Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Portada | Revista 76

El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana:  La gestació d’un moviment inclusiu: pluralisme i resistències. Part II


El Col·lectiu Llibertari de Vilaplana:  La gestació d’un moviment inclusiu: pluralisme i resistències

E.2. Nosaltres ens basàvem principalment amb l’exemple personal quan fèiem coses. De seguida ens vam apuntar al moviment de l’objecció de consciència i de fet estàvem convençuts que darrere nostre ja ningú més faria la mili i d’alguna manera ho vam aconseguir. Lo nostre eren ganes de divertir-nos però també eren unes ganes brutals de canviar el món a través de totes aquestes contradiccions. Teníem molt clar que en el món hi havia de conviure gent molt diversa. Partíem d’una societat que era homogènia, que tothom era ideològicament igual i nosaltres a través d’una ideologia totalment contrària també plantejàvem que havien de conviure totes aquestes ideologies contràries. Per exemple quan vam fer una revista que es deia La Plana, no era una revista anarquista, cosa que ens va generar problemes amb l’entorn anarquista. Era una revista a la que hi convidàvem a participar a tothom. Érem molt radicals amb el que nosaltres crèiem però també defensàvem que els altres fessin el que els donés la gana.

E.1. A la primera revista hi vam posar un article del capellà. Dins el nostre marc de llibertat hi cabia tothom. I en el seu, només hi cabien ells. Nosaltres personalment li vam demanar un article al capellà per la revista i després hi va haver un concurs de pessebres i nosaltres vam publicar com havia anat el concurs. I això ens va portar problemes amb els anarquistes de Reus que van decidir que no editaven la revista durant un mes o dos.

E.2. Nosaltres ho havíem d’imprimir a Reus creant xarxes d’amistat. No hi havia publicitat a la revista, es repartia gratuïtament casa per casa. Nosaltres teníem o volíem tenir amistat amb tothom, i érem molt amics amb gent d’extrema esquerra.

E.1. Amb qui teníem més problemes era amb els anarquistes. Perquè nosaltres no érem una cèl·lula purament anarquista. Nosaltres si hi havia comunistes, com per exemple els del MC, també els hi enganxàvem els cartells

E.2. Vam arribar a un punt que hi havia un munt de partits. Hi havia tants partits com combinacions possibles hi havia a l’abecedari. A més, després hi havia escissions de reagrupaments, independents... La gent era molt tancada amb els seus i els seus enemics més grans dins els partits eren aquells que eren més propers a ells, perquè  lluitaven per uns espais ideològics que a nosaltres no ens importaven i per això, ens va crear més problemes amb els anarquistes.

E.1. Ells pensaven que nosaltres ho érem poc. Que estàvem poc ideologitzats o que transgredíem perquè érem amics amb els comunistes.

E.2. Nosaltres no partíem d’una base ideològica llibertària. Primer vam estar editant la revista amb els anarquistes i després vam passar a editar-la amb els del PSUC i cap problema. Anàvem al seu local, els portàvem els articles que picàvem nosaltres a mà, que havíem de repetir mil vegades perquè fèiem faltes o errors. Abans era molt rudimentari. Estàvem tot el mes fent la revista. Vam fer potser sis o set números seguits, després ja va ser més espaiat.

E.1. A la revista hi havia contingut de l’àmbit local, provocant bastant a l’església. Vam quedar que signaríem sempre com a col·lectiu, perquè hi havia gent que feia articles, hi havia gent que repartia la revista hi havia gent que feia el passatemps, etc. si signàvem com a col·lectiu el mèrit o l’estigma no requeia sobre un sinó sobre tots.

E.2. A la revista hi havia un contingut polític bastant menor, sobretot eren temes ambientals, antimilitarista, contra les nuclears. Vam ser dels primers que vam començar a plantejar temes de reciclatge i recollida selectiva. Vam anar també a fer debats a la ràdio a Reus amb el regidor de medi ambient, tot i que no en teníem gaire coneixement. Hi havia molt de feminisme també, comptàvem amb la col·laboració d’algunes dones del col·lectiu i també de gent de fora. També tocàvem el tema de les drogues perquè aleshores van començar a ser una forma de socialització i de resposta a les “drogues oficials” que eren l’alcohol o el tabac. Això va esdevenir un problema gravíssim dins els col·lectius de joves i més alternatius, perquè quan van entrar les drogues dures van deixar de ser socialitzadores per ser alienadores.

