Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Lingüística | Revista 10

El general Almusar


Almusar, escrit així, seria una paraula oxítona de la qual, per feminització, podia haver derivat Almus[s]ara.

Passa sempre, i pertot arreu, que els noms de lloc –i també els de persona, però sobretot els de lloc– es pretén que tinguin un referent, una etimologia, un origen que els expliqui amb llenguatge clar actual. Costa d’admetre que un nom de lloc no tingui una equivalència en la llengua corrent. I quan aquests noms queden opacs, és a dir, quan a primer cop d’ull no suggereixen res a l’enteniment de la gent d’avui que els utilitza, llavors passa sovint que el poble, la veu popular –o, més aviat, algú del poble i els altres se’n fan ressò– inventa un argument o una llegenda més o menys enginyosa amb la finalitat que el nom agafi un sentit. És el cas de Cornudella, amb «el corn d’ella» (de la comtessa perduda pel bosc i retrobada gràcies al corn que va fer sonar).

D’aquest general Almusar no se’n sap res. La història no en parla i apostaria qualsevol cosa que és un general imaginari que va ser inventat perquè quedés justificat el nom de la[l]Mussara. El meu distingit amic Salvador Joanpere Estivill en parla i fa constar, amb prudència, «segons he sentit contar» (Lo pedrís, 08, juliol 2002, p. 14). A part d’aquesta versió popular sobre la procedència del nom, n’hi ha unes altres, de diguem-ne sàvies, posades en circulació a nivells intel·lectuals, de gent entesa i de bon crèdit. Les explicaré sense pretendre de desbancar ni de desvirtuar aquesta del general que he dit abans perquè, en aquestes coses, cal tendir a donar la raó a la veu popular. Però no fa cap mal de conèixer allò que en pensen els que han estudiat la matèria partint de coneixements extensos en el camp de les llengües.

El nom surt en documents molt antics i escrit de maneres poc o molt diferents, tot i que no gaire. Zamuszarra i super ipsam Almosaram, en papers en llatí del segle XII, i d’aquell mateix segle es té constància de sobre Almozarra. Al segle següent, surt De almuçara i, a mitjan segle XV, Laumuçara. I, en papers antics, n’hi deu haver moltes altres anotacions que no hem vist.

El primer que sabem que es va interessar per estudiar acadèmicament aquest nom va ser el sacerdot arabista aragonès Miguel Asín Palacios, investigador de la filosofia i la teologia musulmanes. Va dir que el nom de la població estava emparentat amb al-musárat, que és la forma substantiva del verb asára (‘marxar, dirigir-se’) i doncs el substantiu seria equivalent a ‘indret de marxa, indret destinat a marxes’ o, més lliurement, ‘hipòdrom’ (recinte on es disputen curses de cavalls). Més tard, el Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll, edició de 1980, proposa un sentit equivalent: ‘el cós, l’estadi’. Després, en parla Joan Coromines i coincideix, si fa o no fa, amb les opinions que acabo d’expressar perquè li dóna el sentit de ‘passeig, lloc per passejar-se’, com a relacionat amb l’àrab musâra. Probablement que Alcover-Moll –potser a la primera edició del diccionari que he dit, que és de 1926, que jo no he tingut ocasió de consultar– havien donat una interpretació diferent a la paraula, perquè Coromines els retreu –és habitual en ell de fer retrets, generalment encertats– que haguessin dit que equivalia a ‘espai pla fora de la muralla d’una ciutat’.

Hi ha, doncs, coincidències de parers entre els investigadors seriosos, i Mn. Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll també ho eren, de seriosos, encara que el 1926 no l’haguessin encertada. Per començar, tots coincideixen a dir que el nom procedeix de l’àrab. No sap ningú si el poble ja existia i era habitat, abans que arribessin els musulmans per ací. Allò que és innegable és que el lloc –els cingles, els plans, la serra– ja hi eren i que la gent els devia conèixer amb un nom o altre, però ningú no sap, fins ara, quin era aquell nom. Tot el que es pugui dir d’abans de l’arribada dels mahometans seran hipòtesis que no es poden descartar ni donar per vàlides mentre no hi hagi elements segurs de comprovació, uns elements que fins ara no sabem que s’hagin trobat.

