anat abocant, com si fos una cascada que salta al buit sense aturador, la culpabilitat que em corroïa per dins. Que havia jurat a Santa Margarida de Westminster que si tenia fills, intentaria estimar-los per evitar que sentissin la tristesa que comporta el desamor d’uns pares cap als seus fills, com és el que vaig sentir jo. Que aquell dia maleït d’agost no vaig poder abraçar la meva esposa, ni consolar-la, enfurida com una bèstia salvatge davant el cadàver de la seva filla. No m’ho perdonaré mai estimada Clementine, mai! Que, en el fons, em sentia culpable de no haver cuidat prou a la meva petita, que em penedia d’estar massa lluny i de no haver arribat a temps per donar-li la mà...

No sabria explicar per què he obert de bat a bat la porta del meu penar, dels meus remordiments a un desconegut. Juro que no ho sé i que tampoc ho entenc. Potser els he desvelat perquè m’ha entendrit veure en la mirada del pintor comprensió, força i determinació quan m’escoltava atentament. Potser per la forma com el sol es filtrava per les finestres de l’estudi m’ha evocat el daurat dels cabells de ma filla, potser perquè als 80 anys ja soc massa vell i el fum de l’havà m’ha hipnotitzat, entendrint-me... Sigui el que sigui, el fet és que aquesta confessió, empresonada tan endins, m’ha alleugerit la pena.

Aquest capvespre quan Shuterland marxava de Chatwell, he tornat de nou a l’estany. Bufava una brisa suau i fresca que feia tremolar l’aigua tímidament. M’he abrigat, i mentre contemplava aquest setial edificat al bell mig del jardí en honor a Merigold, la meva filleta, he entès que sota les aigües trèmules i insondables de qualsevol estany del món s’hi amaguen experiències doloroses de mil·lennis. I per molt que m’esforci a pintar la veritat en un quadre, mai guanyaré la batalla d’esbossar ni tan sols l’ombra del seu record que tant m’he estimat.

Josep M. Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...