E.1. Nosaltres vam tenir problemes dins el propi col·lectiu, hi havia gent que era més aperturista per ser consumista que no pas aperturista perquè hi hagués llibertat i la gent escollís el que volgués. Aleshores, clar, la gent que consumia més estava més enfadada amb els que no consumíem.

E.2. Per exemple, ara aquest tema que està tan de moda d’anar a caminar, a fer excursions, etc. Abans la gent no es cuidava gens, no anaven ni a caminar ni res. A nosaltres per exemple també ens preocupava l’art i la cultura, fer ressenyes de lectures, etc., hi havia revistes estatals com Ajo Blanco que estaven molt bé, eren els nostres referents. També hi havia una publicació de caire ecologista que es deia Bicicleta o L’Usarda. Nosaltres les compràvem fora i les portàvem a Vilaplana.

Tot això lligat a les primeres estrelles que vam portar a fer conferències. Quan ens plantejàvem una xerrada, primer pensàvem el tema i després qui era la persona que millor podia parlar d’aquell tema, que parlés amb una llengua que la gent la pogués entendre. I aleshores intentàvem moure-ho perquè vingués a Vilaplana. Tot sense vergonya, intentar aconseguir el telèfon i intentar aplicar allò que diuen que amb 7 trucades arribes on vulguis, doncs nosaltres hi arribàvem i no necessitàvem ni les set. No era gaire habitual que un poble de les nostres dimensions i característiques tingués tan sovint la visita de personatges del món progressista tan coneguts com Frederica Montseny, Lluís Mª Xirinacs, Luís Otero, Àlvarez Solis, Raimon, els Quilapayun, Juan Mª Bandrés, Fernando Sagaseta, Andreu Mayayo, els Pegasus o Georges Moustaki.


Actes que van sacsejar per sempre la memòria del poble

E.1. Vam portar-ne un de Canàries, el Sagaseta de la Unión del Pueblo Canario, que aleshores era diputat, el diputat més radical que hi havia al Parlament a Madrid. Quan el vam anar a buscar amb el cotxe a l’aeroport ens va dir:

- Quants habitants té el vostre poble?
- Uns cinc-cents
- Home, un poble amb cinc-cents mil habitants  que no hagi sentit anomenar mai, és estrany.
- No, no, cinc-cents i punt.
Clar, va al·lucinar, el Sagaseta!

E.2. No pagàvem mai res, tot era voluntat. Nosaltres explicàvem perquè volíem fer aquell acte i l’altre hi participava. En aquell moment trobaves complicitats per fer una cosa així. Ni dietes ni res, molts es quedaven a dormir a les nostres cases. Nosaltres no teníem diners per fer res, de fet, ni ens ho plantejàvem que això pogués arribar a costar un duro.

E.1. Més que res partíem de la base de la solidaritat. Com si a mi m’haguessin dit: has d’anar a Cadis a parlar sobre alguna cosa. Doncs jo cap allí. No calia plantejar-se res més. A fer xerrades vam portar per exemple a la Frederica Montseny o a l’Armand de Fluvià a fer una xerrada sobre homosexualitat a la sala Parroquial, aquesta va ser molt bona perquè la gent anava entrant i s’asseien una mica lluny i ell els deia “Si voleu veure un maricon de prop heu de venir més cap endavant, eh” Gairebé semblava que haguéssim portat una mona de fira. Però va fer una xerrada tant elegant i intel·ligent que ningú va poder dir res, tothom deia “jo no ho sóc, jo no ho sóc”. També vam portar al Juan María Bandrés que va ser l’advocat de ETA, molt radical i de conviccions molt cristianes. També al Luís Otero Fernández, militar que havia fundat la Unión Militar Democrática (UMD), que al final del franquisme els van expulsar de l’exèrcit. Va venir el Xirinacs dues o tres vegades, l’Andreu Mayayo, l’Antonio Álvarez Solís a parlar sobre el 23F que va començar la xerrada dient “un día como hoy 23F, estábamos viendo la televisión y por primera vez los cámaras abandonaron sus sitios y pudimos ver algo decente”. Amb aquestes xerrades es va crear una dinàmica que va fer que aquests entre ells s’ho diguessin i quan els trucàvem ens deien que ja havien sentit a parlar de nosaltres i que ja tenien ganes de venir. Tot això a nivell proper ens donava molta presència però el que ens va donar més reconeixement van ser els concerts.