En segon lloc, que la paraula àrab d’on ve el nom es pot traduir per ‘hipòdrom’, ‘cós’, ‘estadi’, ‘lloc per passejar-se’, que són, fet i fet, uns sentits equivalents. Val a dir que hem deixat de banda una altra proposta d’Asín Palacios, que parla de la veu al-muzara’at, substantivació del verb zára’a ‘arrendar’; l’hem descartada perquè aquesta equivalència no se’ns ajusta tan bé com l’altra a la topografia.

A partir d’aquí, el bon coneixement del territori ens permet de fer unes conclusions paral·leles El terme de la Mussara, posat damunt dels grans cingles que clouen el terme –el terme antic– de Vilaplana i que tiren encara cap a ponent fins a trobar el d’Alforja i el d’Arbolí i, cap a llevant, per damunt del de l’Albiol, fet i fet de conjunt entre el mas dels Frares i el de l’Onclet, constitueix una extensa plana, de cap a set quilòmetres de llargària, no gaire ampla i poc accidentada, ratllada només amb petits comellars poc fondos i amb uns colls lleugeríssims allí on es produeix un canvi de vessant, cap al riu de Siurana, per un cantó, i cap al riu de la Glorieta, per l’altre, tota ella –aquesta plana– situada per damunt dels 900 metres sobre el nivell de la mar. És un espai, doncs, adequadíssim perquè els cavalls hi puguin córrer a lloure, amb uns obstacles, en tot cas, ben petits. En canvi, Siurana, la capital del domini àrab d’aquesta zona, no té espais propicis per als exercicis eqüestes. Es podria parlar de les Albergades, l’únic lloc planer damunt dels cingles siuranencs, però tenen una extensió, a tot estirar, que no arriba als dos quilòmetres. Era més convenient l’extensa plana de la Mussara perquè els genets fidels d’Al·là poguessin fer pràctiques amb les cavalleries. Els grans instruments per a la guerra tal com es practicava en aquelles èpoques –els cavalls– i els seus conductors havien d’estar permanentment entrenats i un bon lloc per a l’entrenament era el cós, l’hipòdrom, l’estadi que els era ofert per la llarga plana mussarenca de la qual igualment eren senyors i que ells, amb la seva llengua semítica, anomenaven amb una paraula semblant a la Mussara.

No hauria de fer estrany que algú del país –vull dir un català de per ací, del segle VIII o IX, o sia, de l’època d’arribada i d’estada dels dominadors africans– s’establís a redós de les Airasses i s’hi fes una barraca, o una casa, aprofitant que hi venien sovint els genets de Siurana als quals podia prestar algun servei que fos recompensat econòmicament, potser preparant-los minestra o beguda o oferint-los un racó vora una mica de foc, a cobert, si un dia els atrapava una rufolada d’hivern, o una de les boirades clàssiques. I això, el producte crematístc d’aquest petit servei a membres de l’exèrcit àrab llavors dominador, poc o molt ajudat amb una mica de cereal i de bestiar, hauria pogut generar la naixença de les quatre cases del poble, que abans potser no hi eren. No sap ningú que hi fossin, fins ara. Espero que es noti que això que acabo de dir d’algun català del segle VIII o IX és imaginari, presentat només com una possibilitat.

Hi ha hagut, o hi ha, una colla d’altres llocs que es coneixen amb aquest mateix nom, o un de semblant. Al Penedès, Mussara era el nom d’una parròquia al peu del castell de Foix, i és el nom d’un llogaret a la Ribagorça. Al Bages, al terme de Monistrol de Calders, hi ha el mas Musarra (o Mussarra) i la capella de Sant Pere de Musarra. Al Segrià, un castell era anomenat Almuzara, i el mateix nom duu un agregat de l’Ajuntament de Cármenes, a la província de Lleó, i un agregat de Boborás, a la província d’Orense. Almozara és un agregat d’Utebo, vora Saragossa. La Almorzara és un agregat de Priego de Córdoba, a la província de Còrdova. I n’hi ha més d’escampats per la península Ibèrica i també algun a Sicília i a la zona de Calàbria. Tots en territoris al seu moment arabitzats. Tanmateix, no sé si els llocs designats amb aquests noms tenen característiques físiogràfiques semblants a les de la nostra Mussara, que puguin servir per a fer-hi córrer els cavalls. Però no m’estranyaria que fos precisament aquest el cas.

Ramon Amigó




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...