Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Opinió - Articles | Revista 77

EL DARRER DESIG


Un dia qualsevol, sense avisar, repicaran les campanes de l’església per anunciar alt i fort que algú s’ha mort. Serà un so greu, parsimoniós, insistent... I de tan antic com és, el reconeixerem al primer toc -Doooong ! Ràpidament, s’escamparà una mena de brama soterrada arreu del poble amb una pregunta recurrent: -Per qui toquen les campanes? Algú respondrà que toquen per tu. Voldries acomiadar-te, però no podràs perquè  “estaràs allà estirat, just després d’haver traspassat [1].

Uns, potser una gran majoria, o no... se sentiran reconfortats d’entrar a l’església del teu poble i de participar en la catarsi del funeral catòlic en memòria teva, d’acompanyar a la família en el sentiment i retre’t amb respecte l’últim adéu.  

Altres, potser una gran minoria, o no...  se sentiran desubicats, s’esperaran a la plaça Major i només entraran al temple quan s’acabi la cerimònia religiosa. Recorreran el passadís lateral, arribaran fins als dos bancs del cap de dol i donaran el pèsam als teus familiars, s’acomiadaran de tu amb respecte i sortiran esperitats. Possiblement, aquests no s’han quedat a la missa del funeral en memòria teva perquè tota aquella litúrgia sacra i aquelles paraules arcaiques que es van repetint en cada cerimònia funerària els sembla vàcua i que no va ni fa per tu,  o perquè senzillament haurien volgut dir-te adéu en un altre lloc i d’una altra manera.

No és la meva intenció qüestionar la manera que té la comunitat d’acomiadar els difunts; ni la de valorar quin model és millor o pitjor que l’altre. Ambdues maneres, la catòlica i la laica, poden coexistir i mostrar el mateix respecte, dolor, impotència, ràbia, alleugeriment, amor... per aquells qui ens han deixat i de solidaritat per aquells que es queden sense la persona estimada.   

Encara que a Vilaplana ja fa algun segle que es va edificar una església àmplia i sòbria on poder celebrar rituals catòlics perquè familiars i amics puguin tenir un espai digne per acomiadar els seus difunts creients... ja fa molt temps que també hi ha persones del poble que trobem a faltar un espai públic i aconfessional adequat per poder dir l’últim adéu a amics i familiars. Per tant, proposo a l’Ajuntament que posi en marxa la creació d’un local municipal laic per vetllar i o homenatjar als difunts no creients. I si de moment no es possible construir-ne un de nou o d’adequar-ne algun d’existent, perquè hi ha altres necessitats més peremptòries, els insto a que com a mínim se’n parli, escrigui i debati obertament. 

Cadascú ja sigui catòlic, ateu, agnòstic... o de qualsevol altra creença o descreença, abans de morir té el dret a llegar el seu cos a la ciència, a ser incinerat, enterrat al cementiri, desintegrat, que li guardin les cendres en una urna, d’escampar-les al cim d’una muntanya, de llençar-les per un penya segat o al fons del mar.  Així com la llibertat d’acomiadar-se com vulgui, ja sigui deixant escrit o de paraula que voldrà un seguici fúnebre; o una missa solemne on se li canti un rèquiem perquè l’ànima li transcendeixi; o una cercavila amb una festiva banda de jazz; o una lectura de poemes, acompanyada per un piano elèctric, a l’esplanada del cementiri; o amb una cançó de Frank Sinatra;  o que el vetllin tranquil·lament a casa seva amb somriures, llàgrimes o un sentit silenci... I qui l’estimava té el deure de recordar i de fer complir el seu darrer desig.  

Un dia  repicaran les campanes per anunciar que algú s’ha mort. Serà un so greu que reconeixereu al primer toc -Doooong ! Ràpidament, s’escamparà pel poble una pregunta tan antiga com reincident: - Per qui toquen les campanes? Algú fa segles ja s’ho qüestionava i va respondre “ (...) La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai facis preguntar per qui repiquen les campanes: repiquen per tu”[2].
  
 
[1] Aquests versos pertanyen al poema Un dia estiràs estirat de Jack Kerouac. Traducció de Francesc Cerro Ferran.
[2] Ningú és una illa, complet en si mateix, cada home és un tros del continent, una part de la massa. Si el mar s’emporta un terrós, tota Europa queda disminuïda, com si fos un promontori, o la casa senyorial d'un dels teus amics, o la teva pròpia. La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai facis preguntar per qui repiquen les campanes: repiquen per tu. Text del poeta i metafísic anglès John Donne en Devotions Upon Emergent Occasions, Meditación XVII.
 

Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...