La gent d’entrada sempre venien per curiositat, com passava amb la revista, que a vegades ens la trobàvem estripada o llençada al carrer. Fins i tot vam fer un article que es deia agressions a La Plana i vam dibuixar una revista estripada i llençada al carrer. De fet els últims números ja hi havia gent que no les volia anar a repartir per segons quines cases. És que clar, hi havia gent que amb nosaltres ja visualitzava una altra vegada la crema de l’església.

E.2. De la mateixa manera que fèiem això amb les xerrades ho fèiem amb els concerts. Havien de ser concerts que ens agradessin. No volíem portar de cap de les maneres el Julio Iglesias perquè no ens agradava però si ens hagués agradat li hauríem dit. A la gent de Vilaplana que els agradava van tenir la mala sort que no ens va agradar a nosaltres. La millor manera de fer les coses era a partir d’una bona dosi d’atreviment i transparència. Explicant sempre què érem, un grup de joves que teníem ganes de canviar el món i el volíem canviar des de Vilaplana. Volíem fer veure que fer coses és possible, que no només es poden fer coses a Barcelona a Madrid o a les capitals sinó que es poden fer coses a qualsevol lloc. L´any 79 havíem portat el recital de Paco Ibáñez, segurament el millor cantant en llengua castellana dins del seu estil. Ibáñez, a partir d´aquell concert es va convertir en un amic de Vilaplana i un bon avalador del Col•lectiu. Les seves recomanacions van servir per captar l´atenció de Moustaki quan li vam proposar les nostres intencions de recital. Potser sense el concert del Paco Ibáñez no hauríem tingut mai l´actuació de Moustaki.

E.1. Aquest atreviment, per exemple, va quedar molt reflectit amb el cartell que vam fer del concert del Paco Ibáñez la primera vegada. Ell havia estat a l’exili molts anys i va venir una vegada a actuar a la Península. Va actuar a Madrid, a Barcelona i a Mondragon. I vam fer un cartell que hi posava “Madrid, Barcelona, Mondragon i ARA A VILAPLANA”. La gent al·lucinava i ell molt content de venir. Com que la gent que portàvem tenien molt de prestigi, també venia gent de fora. Es va anar substituint una mica la gent del poble per la gent de fora.

E.2. També era un moment en que era molt més fàcil. Jo penso que el sistema ha tingut una gran capacitat de desactivar coses a partir d’arguments poderosos. En el sentit que si vols fer les coses, les has de fer amb condicions, ara arribem al punt dels policleans, la seguretat, etc.   També van entrar en joc els ajuntaments i van començar a pagar molt per certs espectacles. Esclar, nosaltres ho fèiem tot amb preus assequibles i sense pressupost. Portar al Paco Ibáñez en aquells moment era incomparable amb res d’ara, era portar una figura de nivell internacional que ens donava moltíssim reconeixement. Vam portar al Moustaki, i un dels primers concerts que va fer després de la mort de Franco a Espanya va ser el de Vilaplana, un 20 de setembre de 1980, en plena recollida d’avellanes, això va traspassar totes les fronteres.

E.1. Ell algunes vegades va reconèixer que el nostre concert havia estat molt important, a un número de la revista Canvi 16, quan li van preguntar què recordaria dels seus viatges a Espanya ell va dir que havia vingut moltes vegades a Barcelona i Madrid però que recordava molt un poble que es deia Vilaplana de 500 habitants i al concert van venir 4000 persones a un hort amb un escenari que portaven amb tractors i remolcs. També després amb Quilapayun, que després del cop d’estat militar que hi havia hagut a Xile es van convertir en un grup molt internacional. Primer van actuar a Madrid, a la festa del PC, i després a Vilaplana. Nosaltres el primer contacte sempre era anar-los a veure, per exemple si sabíem que feia un concert a Barcelona, doncs nosaltres anàvem al concert. Anàvem al camerino a demanar si podíem parlar amb ells, hi parlàvem i li proposàvem que vinguessin. Així ho vam fer amb la Joan Baez i amb el Moustaki. La Joan Baez ens va donar una targeta amb la seva adreça i li vam fer una carta en anglès, que ens la van traduir, i ella va dir que per venir com a mínim havia de tenir dues coses a Europa o tres, si nosaltres li buscàvem més coses vindria perquè li sortís a compte. Abans tot era més natural, no hi havia tants protocols com ara que s’han de fer estatuts, buscar secretari... el nostre objectiu mai va ser burocratitzar-nos i de fet, tot ho vam fer molt més àgil.

 

Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...