Contes | Revista 4414/05/2011
El libro de la vida
Todo empezó una primavera de 1938, cuando mis padres me dijeron que ese verano lo pasarÃa en la casa de la TÃa Mey. Allà vivÃan mis primas Carla y Susana. Era una casa al lado de la playa, a las afueras de un pueblo pequeño. Supongo que mis padres pretendÃan impedir, que el caprichoso e injusto viento que arrasaba las ciudades y que acompañaba las vidas de todo el paÃs, no pudiera dañarme allÃ, que el pueblo burlara, a ese viento que nadie podÃa burlar, la guerra.
Los primeros dÃas, los pasé con mis primas arreglando mi habitación y explorando la casa. En seguida nos hicimos muy amigas, aunque no las veÃa des de que tenÃamos 5 años. Carla era un año mayor que yo, era lista, decidida, y tenÃa un corazón enorme, solo que tenÃas que acercarte para oÃrlo. Susana tenÃa un año menos, era muy simpática, extrovertida y siempre nos divertÃa con sus historias de aventuras que leÃa, pero que nunca terminaba porque le gustaba inventarse su propio final. La Tia Mey y su marido Tom, se portaban muy bien conmigo pero eran muy distintos a mis padres.
El primer dÃa de Julio, se organizaba una fiesta en la playa, donde todo el pueblo acudÃa y donde acudimos nosotras con unos vestidos de verano muy bonitos. Nos sentamos cerca de una hoguera, donde parecÃan reunidos todos los muchachos y todas las chicas. Donde se palpaba un encanto y una dulzura, que te hacÃan flotar a mucha distancia de la realidad, o al menos de la guerra. Allà conocà a Javier, era el mejor amigo de mis primas, del cual siempre hablaban, siempre las hacÃa reÃr, pero en sus ojos habÃa una tristeza oculta, un temor que él se guardaba. Pasábamos los dÃas con él, y cuanto más le conocÃa más me fascinaba y más querÃa estar con él. Él me enseñó a nadar, y yo le enseñé a tocar la guitarra, aunque creo que solo querÃa aprender a tocarla para oÃrme cantar canciones, que siempre escuchaba mirándome sin cesar. Era cuatro años mayor que yo, tenÃa 18 años, pero parecÃa que eso no importaba, simplemente a mi me encantaba estar con él y mis primas siempre decÃan que él me miraba como no miraba a nadie. Los dÃas de verano pasaban, como la lluvia, cada gota era una sonrisa, una mirada o una caricia y todas juntas hacÃan la lluvia del amor. Estaba como encantada, cómo si el pueblo fuera todo, y lejos de allà no hubiera nada, todo mi corazón latÃa junto al mar y no quedaba sitio en él para la tristeza de todo el paÃs. Javier y yo nos escapábamos cada noche para ver las estrellas, y callados, admirábamos la complexidad de ese espacio tan cerca y tan lejos de la tierra.
HabÃa aprendido a vivir sin mis padres, porque tenÃa a mis primas y le tenÃa a él, siempre pendiente de mÃ, siempre mirándome como si viera en mi algo, que los otros no podÃan ver, y cuando lo hacÃa desaparecÃa ese temor inexplicable que a veces invadÃa su mirada.
El verano llegó a su fin, y llegó la última noche bajo las estrellas, antes de que yo volviera a la ciudad. Esa noche fue especial, me acarició la mejilla con suavidad, y sin saber cómo hacerlo, me dijo que le esperara, que él pensarÃa en mi todos los dÃas, y que siempre recordara que yo era la única a quien su corazón pertenecerÃa. Y me besó, con pasión pero con suavidad y sentà como en sus ojos volvÃa ese temor y esa tristeza.
No lo entendà hasta cuando ya estaba en la ciudad, y vi en mi maleta una carta, era de él. Cada palabra que leÃa, era como un peso más en mi pecho que me hacÃa difÃcil respirar y que no tenÃa medicina. Le habÃan reclutado, ese viento caprichoso habÃa llegado, como llega a todas partes, a ese muchacho lo habÃa convertido en un hombre para luchar, a mi corazón lo habÃa dejado sin nada y se habÃa llevado la felicidad lejos de aquÃ. Y a esos ojos, les habÃa dejado para siempre ese temor. Dos corazones, que depositaban toda su energÃa en el sueño de estar juntos y en la capacidad de imaginar un lugar, donde se permitiera amar, eran separados por una guerra que aniquilaba cada sonrisa que encontraba en su camino. Pero habÃa algo más fuerte que esa guerra, estaba segura, y envié millones de cartas a Javier para que lo entendiera, para que le diera una esperanza, una luz a la que mirar en medio de esa lucha, para que supiera que todo mi amor era para él. Pasaba el tiempo, ni siquiera tenÃa nada de él, ni una sola carta, pero fui fuerte, porque era lo que le decÃa a él, que nunca parara de luchar. Hasta que un dÃa, por fin, el soldado regreso a su hogar, el chico convertido en hombre, regresó. Cuando le vi, acercándose a mi casi llorando de alegrÃa, pensé en las historias de mi prima, que nunca querÃa terminar de leer, porque preferÃa decidir ella el final, y comprendà que aunque muchas páginas de la vida se escribÃan sin pedir permiso, a veces podÃas escribir tu qué final querÃas, o al menos, luchar por él.
AQUEST CONTE ESCRIT PER ALBA ÀVILA JUAMPERE VA SER GUARDONAT AMB EL 2on PREMI LITERARI EN CASTELLÀ PER A 3R D'ESO DE L'INSTITUT FONTANELLES EN LA DIADA DE ST. JORDI 2011, A LES BORGES DEL CAMP .
Alba Àvila 3B
Alba Àvila 3B
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinà mic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, aixà que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les NotÃcies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Grà cies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de và lua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessà ria i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Grà cies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: MagnÃfic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar aixà en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sà que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessà ria, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
05/02/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
Defuncions 2022
Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer
Jesús Marín...
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Casaments 2022
Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
Naixements 2022
Cel Boqué Cabré (1 de maig)
Teix Franch Valls (19 de...
05/02/2023Recerca, Natura, Portada
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Autor foto: Josep M. Toset
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Puja
Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
05/02/2023Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
05/02/2023Entitats, Jubilats, Portada
El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
07/01/2023Recerca, Cuina, Portada
Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una de les cases situades en la renglera de...
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, Portada
07/01/2023La nostra gent, Què passa, Efemèrides, NotÃcies, Portada
Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
10/12/2022Opinió, Editorial, Portada
Nota de record per a aquestes festes:
S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
08/12/2022Recerca, Natura, Portada
L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
08/12/2022La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada
(PRIMERA PART)
ET IN ARC511ADIA EGO... (I)
(A l’amic O. Huguet, Premi de...
08/12/2022Literatura, Assaig, LingüÃstica, Portada
La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
08/12/2022Recerca, De cinema, Portada
VA DE CINE
Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
08/12/2022Què passa, Esports, Portada
Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
08/12/2022La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada
CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH
Ens complau felicitar l’aniversari de...