Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 44

El libro de la vida

Todo empezó una primavera de 1938, cuando mis padres me dijeron que ese verano lo pasaría en la casa de la Tía Mey. Allí vivían mis primas Carla y Susana. Era una casa al lado de la playa, a las afueras de un pueblo pequeño. Supongo que mis padres pretendían impedir, que el caprichoso e injusto viento que arrasaba las ciudades y que acompañaba las vidas de todo el país, no pudiera dañarme allí, que el pueblo burlara, a ese viento que nadie podía burlar, la guerra.

Los primeros días, los pasé con mis primas arreglando mi habitación y explorando la casa. En seguida nos hicimos muy amigas, aunque no las veía des de que teníamos 5 años. Carla era un año mayor que yo, era lista, decidida, y tenía un corazón enorme, solo que tenías que acercarte para oírlo. Susana tenía un año menos, era muy simpática, extrovertida y siempre nos divertía con sus historias de aventuras que leía, pero que nunca terminaba porque le gustaba inventarse su propio final. La Tia Mey y su marido Tom, se portaban muy bien conmigo pero eran muy distintos a mis padres.

El primer día de Julio, se organizaba una fiesta en la playa, donde todo el pueblo acudía y donde acudimos nosotras con unos vestidos de verano muy bonitos. Nos sentamos cerca de una hoguera, donde parecían reunidos todos los muchachos y todas las chicas. Donde se palpaba un encanto y una dulzura, que te hacían flotar a mucha distancia de la realidad, o al menos de la guerra. Allí conocí a Javier, era el mejor amigo de mis primas, del cual siempre hablaban, siempre las hacía reír, pero en sus ojos había una tristeza oculta, un temor que él se guardaba. Pasábamos los días con él, y cuanto más le conocía más me fascinaba y más quería estar con él. Él me enseñó a nadar, y yo le enseñé a tocar la guitarra, aunque creo que solo quería aprender a tocarla para oírme cantar canciones, que siempre escuchaba mirándome sin cesar. Era cuatro años mayor que yo, tenía 18 años, pero parecía que eso no importaba, simplemente a mi me encantaba estar con él y mis primas siempre decían que él me miraba como no miraba a nadie. Los días de verano pasaban, como la lluvia, cada gota era una sonrisa, una mirada o una caricia y todas juntas hacían la lluvia del amor. Estaba como encantada, cómo si el pueblo fuera todo, y lejos de allí no hubiera nada, todo mi corazón latía junto al mar y no quedaba sitio en él para la tristeza de todo el país. Javier y yo nos escapábamos cada noche para ver las estrellas, y callados, admirábamos la complexidad de ese espacio tan cerca y tan lejos de la tierra.
Había aprendido a vivir sin mis padres, porque tenía a mis primas y le tenía a él, siempre pendiente de mí, siempre mirándome como si viera en mi algo, que los otros no podían ver, y cuando lo hacía desaparecía ese temor inexplicable que a veces invadía su mirada.

El verano llegó a su fin, y llegó la última noche bajo las estrellas, antes de que yo volviera a la ciudad. Esa noche fue especial, me acarició la mejilla con suavidad, y sin saber cómo hacerlo, me dijo que le esperara, que él pensaría en mi todos los días, y que siempre recordara que yo era la única a quien su corazón pertenecería. Y me besó, con pasión pero con suavidad y sentí como en sus ojos volvía ese temor y esa tristeza.
No lo entendí hasta cuando ya estaba en la ciudad, y vi en mi maleta una carta, era de él. Cada palabra que leía, era como un peso más en mi pecho que me hacía difícil respirar y que no tenía medicina. Le habían reclutado, ese viento caprichoso había llegado, como llega a todas partes, a ese muchacho lo había convertido en un hombre para luchar, a mi corazón lo había dejado sin nada y se había llevado la felicidad lejos de aquí. Y a esos ojos, les había dejado para siempre ese temor. Dos corazones, que depositaban toda su energía en el sueño de estar juntos y en la capacidad de imaginar un lugar, donde se permitiera amar, eran separados por una guerra que aniquilaba cada sonrisa que encontraba en su camino. Pero había algo más fuerte que esa guerra, estaba segura, y envié millones de cartas a Javier para que lo entendiera, para que le diera una esperanza, una luz a la que mirar en medio de esa lucha, para que supiera que todo mi amor era para él. Pasaba el tiempo, ni siquiera tenía nada de él, ni una sola carta, pero fui fuerte, porque era lo que le decía a él, que nunca parara de luchar. Hasta que un día, por fin, el soldado regreso a su hogar, el chico convertido en hombre, regresó. Cuando le vi, acercándose a mi casi llorando de alegría, pensé en las historias de mi prima, que nunca quería terminar de leer, porque prefería decidir ella el final, y comprendí que aunque muchas páginas de la vida se escribían sin pedir permiso, a veces podías escribir tu qué final querías, o al menos, luchar por él.

AQUEST CONTE ESCRIT PER ALBA ÀVILA JUAMPERE VA SER GUARDONAT AMB EL 2on PREMI LITERARI EN CASTELLÀ PER A 3R D'ESO DE L'INSTITUT FONTANELLES EN LA DIADA DE ST. JORDI 2011, A LES BORGES DEL CAMP .



Alba Àvila 3B

Alba Àvila 3B




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...