Poemes | Revista 3819/11/2009

El centpeus ambiciós

Aquesta poesia o conte el vaig recitar a l’Església l'any 1940. Recordo que em va sortir molt bé, gràcies a la meva cosina Francisca Aixalà (que al Cel sigui) que me la va ensenyar, ja que jo només tenia 12 anys. Era treta d’un Patufet dels anys 20.

El centpeus deia a sa mare:
C. - Mare, quan vindran els Reis ?.
M. - Quan en sigui el dia i l’hora,
no corren ni més ni menys.
C. – Ho dic per a fer la carta, passa tan de pressa el temps ! ...
M. – Posa't tranquil, no pateixis, que jo ja t’avisaré.
L’endemà, el centpeus tornava:
C. – Mare, encara no escric res ?.
M. – Què vols escriure ?.
C. – La carta.
M. - La carta als Reis ?.
C. – I doncs què ?.
M. – És massa aviat, espera't.
C. – Noi, que triguen aquests Reis !.
I l’endemà, plaf, tornem-hi,
i l’altre endemà el mateix.
La mare ja se’n cansava...
i el fill no es cansava gens.

Com que ve que tot arriba
tot allò que ha d’arribar
arribava la vigília
de la festa dels infants.

El centpeus va fer una carta
que no s’acabava mai,
no precisament per llarga
sinó per errar-s’hi tant
i per fer-hi tantes taques
com al primer cartipàs.
Bé o malament, va acabar-la
i a cursar-la es disposà:
C. – La posaré al balcó, mare ?.
M. – Al balcó la posaràs.
C. – Sola ?.
M. – No, amb una sabata
i una mica de menjar;
el menjar serà la paga
per als tres cavalls reials,
i la sabata els Reis l’omplen
amb allò que has demanat.
C. – És molt poc una sabata.
M. – Més en val sempre una, que cap.
C. – I si n'hi posava dues, no hi sortiria guanyant ?.
M. – Potser sí, fes el que et sembli.
C. – I si tres ?.
M. – Qui sap, qui sap ?.
C - I si n'hi posava quatre ?.
M - Vols dir que no és abusar ?.
C – Així em durien més coses ...
M – Mentre no es cansessin, rai.

El centpeus, sabeu què feia ?
dels centpeus es descalçà
i posà les cent sabates tot dient-se:
“mal que mal, amb tantes sabates buides
el cor se’ls ablanirà i són capaços d’omplir-les
o omplir-ne al menys la meitat”.

Però abans que els Reis passessin
passava un centpeus descalç
i es calçà les cent sabates
i el deixà amb un pam de nas.

Així perdé bous i esquelles.
L’ambició sempre fa estralls !

Josepa Aixalà

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

05/06/2026Passatemps, Portada

El centpeus ambiciós

Nou usuari

Usuari registrat