Activitats | Revista 2627/11/2006

El pregó de la festa major

En primer lloc, bona nit a tots i a totes i moltes gràcies per haver vingut.

Quan el Senyor Alcalde, en Tomàs, va venir a casa i em va convidar a fer el Pregó de la Festa Major, la sorpresa va ser molt gran. Si que he fet teatre, versos ,..etc. qui m’havia de dir a mi que a les meves velleses hem dirien de fer una cosa així.

De moment vaig pensar, jo? Que faré pobre de mi; però, després de parlar un ratet... vaig contestar que sí, faré el que pugui.

I aquí estic, que puc dir jo de la Festa Major que no sapiguem, tots som del poble i qui més qui menys tots hem viscut les mateixes coses d’una Festa Major.

Molts de vosaltres i jo mateixa, tenim més records d’uns quants anys enrere que no d’ara. Ara sempre ho és Festa Major, la gent treballa, té diners, té cotxes, surten molts dies, es diverteixen... Nosaltres esperàvem la Festa Major amb il•lusió, ànsia , alegria...

A la vigília entre la matança del bou, repic de campanes i tronada a la carretera, allò feia festa.

Les mares ens trobaven ...i tu que estrenes? Potser un vestit, potser unes sabates; tot l’estiu malament de peus perquè les sabates s’estrenaven per la Festa Major. Com que no es podia gastar gaire de vegades ens deixàvem les unes a les altres alguna peça de roba.

El jovent d’avui sempre estrena i clar quina il•lusió voleu que els faci arribar a la Festa Major per estrenar alguna cosa. Tot ha canviat molt dels nostres temps fins ara.

A Missa Major fèiem l’estrena, ja fa anys que a Missa tocava l’orquestra i quan érem a l’ofertori tocaven l’himne nacional, era emocionant. La mateixa orquestra en sortir feia sardanes a la plaça, o bé, de vegades a la sala de cal Ritu.

Sembla que sàpiga greu de dir-ho, però al nostre poble, sembla que les sardanes s’han perdut, ja no se’n fan, més ben dit no se’n ballen. La gent d’avui no hi té afició, estan molt ocupats... i els que en ballaríem no podem alçar els braços i les cames ben just, però pensem allò que, després d’un temps en ve un altre i segur que es tornaran a ballar, és la nostra dansa.

A la tarda feien ball. A casa sempre sortíem tots tres el pare, la mare i jo.
Segur que alguns recordaran que el meu pare, fa més de 60 anys, per la Festes Majors feia de cambrer a cal Ritu, cosa que anys més tard va fer el Jaume Damu i és perquè el pare treballava, després del ball, sopar amb un embut i au! tornem-hi cap al concert i després al ball de nit. La mare i jo hi anàvem una mica més tard, amb algun familiar o amb les veïnes... les blaus...

Sempre venien orquestres bones, “els Planes Jomà”, “els Planes de Martorell” o “els Fachendes”. Als concerts hi havia vegades cantaven bocins de sarsuela, cançó catalana i de vegades l’orquestra portava companyia de sarsuela i en lloc de concert feien sarsuela, a mi el pare em comprava els llibrets i cantàvem, quan anàvem d’excursió o l’any següent al plegar avellanes.

Aquí en aquesta sala de vegades, de tarda o després de sopar, jo alguna vegada feia teatre.

Al ball de nit feien el ball de la toia i l’americana del “guapos”, les dones van ha buscar a ballar als homes. Ara això ja no cal, es posen al mig i ballen tots junts. També està bé, perquè a vegades, una noia esperant que la traguessin a ballar es moria de son, ara pot ballar a tot hora.

A la mare li agradava ballar, al pare no gaire. I ella la Francisca Manuela i altres, quan feien aquest ball anaven a buscar a ballar els joves d’aquells temps, el Pep Cama, el J. Carletes. Etc..., jo m’enfadava i anava a dalt al cafè ha dir-ho al pare, ell em deia ...ja baixo!! No va baixar mai, però un any va baixar a aguaitar un rato el ball i es va trobar que rifaven la toia, va comprar un número i casualitat la va treure ell, jo vaig pensar la mare que estarà contenta, però no ...sabeu que va fer el meu pare, em va treure a ballar a mi. La mare també va estar contenta, però jo sempre he pensat si allò no va ser una mica de venjança.

Després de morir-se el pare, per mi les Festes Majors van ser diferents, teníem els músics a dispesa, i clar primer era la feina. Arribar als llocs a mig fer... però la festa continuava igual.

Dels pobles veïns venien nois amb bicicleta a ballar i ens ho passàvem molt bé, després ja vàrem començar amb nuvis i més tard casats, però per la Festa Major ho seguíem tot i també quan ja teníem fills. Recordo que un any al ball de nit va marxar la llum, el Jaume Ritu va posar quatre espelmes i els músics violins i piano... un ball més fi.

Totes les Festes Majors, ens porten bons records i altres no tant, però la Festa Major s’ha de celebrar amb alegria i fins l’any vinent si Déu vol. Però a la gent gran, les Festes Majors dels temps presents, ja no se’ns fan tant interessants perquè tot allò de 50 anys enrere que no ens perdíem res, ara fem i anem allà on podem i quan ho expliquem als nostres descendents és... com si els hi expliquessis una rondalla, nosaltres de Festa major en Festa Major i alguna vegada per Pasqua o a les festes de Nadal ball en gramola i cine a les festes i prou.

És per això que per nosaltres la Festa Major era un gran “aconteixement”. Tot i això, farem la festa, la taula farà força goig amb la família reunida. Les cassoles ben preparades amb menjar après de les nostres mares, o bé, més modern que també en sabem fer ...veritat?

Estrenarem o no el vestit, tots units farem la Festa Major i anirem, ...si pot ser a tot arreu.

Desitjo a tothom que la celebrem amb salut i també força alegria, i si a l’any que ve arribem tornarem a celebrar aquest dia.

Festa Major, octubre de 2006

Maria Rufina