Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 44

El libro de la vida

Todo empezó una primavera de 1938, cuando mis padres me dijeron que ese verano lo pasaría en la casa de la Tía Mey. Allí vivían mis primas Carla y Susana. Era una casa al lado de la playa, a las afueras de un pueblo pequeño. Supongo que mis padres pretendían impedir, que el caprichoso e injusto viento que arrasaba las ciudades y que acompañaba las vidas de todo el país, no pudiera dañarme allí, que el pueblo burlara, a ese viento que nadie podía burlar, la guerra.

Los primeros días, los pasé con mis primas arreglando mi habitación y explorando la casa. En seguida nos hicimos muy amigas, aunque no las veía des de que teníamos 5 años. Carla era un año mayor que yo, era lista, decidida, y tenía un corazón enorme, solo que tenías que acercarte para oírlo. Susana tenía un año menos, era muy simpática, extrovertida y siempre nos divertía con sus historias de aventuras que leía, pero que nunca terminaba porque le gustaba inventarse su propio final. La Tia Mey y su marido Tom, se portaban muy bien conmigo pero eran muy distintos a mis padres.

El primer día de Julio, se organizaba una fiesta en la playa, donde todo el pueblo acudía y donde acudimos nosotras con unos vestidos de verano muy bonitos. Nos sentamos cerca de una hoguera, donde parecían reunidos todos los muchachos y todas las chicas. Donde se palpaba un encanto y una dulzura, que te hacían flotar a mucha distancia de la realidad, o al menos de la guerra. Allí conocí a Javier, era el mejor amigo de mis primas, del cual siempre hablaban, siempre las hacía reír, pero en sus ojos había una tristeza oculta, un temor que él se guardaba. Pasábamos los días con él, y cuanto más le conocía más me fascinaba y más quería estar con él. Él me enseñó a nadar, y yo le enseñé a tocar la guitarra, aunque creo que solo quería aprender a tocarla para oírme cantar canciones, que siempre escuchaba mirándome sin cesar. Era cuatro años mayor que yo, tenía 18 años, pero parecía que eso no importaba, simplemente a mi me encantaba estar con él y mis primas siempre decían que él me miraba como no miraba a nadie. Los días de verano pasaban, como la lluvia, cada gota era una sonrisa, una mirada o una caricia y todas juntas hacían la lluvia del amor. Estaba como encantada, cómo si el pueblo fuera todo, y lejos de allí no hubiera nada, todo mi corazón latía junto al mar y no quedaba sitio en él para la tristeza de todo el país. Javier y yo nos escapábamos cada noche para ver las estrellas, y callados, admirábamos la complexidad de ese espacio tan cerca y tan lejos de la tierra.
Había aprendido a vivir sin mis padres, porque tenía a mis primas y le tenía a él, siempre pendiente de mí, siempre mirándome como si viera en mi algo, que los otros no podían ver, y cuando lo hacía desaparecía ese temor inexplicable que a veces invadía su mirada.

El verano llegó a su fin, y llegó la última noche bajo las estrellas, antes de que yo volviera a la ciudad. Esa noche fue especial, me acarició la mejilla con suavidad, y sin saber cómo hacerlo, me dijo que le esperara, que él pensaría en mi todos los días, y que siempre recordara que yo era la única a quien su corazón pertenecería. Y me besó, con pasión pero con suavidad y sentí como en sus ojos volvía ese temor y esa tristeza.
No lo entendí hasta cuando ya estaba en la ciudad, y vi en mi maleta una carta, era de él. Cada palabra que leía, era como un peso más en mi pecho que me hacía difícil respirar y que no tenía medicina. Le habían reclutado, ese viento caprichoso había llegado, como llega a todas partes, a ese muchacho lo había convertido en un hombre para luchar, a mi corazón lo había dejado sin nada y se había llevado la felicidad lejos de aquí. Y a esos ojos, les había dejado para siempre ese temor. Dos corazones, que depositaban toda su energía en el sueño de estar juntos y en la capacidad de imaginar un lugar, donde se permitiera amar, eran separados por una guerra que aniquilaba cada sonrisa que encontraba en su camino. Pero había algo más fuerte que esa guerra, estaba segura, y envié millones de cartas a Javier para que lo entendiera, para que le diera una esperanza, una luz a la que mirar en medio de esa lucha, para que supiera que todo mi amor era para él. Pasaba el tiempo, ni siquiera tenía nada de él, ni una sola carta, pero fui fuerte, porque era lo que le decía a él, que nunca parara de luchar. Hasta que un día, por fin, el soldado regreso a su hogar, el chico convertido en hombre, regresó. Cuando le vi, acercándose a mi casi llorando de alegría, pensé en las historias de mi prima, que nunca quería terminar de leer, porque prefería decidir ella el final, y comprendí que aunque muchas páginas de la vida se escribían sin pedir permiso, a veces podías escribir tu qué final querías, o al menos, luchar por él.

AQUEST CONTE ESCRIT PER ALBA ÀVILA JUAMPERE VA SER GUARDONAT AMB EL 2on PREMI LITERARI EN CASTELLÀ PER A 3R D'ESO DE L'INSTITUT FONTANELLES EN LA DIADA DE ST. JORDI 2011, A LES BORGES DEL CAMP .



Alba Àvila 3B

Alba Àvila 3B




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps

Passatemps 91: Autodefinit

Passatemps

Passatemps 90: Més entrevistes a Lo Pedrís (4)

Passatemps

Passatemps 89: Més entrevistes a Lo Pedrís (3)

Passatemps

Passatemps 88: Més entrevistes a Lo Pedrís (2)

Passatemps

Passatemps 87: Entrevistes a Lo Pedrís (1)

Passatemps

Passatemps 86: Cognoms d'onze líders polítics mundials

Passatemps

Passatemps 85: Bona música a Radio 3

Passatemps

Passatemps 84: Literatura catalana

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...