Història - Història local | Revista 79
El Danubi baixava gris cendrós
Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la
Duloras, va sentir un pes colpidor al pit: el seu fill, que era d’allò més eixut i sec, li havia fet un petó. “Adéu, mare”. Ella va saber d’aquest gest, més enllà de la tristesa, amb l’esglai d’un plor ofegat i silent que no tornaria a veure’l mai més.
Això explica el Lluís, nebot del Joan i net i fillol de la
Duloras; descendent nat a Cal Folentí, que recorda com son tiet el duia al coll cap al tros. Perquè cada nom porta cap a un altre, cada detall versa sobre el següent i cada record s’afegeix a la memòria, intermitent i tossuda.
Des d’aquell dia no es va saber res més del Joan fins molts anys més tard. Tampoc l’any 1954, quan son germà Sebastià, que ja era a Barcelona, se’n va anar esperançat al port per veure si desembarcava del
Semíramis amb la
División Azul. Això explicava la Mercè, neboda del Joan.
Només quan les tenebres de l’obscuritat de 40 anys tot just es començaven a esvair, va ser en un llibre que reeixí: s’hi mentava el seu nom, hi deia quan i on havia nascut, s’hi sabia de la seva mare. I on hi sortien uns números, uns signes i unes lletres molt estranys, de molt mal averany.
Eren pàgines amb les quals la Montserrat Roig feia esborronar, esfereïa, denunciava, donava veu a l’esgarrifosa afonia de tants anys engolits per un silenci aterrador sobre la deportació republicana a Mauthausen.
Segons tot allò, el Joan havia fet cap ben lluny de casa, a molts quilòmetres d’on va besar per última vegada la seva mare… Ella i els seus germans no van saber mai en vida, mai del cert, que en aquell poblet d’Àustria havia trobat la seva fi. Com milers de refugiats republicans.
El camí intermig que va seguir en aquest macabre viatge no se sap amb seguretat. Es perd esborrat en el temps, en inespecífiques especulacions, en possibles probabilitats, sempre dubtant de quines foren les circumstàncies més angoixosament penoses. Potser passada la frontera, el van fer anar a una companyia de treball francesa a defensar la
pàtria d’acollida i no va poder esquivar la sorprenent invasió alemanya, o potser algun despie
tat SS el va trobar emboscat com a guerriller, o potser… I aleshores les urpes del nazisme feren tot el possible per aproximar-lo perillosament des de l’
Stalag, el camp de presoners, fins al camp de concentració de Mauthausen captiu dalt d’un asfixiant i enganyós vagó de bestiar. Dos deportats més de Vilaplana també hi feren cap. Com milers de refugiats republicans.
Segons minuciosos i metòdics registres dels seus botxins; descriptius, cínics, freds, espantosament inhumans i espectrals, plens de vides escapçades, totes alineades en un estrident ordre de brutalitat; atenent aquestes llistes, el Joan havia arribat a Mauthausen el 9 d’agost de 1940. Número de matrícula 3650. Traslladat el 24 de gener de 1941 al Kommando de Gusen, camp annex a Mauthausen. Número de matrícula 9371. Morí el 22 de juliol de 1941. Oficialment, gastroenteritis. Oficialment.
Com milers de refugiats republicans… I milers d’estrangers, i d’homosexuals, i de gitanos, i de malalts mentals, i de…
I en aquesta cruenta mortaldat hi regalimava la connivència d’un dictador que després del seu
Alzamiento només reconeixia la meitat dels seus súbdits… Així, amb un triangle blau d’apàtrida cosit al pit, on s’hi llegia la lletra S d’
Spanien, de
Rotspanier: “Voluntari de Guerra Roig Espanyol”; el Joan va ser abandonat dins les filferrades de la mort, presoner d’una esgarrifosa, absurda, macabra, capriciosa màquina de morir.
…Els 186 esglaons nevats de la Pedrera, l’
Escala de la Mort. El penya-segat. El corrent continu. L’orquestra. Els
Kapos. La forca. El fred. Els esclops. Les ratlles. El fang. Els 25 cops. La fam. Els barracots.
Les dutxes. Els forns. La xemeneia… Sempre suspès damunt d’un incomprensible, irracional, caòtic, monstruós, indesxifrable límit entre la vida i la mort…
I amb la indiferència de la Inhumanitat, que potser teixeix una impenetrable crosta vers cap sentiment, milers d’éssers humans foren anihilats. Sense explicació, extenuats i martiritzats fins a la seva volatilització més cruel: les seves restes anaren enterbolint el cel de Mauthausen, anaren agrisant el Danubi… Fum col·lectiu, cendres anònimes. Dols incomplets. Tràgiques absències… Riu avall.
Que descansin en pau.
Que els recordem sempre… potser per no oblidar mai de què som capaços, potser per dir-nos… mai més.
Neus SÃ nchez Robert
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinà mic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, aixà que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les NotÃcies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Grà cies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de và lua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessà ria i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Grà cies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: MagnÃfic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar aixà en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sà que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessà ria, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
14/05/2023Passatemps
05/02/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
Defuncions 2022
Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer
Jesús Marín...
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Casaments 2022
Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
Naixements 2022
Cel Boqué Cabré (1 de maig)
Teix Franch Valls (19 de...
05/02/2023Recerca, Natura, Portada
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Autor foto: Josep M. Toset
05/02/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Puja
Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
05/02/2023Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
05/02/2023Entitats, Jubilats, Portada
El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
05/02/2023Què passa, Activitats, Portada
L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
07/01/2023Recerca, Cuina, Portada
Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
07/01/2023Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
És una de les cases situades en la renglera de...
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
07/01/2023Què passa, Activitats, Portada
07/01/2023La nostra gent, Què passa, Efemèrides, NotÃcies, Portada
Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
10/12/2022Opinió, Editorial, Portada
Nota de record per a aquestes festes:
S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
08/12/2022Recerca, Natura, Portada
L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
08/12/2022La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada
(PRIMERA PART)
ET IN ARC511ADIA EGO... (I)
(A l’amic O. Huguet, Premi de...
08/12/2022Literatura, Assaig, LingüÃstica, Portada
La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
08/12/2022Recerca, De cinema, Portada
VA DE CINE
Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
08/12/2022Què passa, Esports, Portada
Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
08/12/2022La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada
CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH
Ens complau felicitar l’aniversari de...